ESCOLTA EL PROGRAMA DE GOVERN

Portada

Eleccions al Parlament de Catalunya

12 de maig de 2014

Programa de Govern

Junts+ – Puigdemont per Catalunya

Principis inspiradors (núvol de paraules i conceptes)

• Som una nació
• Reconeixement
• Defensa dels interessos de Catalunya i els catalans
• Completar l’autogovern
• Preparació per la plena sobirania

• Lideratge
• Bon Govern
• Fer-se respectar
• Viure en català
• La independència

• Radicalitat democràtica
• Igualtat
• Llengua
• Cultura
• Desenvolupament sostenible
• Indústria
• Digitalització
• Acció climàtica
• Progrés
• Cohesió social
• Habitatge
• Cohesió territorial
• Ensenyament
• Recerca
• Salut
• Benestar
• Esport
• Solidaritat
• Emancipació juvenil
• Gent gran
• Immigració
• Projecció al món

• El país va bé quan la seva gent va bé
  • El país prospera quan la seva gent prospera
  • La seva gent és la gent que hi viu, sense matisos d’origen ni estatus
• Només un país sòlid pot aspirar a tot
• Un programa de Govern
  • Un país amb valors
  • Un país en transformació
  • Un país d’oportunitats

Preàmbul

Catalunya és una nació, una vella nació europea, que s’ha caracteritzat pel seu compromís amb la modernitat de cada moment i per una sostinguda voluntat de ser. El catalanisme ha estat un dels factors potenciadors d’aquesta modernització, juntament amb la industrialització i la urbanització. Una societat moderna i avançada és, per definició, una societat complexa, i per això necessita instruments d’autogovern per poder assegurar la democràcia i el benestar social de tots els seus ciutadans. La preservació de la nació i del benestar ha estat el centre de la lluita per la convivència i la voluntat d’integració social i nacional dels ciutadans de Catalunya. Per altra banda, Catalunya també ha estat una terra de frontera que ha viscut oberta al món culturalment i econòmicament sense renunciar a la seva identitat. Les revolucions industrials i tecnològiques han anat acompanyades de grans corrents migratoris i de moviments culturals que han afirmat la voluntat dels catalans de ser un sol poble, especialment, amb la protecció i la promoció de la llengua entre tots els catalans, els nous i els vells.

La recuperació d’una cultura nacional a Catalunya després del 1714 ha estat un procés molt llarg, que va evolucionar paral·lelament al procés d’implantació a Espanya d’un Estat liberal jacobí i centralitzat. El catalanisme polític, organitzat al segle XIX, va apostar per contribuir a la construcció d’un estat espanyol democràtic, modern i europeu, però va fer-ho preservant la catalanitat, manifestada, sobretot, en la llengua. La conflictivitat de la història d’Espanya als segles XIX i XX, amb guerres civils i dictadures, no va permetre mai que el catalanisme condicionés de veritat la construcció d’aquest estat liberal i democràtic que reconegués la personalitat nacional de Catalunya. Només en temps de la Mancomunitat, de la Segona República i de l’establiment del règim constitucional de 1978 va ser possible aquest reconeixement, materialitzat en diverses formes d’autogovern. Tanmateix, la resistència de les elits espanyoles que controlen l’Estat a reconèixer el dret a la sobirania de Catalunya ha provocat la ruptura d’aquests pactes.

Una darrera mostra d’aquesta resistència a les propostes d’encaix de Catalunya a Espanya en l’anomenat règim del 78 es va produir molt d’hora, després de l’intent de cop d’estat del 23-F de 1981 i, sobretot, arran de les retallades del nou Estatut d’Autonomia aprovat per referèndum el 2006. La sentència del Tribunal Constitucional de juliol de 2010, que no solament reafirmava les retallades imposades per les Corts, sinó que n’afegia unes altres, va alterar el que havia estat propi del catalanisme, que era contribuir a la governabilitat de l’Estat mentre l’autonomia esdevenia l’eina que havia de permetre avançar en l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya. L’infrafinançament de l’autonomia i els intents d’harmonització, acompanyats dels atacs constants a la llengua catalana, van contribuir a la sobiranització del catalanisme fins a convertir-lo en el moviment independentista que és avui.

El fracàs de l’Estatut, el dèficit fiscal i una inversió en infraestructures que no es correspon amb la capacitat econòmica de Catalunya han anat acumulant arguments per tal que una part substancial de la societat catalana, manifestada democràticament en reiterades majories parlamentàries, exigís el dret a decidir i la transferència de competències per organitzar un referèndum d’autodeterminació. Durant una dècada llarga es van anar reclamant, primer, el pacte fiscal, al mateix temps que el dret a convocar una consulta popular, com la que es va acabar organitzant el 9-N de 2014, i, posteriorment, un referèndum acordat. Totes les demandes legítimes que la majoria parlamentària independentista a Catalunya ha reclamat a l’Estat sempre han tingut una resposta negativa. Quan l’independentisme ha volgut exercir el dret a la sobirania des del Parlament, de forma democràtica i legal, l’Estat ha respost amb la criminalització i la persecució penal de l’independentisme, que va portar a la presó o a l’exili els polítics i els dirigents cívics independentistes que van organitzar, sota l’empara de lleis aprovades pel Parlament, el referèndum de l’1-O de 2017. Per això, una part molt àmplia de la societat catalana ha conclòs que la independència és l’única manera de continuar existint com a nació, amb la llengua catalana com a eina de cohesió social, i de poder assolir uns alts estàndards democràtics i un progrés social i econòmic que es correspongui amb l’estructura econòmica i financera de Catalunya.

L’1 d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va demostrar la seva disposició a defensar pacíficament les urnes contra un estat que va negar-li amb la força bruta el dret d’expressar lliurement la seva determinació. L’1-O és l’expressió més alta de la voluntat de ser dels catalans i ens obliga a persistir en la reivindicació de la independència de Catalunya. Aquest referèndum serà sempre la llavor de la reivindicació de qualsevol altre referèndum d’autodeterminació que es pugui arribar a celebrar en un futur. Llavors, com ara, existien impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquesta mena de referèndums, però només calia recórrer a l’article 92 de la Constitució per superar-los. El que ha impedit el dret a decidir dels catalans ha estat la manca de voluntat dels partits espanyols i de l’Estat en general de reconèixer el dret a poder fer-ho. Així doncs, l’única manera de doblegar aquestes resistències és que el moviment independentista sigui fort i que, des d’aquesta fortalesa, pugui condicionar els partits i l’Estat espanyol. Cap partit espanyol serà mai aliat de l’independentisme. Només s’hi pot pactar des de la fortalesa.

Les eleccions del proper 12 de maig, avançades pel fracàs polític i de gestió de l’últim govern de la Generalitat, i l’error de creure que al govern d’Espanya hi havia un partit aliat, són unes eleccions de gran transcendència perquè caldrà triar entre dependència o independència. Entre partits dependents de Madrid o un independentisme arrelat a l’herència de l’1-O, però que alhora vol preservar i augmentar l’autogovern que tenim ara. Caldrà triar entre aquells que volen enfonsar la nació i adscriure Catalunya al concert de les regions espanyoles, amb un retrat pintoresc de la seva identitat nacional, i que no han escatimat esforços per perjudicar el nostre autogovern, la nostra economia, el nostre benestar, la nostra llengua i la nostra convivència, o aquells que volem acabar la feina que vam començar l’1-O: aconseguir una Catalunya independent i al mateix temps radicalment democràtica, pròspera, sostenible, cohesionada, solidària i feminista. Una nació lliure entre la resta de nacions lliures del món. Una Catalunya que es reivindiqui sense complexos a Europa i al món i que sigui un actor determinant a la regió mediterrània, com va ser-ho en altres temps.

Catalunya també ha de ser un país que assumeixi els reptes de la globalització de l’economia i que, amb els instruments polítics i legislatius adequats, pugui retenir i atraure talent, que innovi i que vulgui ser protagonista actiu de la nova revolució tecnològica i econòmica de la societat de la informació. El Govern de Catalunya ha de convertir les accions contra el canvi climàtic en un compromís amb les generacions futures. Sense la terra, la nació no existeix. Cal fomentar una Catalunya que cregui en el sector primari com a sector econòmic d’innovació i que li ofereixi el reconeixement i el prestigi social que li pertoca. Un país amb una administració útil i moderna, al servei del ciutadà, que l’acompanyi i que faciliti i impulsi la transformació del país. Per això cal reivindicar el servei públic i la reforma de l’administració per desburocratitzar-la. Una Catalunya que vetlli perquè la gent pugui viure sentint-se segura i membre d’una comunitat cívica i cohesionada, per poder gestionar la diversitat dins del marc de la catalanitat. Un país que posi l’ensenyament, la salut i la cultura en el centre de l’acció pública, que vetlli pels drets de la seva infància, per l’emancipació dels seus joves i per l’assistència a les seves persones grans.

L’independentisme ha de ser un factor de modernitat, tal com ho va ser el catalanisme en el passat, i per això ha de defensar un país que generi oportunitats per a la seva gent, amb un ascensor social que funcioni i amb una gestió de la diversitat d’orígens i de llengües que preservi la llengua i la cultura catalanes com una eina d’integració social. Catalunya és una terra d’acollida i els immigrants no poden ser-ho per a tota la vida. Aquesta Catalunya és, també, la que ha de buscar l’equilibri territorial des de la seva àmplia diversitat. La capitalitat de Barcelona i la potència de la seva àrea metropolitana han estat transcendentals per al progrés de Catalunya i cal que continuï sent la capital de la nació. Però Catalunya avui tampoc no s’explica sense la riquesa de les comarques centrals i el Penedès, del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, de les comarques de Girona, de la plana de Lleida, i de l’Alt Pirineu i de l’Aran. La Catalunya-ciutat que somiaven els noucentistes és avui una realitat brillant que només s’enfosqueix per la gasiveria de l’Estat a invertir en infraestructures i serveis. Un país solidari i que integra i gestiona la seva diversitat.

És per tot això que el 12-M caldrà triar entre aquells que promouen un anar fent sense il·lusió ni ambició, que ens ha portat a tocar fons com a país, o aquells que promovem un canvi. Una refundació de Catalunya que posi les polítiques públiques al servei de les persones, les famílies, les empreses i les entitats de Catalunya, i doti el Govern de Catalunya del lideratge polític que no ha tingut en els darrers temps. Cal reconstruir el país amb una visió nacional, superant les costures de l’autonomisme, per tal que els ciutadans de Catalunya participin activament en la construcció d’estructures d’estat fins i tot abans d’assolir la independència. Un model de governança activa que ajudi Catalunya a combatre el centralisme i la discriminació, però també a superar el mal govern.

Som aquí per completar el projecte de més llibertat que un país pot tenir, que és el de la seva independència en el marc de la Unió Europea, però mentrestant el país ha d’estar ben governat i la Generalitat ha d’exigir a l’Estat que compleixi almenys allò que estableix la llei sobre finançament i infraestructures. La solució és la independència, però alhora cal evidenciar i combatre des de la Generalitat, sense cofoismes inútils, els límits de la dependència. Tenim l’obligació de rebel·lar-nos contra la resignació i el derrotisme per construir un país amb idees noves: un país de valors, un país en transformació permanent i, en definitiva, un país d’oportunitats. Un país mil·lenari amb voluntat de futur. Tenim l’obligació de retornar l’esperança a la gent que reclama un país pròsper, sostenible, cohesionat, segur i lliure nacionalment.

Aquest és el nostre programa sobiranista i de país.

Índex

Un país amb valors

1. Un país amb identitat, que aspira a una nació políticament i culturalment plena i que, des del respecte per la diversitat, té el català com a llengua pròpia i comuna.
2. Un país radicalment democràtic, amant de la llibertat i la tolerància, que defensa els drets civils, assumeix els deures individuals i col·lectius, i es compromet amb la igualtat de les persones i la no-discriminació.
3. Un país que se sent plenament europeu, que treballa per la progressiva integració política i econòmica del continent i que s’implica en les grans causes globals del desenvolupament humà sostenible.

Un país en transformació

1. Un país amb un entorn fiscal, econòmic, laboral, tecnològic i empresarial competitiu i que afavoreixi l’esperit emprenedor i innovador en tots els àmbits.
2. Un país que empeny la nova revolució industrial, amb la incorporació de tecnologies digitals i avançades i la generació de llocs de treball abundants i de qualitat.
3. Un país que dona resposta justa a l’emergència climàtica, fa la transició energètica, promou l’economia circular, adapta la societat i l’economia per a uns escenaris més càlids i amb més estrès hídric, i preserva el medi natural i la biodiversitat.
4. Un país amb un primer sector respectat, en permanent modernització, que assumeix proactivament els reptes de qualitat, ambientals, energètics i tecnològics.
5. Un país amb una administració útil, que regula bé i desburocratitza millor i que compta amb uns serveis públics que funcionen amb qualitat.
6. Un país que vetlla perquè la gent pugui viure sentint-se segura i membre d’una comunitat cívica.

Un país d’oportunitats

1. Un país concebut perquè la prosperitat sigui compartida i l’ascensor social funcioni: l’habitatge i la cohesió territorial.
2. Un país que creu en l’ensenyament i hi aposta en totes les etapes de la vida.
3. Un país saludable, en l’alimentació, en el medi ambient, en la conciliació i amb una sanitat de primera.
4. Un país solidari, que es preocupa per la gent vulnerable.
5. Un país centrat en la seva gent, atent als reptes demogràfics, des de l’emancipació dels joves i l’allargament de l’esperança de vida fins a l’acollida i la integració dels nouvinguts.

Un país amb valors

Objectius de Desenvolupament Sostenible

• 16
• 17

ODS per a Catalunya

• Construir una governança basada en la democràcia, la responsabilitat compartida i la col·laboració entre els poders públics, la societat i el món econòmic.

Volem que Catalunya sigui una comunitat nacional que destaca per compartir majoritàriament els valors de la democràcia, de la llibertat, de la igualtat i de la sostenibilitat.

Volem un país que s’adscriu plenament als valors democràtics: el respecte per la convivència, la tolerància, la defensa activa de la resolució pacífica dels conflictes polítics i socials, el diàleg i la voluntat de pacte des de la predisposició honesta i empàtica de les parts.

Volem un país que reconeix i assumeix la diversitat de la seva gent, amb el rebuig actiu de qualsevol forma de discriminació, sigui per motius de sexe, d’orientació sexual, d’edat, de capacitats funcionals, d’origen, d’ideologia, etc.

Volem un país que abraça la sostenibilitat per tal de garantir la solidaritat i la continuïtat intergeneracionals, que actua en el present pensant també en el futur.

Volem un país que identifica el català com la llengua pròpia i comuna i que en defensa l’ús a tots els nivells i instàncies.

Volem un país que fa de la cultura i l’esport un element distintiu, de cohesió interna i de projecció externa.

Volem un país que se sent profundament europeu, que vol participar de la construcció europea i que vol tenir presència al món.

Reptes

1. Un país amb identitat, que aspira a una nació políticament i culturalment plena i que, des del respecte per la diversitat, té el català com a llengua pròpia i comuna.

Espais ideològics:

La nostra llengua i la nostra cultura són el nervi de la nació. La raó de ser de la nostra existència com a poble que s’expressa a través de la voluntat de ser i la voluntat de recuperar les llibertats i l’autogovern perduts el 1714.

Una llengua i una cultura que oferim com a eines d’integració al servei del progrés personal i la cohesió social.

Cultura i llengua són els elements conformadors més rellevants de la nostra identitat i de la nostra nació, i la defensa de la llengua i de la cultura catalana ha de ser un objectiu prioritari de l’acció política i de les polítiques del nou Govern de la Generalitat després de les eleccions del 12 de maig. La llengua catalana és l’element més clar del reconeixement de Catalunya com a nació. El català, com a llengua pròpia del país i llengua de trobada de tota la ciutadania, com l’aranès a l’Aran, ha de mantenir la centralitat en la societat catalana i ha d’assolir la situació de normalitat en tots els àmbits i totes les funcions de l’esfera pública.

Per això compartim amb molts ciutadans i amb entitats com Plataforma per la Llengua que aquestes són unes eleccions en què més que mai cal “Votar per la llengua”. Des de Junts+ ens comprometem a fomentar l’ús social de la llengua catalana i de l’aranès a l’Aran, especialment entre els joves i entre les persones nouvingudes, i a impulsar la llengua de signes catalana (LSC), que a Catalunya té un reconeixement oficial explícit.

No es pot garantir ni el futur de la unitat de la llengua catalana, ni la seva pervivència, en el marc estatal espanyol, perquè la minorització del català és un dels objectius de l’arquitectura política estatal des de fa moltes i moltes dècades. La culminació del mandat del Primer d’Octubre i l’establiment d’una República Catalana esdevé l’aspiració més clara per dur a terme la política lingüística més eficaç per al català: una llengua que ha estat sempre eina d’acollida i que ha de rebre tot el suport institucional i social perquè continuï sent vertebradora del país. Per aquest motiu vetllarem pel ple respecte dels drets lingüístics dels parlants de la llengua catalana: el català és i ha de ser la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament, i ha de ser la llengua de les administracions i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, amb la normalitat del seu ús en les esferes privades. Des d’un punt de vista normatiu, treballarem per garantir el dret a viure plenament en català de tota la ciutadania de Catalunya, independentment del seu origen, lloc de residència, nivell socioeconòmic o grau de discapacitat, entre d’altres.

La promoció de la col·laboració publicoprivada en l’àmbit comunicatiu i en les xarxes i esferes digitals ha de ser també un dels objectius de l’acció política, per tal de garantir i enfortir la presència del català en la vida social i revertir la tendència negativa de les últimes dècades, fruit de la regulació lingüística condicionada per un Estat advers, tendència que s’afegeix als greuges lingüístics històrics, a la presència superior de mitjans de comunicació d’abast estatal, europeu i mundial, als condicionants demogràfics i als que comporta la globalització en tots els sectors.

“La cultura, l’art, el coneixement…, ens ensenyen tant a mirar-nos nosaltres mateixos com a mirar el món, i a crear espais d’identificació i memòria col·lectiva per poder conviure, per poder adquirir aprenentatges nous, ser autocrítics, transmetre valors, reconèixer l’altre i interaccionar amb altres cultures.” Els significats comuns d’unes formes de vida i uns processos especials de creació o descobriments fets a Catalunya són el que entenem per cultura catalana: arts escèniques, música, audiovisual, cinema, literatura, patrimoni històric, cultura popular, associacionisme cultural, pensament, dansa, jocs i videojoc, arts digitals, etc. Si tenim en compte que cultura és educació en extensió i que cultura i educació ha de ser un tot en moltes accions i programes, una ciutadania apoderada culturalment és un valor imprescindible i significatiu per avançar lliurement i plena cap a un nou Estat.

Les polítiques públiques del nou Govern han de donar suport a artistes i creadors per a poder realitzar més i millors continguts en la nostra llengua, perquè l’ús del català els sigui rendible. Per això és fonamental que totes les institucions governades pel catalanisme i l’independentisme posin els recursos necessaris per tal que tothom que arribi o hagi arribat al nostre país pugui aprendre la llengua catalana, l’aranès o la llengua de signes catalana (LSC). La pràctica i l’aposta pels productes i serveis culturals i socials de tot tipus, gèneres i disciplines en català ha de continuar sent reforçada en termes pressupostaris per tal de posar-se al dia en àmbits com: educació, salut, justícia, empresa, treball, serveis d’acollida, drets socials, universitats.

Sense un sobreesforç de les institucions catalanes i de tots els parlants, sobretot les escoles i instituts, les universitats i la resta de centres d’ensenyament, el futur de la llengua està en entredit. Els catalans, sigui quina sigui la nostra o les nostres llengües familiars, tenim dret a la normalització del català, a poder viure completament en català al nostre territori. El principal repte per evitar un procés de declivi irreversible que afecti la nació catalana és la incorporació de nous parlants i la recuperació del prestigi social de la llengua catalana.

El nostre marc de polítiques lingüístiques i culturals també ha d’anar estretament lligat al fet que formem part d’una nació cultural compartida amb el País Valencià i les illes Balears, els Països Catalans, i al fet que estem en un camí de reconstrucció nacional en uns temps complexos de globalització.

Si Catalunya ha de ser reconeguda internacionalment, un d’aquests reconeixements ha de venir, com històricament ho ha estat, pel talent, la creació, l’art i la cultura en general, i creiem que el nostre relat contemporani no pot prescindir de la nostra incomoditat política en un Estat que ens ha negat oportunitats culturals i drets lingüístics bàsics.

Objectius i accions

Per un país amb més oferta cultural en català i aranès.

• Fomentarem la creació i la difusió culturals en llengua catalana, aranesa i en llengua de signes catalana (LSC) per tal que creixi l’oferta d’aquestes llengües en les programacions, l’audiovisual, els festivals, el cinema, els espectacles, les noves tecnologies aplicades al lleure, les activitats, etc. I apostarem per fomentar el talent emergent i l’emprenedoria cultural, tot incentivant la professionalització de nous creadors i comunicadors de continguts digitals en català i aranès.
• Per tal de fomentar la llengua, sumarem incentius addicionals als projectes que incorporin el català, l’aranès i la LSC, i incorporarem la perspectiva lingüística en els ajuts i les subvencions, així com en les contractacions, licitacions i tràmits realitzats per tots els departaments i entitats que en depenen.
• Fomentarem la consolidació de l’espai cultural compartit amb entitats i associacions en defensa de la llengua de la resta de territoris de parla catalana dels Països Catalans (ja sigui amb programes de mobilitat i intercanvi entre artistes i creadors, ja sigui entre associacions o empreses culturals tant del Principat com de la Franja, les Illes, el País Valencià, la Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer).

Per la millora del finançament de la cultura, continuarem la línia ascendent iniciada el 2020 per arribar al 2% cultural del pressupost de la Generalitat i proposarem mesures de correcció de l’autogovern pel que fa a l’infrafinançament cultural que correspon a Catalunya provinent de l’Estat (museus nacionals, fons europeus, PERTEs, traspassos pendents, plurilingüisme, audiovisual, entre d’altres).

• Avançarem cap al 2% cultural del pressupost de la Generalitat i vetllarem per la millora del finançament dels ajuts i dels projectes.
• Plantejarem un ampli acord de la inversió en cultura per habitant de la resta d’administracions (i simplificarem els tràmits administratius culturals).
• Presentarem l’Avantprojecte de llei del mecenatge cultural, fruit del consens amb la Fundació Catalunya Cultura.

L’aprenentatge del català i la incorporació de nous parlants ha de ser un dels grans objectius transversals de la legislatura. Cal que tots els departaments del Govern i les entitats que en depenen abordin les seves polítiques amb la perspectiva lingüística corresponent, tant des de l’àmbit dels drets socials com dels de salut, treball, educació, universitats, justícia, etc. La llengua catalana és una finestra d’identitat col·lectiva i un patrimoni compartit del poble de Catalunya, una eina individual i col·lectiva d’inclusió. El rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística ha d’obrir una nova etapa que porti l’aprenentatge de l’idioma a la població adulta (conjuntament amb les escoles d’adults, entitats de la llengua i associacions cíviques, ajuntaments…) a peu d’empreses, famílies, centres mèdics, residències sociosanitàries, centres d’acollida, comerços, jutjats, etc. Per això hi posarem a disposició els recursos econòmics i humans necessaris per garantir la plena integració de les persones nouvingudes i en risc d’exclusió.

• Traslladarem la Secretaria de Política Lingüística al Departament de Presidència, per visibilitzar i reforçar que exerceix una política absolutament transversal, dotada amb pressupost d’execució i pes polític, per poder incidir en tots els àmbits en què el Govern té competència per protegir i promocionar el català.
• Realitzarem, de forma transversal dins del Govern, estudis preceptius d’impacte lingüístic de tota la normativa en tramitació en el marc competencial de la Generalitat de Catalunya.
• Promourem que les empreses beneficiàries de subvencions, licitacions i contractes públics garanteixin la disponibilitat del web complet, els serveis d’atenció, la documentació i la comunicació via xarxes socials en català.
• Impulsarem, en el marc de la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació, el desplegament de la regulació sobre les discriminacions per raó de llengua.
• Obrirem la demanda de l’oferta de cursos de llengua i d’aprenentatge no formal. I estendrem l’aprenentatge més enllà de les aules, per experimentar formes diverses d’ensenyament (intensives, específiques, en línia, sectorials, adaptades a les necessitats de grups socials, etc.), al mateix temps que incrementarem les aportacions dels fons estatals i europeus per a la formació ocupacional en la formació en català, aranès i la llengua de signes catalana.
• Treballarem per reduir el percentatge de gent que encara no parla català, tot incrementant la xifra de catalanoparlants respecte a la població total i la freqüència del seu ús.
• Garantirem el respecte dels drets lingüístics i culturals de les persones sordes que utilitzen la llengua de signes catalana (LSC), la qual ha de ser objecte de protecció, respecte i ús, per mitjà de partides pressupostàries específiques i estables, amb una garantia de dotació pressupostària també específica i estable.
• Generarem una estratègia conjunta entre comunitat educativa, entitats i Govern per fer front a l’ofensiva judicial contra l’escola en català.

El català és l’element troncal de la nostra cultura i hem de poder viure 100% en català a tot arreu. El sector públic i el concertat dels àmbits de la salut, drets socials, educació, treball, etc., han de permetre i promoure l’ús normalitzat de l’idioma. L’Administració catalana serà referent en l’ús de la llengua catalana en els actes públics organitzats en territori català en què participin, amb sistemes de traducció, quan sigui necessari. Es garantirà la capacitació lingüística adequada dels treballadors públics, en els processos de selecció i provisió, i la formació necessària.

• Treballarem per aconseguir el total compliment de la normativa lingüística als serveis pertanyents o en col·laboració amb la Generalitat (centres de salut, museus, centres penitenciaris, centres de lleure, pistes d’esquí, comunicació, jutjats, centres de justícia juvenil, etc.) i per garantir que el català sigui la llengua de comunicació interna i externa en tot tipus de comunicació (oral, escrita, presencial o en línia), complint i vetllant pel compliment de les clàusules lingüístiques en la contractació pública.
• Les persones que arriben a Catalunya han de rebre una atenció lingüística específica, amb cursos d’iniciació a la llengua catalana que puguin mantenir la continuïtat en l’aprenentatge. Millorarem la coordinació entre els diferents agents del sistema d’acollida, ensenyament, dinamització i foment de la llengua, i n’implicarem en l’aprenentatge molts altres, especialment ajuntaments, entitats d’acollida, organitzacions sindicals i empresarials i el món associatiu (esport, LGTBI+, lleure educatiu, veïnals, gent gran, comunitats religioses, cultura popular, etc.).
• Vetllarem per garantir que el personal del sector públic utilitzi el català en la seva relació amb la ciutadania i disposi dels certificats C1 i C2. Protegirem els drets lingüístics dels ciutadans.

Per un accés a la cultura més territorialment equitatiu.

És prioritari reforçar el paper de les biblioteques i d’equipaments de referència com a centralitats culturals de proximitat arreu del territori, un aspecte bàsic per garantir que tot Catalunya presenti una bona oferta cultural, així com acompanyar-ho d’accions de suport a la cultura popular, als creadors i a la creació de tota mena. Cal que l’oferta cultural sigui capaç de reflectir la diversitat de disciplines artístiques, d’adreçar-se a tots els públics (és fonamental sumar-hi una perspectiva inclusiva de la cultura) i de recollir casuístiques específiques de cada territori (capacitat adquisitiva dels ciutadans, hàbits de consum, entre d’altres).

• Consolidarem el cens d’equipaments culturals i el mapa de biblioteques de Catalunya. Ho acompanyarem amb les accions legislatives que escaiguin (pla d’equipaments, revisió de la Llei de biblioteques) i treballarem seriosament per aprovar una llei de la cultura (o d’accés a la cultura / de drets culturals).
• Donarem compliment al recent mandat parlamentari pel que fa a cultura popular, finançament, pressupost i gestió. Potenciarem les entitats, associacions, ateneus i federacions de cultura popular i tot el teixit associatiu com a porta d’accés a la cultura, i potenciarem la xarxa d’equipaments d’arreu del país (facilitant-ne la posada a punt, millores estructurals, suport a les despeses de funcionament, programació estable a través de la Xarxa d’Ateneus, entre d’altres). Impulsarem polítiques per prestigiar la cultura popular i tradicional com a fonament de la nostra identitat. Protegirem els referents reconeguts internacionalment com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, com la Patum, els castells, les falles i festes de foc dels Pirineus, el toc manual de campanes, la dieta mediterrània o l’arquitectura de la pedra seca, i donarem suport a les declaracions UNESCO pendents, com ara la sardana, la rumba catalana, les catifes i el pessebrisme, entre d’altres.
• Treballarem per reduir la manca de varietat de l’oferta cultural en alguns territoris, municipis i barris (per exemple, música, dansa clàssica i contemporània, etc.) i facilitarem la formació en diverses disciplines als programadors.

Per un major suport a la creació i a les empreses culturals.

Dimensionar el sector cultural i adaptar-lo al seu entorn és també una manera de fomentar la pràctica i l’augment de públic. A través d’un treball transversal entre educació, turisme i altres àmbits, promourem la creació de nous públics. La cultura és un atractiu més de la nostra nació.

• Seguirem treballant per a la professionalització i les millores laborals dels artistes, creadors i treballadors de la cultura, així com per consolidar projectes, festivals i activitats per a tots els territoris que abastin pluralitat d’estils, gèneres, disciplines.
• Continuarem desenvolupant línies d’actuació que contribueixin a augmentar la competitivitat de les empreses culturals catalanes, com per exemple la indústria editorial de Catalunya, en els mercats i en plataformes nacionals i internacionals.
• Els plans sectorials i d’impuls de la cultura han de ser instruments perquè els equips artístics i tècnics puguin treballar més i més bé, a més llocs i per a més gent. Escoltarem el CoNCA com un agent transcendent en la conformació de les polítiques culturals.

Una Catalunya que cuida el seu patrimoni cultural.

La recuperació, la protecció i la difusió del patrimoni és també una manera d’entendre i valorar la nostra contemporaneïtat. Sense entendre els creadors del passat no entendrem els d’avui ni els de demà.

• Aprovarem una nova llei del patrimoni cultural català que no es pot demorar més: cal fer un avantprojecte de llei que inclogui el patrimoni material, l’immaterial i l’associacionisme cultural, que actualitzi les mirades patrimonials i que proposi, si és el cas, nous reconeixements i proteccions.
• Desplegarem les línies estratègiques i les actuacions del Pla de museus i del Pla d’arxius. Treballarem per actualitzar la situació legislativa i jurídica de la governança dels museus, els arxius, les xarxes d’aquests equipaments i les administracions.
• Impulsarem la creació d’un nou inventari del patrimoni cultural: rehabilitació, compres / fons, impuls al patrimoni musical, etc. I seguirem amb una política d’adquisicions consensuada entre els diferents sectors i agents (museus, arxius, biblioteques, etc.). Establirem també un marc de treball per protegir el patrimoni musical.
• Reclamarem la titularitat dels fons documentals propis de Catalunya conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el seu trasllat físic a l’Arxiu Nacional de Catalunya, així com reclamarem la titularitat i el trasllat físic de la documentació de la Generalitat de Catalunya dipositada a l’Arxiu General Militar d’Àvila, i també recuperarem tant el patrimoni documental confiscat arran de la Guerra Civil que encara es troba a l’Arxiu de Salamanca com les obres espoliades del Museu de Lleida, avui exposades a Sixena.

Per un àmbit audiovisual, cinema, videojoc i cultura digital en català.

Els resultats en l’àmbit de l’audiovisual i del cinema han estat molt satisfactoris ens els darrers anys i projecten Catalunya en l’àmbit internacional. Per això cal seguir avançant, en qualitat i quantitat, polítiques estratègiques de desplegament de tot l’univers català i en català de l’audiovisual, del videojoc, del cinema, de la creativitat i dels continguts digitals. A més, cal vetllar per a la professionalització del sector. Cal reforçar la promoció en la incorporació del català en els productes tecnològics i serveis culturals, i també en els de tots els sectors d’activitat econòmica.

• Farem de la col·laboració publicoprivada en l’ampli àmbit de l’audiovisual un motor creatiu i econòmic. Impulsarem programes per donar suport a la indústria audiovisual, del cinema, del videojoc i de la innovació tecnològica.
• Aprovarem accions estratègiques orientades a afavorir un desenvolupament sostenible del sistema audiovisual, cinematogràfic i del videojoc en català durant els propers anys.
• Impulsarem la cooperació entre prestadors i productors audiovisuals i del videojoc de l’àrea lingüística del català.

Per un espai comunicatiu català.

Sense la força de la iniciativa privada i l’empenta del teixit social i empresarial del país, Catalunya no podria comptar amb un sector cultural i un espai català de comunicació propi, fort i consolidat. Però també és imprescindible l’actuació correctora de l’Administració per garantir l’existència d’un ecosistema comunicatiu en català per a tot el domini lingüístic. En aquest sentit, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a partir del Pla d’impuls de la llengua i del projecte cultural del 3Cat, ha de d’incentivar la professionalització de comunicadors, la creació de continguts audiovisuals en català i ha d’impulsar la cultura i la normalització de la llengua catalana, l’aranès i la llengua de signes catalana (LSC), com recullen els principis fundacionals. Com a continuïtat de la Declaració de Palma acordada el 2017, s’intensificarà la coordinació en les polítiques culturals i audiovisuals i en la visibilitat de la unitat de la llengua arreu del domini lingüístic.

• Consensuarem amb el sector i amb la CCMA les accions pel que fa als ajuts a la producció i als nous equipaments de l’àmbit digital. Continuarem els passos a seguir en el projecte de les Tres Xemeneies-Catalunya Media City.
• Redirigirem els ajuts Crides a la Cultura a objectius estratègics per al sector.
• Presentarem un avantprojecte de llei de l’audiovisual català i treballarem per la reciprocitat dels mitjans públics de tota la catalanofonia. Assegurarem la presència del serveis d’interpretació (ILS) als mitjans de comunicació i als actes públics per tal que les persones sordes accedeixin a la informació en condicions d’igualtat respecte de la resta de la societat, mitjançant la llengua de signes catalana.
• Desplegarem la Incubadora 3Cat de creadors de continguts en català.

Per una Catalunya de les lletres, dels llibres i de la lectura.

La coordinació entre els departaments d’Educació i Cultura és prioritària per aconseguir èxits de país i per entendre la lectura, els llibres i les lletres com un indicador cultural tant personal com col·lectiu. Hem d’augmentar el nombre de lectors i de bons lectors per poder augmentar els usuaris de la cultura i perquè el món del llibre sigui una de les principals indústries culturals de Catalunya.

• Desenvoluparem les mesures acordades amb el sector editorial i del llibre en els diferents àmbits del Pla nacional del llibre i la lectura.
• Continuarem les polítiques d’ajuts, beques i subvencions de la Institució de les Lletres Catalanes i promourem el contracte programa entre la ILC i el Departament de Cultura.
• Impulsarem biblioteques o espais bibliotecaris en municipis i barris.
• Amb l’objectiu de promoure la consolidació de l’espai cultural compartit amb altres territoris de parla catalana, continuarem els programes de mobilitat d’escriptors entre el Principat, les illes Balears, el País Valencià, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer, que permetin incrementar el coneixement mutu de la creació literària originada en els diversos territoris dels Països Catalans.

Per la internacionalització d’una cultura catalanista, cosmopolita i compromesa.

L’Institut Ramon Llull és l’eina per augmentar el suport i les activitats de foment de la llengua i la cultura catalanes.

• Impulsarem un programa per a la projecció internacional de les grans produccions i equipaments escènics, musicals, museístics i audiovisuals, i seguirem treballant per ampliar les propostes culturals catalanes als diversos mercats estratègics internacionals.
• Promourem mecanismes (eines, estudis, accions) en diversos àmbits de la cultura per planificar i incentivar-ne la projecció internacionalment.
• Treballarem la diplomàcia cultural per impulsar la cultura i la llengua catalana a l’exterior i per promoure la relació amb institucions de tota mena, per tal que aquest intercanvi sigui profitós per al nostre sector cultural i per a Catalunya en general.

Perquè la cultura és “educació en expansió”.

És necessari augmentar les polítiques conjuntes entre els departaments de Cultura i Educació i els ens locals. D’aquesta manera es potenciarà la transmissió dels valors culturals i es fomentarà la integració en el sistema educatiu, per així garantir una educació integral que valori la diversitat cultural i promogui tant el coneixement com la preservació del patrimoni cultural català, i contribueixi al desenvolupament personal i a la cohesió social.

• Establirem fórmules amb l’ens Mancomunitat Cultural per consolidar l’accés sistemàtic dels centres educatius a l’oferta cultural, per tal d’ajudar a crear pràctica i hàbits culturals, disminuir desigualtats d’oportunitats i desenvolupar tant la creativitat com el respecte per la diversitat cultural.
• Fomentarem la formació del professorat en àmbits culturals: desenvolupament de cursos de formació i tallers per al professorat per promoure la comprensió i l’aprenentatge sobre la riquesa cultural, i fer-ho dotant-los de les eines necessàries per integrar aquest coneixement en la seva pràctica docent i potenciar així la seva transmissió als alumnes. Reforçarem el lleure educatiu i la cultura de proximitat en la línia de l’educació 360 com un sistema d’atenció social per millorar el dia a dia.
• Promocionarem la participació de joves en activitats culturals: creació de programes i incentius per a l’assistència a activitats culturals com exposicions, concerts, representacions teatrals i visites a llocs d’interès històric i cultural, per així enriquir l’experiència educativa més enllà de les aules.

Per una projecció internacional de Catalunya a través de l’esport.

Especialment des de la celebració dels Jocs de Barcelona 92, Catalunya ha esdevingut un país esportiu de referència internacional. L’esport contribueix a la projecció de Catalunya tant per la participació dels nostres esportistes en competicions internacionals com per l’organització de grans esdeveniments al Principat, una projecció internacional que hem d’amplificar assolint poder competir amb veu pròpia de manera oficial i acollint esdeveniments globals de primer nivell al nostre país.

• Crearem un segell de qualitat que distingeixi el sistema esportiu català.
• Seguirem impulsant i reclamant l’oficialitat de les seleccions esportives catalanes i del Comitè Olímpic Català.
• Manifestem el ple suport a la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.
• Desenvoluparem, conjuntament amb el sector i amb el món local, un pla estratègic de grans esdeveniments esportius internacionals perquè siguin organitzats a Catalunya en la propera dècada, així com el Pla estratègic del turisme esportiu de Catalunya.

1. Un país radicalment democràtic, amant de la llibertat i la tolerància, que defensa els drets civils, assumeix els deures individuals i col·lectius i es compromet amb la igualtat de les persones i la no-discriminació.

Espais ideològics:

Catalunya és un país de forts valors democràtics.

La lluita per la nostra plenitud nacional està històricament agermanada amb la idea de democràcia. Els catalans i les catalanes no entenem l’una sense l’altra.

I no ens conformen amb una idea formal de democràcia, la nostra neix d’una una convicció profunda en què la separació de poders és més que un discurs estètic, on qualsevol poder té contrapesos que el limiten i on la ciutadania s’empodera a través de l’acció de les organitzacions que conformen una societat civil crítica, responsable i capaç d’incidir en les decisions i l’agenda pública.

És un país que defensa els drets humans i civils. Que assumeix els drets i deures individuals i col·lectius i es compromet amb la igualtat de les persones i la no-discriminació.

Junts+ aposta per unes polítiques d’igualtat clarament feministes. És necessària una aposta clara per unes polítiques transversals que travessen tota l’acció del Govern incorporant la interseccionalitat. La igualtat com a paradigma intrínsec dels drets humans que defensa i treballa de manera nítida des de tots els organismes internacionals.

Malgrat això, i per bé que s’han fet grans avenços en la igualtat efectiva entre dones i homes, aquesta no és encara una realitat avui en dia, i les dones segueixen patint importants discriminacions tant a l’esfera privada com a la pública. Si volem ser una país amb igualtat de tracte i oportunitats per a tothom, hem de garantir que no hi hagi discriminació per raons de gènere.

Actualment, tenim la generació de dones més ben formades de la història. Però si analitzem la quantitat de dones que hi ha en llocs de responsabilitat i presa de decisions, veurem que encara no hi són prou presents. La societat catalana no pot perdre tot aquest talent per culpa d’obstacles sovint invisibles. Tenim infinitat de normes jurídiques que ens proporcionen un marc en què la igualtat entre dones i homes ha de ser possible, ara toca posar-ho a la pràctica.

Existeix un vincle evident entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible i les polítiques de gènere, ja que els drets de les dones es conceben com a drets humans, i és per això que necessitem actuacions específiques a nivell global.

La igualtat és un element clau per assolir els objectius de l’Agenda 2030; és una oportunitat per aprofitar tot el talent que el nostre país pot oferir. Cal seguir incorporant la perspectiva de gènere en tots els àmbits institucionals, però també en totes les iniciatives i projectes que s’engeguin a Catalunya. Impulsarem l’autonomia econòmica de les dones amb mesures que afavoreixin la incorporació, la presència i la promoció de les dones al mercat laboral.

Des de Junts+ tenim molt clar que un país lliure, democràtic i just passa necessàriament per atendre les problemàtiques i realitats de totes les persones i tots els col·lectius que el conformen. En conseqüència, entomem el compromís de mantenir viva la tasca ingent dels darrers anys de la societat civil, els partits i organitzacions, la qual ha esdevingut clau per a l’aprovació del marc legislatiu actual, recollit a la Llei 11/2014 i la Llei 19/2020.

La mantindrem viva amb la visió de crear una Catalunya lliure de discriminació i violència, on es garanteixi la plena igualtat i protecció dels drets de la comunitat LGTBI+, col·laborant estretament amb la comunitat LGTBI+ en el disseny i la implementació de polítiques públiques relacionades amb els seus drets i necessitats, amb especial èmfasi en la lluita contra la LGTBI-fòbia.

Una LGTBI-fòbia física i social, contra la qual cal actuar a totes les etapes de la vida, des de la infantesa, garantint un sistema educatiu segur per al propi desenvolupament de gènere i sexualitat individuals, fins a l’etapa adulta i la vellesa, sobretot pel que fa a l’accés al mercat de treball i l’atenció per part dels serveis públics.

Similarment, des de Junts+ considerem que no pot existir la igualtat entre persones cisheterosexuals i persones del col·lectiu LGTBI+ si hi ha barreres socioeconòmiques, geogràfiques i de salut que limitin l’exercici dels drets inalienables de l’individu. En conseqüència, ens comprometem a garantir el ple exercici dels drets LGTBI+ a qualsevol punt del país, a qualsevol edat i amb independència de la situació socioeconòmica mitjançant la redistribució territorial i l’adaptació a l’edat i la situació econòmica dels serveis per a les persones LGTBI+, i lluitarem per reduir a zero les infeccions de transmissió sexual a Catalunya, amb especial atenció al VIH.

Tot plegat, a més, ha d’estar inclòs en una estratègia de defensa nacional, en què no es doni un conflicte entre drets sinó una col·laboració entre ells. Des de Junts+ entenem que la defensa dels drets LGTBI+ es pot i s’ha de fer en català i amb mentalitat d’estat, impulsant l’oferta de serveis i recursos en català per a la comunitat LGTBI+ i fent de Catalunya un referent mundial en la igualtat LGTBI+ i un espai segur per a tothom, també per a les persones perseguides a raó de la seva orientació sexual o expressió de gènere al seu país d’origen.

Des de Junts+ tenim molt clar que volem una Catalunya on la LGTBI-fòbia sigui una qüestió del passat, on les entitats siguin les portaveus de les polítiques públiques a aplicar i on l’exercici dels drets LGTBI+ no depenguin de res més que d’un mateix. Des de Junts+ volem una Catalunya lliure, democràtica i justa.

Objectius i accions

Participació ciutadana i gestió del coneixement

Treballarem per la democràcia digital i per la digitalització democràtica, mitjançant les eines que ens proporciona l’Smart Governance, per millorar i facilitar la participació dels ciutadans.

• Evolucionarem les antigues polítiques de participació ciutadana per implementar tècniques de gestió del coneixement, capturant el coneixement ciutadà per a la millora dels projectes.
• Dissenyarem un nou model de participació ciutadana en què la qualitat i l’aportació ciutadana seran l’objectiu. De la participació en quantitat a la participació en qualitat.
• Garantirem el retiment de comptes a través d’eines digitals actualitzades i consultables al moment.
• Impulsarem la Llei electoral amb Sindicatura Electoral pròpia, adaptada a la realitat actual i les singularitats del país.
• Incorporarem el vot digital com a sistema de vot complementari en totes les eleccions.

Per la transversalitat de gènere en les polítiques públiques.

La transversalitat de gènere es caracteritza per incorporar la perspectiva de gènere a tots els nivells i dimensions de la política, amb la finalitat d’impulsar polítiques dedicades a l’assoliment de la igualtat de gènere des de cada un dels àmbits de l’Administració. És per això que necessitem estructures interdepartamentals que vetllin i coordinin les polítiques de gènere.

• Elaborarem un nou Pla de polítiques d’igualtat de gènere de la Generalitat de Catalunya, per tal de coordinar les polítiques públiques del Govern.
• Desplegarem la Llei 17/2015 sobre igualtat efectiva entre dones i homes, i en garantirem una dotació pressupostària adient, amb la solvència d’un pressupost suficient i complet.
• Donarem compliment, en el marc de l’agenda política, a l’objectiu 5 d’igualtat de gènere de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.
• Farem difusió i sensibilització de campanyes d’igualtat de gènere per a tota la ciutadania.

Per la justícia social de gènere.

Les dones en situació de vulnerabilitat pateixen doble discriminació en tots els casos, donat que l’accés al món laboral i econòmic en el sentit més ampli, a la cultura i a la societat és molt més complicat d’assolir per les dones. Coneixement, estudis, suports familiars o les noves aproximacions culturals al paper de les dones a la societat són tots ells, i més, aspectes clau en el desenvolupament de la justícia social de les dones. Necessitem actuacions fermes contra la pobresa femenina sumant esforços amb les entitats de dones de Catalunya.

• Elaborarem un Pla de lluita contra la feminització de la pobresa.
• Obrirem un debat parlamentari, amb la participació d’entitats i persones expertes sobre prostitució. En paral·lel, desenvoluparem estratègies d’acompanyament, solidaritat i inclusió per a dones en situació de prostitució, de manera que els sigui possible superar els contextos socioeconòmics i culturals que les condicionen. Oferirem alternatives, tant laborals com socials, per a elles i els seus fills que els permetin sortir de la situació forçada en què es troben.
• Incrementarem pes a la condició de monoparentalitat als diferents ajuts, que en aquests moments no està prou reconeguda.
• Crearem un complement d’infància similar al de l’ingrés mínim vital dins de la renda garantida de ciutadania.

Per l’equitat en el treball i la corresponsabilitat en els usos del temps.

Les empreses, els sindicats i les entitats de dones han d’aplicar polítiques en perspectiva de gènere en totes les seves actuacions i projectes, i cal regular i fer seguiment de la seva aplicació.

També és necessari posar al mateix nivell el treball productiu i el reproductiu. Catalunya té encara molt camí per recórrer en la lluita per la igualtat salarial en tots els aspectes socials referents a la responsabilitat social corporativa i d’implicació social de les nostres empreses.

• Configurarem un pacte per a la corresponsabilitat real i reconeixent les tasques de cura i atenció. Apostem per uns horaris més d’acord amb la societat actual i europea i que facilitin la corresponsabilitat de la vida familiar i laboral.
• Crearem una línia específica de crèdits per a dones que endeguin un projecte empresarial amb seu fiscal a Catalunya, amb l’objectiu d’impulsar l’emprenedoria femenina.
• Promourem l’entrada de dones en empreses de sectors tradicionalment masculinitzats.
• Impulsarem un distintiu d’empresa col·laboradora en matèria d’igualtat que representi un reconeixement a les empreses compromeses amb aquest objectiu.
• Vetllarem perquè les empreses compleixin el deure d’aplicar plans d’igualtat i realitzin diagnosis, fent un seguiment exhaustiu de la seva aplicació i també dels protocols d’assetjament sexual.

Per la participació política i social de les dones.

Necessitem enfortir l’autonomia, la llibertat personal i l’exercici efectiu de la plena ciutadania en tots els àmbits de la vida de les dones. La formació en la participació de les dones en les distintes esferes socials pot ser un impuls radical perquè moltes dones que mai haguessin pensat fer el pas a l’esfera pública, el facin. És necessari contrarestar certes visions culturals masclistes pel que fa als valors de la Catalunya actual.

• Donarem compliment a la necessitat d’independència del Consell Nacional de Dones de Catalunya, amb el compromís ferm com a òrgan autònom i amb pressupost propi, com a assessor del Govern.
• Promourem la representació femenina en tots els òrgans de direcció i en els espais on es decideixen les polítiques públiques del país. Per aquest motiu ens comprometem a mantenir una distribució paritària de tots els càrrecs de govern.
• Incentivarem la participació de les dones i les nenes en les activitats esportives i potenciarem el reconeixement i la visibilització de l’esport femení.
• Impulsarem la presència de dones en totes les taules i espais de debat i decisió econòmica i social de Catalunya.

Per la presència de les dones en els mitjans de comunicació.

És necessari deslliurar, donar veu i visibilitat a les dones, tant les d’avui com les del passat, tan llargament silenciades. És necessari erradicar l’edatisme que afecta de forma específica les dones i la utilització de les dones com a objecte.

• Promourem una imatge no estereotipada de les dones, assegurant que tinguin més visibilitat als mitjans de comunicació.
• Lluitarem contra qualsevol discriminació per raó de sexe, imatge o físic que sigui utilitzada per ridiculitzar les dones.

Per la promoció de valors igualitaris i la coeducació.

És necessari educar el conjunt de la societat, de totes les edats, per tal d’assolir la igualtat efectiva entre dones i homes. Quan parlem d’educar, parlem de fer-ho des de totes les institucions, no de l’escolar, posant en valor indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de dones i homes. És important, també, introduir les noves masculinitats. Cal fer una pedagogia amb mirada feminista en tots els àmbits formatius i en tots els sectors de la nostra societat.

• Incrementarem la presència femenina en els continguts curriculars de totes les etapes educatives, revisant els llibres de text per tal que no incloguin continguts androcèntrics i masclistes i perquè incorporin referents femenins en totes les matèries.
• Reforçarem mecanismes de prevenció i detecció de violències masclistes i relacions abusives a les escoles.
• Potenciarem i desplegarem la incorporació de l’educació afectivosexual en totes les etapes educatives com a eina determinant per a la prevenció de les violències masclistes. Impulsarem una educació sexual basada en el respecte cap a les dones en totes les seves relacions afectives i en la salut sexual i reproductiva.

Per la salut de les dones.

Encara avui en dia la salut continua concebent-se des de la perspectiva androcèntrica, i és per això que necessitem mesures que incorporin la perspectiva de gènere a l’hora d’investigar, diagnosticar i planificar les polítiques sanitàries.

Existeixen malalties de les dones fortament invisibilitzades. També és necessari un replantejament amb visió de gènere de les condicions laborals, de la precarietat en el treball, de la manca d’equiparació de sous que pateix el sector sanitari, fortament feminitzat. Cal apostar per una investigació científica amb perspectiva de gènere i amb referents i models de dones.

• Aplicarem la perspectiva de gènere en tots els àmbits de l’àrea de la salut.
• Proporcionarem la informació necessària a les dones sobre malalties ginecològiques infradiagnosticades que resten qualitat de vida, com per exemple l’endometriosi.
• Analitzarem les pràctiques i els protocols hospitalaris dels serveis de salut reproductiva, amb atenció especial als parts i la violència obstètrica.
• Impulsarem mesures per tal de desenvolupar la farmacologia adaptada a la morfologia femenina.
• Desplegarem mesures per garantir l’equitat territorial pel que fa als drets sexuals i reproductius de les dones.

Per més presència femenina en l’àmbit científic i tecnològic.

La participació de les dones al món científic i tecnològic és encara clarament insuficient, realitat que és, a més d’injusta, i posa en risc l’assoliment dels objectius de qualitat en una societat del coneixement en què la meitat de la població són dones. És per això que volem dur a terme mesures per eliminar aquest biaix de gènere. Necessitem establir referents femenins en les STEM des de les primeres edats educatives als infants.

• Fomentarem les carreres tecnològiques i tècniques de les dones, des de totes les etapes de l’educació obligatòria.
• Donarem suport a esdeveniments que visibilitzin les dones en el sector Tecnològic.
• Fomentarem l’emprenedoria femenina en el sector tecnològic, focalitzant en la formació a les dones, i l’impuls d’empreses tecnològiques liderades per dones.
• Impulsarem actuacions per fomentar els grups de recerca amb perspectiva de gènere.

Per l’erradicació de la violència masclista.

La lluita per l’erradicació de la violència contra les dones ha de ser una de les prioritats de país. El seu rebuig ha de ser contundent i unitari. És un problema estructural que s’ha de tractar globalment des de multitud d’àmbits: la prevenció, la sensibilització, l’educació, l’atenció a les dones que pateixen violència masclista, l’actuació policial, l’actuació de la justícia, etc. No es pot actuar sectorialment sense tenir en compte la globalitat. És important tenir en compte la diversitat de totes les formes de violència masclista.

• Elaborarem un nou Programa d’intervenció integral contra la violència masclista com a eina de coordinació de polítiques contra la violència masclista, prioritzant la prevenció de les violències masclistes entre joves i adolescents.
• Prioritzarem la lluita per a l’erradicació de les violències masclistes en els àmbits més desconeguts, com el tràfic i l’explotació de dones i nenes, els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina.
• Aprofundirem en l’abordatge de les violències digitals, que afecten principalment dones, en un context d’increment de l’ús de les tecnologies d’internet i les xarxes socials, donant a conèixer aquestes violències i especialitzant els serveis d’atenció a les dones en el tractament d’aquestes violències.
• Impulsarem unitats d’atenció a la víctima especialitzades en violència masclista, per tal de fer-ne una denúncia acurada i el seguiment de les víctimes d’aquesta violència masclista.
• Donarem estabilitat als serveis d’acolliment i recuperació per a dones i fills en situació de risc de violència masclista per garantir l’equitat territorial i donar resposta a les situacions d’urgència.
• Impulsarem iniciatives per donar sortida laboral i professional a les dones que pateixen violència masclista, amb la finalitat que puguin gaudir d’una autonomia econòmica i refer les vides.

L’esport com a eina per lluitar contra la discriminació i per la promoció de la igualtat.

• Cal erradicar la violència dins el món de l’esport. La formació de les esportistes des dels seus inicis en el món de l’esport és el que el dia de demà els ha de fer tolerants i receptives en les competicions esportives.
• L’esport català i els seus clubs, federacions, empreses de serveis esportius i entitats esportives han de ser capdavanters en la tolerància, la integració i la bona formació dels esportistes en tota la seva vida esportiva. El no a la violència és un punt d’inflexió dins del teixit esportiu català i Junts+ vetllarà per aconseguir aquesta “tolerància 0”.
• Reforçarem els programes d’esport i activitat física com a elements de lluita contra la discriminació de la dona en la societat, potenciant la igualtat de gènere tant en la pràctica esportiva com en les estructures directives de les organitzacions esportives.
• Potenciarem el reconeixement i la visibilització de l’esport femení català i treballarem per seguir avançant cap a l’equiparació salarial per dignificar les condicions de les jugadores que s’hi dediquen professionalment.
• Destinarem més recursos als programes de promoció de l’activitat física i l’esport com a eina d’integració social i als programes per garantir l’accés a la pràctica d’activitat física per a tots els ciutadans, siguin quines siguin les seves capacitats.
• L’activitat física és una eina indispensable per al desenvolupament i la integració social, el treball d’hàbits saludables i els valors. Des de Junts+ prestarem especial atenció a la integració de les persones vulnerables amb risc d’exclusió social, discapacitat o diversitat funcional, nouvinguts, gent en presons, entre d’altres.

Catalunya, un referent mundial en la igualtat LGTBI+.

S’ha de garantir el ple exercici dels drets LGTBI+ a qualsevol punt del país, a qualsevol edat, especialment en situacions de dependència i amb independència de la situació socioeconòmica, mitjançant l’eliminació de barreres econòmiques per a l’accés a serveis de salut, educació i assistència social, així com la promoció de programes de suport i inclusió per a persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Cal preveure la participació activa de la comunitat LGTBI+ en el disseny i la implementació de les polítiques públiques relacionades amb els seus drets i necessitats.

• Aprovarem una nova Llei de l’esport que integri tant el Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el text únic de la Llei de l’esport, com la Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport.
• Modificarem la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, per enfortir el seu règim sancionador i per habilitar els locals de la Xarxa SAI, els consells comarcals i els ajuntaments com a espais d’interposició de denúncies per discriminació i assetjament en l’àmbit laboral, delictes d’odi, i per dotar les administracions públiques d’eines per fer front als discursos d’odi que es generen a les xarxes socials.
• Repensarem la Xarxa SAI: la distribució territorial de la Xarxa SAI, més personal i recursos, nou protocol de prestació de servei itinerant, convenis de col·laboració entre la Xarxa SAI i les diferents administracions i serveis públics, així com amb actors privats.
• Modificarem els protocols i plans LGTBI+ per incloure-hi preceptes d’aplicació en les comunitats rurals i de menys de 1.000 habitants, oferint formacions i servei d’adaptació dels plans existents a les administracions públiques que així ho requereixin.
• Establirem sistemes d’avaluació i seguiment públics i transparents respecte a la implementació de la guia pràctica per a la incorporació de la perspectiva LGTBI+ a les residències i altres centres.
• Modificarem els protocols i plans LGTBI+ per incloure-hi preceptes d’aplicació referents a les persones grans, amb especial incidència en l’adaptació del llenguatge, i oferirem formacions d’adaptació dels plans existents a les administracions públiques que així ho requereixin.
• Habilitarem horaris especials en els serveis essencials per a persones LGTBI+ per evitar que l’ús d’aquests serveis impliqui una reducció dels seus ingressos.
• Donarem suport a les candidatures catalanes per acollir l’EuroPride o el WorldPride i promourem la cultura LGTBI+ catalana als espais internacionals.
• Garantirem el dret de les persones LGTBI+ a formar una família simplificant tràmits i agilitzant processos, tot mantenint el benestar del menor com a prioritat.
• Acordarem amb la comunitat educativa la inclusió de referents LGTBI+ al temari educatiu existent i incorporarem l’educació sexual com a temari transversal al llarg de les etapes educatives obligatòries, mostrant segons l’edat les diferents formes de viure la diversitat sexual i de gènere.
• Promourem, de la mà de les entitats LGTBI+ i la Xarxa SAI, programes de formació per a empreses, entitats socials, administracions públiques, escoles i instituts.
• Habilitarem l’ús dels locals de la Xarxa SAI com a seus socials de les entitats LGTBI+ del territori, facilitant així les reunions de les entitats i promocionant els serveis de la Xarxa SAI.
• Garantirem la protecció dels drets de les persones immigrades que reclamen asil per motius de discriminació al país d’origen per raó d’expressió de gènere o orientació sexual.
• Actualitzarem les recomanacions sobre el tractament de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) als mitjans audiovisuals (no modificades des del 2017) per tal d’adequar-les a les realitats vigents, que inclogui la perspectiva dels rols de gènere i que estipuli mecanismes pràctics d’aplicació. Crearem un sistema d’anàlisi i avaluació públic amb presentació anual del compliment d’aquestes recomanacions.
• Aprovarem la Llei trans catalana i modificarem la Llei 11/2014 per dotar de més protecció les persones LGTBI+, i especialment les persones trans, davant les discriminacions en l’àmbit sociosanitari i d’atenció a l’individu.
• Reforçarem el servei SOCtrans*, ampliant el programa “Treball i formació” més enllà de les entitats locals o entitats sense ànim de lucre (ESAL).

Una Catalunya lliure d’agressions LGTBI-fòbiques.

• Implementarem programes de sensibilització i educació, així com mesures de protecció i suport a les víctimes d’agressions i discriminacions.
• Inclourem dins el servei d’atenció psicològica especialitzada en matèria LGBTI+ que ofereix la Xarxa SAI, i que actualment és per a situacions d’urgència, l’abordatge de problemes de parella, familiars, socials o de discriminacions que no siguin d’urgència i promocionarem activament aquest servei per tal que esdevingui rellevant per al col·lectiu LGTBI+.
• Promourem i donarem suport a la transformació dels espais públics per fer-los més amables i segurs, promovent una sensació de seguretat i pertinença per al col·lectiu LGTBI+.
• Reforçarem la presència policial en aquelles ubicacions on s’ha detectat un increment de les agressions i discriminacions per raó d’orientació sexual o expressió de gènere.
• Exigirem a l’Agència Catalana del Consum que executi les seves funcions de garantia de compliment del Codi de consum de Catalunya, també, en matèria de drets lingüístics en els establiments i les empreses de serveis LGTBI+, tenint especial incidència en els locals d’oci LGTBI+.

Un servei català de salut més atent a les necessitats LGTBI.

• Ampliarem la xarxa de trànsit del Servei Català de la Salut (servei especialitzat d’atenció a la salut a les persones trans) amb nous serveis per al col·lectiu i ampliant la implantació al territori.
  • Suprimirem la menció al sexe de l’individu en aquells documents en què no sigui essencial, n’implementarem l’opcionalitat de menció en formularis en què no sigui crític i exigirem l’aplicació d’aquestes accions a escala estatal.
  • Promourem la modificació de la normativa actual referent a les parelles de fet per encabir-hi les noves realitats i dinàmiques relacionals que es donen dins el col·lectiu LGTBI+.
  • Garantirem el subministrament de la PrEP i reduirem al mínim la llista d’espera per rebre aquest medicament.
  • Reclamarem al Govern de l’Estat que els profilàctics s’integrin a la Seguretat Social per reduir-ne el preu i, addicionalment, distribuir-ne gratuïtament.
  • Inclourem com a servei de la Xarxa SAI l’assessorament mèdic personalitzat, en el marc de la salut sexual i les infeccions de transmissió sexual.
  • Promourem campanyes de conscienciació sobre les pràctiques sexuals de risc i les potencials conseqüències associades.

Per un país de futur que coneix i es reconcilia amb el passat: la Memòria Històrica.

Un país necessita conèixer, acceptar i reconciliar-se amb el seu passat per poder construir un futur sòlid i estable. Com a país ens cal una transició real, que res té a veure amb el silenci poruc i forçat que va suposar una Transició que només va ser cosmètica, com s’ha pogut constatar amb la reacció dels aparells de l’Estat contra l’independentisme, encara que se l’hagi mitificada i sigui envejada per molts països. Les ferides cal que cicatritzin des de la honestedat, la transparència i la voluntat de compensar els danys causats en un passat no tan llunyà.

Tenim la necessitat de prosseguir i estendre amb tots els mitjans que li són propis les polítiques de memòria democràtica en un sentit ampli, tant en el terreny legislatiu com en el de control i seguiment de les polítiques governamentals sobre la matèria. Les polítiques de memòria democràtica han d’incloure accions que impliquin mesures restauratives, preventives i d’altra naturalesa que segueixin els principis del dret internacional de la veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició.

• Impulsarem la Llei de memòria democràtica de Catalunya, no sucursalista i que respecti les característiques nacionals pròpies de Catalunya.
• Promourem l’eliminació de milers d’elements de simbologia franquista de l’espai públic que encara existeixen a Catalunya i n’actualitzarem el cens a través del Memorial Democràtic.
• Incorporarem el llegat històric, polític i personal de l’exili català a la memòria col·lectiva del nostre país, tant per la seva funció legitimadora de les institucions d’autogovern de Catalunya i la seva defensa de la democràcia com pel seu paper pedagògic per explicar la repressió, especialment, contra la dissidència cultural i política de Catalunya.
• Divulgarem el paper cabdal de les dones en l’àmbit de la memòria democràtica.

Diversitat religiosa.

Catalunya és un país plural i divers, defensor dels drets i les llibertats. El fet religiós és un element d’integració social. Cal reconèixer I’aportació positiva que socialment fan les comunitats religioses i fomentar el diàleg i la convivència entre les diferents confessions.

Tota la intervenció de l’Administració en aquest àmbit s’ha de fomentar en el respecte i la garantia del dret a la llibertat religiosa, tal com queda recollida en els tractats internacionals com a dret individual amb una projecció pública i comunitària.

• Enfortirem la relació i el diàleg de les institucions públiques catalanes amb totes les comunitats religioses presents a Catalunya.
• Proposarem al Parlament de Catalunya la constitució d’una comissió de seguiment per a la diversitat i la llibertat religiosa, amb representants de totes les comunitats d’acord amb la seva presència al territori, la representativitat i l’arrelament històric.
• Amb l’assessorament de les confessions, s’elaborarà un pla de treball que fixarà les prioritats del Govern en l’àmbit dels afers religiosos.
• Continuarem treballant per tal de millorar, a tot el territori, la col·laboració, l’assessorament i l’ajuda pel que fa a les confessions religioses.
• Actuarem proactivament per afavorir la interrelació de les confessions religioses i el teixit veïnal dels pobles i les ciutats del país com a element transversal de l’acció de govern.
• Mantindrem i actualitzarem el cens dels locals de culte de les diferents confessions religioses i promourem l’estudi de la realitat i la diversitat religiosa al nostre país per gestionar-la amb dades reals.
• Promourem el coneixement del fet religiós dels empleats públics per donar el millor servei a les comunitats religioses i atendre totes les sensibilitats religioses existents al país.
• Donarem suport per adequar locals destinats a centre de culte, per garantir-ne la seguretat i I’accessibilitat.
• Emprendrem les accions necessàries per adequar els cementiris a la diversitat religiosa present al país, en coordinació amb els ens locals competents.

1. Un país que se sent plenament europeu, que treballa per la progressiva integració política i econòmica del continent i que s’implica en les grans causes globals del desenvolupament humà sostenible.

Espais ideològics:

El nostre país té arrelat un profund sentiment europeista i sempre ha treballat per la progressiva integració política i econòmica del continent i en la construcció de l’Europa de les nacions.

Europa és el nostre espai natural i, encara que sense un estat propi, el catalans i les catalanes ens sentim fundadors d’una idea d’Europa que es construeix des de la identitat i la llibertat dels pobles que la formen i l’enriqueixen.

Aquesta és la nostra vocació, servir a un projecte polític europeu fonamentat en la cultura de la pau i dels drets humans que és capaç d’inspirar el món com ho va fer el nostre compositor internacional, Pau Casals.

Cal posar en valor que és un país que té un dels graus d’obertura (X+Q/PIB) més alts d’Europa (X = exportacions, Q = importacions).

Alhora, Catalunya vol esdevenir un actor amb veu pròpia a l’escenari internacional.

Les grans causes i els grans reptes que ara preocupen el món són també les nostres grans causes i els nostres grans reptes. És un país que s’implica en les grans causes globals del desenvolupament humà sostenible.

Des de la nostra mirada radicalment compromesa amb l’herència que hem de deixar a les generacions futures, els catalans i les catalanes ens sentim interpel·lats a fer la nostra contribució en la sostenibilitat del planeta, contra el canvi climàtic i per a la solució justa, multilateral i pacífica dels conflictes que avui fan desplaçar milions de refugiats dels seus llocs d’origen, així com en el combat contra totes les formes de discriminació envers les dones i per a la salvaguarda dels drets humans.

Hem de tornar a posar Catalunya al mapa mundial com a soci fiable, excel·lent en molts àmbits i solidari. Per tal que ens coneguin i ens reconeguin, Catalunya ha d’estar present a tot el món i ha d’explicar i defensar qui som i què volem.

Per aquest motiu volem un Departament d’Acció Exterior fort i que posi l’acció exterior al servei de tot el país. I és per això que també hem de potenciar l’agenda internacional de tots els departaments de la Generalitat, una agenda que ha de començar a casa i ha de fonamentar-se en la col·laboració publicoprivada. Només anant tots junts tenim la força necessària per promoure una agenda internacional de primer nivell.

També volem ser presents en tots els debats globals com un actor amb veu pròpia en els principals fòrums europeus, mediterranis i mundials. I volem ser un actor de cooperació compromès amb els drets humans, la democràcia i el desenvolupament sostenible. Aquesta és la nostra vocació, servir un projecte polític fonamentat en la cultura de la pau i dels drets humans que és capaç d’inspirar el món, com ho va fer el nostre compositor internacional, Pau Casals.

Tot això ho farem compatible amb seguir treballant de forma activa per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, que torni a estar present en el debat polític i mediàtic arreu, i denunciant públicament la violació de drets civils i polítics i la deriva autoritària del sistema judicial i polític espanyol.

Objectius i accions

Per una millor internacionalització de Catalunya.

Rellançar Catalunya a escala internacional i fer-ho en benefici de la ciutadania i del teixit empresarial del país. Catalunya és coneguda i valorada arreu del món, però cal rellançar-la com un actor clau amb més presència i influència internacional.

Necessitem #MésCatalunyaAlMón per tal d’aconseguir més oportunitats per a un progrés econòmic i social que repercuteixi en benefici del país i la seva gent.

• Consolidarem el Departament d’Acció Exterior, dotant-lo de més recursos per poder tenir més presència al món, consolidant i ampliant la xarxa de delegacions del Govern a l’exterior i altres organismes.
• Elaborarem un Pla estratègic de delegacions que permeti assegurar que aquestes compten amb els recursos humans, tecnològics, organitzatius i institucionals apropiats per dur a terme de manera adequada la seva tasca, que és clau per a la promoció exterior del nostre país.
• Unificarem tota l’acció exterior del Govern de Catalunya sota el paraigua del Departament d’Acció Exterior per tal de crear una sèrie de sinergies que permetin superar la segmentació actual i multiplicar la representació catalana a l’exterior i la seva efectivitat. Per tal d’aconseguir aquesta fita és clau que ACCIÓ i tota la seva xarxa d’oficines dedicades a la internacionalització empresarial i l’atracció d’inversions pengin del mateix departament que les delegacions del Govern a l’exterior.
• Projectarem Catalunya al món amb tots els seus potencials captant noves oportunitats per al país en tots els àmbits: inversions econòmiques i de recerca, nous llocs de treball qualificats, fires i congressos, seus d’organismes internacionals, esdeveniments culturals i esportius de primer nivell, més representacions consulars, etc.
• Impulsarem el hub consular amb el qual potenciar la nombrosa xarxa de representacions diplomàtiques estrangeres i crear sinergies amb les administracions catalanes.
• Barcelona, com a capital de Catalunya, i cada un dels racons del país són un motor per projectar el país a Europa, a la Mediterrània i al món. Així doncs, impulsarem més suport per a projectes internacionals dirigits al món local, fent un acompanyament tècnic, de formació i d’atracció dels fons europeus, i en la projecció internacional en tots els àmbits del món local.
• Realitzarem una campanya informativa perquè les empreses estrangeres que s’instal·lin a Catalunya utilitzin el català en la seva activitat i en els esdeveniments que es realitzin dins de l’àmbit socioeconòmic.
• Ajudarem i acompanyarem les empreses i les iniciatives emprenedores catalanes a obrir-se al món impulsant missions empresarials a l’exterior i creant sinergies institucionals que reforcin la confiança d’inversors estrangers, i Catalunya com a soci fiable.

Per fer una Catalunya més europea i una Europa més catalana.

És imprescindible ampliar la presència i la influència de Catalunya a Europa, així com integrar-se progressivament a la política i l’economia del continent i la construcció de l’Europa de les nacions.

La Unió Europea és el nostre espai natural i, encara que sense un estat propi, els catalans i les catalanes ens sentim fundadors d’una idea d’Europa que es construeix des de la identitat i la llibertat dels pobles que la formen i l’enriqueixen.

• Treballarem amb tots els mecanismes que puguem, en tots els nivells, per assegurar el reconeixement de Catalunya com a Estat membre de la Unió Europea de manera democràtica, a través dels mecanismes d’ampliació interna previstos per nous països, fruit de l’escissió d’estats membres de la UE.
• Seguirem persistint per assolir l’oficialitat del català a Europa. El camí iniciat és irreversible i utilitzarem totes les eines i recursos per defensar l’oficialitat del català a les institucions europees fins a les últimes conseqüències.
• Treballarem per administrar directament el repartiment dels fons europeus de transformació (NextGenerationEU i REPowerEU, entre d’altres), actualment gestionat per l’Estat amb un clar biaix centralista.
• Impulsarem l’ús de fons europeus per tal de millorar les connexions energètiques de Catalunya amb la resta d’Europa, com ara l’adaptació del gasoducte MidCat per al transport d’hidrogen verd.
• Mitjançant l’Euroregió i l’acord de treball amb Occitània, impulsarem la formació de mestres bilingües en català i occità per tal de fer possible l’educació bilingüe dels infants a banda i banda dels Pirineus.
• Enfortirem la relació de Catalunya i del Govern amb l’ampli entramat institucional del Consell d’Europa, tot reconeixent i donant suport a la seva tasca fonamental com a garant del respecte i la promoció dels drets humans al continent.
• Actuarem coordinadament amb els representants parlamentaris de Junts+ en altres institucions, particularment del Parlament Europeu, per fixar una prohibició o, si més no, una moratòria sobre l’ús d’eines com Pegasus.

Per una acció exterior que aculli i integri els qui s’instal·len al nostre país.

• Ens posarem a disposició de les missions empresarials estrangeres que arribin a Catalunya, a través de l’organització de presentacions, visites guiades i actes de networking, per connectar-les amb empreses locals i altres actors rellevants. Orientarem i acompanyarem els projectes de nova inversió per tal d’alinear-los amb l’estratègia global del país.
• Ampliarem i promocionarem les infraestructures geoestratègiques del país, especialment les infraestructures digitals i totes les vinculades al Port i a l’Aeroport de Barcelona.
• Farem de Catalunya un epicentre de grans esdeveniments amb impacte global tot atraient congressos, fires, actes, exposicions i conferències multilaterals de primer nivell que tinguin per objectiu el debat i la resolució dels gran reptes de la humanitat. Així mateix, potenciarem els esdeveniments actuals, com el Mobile World Congress, l’Integrated Systems Europe i la Smart City Expo, entre d’altres, per tal que continuïn augmentant la seva potència i deixin un llegat permanent a la nostra societat.
• En el marc del projecte La Catalunya Exterior, dotarem una partida per tal de reprendre les xarxes de talent que cal tenir identificades, amb l’objectiu de posar en valor la comunitat de catalans que es troben residint a l’estranger.
• Reprendrem els Premis Catalunya al Món, que es van planificar a principis de 2022.

Catalunya, país solidari.

Hem de mantenir el nostre compromís ferm amb els valors occidentals de llibertat i democràcia, drets i llibertats socials, civils i polítics, com a camí vers el desenvolupament global, el foment de la pau i el respecte als drets humans.

• Mantindrem la cooperació catalana al desenvolupament com a peça clau de la política d’acció exterior catalana, i amb el respecte dels drets civils, socials, de les dones i de les minories, juntament amb la protecció del medi ambient, com a criteris clau per a la concessió de subvencions. Apostem per l’objectiu del 0,7% i establirem una estreta coordinació amb el conjunt d’actors de la cooperació catalana.
• Reforçarem la cooperació amb tota tipologia d’actors de cooperació per tal de generar més sinergies amb l’esperit solidari de la societat catalana.
• Desenvoluparem un Pla de presència catalana en el món de la societat civil internacional que ens asseguri una interlocució directa i sostinguda amb els seus principals actors, tot establint mecanismes de col·laboració amb organitzacions internacionals dedicades a la defensa dels drets civils i polítics.
• Seguirem el model del Procés de Barcelona i impulsarem iniciatives per tal que Catalunya torni a esdevenir un actor clau en la construcció i el manteniment de la pau en els conflictes de la regió mediterrània i altres regions d’influència.
• Establirem una política de bon veïnatge, centrada en la cooperació, l’intercanvi cultural i la voluntat de prosperitat compartida, tant amb les ciutats i les regions de la riba nord com amb les de la riba sud de la Mediterrània.

Per una major col·laboració publicoprivada en l’acció exterior.

L’acció exterior del Govern català ha d’estar no només al servei de les conselleries, sinó, sobretot, al servei del conjunt del país. Tenint en compte que la millor acció exterior és la que es fa de la mà de la societat civil, la col·laboració publicoprivada serà fonamental per coordinar estratègies, multiplicar recursos i ser més forts.

• Farem una aposta decidida per la col·laboració publicoprivada, potenciarem el consorci publicoprivat Catalunya Internacional (antic Diplocat) i totes les formes de diplomàcia (universitària, cultural, esportiva, econòmica, científica, etc.) en sinergia amb l’acció exterior catalana (institucional, d’entitats socials i econòmiques i sector privat).
• Establirem una formació postobligatòria en matèria d’acció exterior per al personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i que sigui impartida per part del Diplocat.
• Reforçarem el nombre de beques per a estudis internacionals que s’atorguen des del Diplocat per tal d’incrementar les oportunitats als joves catalans d’excel·lència i el seu talent.
• Ajustarem els incentius de les entitats que duen a terme recerca sobre relacions internacionals per afavorir i, en cas que rebin finançament públic, promoure el pensament i el debat internacional, geoestratègic i de seguretat amb una perspectiva catalana, així com l’ús del català com a llengua central.
• Promourem un programa d’iniciatives i activitats per tal de generar més coneixement i sensibilitat sobre la llarga història internacional del nostre país; com a instrument de diplomàcia cultural, però també com a instrument de reflexió i planificació estratègica.

Per unes relacions diplomàtiques de Catalunya més àmplies.

Ampliarem i aprofundirem les relacions amb tots els països que siguin d’interès estratègic per a Catalunya, aprofitant plenament la posició de Barcelona al món i en base a la defensa dels interessos de tots els catalans i catalanes.

• Construirem aliances internacionals duradores no només a Europa i Amèrica, com s’ha fet per proximitat geogràfica i tradició històrica, sinó també a Àsia i Àfrica, amb l’objectiu d’ampliar i potenciar la nostra presència a ambdós continents.
• Impulsarem l’associació de cooperació interregional Quatre Motors per a la Mediterrània per tal de reforçar la competitivitat econòmica, científica, social, cultural i digital de Catalunya i els seus socis mediterranis, amb l’objectiu de fer de Barcelona la capital de la Mediterrània, tot seguint l’exemple de la iniciativa Quatre Motors per Europa.
• Farem realitat la macroregió mediterrània, una aliança liderada per Catalunya per fomentar una millor cooperació entre les dues ribes de la Mediterrània, que compti amb suport financer i que funcioni com una plataforma oberta i àgil més enllà de les fronteres, els sectors i els nivells de governança.
• Mantindrem el nostre ferm suport a Ucraïna, com a nació que lluita per la seva sobirania i la seva llibertat contra una expotència colonial que la vol tornar a subjugar.
• Rebutjarem l’antisemitisme en totes les seves expressions i recuperarem el projecte per obrir una delegació del Govern a Israel. Entre d’altres, el seu objectiu serà treballar i contribuir a un acord de pau permanent i a trobar una solució de dos estats per al conflicte entre Israel i Palestina.

Per servir millor els catalans que viuen a l’estranger i enfortir la representativitat de la Catalunya exterior.

• Aprofundirem en el paper de consulta i participació del Consell de la Catalunya Exterior per així brindar un millor suport als catalans que viuen arreu del món i enfortir el múscul internacional de Catalunya.
• Treballarem per aconseguir el retorn de talent català que visqui a l’exterior, així com per atraure talent estranger amb vocació d’instal·lar-se a Catalunya. Per fer-ho crearem, entre d’altres, un programa d’ajuts que permetrà que el talent català a l’exterior pugui retornar a Catalunya durant un període de temps suficient per explorar noves oportunitats laborals que li permeti reincorporar-se al mercat laboral del país.
• Implementarem les mesures més idònies per promoure i facilitar el vot dels catalans residents a l’estranger.
• Reformularem l’organització de les comunitats catalanes a l’exterior per tal de refundar els casals catalans a l’exterior del segle XXI.

Per un veritable cos d’acció exterior.

La consolidació plena d’una acció exterior catalana requereix tenir un equip humà que disposi de totes les competències necessàries per tal de desenvolupar una acció exterior excel·lent, així com unes condicions de treball i mobilitat que s’adaptin a les necessitats de l’esfera internacional.

• Crearem un cos d’acció exterior que inclogui tant el personal que treballa a Barcelona com el personal que treballa en totes les delegacions a l’exterior, garantint els mateixos drets laborals i econòmics a tots els treballadors del departament.
• Impulsarem un pla de mobilitat del personal del Departament d’Acció Exterior entre la seu central, a Barcelona, i les delegacions i/o entre les mateixes delegacions.

Una Catalunya present en les organitzacions internacionals.

Cal reforçar la presència i la participació de Catalunya en els fòrums internacionals i en les organitzacions internacionals que promoguin el multilateralisme i la defensa d’una governança multinivell, tot reforçant la projecció de Catalunya com a actor clau del panorama internacional.

• Apostarem per fer contribucions a programes, agències i fons específics de les Nacions Unides, entenent que hi ha problemes globals que requereixen programes multilaterals.
• Impulsarem un programa per promoure més participació d’entitats de recerca i investigació catalanes en organismes internacionals tècnics d’especial valor afegit.
• Reforçarem els programes de treball amb les diferents institucions tradicionalment clau per a Catalunya, com la UNESCO, ONU Dones i l’OMS, entre d’altres.

Un país en transformació

Objectius de Desenvolupament Sostenible

• 6
• 7
• 8
• 9
• 11
• 12
• 13
• 14
• 15

ODS per a Catalunya

• Adaptar-se a un futur amb estrès hídric i emergència climàtica.
• Impulsar una transició energètica justa i la descarbonització de l’economia i la mobilitat.
• Generar una economia amb prosperitat compartida i llocs de treball de qualitat.
• Fer la revolució industrial i digital amb innovació, producció i consum responsables.
• Crear ciutats i comunitats intel·ligents i sostenibles.
• Assumir les responsabilitats en la protecció de la natura i la preservació dels seus serveis a la humanitat.

Volem que Catalunya sigui una societat pròspera, moderna, avançada, equitativa i sostenible que participa en els desafiaments del món actual.

Volem un país que produeix i distribueix riquesa; que prepara, genera i atreu talent; que recupera l’ascensor social, i que té confiança en el futur.

Volem un país que impulsa la revolució industrial, amb una aposta decidida per la digitalització i el pacte verd europeu; que promou la innovació a totes les empreses amb independència del sector i la mida; que acompanya els sectors econòmics en la seva transició digital, energètica i ambiental; que busca atreure inversions en tecnologies avançades, que se situa per sobre de la mitjana europea en tots els indicadors de progrés econòmic i social.

Volem un país que vol la plena ocupació laboral, que creu bon llocs de treball tant des del punt de vista professional com retributiu, i que vetlla especialment per aquells segments que estan sotmesos a més riscos per les transformacions econòmiques que es produeixen.

Volem un país que assumeix la importància del primer sector (agricultura, ramaderia i pesca), que es fa seus els grans reptes de renovació als quals ha de fer front i que pretén, en primer lloc, que hi hagi uns preus justos per als productors.

Volem un país que fa la transició digital i de la intel·ligència artificial amb un visió, alhora, econòmica i social, que busca la competitivitat i la productivitat de les empreses al mateix temps que vetlla per la protecció de les persones, els seus drets i els seus llocs de treball.

Volem un país amb una oferta turística moderna, desestacionalitzada i diversificada que revaloritza el seu patrimoni cultural i natural i sap conviure amb la població local.

Volem un país resilient davant l’emergència climàtica, que es compromet a assolir la neutralitat climàtica el 2050 amb una transició energètica cap a les fonts renovables i la major eficiència, i que aplica polítiques eficaces d’adaptació als impactes climàtics, com les sequeres, les onades de calor, els incendis forestals o la vulnerabilitat del litoral, i totes les seves conseqüències socials i econòmiques.

Volem un país que disposa d’una xarxa d’infraestructures de transports, logístiques, energètiques i de telecomunicacions amb criteris d’eficiència, qualitat, connectivitat, seguretat i sostenibilitat.

Volem un país amb una fiscalitat que s’adeqüi als estàndards europeus, que sigui recaptada per la Generalitat i que es destini majoritàriament a les necessitats de la societat i l’economia catalanes.

Volem un país que sap protegir-se, tant d’incidències i catàstrofes com de la delinqüència a tots els nivells, amb una policia, bombers, protecció civil, etc., ben preparats i ben dotats tècnicament.

Volem un país amb una administració útil, que sap regular en defensa de tothom però que no ens carrega amb burocràcia innecessària, que vol col·laborar amb la societat i el sector econòmic en el progrés del país.

Tal com recentment han expressat entitats tan representatives de la societat civil com són el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, “és l’hora de pensar i actuar per construir la Catalunya de la segona meitat del segle XXI, des de l’ambició i la il·lusió col·lectiva, però amb rigor, coneixement i expertesa, i amb una visió global i sistèmica per sobre d’interessos parcials i localistes. Una Catalunya que ha de donar respostes als reptes d’avui i, en particular, a les transformacions en matèria ambiental i digital, des del talent i noves formes de lideratge. Les infraestructures públiques constitueixen l’expressió de la voluntat col·lectiva d’assolir un bé general que, per sobre d’interessos particulars o sectorials, impulsen el benestar i el progrés de la societat. Requereixen, per la seva naturalesa, una visió a llarg termini i generen grans consensos des de l’ambició, l’expertesa i l’assumpció de riscos”.

És per això que aquestes entitats reclamen grans consensos nacionals en matèria d’infraestructures, per a la transició hídrica, per a la transició energètica, per a la indústria i per a la competitivitat del sector públic.

Des de Junts+ coincidim en aquesta necessitat i ens comprometem a abordar aquests cinc grans consensos amb una visió interinstitucional, interdepartamental i en diàleg amb tots els actors socioeconòmics perquè, efectivament, ens cal una mirada compartida per modernitzar i adaptar les infraestructures de Catalunya als reptes del segle XXI, amb l’objectiu d’assegurar un futur en què la qualitat de vida, la competitivitat econòmica i la sostenibilitat ambiental siguin no només aspiracions, sinó realitats tangibles.

Reptes

1. Un país amb un entorn fiscal, econòmic, laboral, tecnològic i empresarial competitiu i que afavoreixi l’esperit emprenedor i innovador en tots els àmbits.

Espais ideològics:

Catalunya ha estat històricament un pol d’activitat econòmica i empresarial al servei de la creació de riquesa.

Aquest caràcter emprenedor en tots els àmbits (tecnològic, econòmic, social i cultural) ha esdevingut una de les nostres senyes d’identitat, afavorida per una posició geogràfica estratègica.

És clau que les polítiques públiques apostin per mantenir aquesta posició i l’enforteixin encara més, propiciant la seva capacitat competitiva en l’escenari global.

L’assoliment d’aquesta economia plenament competitiva i que garanteixi ocupació plena i de qualitat passa per una millora substancial de la competitivitat del nostre entorn econòmic i empresarial.

La productivitat és un dels principals factors de competitivitat i aquesta augmenta si ho fa la capacitat de generar valor afegit. Catalunya, que no és rica en cap altre recurs que no sigui el talent i l’esforç de la seva gent, ha d’apostar per un finançament just en relació amb la seva capacitat de generar riquesa i ha d’apostar per una estratègia d’incrementar el valor afegit de la seva activitat, tal com fan aquelles economies de la UE que podem considerar de referència: Dinamarca, Àustria, els Països Baixos o Alemanya, entre d’altres.

Això s’assoleix principalment mitjançant empreses i sectors basats en el coneixement, amb un fort component innovador i que compten amb l’ús de la tecnologia com a principal palanca de creixement i internacionalització. És més, aquesta fórmula pot evitar que el nostre jovent més qualificat emigri a aquests països que identifiquem com a referents i afavoreix que els salaris també puguin augmentar substancialment.

Sectorialment hem d’afirmar que la indústria és la base de la nostra economia, representant un 20% del PIB. Som una regió industrial de pimes i la tecnologia hi és cada cop més present. Catalunya ha de mantenir i potenciar el seu teixit productiu perquè les economies industrials són sinònim de competitivitat internacional, d’innovació, de gran diversitat sectorial. Estan obertes a l’exterior, són més productives i generen una ocupació més estable i de més qualitat, elements que ens permetran revertir la davallada en productivitat dels darrers anys. Com a exemple podem  posar el sector de l’automoció i la mobilitat, un dels que són cabdals en la nostra economia. Catalunya, amb una llarga tradició, encapçala aquest rànquing, ja que si hi incloem el sector comerç i serveis per a l’automoció (tallers, concessionaris, IDIADA, Circuit de Catalunya), el sector representa el 10,2% del PIB de Catalunya, 11.000 empreses donant feina a 143.000 persones.

Per altra banda, la indústria està immersa en els reptes més disruptius de tota una generació amb la nova revolució, des de la sostenibilitat fins a la connectivitat, el repte de la Xina com a nova economia dominant o la inestabilitat geopolítica que altera greument el comerç. En el cas català, a causa d’una política de deslocalització i desinversió dirigida pel Govern central des de fa anys.

En relació amb el sector comerç, que és un dels cabdals de l’economia catalana, amb una llarga tradició de petits comerciants, a més de grans cadenes de reconegut prestigi, és malauradament un dels sectors que més ha patit en l’última dècada per múltiples vents en contra: tant la covid-19 com la forta pujada dels lloguers i altres costos, o l’augment dels grans canals de venda online. Volem impulsar polítiques favorables a comerciants i emprenedors, a les persones que volen fer un projecte propi de vida professional. Volem un comerç que torni a ser el pal de paller de l’emprenedoria i la petita empresa a Catalunya i que ajudi a ser el mitjà per assolir una vida digna a milions de catalans, lliures de salaris mínims i de contractes precaris.

Pels seus atractius culturals, naturals, gastronòmics, comercials, esportius i de lleure, i amb la seva identitat pròpia, Catalunya ha esdevingut una destinació turística apreciada mundialment. Ens refermem a posicionar Catalunya com una de les més prestigiades destinacions turístiques del món i a consolidar-la com la principal destinació de la Mediterrània, tot aplicant una estratègia de desenvolupament responsable i sostenible basada en polítiques que n’afavoreixin la desconcentració en zones saturades, la desestacionalització estival i la diversificació de marques i productes. Una proposta de valor sostenible i competitiva que prioritzi la qualitat, la innovació i l’excel·lència com a pilars bàsics d’un sector estratègic de més valor afegit, amb llocs de treball adequadament retribuïts i reconeguts, i en convivència respectuosa amb la ciutadania i l’entorn.

La marca turística Barcelona és molt potent a escala internacional i, per tant, com a capital de Catalunya, cal associar-la amb la resta de marques per potenciar el turisme a tot el territori, sense oblidar que les diferents marques turístiques catalanes tenen els seus propis actius pel que fa al patrimoni cultural, paisatgístic, tradicional, vinícola, culinari, esportiu, etc., que cal posar-los en valor.

Volem fer de Catalunya una destinació líder en digitalització del sector turístic. La promoció turística ja és cada vegada més digital i es canalitza principalment a través dels terminals mòbils dels usuaris. Catalunya, i especialment la ciutat de Barcelona, tenen l’oportunitat de ser destinació líder en la utilització de l’analítica de dades i la intel·ligència artificial, tal com està desenvolupant el Consorci de Turisme de Barcelona a través d’un centre de processament de dades d’activitat turística amb big data, per fer la promoció turística adequada a les persones adequades en el moment adequat. Treballarem de forma conjunta perquè aquesta transformació sigui un èxit internacional i repercuteixi a tot el país en el seu conjunt.

Objectius i accions

Cal millorar el finançament de Catalunya per tal de competir en igualtat de condicions amb la resta de regions europees capdavanteres. El règim de finançament i el dèficit fiscal al qual està sotmès Catalunya és un factor limitant de la nostra capacitat de generar progrés econòmic i benestar. Per tal d’assolir això de forma definitiva cal esdevenir un estat independent i, de forma transitòria, cal aconseguir un sistema de finançament just amb una cessió de competències en recaptació i gestió tributària que permetin aconseguir els objectius desitjats. Per a això és clau que insistim en l’efecte del dèficit fiscal anual en els pressupostos i del deute històric de l’Estat amb Catalunya en la nostra política fiscal i, sobretot, en les inversions necessàries per tal d’esdevenir una economia del coneixement líder a Europa.

Cal crear un projecte per a Catalunya a 10 anys vista que permeti construir un model econòmic pròsper basat en els següents eixos:

• Una Catalunya basada en la societat del coneixement, que potenciï l’R+D+I, els avenços tecnològics i les polítiques digitals, que vagi transformant totes les àrees possibles (empreses, administració, àmbit social, educació, etc.) i que busqui solucions als reptes actuals, no amb prohibicions sinó amb solucions tecnològiques.
• Amb una aposta decidida per a la sostenibilitat i les fonts d’energia renovable, com per exemple Dinamarca, amb una producció energètica renovable que arriba al 90% (65% eòlica); una aposta per la sostenibilitat que ha tibat del desenvolupament de sectors tecnològics i industrials propis que els situen com a referents a escala mundial. A Catalunya encara hi som a temps, no per desenvolupar energia eòlica o fotovoltaica, però sí per a la seva instal·lació (enginyeries i instal·ladores) i la millora de l’eficiència energètica (habitatges, indústries, mobilitat, etc.). I hi haurà moltes més transformacions davant les quals sí que som a temps d’arribar-hi.
• Una base empresarial que aprofiti el dinamisme de les pimes i les ajudi a fer-se grans, en especial les capdavanteres ocultes que són líders internacionals als seus sectors, i que funcionin com a ambaixadores del nou país que volem construir. Una administració que vetlli per les empreses catalanes, perquè són la font de generació de riquesa, i no les deixi de banda.
• Una col·laboració publicoprivada que torni a liderar la nostra societat és la solució més eficient i ràpida per solucionar els problemes d’una forma equilibrada. Cal transformar l’Administració per garantir uns serveis de qualitat i benestar de nivell europeu, i per potenciar la fórmula publicoprivada en totes les àrees on sigui possible i sense generar diferències de classe.
• Una societat internacionalitzada, sobretot en l’aspecte econòmic, però que també aprofiti els avantatges de la globalització, sense perdre de vista que som un “estat” petit però que tenim molt més pes d’influència internacional del que ens pertoca en molts àmbits.
• Una societat que progressa. No podem renunciar de cap manera al progrés, però cal fer-ho de manera sostenible i, sobretot, en segments de màxim valor afegit per minimitzar els efectes sobre el planeta. Els serveis, la ciència, la tecnologia i les experiències són camps on podem créixer amb un impacte mínim sobre el planeta i, per tant, no cal renunciar al creixement, sinó fer-ho allà on el binomi riquesa-impacte mediambiental sigui mínim.
• Un retorn a valorar la cultura de l’esforç i l’emprenedoria com a aspectes clau del creixement personal i també nacional, que potenciï i recuperi el prestigi social del paper que ocupa el sector empresarial en la generació de riquesa, llocs de treball i progrés nacional.
• Uns salaris més alts, amb un SMI oscil·lant entre els 1.300-1.500 euros, que permetin als joves emancipar-se i que la gent gaudeixi d’un nivell de benestar similar als dels altres estats europeus que generen la nostra riquesa. El problema del preu de l’habitatge no és només a Catalunya, però amb els sous catalans esdevé un greu problema. Cal una transició planificada, amb diàleg social i acompanyament de l’Administració.
• Una administració enfocada al servei de la ciutadania i les empreses, no al revés, i que treballa per l’eficiència i el suport, que valora la satisfacció dels ciutadans davant l’Administració i que crea un sistema de millora contínua permanent.
• Una política fiscal ajustada als serveis que es reben, justa comparativament amb altres països o regions properes, que evita dobles imposicions.
• Una administració que es posa com a objectiu principal assolir el benestar de la ciutadania, arribar a la plena ocupació i de qualitat, que permet un habitatge digne i uns serveis suficients equiparables als dels països europeus que generen una riquesa similar a la nostra, i que de retruc permet unes pensions suficients i justes pel nivell de cotitzacions que paguem. Cal potenciar projectes arreu del país per donar oportunitats a tothom, ja siguin en el camp turístic, industrial o logístic; cada zona, el seu sentit més pertinent, sense complexos.
• Una societat que vetlla per una formació suficient per tal d’assolir els llocs de treball que cal cobrir.
• Una societat amb autoestima. Cal explicar clarament des de l’Administració quins son els àmbits en els quals els catalans som referents internacionals, en especial als joves i els estudiants, per tal que se sentin orgullosos de pertànyer a Catalunya i fer-ho en la llengua referent del país, com a símbol de diferenciació i orgull nacional.

Condicions de competitivitat de l’entorn: finançament de Catalunya i del seu sector productiu, marc fiscal, laboral, de pensions i de l’administració.

Finançament

Correcció del dèficit fiscal.

• Cal una llei de finançament per a Catalunya que cedeixi a la Generalitat, tal com es va acordar amb el Govern del PSOE a Brussel·les, els impostos generats a Catalunya. Aquesta llei ha de permetre traspassar per part l’Estat a l’Agència Tributària de Catalunya les competències íntegres per tal de recaptar tots els impostos, gestionar-los i preveure, eventualment, una quota de solidaritat entre Catalunya i l’Estat espanyol, i establir com a base d’aquesta mantenir el principi d’ordinalitat.
• Aquest nou sistema de finançament no exclou que l’Estat hagi de continuar realitzant inversions a Catalunya, d’acord amb les seves competències i la contribució catalana a les arques comunes de l’Estat; tal com continua realitzant inversions al País Basc o Navarra.
• Establirem un mecanisme legal que permeti la compensació automàtica de les inversions pressupostades per a Catalunya i no executades, per així evitar la discriminació sistemàtica que comporta la infraexecució de la inversió de l’Estat a Catalunya.
• Crearem l’Agència de Seguretat Social Catalana per tal d’impulsar un sistema propi de pensions, així com un grup de treball amb experts per elaborar i acordar un sistema de pensions que garanteixi el futur de les pensions a la ciutadania de Catalunya.
• Exigirem que la transferència de la gestió de la Seguretat Social per part de l’Estat a la Generalitat, ja sigui en el marc d’una revisió de competències o d’una eventual negociació, vagi acompanyada d’un import (equivalent al deute històric en pensions) en concepte de “guardiola de pensions”.

Reparació i correcció del deute històric.

• Cancel·lació del deute públic de la Generalitat en mans de l’Estat, provocat originàriament per les distorsions del model de finançament actual.
• Compensació per la inversió pressupostada i no executada entre el 2014 i el 2023, així com dissenyar un mecanisme d’encomandes automàtiques que transfereixin a la Generalitat els recursos per a realitzar qualsevol inversió no executada.
• Compensació per l’infrafinançament estructural en l’àmbit de la sanitat.
• Cessió, per part de l’Estat, del 19% dels fons NGEU, amb efectes retroactius, i establiment del mètode de seguiment i control de forma anual.

Estudi de la dependència econòmica.

• Realitzarem un estudi dels nivells de dependència econòmica mútua entre Catalunya i Espanya i analitzarem els diferents escenaris pressupostaris i fiscals que es podrien donar a Catalunya si no hi hagués el recurrent dèficit fiscal amb l’Estat.

Sistema financer català

Impuls del sistema financer català, fonamentat en l’eficiència, la diversificació de productes i les tecnologies digitals.

• Recuperació del sistema financer català, amb presència de bancs comercials majoristes, bancs i fons d’inversió, i reforç les entitats financeres públiques, així com una estratègia nacional per al desenvolupament de fintech.
• Revisió i alineació d’incentius per tal de generar noves oportunitats i més atracció d’inversió estrangera.
• Cerca d’incentius addicionals als processos d’adquisicions i fusions empresarials perquè les empreses catalanes puguin seguir sent catalanes en un context de mercat únic europeu.
• Dotació de més mitjans i recursos a l’Institut Català de Finances (ICF), per tal de reforçar i fer més àgil l’accés al finançament de les petites i mitjanes empreses de Catalunya i contribuir així al creixement de l’economia catalana, actuant com a complement del sector financer privat.

Aprovació del reglament que estableix mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials (Reglament de morositat) per part de la UE.

• Seguirem donant suport a les pimes i als actors socials que demanen l’aplicació plena d’aquesta llei.
• Exigirem al Govern central que doni suport al Consell de la UE.
• Mantindrem la vigilància en l’àmbit europeu perquè aquesta proposta de reglament es converteixi en una llei europea abans que s’acabi el 2024.

Fiscalitat

Fiscalitat justa, d’acord amb els serveis que volem, i que impulsi la generació de valor afegit.

• Aprovarem i desplegarem la Llei de mecenatge i crearem els instruments per al seu desenvolupament. Proposarem l’exempció fiscal de fins al 90% per a les empreses que inverteixin en cultura.
• Afavorirem la reinversió dels beneficis empresarials impulsant, en l’àmbit estatal, un increment substancial en la bonificació de l’impost de societats en relació amb la part dels beneficis invertits.
• Impulsarem les reformes legislatives necessàries (fiscals, laborals, mercantils) per afavorir la competitivitat de les pimes.
• Reformarem l’IRPF:
  • Abaixarem el tram autonòmic més baix de l’IRPF del 10% actual al 9,5% a les rendes més baixes.
  • Incrementarem la bonificació dels mínims personals en un 7,5%.
  • Deflactarem tots els trams de l’IRPF un 5% per ajudar les famílies a pal·liar la inflació.
  • Deduirem el 15% de l’IRPF en despeses de salut per l’import de les quotes satisfetes, com a abonament per la pràctica d’activitat esportiva en instal·lacions públiques o privades, així com pel pagament d’assegurances mèdiques i sanitàries.
• Impost de successions:
  • Bonificarem el 99% de la quota tributària per als contribuents dels grups de parentiu I i II (cònjuges, descendents i ascendents) en la modalitat d’adquisicions de béns i drets per causa de mort.
  • Exclourem de l’impost de successions els casos de relleu generacional familiar de fins a 3r grau per tal de facilitar la continuïtat i el relleu generacional de les empreses familiars. Considerarem aquestes persones com a emprenedores, tot incorporant-les a les ajudes i subvencions, formacions, premis, etc., per emprenedoria, de les quals actualment estan excloses ja que són considerades negocis amb antiguitat.

• Impostos autonòmics:
  • Revisarem l’eficiència dels impostos autonòmics i prendrem mesures amb els ineficients: revisió, reducció o supressió.
• Impulsarem una reforma de l’impost d’activitats econòmiques:
  • És clara la injustícia i la càrrega que comporta l’IAE, un impost absolutament obsolet en la seva concepció, establert en un model d’economia industrial que actualment ja no és el prevalent. Malgrat ser un impost estatal, el Parlament de Catalunya pot instar-ne la revisió per aspirar a la seva extinció. I mentre això no sigui possible, el que sí que es pot fer és reformar-lo, tant pels llindars de facturació com per la mateixa catalogació d’epígrafs i elements tributaris, per així adequar-los a una economia del segle XXI.
• Impost sobre el patrimoni:
  • Reconeixem el caràcter injust d’aquest impost, atès que qui el tributa ho fa sobre unes rendes i patrimoni de les quals ja n’ha pagat l’impost corresponent en la seva generació.
  • En el moment que la Generalitat disposi de les competències i la capacitat normativa necessàries per revisar-lo o suprimir-lo, caldria fer-ho dins el marc d’una fiscalitat justa i competitiva en relació amb altres territoris del nostre entorn i no marcat, com ara, pel dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Model de relacions laborals i concertació

Potenciar el model de relacions laborals propi de Catalunya.

Catalunya té un model de relacions laborals propi que cal reconèixer i potenciar. Deriva de la nostra realitat econòmica i empresarial: som un país de pimes, de base industrial, amb una rellevant presència de multinacionals amb establiment fabril al territori, i que és impulsat per la iniciativa i la vitalitat dels nostres ciutadans.

Es tracta d’un model de relacions laborals de profunda base i dinàmica democràtica, que tendeix a resoldre de forma flexible i eficaç les dificultats i les necessitats que se li plantegen.

Concertació democràtica entre pimes i sindicats.

• Hem de garantir la democratització de les organitzacions, potenciant la negociació col·lectiva com a mecanisme catalitzador de les relacions laborals a les empreses. L’autoritat laboral ha d’actuar com a garant de la legislació i hem de potenciar el paper dels organismes de mediació davant els conflictes laborals; en particular, el paper el Tribunal Laboral de Catalunya.

Potenciar la resolució extrajudicial dels conflictes. Mediació del Tribunal Laboral de Catalunya.

• Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser un país que potencia el diàleg social i la negociació col·lectiva. També, i molt especialment, en les pimes, en què l’acotada dimensió de l’empresa afavoreix la proximitat entre els diferents actors, empresaris i treballadors, i la confluència dels seus interessos i objectius.
• Potenciarem les eines de concertació social, i en especial el Tribunal Laboral de Catalunya com a eina de resolució de conflictes laborals, implicant treballadors, empresaris i agents socials.

Restitució a la Generalitat la capacitat de qualificació i aprovació dels EROs.

• Treballarem en la recuperació de les competències de la Generalitat en matèria laboral, recentralitzades amb la Reforma Laboral de 2012, per tal de defensar els projectes empresarials, mantenir la ocupació de qualitat i contribuir, com a administració pública, a l’equilibri entre competitivitat i drets laborals.
• Impulsarem la reforma de l’article 51 de l’ET, per tal que la Generalitat de Catalunya, en tant que autoritat laboral, tingui la potestat d’aprovar o denegar l’aplicació d’expedients de regulació d’ocupació.

Redacció d’un Estatut del Treball propi de Catalunya.

• Promourem la redacció d’un Estatut del Treballador del Catalunya, diferenciant-lo de l’Estatut del Treballador, per tal de garantir la flexibilitat, l’adaptació a la realitat i les circumstàncies de cada moment, la conservació dels llocs de treball i per aconseguir la plena ocupació.
• L’Estatut del Treballador de Calalunya potenciarà els serveis de mediació i arbitratge.

Pensions

Construir una Seguretat Social pròpia per poder millorar les pensions.

• Negociarem amb l’Estat la transferència de les competències en la gestió de la Seguretat Social.
• Revisarem la raonabilitat de les ajudes en situació d’atur per tal de fomentar la cerca activa de lloc de treball, acompanyada de formació i tutoria personalitzada a través del SOC.
• Millorarem les prestacions de les pensions quan en tinguem les competències, amb la perspectiva de disposar d’un sistema estable a llarg termini en una Catalunya sobirana.

Simplificació i facilitació administrativa

Orientar l’Administració al servei de la ciutadania i el teixit empresarial.

• Acabarem de desenvolupar la Llei de facilitació econòmica, amb especial èmfasi a la creació d’una finestreta única i directa, de suport i atenció als treballadors autònoms i treballadores autònomes de Catalunya, per donar suport al col·lectiu.
• Crearem, a través d’Idescat, un portal de transparència dels temps reals dels tràmits administratius i on es pugui consultar la situació de cada tràmit en tot moment.
• Reduirem els tràmits per a llicències urbanístiques per llei a un termini màxim d’un any i els informes de departaments per llicències a un termini màxim de 2 mesos, amb silenci administratiu positiu preferent.
• Prepararem l’Administració perquè tots els tràmits possibles puguin ser sol·licitats amb una declaració responsable predefinida i convenientment disponible per mitjans digitals, i amb la màxima de demanar les dades un sol cop.
• Tots els projectes considerats estratègics, d’acord amb el reglament de la Llei de facilitació econòmica, tindran l’assignació d’un seguidor del projecte, amb l’objectiu d’acordar un termini de resolució mínim que sigui la meitat de la mitjana habitual en la seva categoria i de vetllar perquè es compleixi i s’informi de forma continua el sol·licitant.
• Crearem una o diverses aplicacions, a través del CTTI, que permetin que totes les gestions es puguin fer de manera digital, segura i fàcil des d’un terminal portàtil o mòbil.
• Impulsarem l’Oficina del Síndic Empresarial, conjuntament amb les cambres de comerç.
• Crearem una bústia de reclamacions per tal de poder denunciar excessos de burocràcia, per a les persones físiques i jurídiques, i es posarà a disposició un qüestionari de satisfacció per a cada tràmit administratiu. Caldrà passar comptes davant el Parlament de forma periòdica.
• Crearem un sistema de valoració intern dels funcionaris de les administracions d’acord amb els agents socials, amb la voluntat de millorar contínuament la resposta als ciutadans i a l’eficiència en el treball, amb el doble objectiu de millorar l’atenció als ciutadans i el progrés professional.

Establir la col·laboració publicoprivada com a instrument central de projectes de valor públic.

• Crearem una legislació clara sobre l’impuls de la col·laboració publicoprivada.
• Desenvoluparem, dins la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de Catalunya, una unitat que connecti l’Administració amb el teixit empresarial privat, per tal d’impulsar col·laboracions publicoprivades
• Crearem un òrgan supervisor per tal d’assegurar els estàndards de concurrència, publicitat, transparència, eficàcia i eficiència òptims.
• Aprovarem la nova Llei de cambres, per tal d’assegurar el finançament estructural per a la funció pública que desenvolupen i per garantir les funcions de col·laboració amb l’Administració, d’acord amb el consens de les mateixes cambres catalanes.

Sectors i activitats econòmiques

Construir un model econòmic de valor afegit, basat en la innovació, els avenços tecnològics i el coneixement.

• Potenciarem les empreses catalanes líders en els seus sectors (campiones ocultes) per fer-les tractores de l’economia catalana. Com tots els estats, potenciarem i protegirem el teixit empresarial propi.
• Potenciarem la figura de l’emprenedor i l’empresari, creador de riquesa i llocs de treball.
• Afrontarem els grans reptes de la societat actual amb la recerca i la tecnologia, no prohibint activitats ni propostes, sinó fent-les compatibles i sostenibles.
• Seguirem potenciant la internacionalització de l’economia catalana acompanyant les empreses catalanes al mercat global.
• Continuarem liderant la creació i captació de start-ups, afavorint-ne el creixement i les sinergies amb el teixit econòmic, els centres de recerca i les universitats.

Desenvolupament econòmic sostenible i de valor afegit en els sectors principals i a tot el territori.

• Potenciarem la DG de projectes territorials per tal de definir oportunitats de futur a tot el territori català.
• Donarem suport als projectes estratègics de país que suposin un impuls de l’economia i el turisme, la generació de llocs de treball i el desenvolupament territorial.
• Construirem una alternativa de desenvolupament econòmic futur per al Pirineu i altres zones que perden població, amb generació de llocs de treball estables i amb futur.
• Impulsarem el PNI per accelerar la reindustrialització arreu del territori, especialment en els sectors de més valor afegit.

Reduir la burocràcia per a emprenedors i pimes.

• Donarem facilitats a la inversió estrangera (IED) i als emprenedors: per establir una empresa, obtenir permisos, accedir a ajuts, en terminis i cost. Concedirem ajudes en la creació i el registre de propietat intel·lectual, en particular en noves tecnologies (per exemple, xips i components electrònics).
• Introduirem la finestreta única empresarial en tots els tràmits i un límit màxim de temps per obtenir els permisos.
• Facilitarem la contractació de personal i agilitzarem l’obtenció del permís de feina, així com ajuts per a la contractació de joves i majors de 55 anys.

Indústria

Impulsar una política de reindustrialització orientada segons l’estratègia RISC3CAT, posada al dia per incloure nous desenvolupaments com la intel·ligència artificial.

• Impulsarem el desenvolupament del sector de les enginyeries per a la sostenibilitat, especialitzades en l’eficiència energètica, la microgeneració, l’autoproducció renovable i la transformació sostenible de les activitats industrials i econòmiques en general, de cara a afrontar la transició energètica de Catalunya.
• Impulsarem els préstecs participatius per a la reactivació econòmica de la indústria a través de l’empresa pública Avançsa, la qual s’emmiralli en la SEPI estatal.
• Crearem un mecanisme de tramitació urbanística d’urgència per a projectes d’implantació o transformació industrial, incloent-hi incentius per a noves ubicacions de sòl.

Potenciar aquells sectors industrials tractors de l’economia i diferenciadors de Catalunya competitivament.

• Consolidarem Catalunya com a hub logístic del sud d’Europa, impulsant el ferrocarril amb les connexions a ports i centres industrials clau i l’acceleració del Corredor Mediterrani a Catalunya.
• Crearem l’Observatori del Sector Químic i Farmacèutic de Catalunya com un dels sectors estratègics. Catalunya disposa d’aquest sector com un dels vectors d’alt valor afegit, en àrees de gran rellevància com els nous materials, la descarbonització, solucions per al tractament de l’aigua o l’alimentació, entre d’altres. Per tant, és una indústria de capçalera per conservar i desenvolupar, sempre en un context de progressiva millora de la seguretat i la sostenibilitat del sector.
• Potenciarem el hub farmacèutic català, un pol de talent i de gran benefici per a la ciutadania pel seu paper clau en les solucions de les malalties del futur i en situacions de pandèmia.
• Realitzarem un estudi per tal de possibilitar l’aprofitament dels residus d’extracció de les mines de Sallent, Súria i Cardona, per a la producció futura de bateries de sodi, menys contaminants i perilloses que les de liti.
• Dissenyarem i impulsarem un pla de desenvolupament industrial amb un impuls i acompanyament en la modernització tecnològica del teixit industrial tradicional, com ara el tèxtil, la pell, o el packaging, i en l’aprofitament de la fusta i la massa forestal de Catalunya, entre d’altres.
• Impulsarem el PNI aprovat amb els agents socials i econòmics, amb una revisió que el faci més ambiciós en els objectius.
• Impulsarem un pla de polígons industrials amb dotació pressupostària per tal de substituir totes les teulades de fibrociment per plaques solars, per impulsar comunitats energètiques, propostes de transport a demanda i la gestió mancomunada de residus, així com per millorar les infraestructures bàsiques i la imatge dels polígons.

Una atenció específica al sector de l’automoció, per tal de recuperar la posició de centre neuràlgic de la mobilitat a Espanya i Europa.

• Captarem un gran fabricant (OEM) que serveixi de pol d’atracció per a l’ecosistema de la mobilitat, tant proveïdors com enginyeries, consultoria o logística.
• Cercarem oportunitats d’establiment i inversió a Catalunya dels referents en la nova economia i indústria 4.0: desenvolupament i fabricació de bateries, de microxips, de software ADAS, a més de la gestió de final de vida de tots aquests elements i el VE.
• Ajudarem en la transició dels grans actors ja establerts: tant el traumàtic tancament de la Nissan com el de multitud de proveïdors que han tingut lloc els últims anys, en bona part es podrien haver evitat. Crearem un equip de suport directe a tot aquest teixit productiu clau per trobar la manera d’ajudar en la transició, impulsant un programa de suport a la transició del teixit de proveïdors envers l’electromobilitat.

Foment de la reindustrialització europea del sector de semiconductors a Catalunya, en línia amb els objectius de l’European Chips Act.

• Negociarem amb l’Estat espanyol per garantir que els criteris d’elegibilitat i els procediments de concessió de subvencions del programa PERTE de xips i semiconductors siguin favorables a les empreses catalanes.
• Enfortirem l’ecosistema de fabricació de semiconductors a Catalunya per atraure un inversor estratègic i així establir una fàbrica de semiconductors d’avantguarda a Catalunya, amb un focus en tecnologia de nodes de 22 nm a 28 nm.
• Fomentarem el desenvolupament d’una cadena de subministrament sòlida per a components i materials de fabricació de semiconductors a Catalunya, promovent la col·laboració entre institucions de recerca, universitats i socis industrials per avançar en les tecnologies de semiconductors a Catalunya, i implementant programes de formació especialitzats per equipar la força de treball local amb les habilitats necessàries per a la indústria de semiconductors a Catalunya.
• Implementarem el pla director de semiconductors presentat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) i l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (IRV), enfortint i reforçant la Taula de l’Aliança de Semiconductors de Catalunya.

Alinear i accelerar la formació amb les necessitats del sector.

Hi ha una greu manca de tècnics i de professionals formats en les noves especialitats que limiten el seu desenvolupament.

• Posarem recursos en formació en les especialitats professionals d’alta demanda i projecció de futur, des de tècnics instal·ladors fins al manteniment i la reparació d’aquestes instal·lacions, impulsant el rol de dels gremis, els clústers i les organitzacions empresarials com a referents de les necessitats del mercat laboral.
• Posarem el Centre de Formació Professional de l’Automoció de Martorell (CFPA) al servei del sector mobilitat del XXI. Malmès durant aquests últims anys, cal aconseguir que assoleixi el seu paper capdavanter, incorporant la tecnologia de les empreses i buscant la cooperació entre Administració i centres productius. El CFPA ha de ser, doncs, el model a seguir en la resta de sectors.
• La potenciació de Catalunya com a centre de desenvolupament de software. El desenvolupament de software embedded (i. e. productes amb Internet of Things) i el desenvolupament d’apps són dues de les àrees amb més demanda i futur de tot el panorama professional mundial.
• Consolidarem Eurecat i el model d’innovació i transferència tecnològica que representa per a les pimes.

Impulsar i desenvolupar la marca “Made in Catalonia”.

• Prepararem un pla nacional d’impuls i desenvolupament de la marca “Made in Catalonia”: una certificació de qualitat per als productes catalans. Actors socials com patronals i consells reguladors hauran de ser convidats a participar en l’elaboració del pla nacional d’impuls i desenvolupament de la marca.
• Farem d’aquesta certificació de qualitat un incentiu tant empresarial com fiscal per als productors catalans. La Generalitat i ACCIÓ hauran de fer acompanyament online i on-site
• Introduirem una imatge de bandera catalana i informació en llengua catalana.

Comerç i consum

Reducció burocràtica per a comerços emprenedors.

• Donarem facilitats als nous comerciants i emprenedors, simplificant i reduint la quantitat de tràmits necessaris per obrir un nou establiment comercial.
• Facilitarem la contractació de personal. Agilitzarem l’obtenció del permís de feina i ajuts per a la contractació de joves i majors de 55 anys, sempre exigint un coneixement mínim de català.

Reduir la pressió fiscal i de costos al comerç.

• Regularem la fiscalitat dels nous canals de venda amb l’objectiu d’equiparar fiscalment el gran comerç online i dark stores amb el comerç local tradicional, eliminant el topall d’un milió d’euros de facturació per pagar l’IAE.
• La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores redueix la competitivitat de pimes i autònoms i, molt particularment, del sector del comerç tradicional i de proximitat. Estudiarem i implementarem mesures per mantenir la competitivitat del sector en el vector laboral.

Promoure la recuperació del comerç de proximitat.

• Desplegarem les àrees de promoció econòmica urbana (APEU) arreu de Catalunya per promoure la professionalització del teixit associatiu del comerç català i la reactivació del comerç de proximitat dels nuclis històrics.
• Implementarem la transformació tecnològica integral del comerç de proximitat i crearem el Centre d’Iniciatives Digitals per al Comerç i el hub tecnològic de servei a les empreses comercials.
• Modernitzarem i millorarem els mercats municipals.
• Protegirem el comerç dels furts reincidents, endurint la legislació perquè es tipifiqui com a delicte.
• Defensarem els drets dels comerços i els consumidors davant la comercialització de falsificacions de productes protegits per propietat intel·lectual, actuant davant els incompliments tant en els productes com en els indrets (i. e. manters, magatzems) on es comercialitzen.

Facilitar la continuïtat en el temps i el relleu generacional.

• Considerarem qui prengui el relleu d’un comerç com a emprenedor, incorporant-lo a les ajudes i subvencions, formacions, premis, etc., per emprenedoria.
• Impulsarem plans per a la protecció i dinamització d’establiments comercials emblemàtics. Crearem mesures per a la seva preservació, com incorporar a la Llei de patrimoni cultural la categoria d’activitat comercial emblemàtica com a protecció immaterial preservable.

Promoure i defensar l’ús del català al comerç i el consum.

• Intensificarem i garantirem la presència normalitzada del català en la retolació, l’etiquetatge, la informació en l’atenció al públic i al consumidor final, escrita i virtual (webs, xarxes socials), mitjançant la revisió del Codi de consum.
• Vetllarem per l’ús preeminent del català en la interacció amb els consumidors.
• Requerirem a l’Estat la transferència de competències en matèria de reclamació del consumidor en els àmbits de transport aeri (AESA), serveis financers (Banc d’Espanya), assegurances (Direcció General de d’Assegurances) i telecomunicacions (SETSI), per servir millor el consumidor català i en la nostra llengua.

Turisme

Sostenibilitat de la destinació Catalunya.

• Elaborarem el Pla territorial de turisme per disposar d’una eina potent de planificació i ordenació sostenible de l’activitat. Aquest marc promourà el desenvolupament turístic basat en el creixement responsable de l’activitat, evitant la banalització del territori.
• Activarem un pla de reconversió de destinacions turístiques madures que porti a l’actualització i la regeneració de l’oferta existent.
• Reforçarem els mecanismes de transparència, participació i divulgació per assolir el consens social i evitar el rebuig a les activitats turístiques.

Sostenibilitat de les empreses i activitats turístiques.

• Implantarem un programa especial de reducció de la petjada ecològica, entre d’altres, mitjançant la certificació energètica i l’adopció de bones pràctiques, per tal de contribuir a la lluita contra l’escalfament global i minimitzar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, principalment diòxid de carboni, que genera el sector.
• A causa de la situació derivada de la sequera actual o possibles situacions similars que puguin afectar Catalunya en el futur, mantindrem una estreta relació constant de col·laboració i diàleg amb el sector per tal de reduir i optimitzar el consum hídric de les activitats turístiques, així com per reduir i mantenir el seu impacte hídric, estant sempre oberts a estudiar iniciatives i propostes del mateix sector, afavorint sempre la col·laboració publicoprivada.
• Reforçarem, en col·laboració amb el mateix sector, els programes i els recursos destinats a la millora de la sostenibilitat social, cultural i mediambiental de les empreses, activitats i productes turístics a Catalunya.

Millorar la competitivitat de la destinació i del sector.

• Millorarem la capacitat de la destinació d’atraure i retenir la demanda desitjada.
• Implementarem el Programa de Turisme Intel·ligent. Catalunya disposarà d’un sistema d’intel·ligència (programa Intel·litur-Cat) de mercat sofisticat, capaç de proporcionar informació pràctica per al sector i de facilitar la presa de decisions, per atraure la demanda desitjada. El sistema ha de permetre monitoritzar en temps real el resultat de les nostres comunicacions, incrementar el rendiment del màrqueting turístic i augmentar la competitivitat de les destinacions a Catalunya. Mitjançant l’equip del Turisme Intel·ligent, s’elaborarà l’Índex de Turisme Intel·ligent de Catalunya.
• Reforçarem els plans de foment del turisme orientats als ens locals per tal d’aconseguir una millor cohesió territorial i més competitivitat, mitjançant la creació d’una unitat especialitzada per facilitar l’execució d’inversions a les zones del país amb potencialitat i que ho requereixin. Al mateix temps, afavorirem la recuperació urbana i ambiental dels territoris turístics, impulsant un model de més qualitat i sostenibilitat.
• Potenciarem el lideratge mundial en esdeveniments, fires i congressos de noves tecnologies i processos productius, com el Mobile World Congress, l’Smart City Expo, l’Integrated Systems Europe (ISE) o el 4 Years From Now (4YFN), per continuar posicionant-nos a escala internacional com una economia oberta i on poder invertir.
• Desenvoluparem el pla per a la innovació i la competitivitat turística i el desplegament d’un programa d’acció per a la innovació en l’àmbit de la cadena de valor del turisme, mitjançant activitats de recerca aplicada, transferència de coneixement i serveis d’intel·ligència competitiva. Cal promoure la transformació digital dels agents de la cadena de valor del turisme tant en l’àmbit d’empreses com de destinacions, per millorar-ne l’eficiència, els resultats i la capacitat, com també generar prosperitat i incrementar el valor de les seves posicions laborals. I, en paral·lel, cal incidir directament en la transició dels elements de la cadena de valor cap a una dinàmica més sostenible.
• Impulsarem el Clúster TIC Turisme a un nou nivell, ja que en un moment de canvi i d’evolució tecnològica cal disposar d’un referent dinamitzador i d’estímul per al conjunt d’empreses que formen el sector turístic català.
• Crearem un hub de tecnologies avançades adequades per al sector turisme, amb l’objectiu d’apropar solucions que permetin incrementar la competitivitat del sector turístic i disposar d’un programa de formació adequat. Treballarem perquè Catalunya sigui la primera destinació turística digitalment interconnectada.

Ordenació del sector i de l’activitat.

• Farem una llei de turisme al servei de les destinacions i del sector que ordeni el sector i l’activitat de manera clara, garantint la cooperació entre l’Administració i les empreses, sobretot tenint en compte la gran diversitat de les destinacions i les marques turístiques del país. Es requereix una planificació i ordenació a través d’una llei de turisme.
• Farem l’ordenació dels allotjaments amb criteris turístics.
• Modificarem el Decret de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic.
• Promourem i liderarem un procés de transició i millora de l’estratègia turística nacional, juntament amb una nova llei de turisme de Catalunya i una taula unitària amb els agents del sector, orientada a promoure la competitivitat i el desenvolupament sòlid i pròsper de la indústria del turisme i a actualitzar el Pla estratègic i el Pla de màrqueting de turisme de Catalunya.
• Crearem una taula de treball per regular els habitatges d’ús turístic, dins la Llei de turisme, i així resoldre les necessitats del sector i els municipis turístics, professionalitzant i donant seguretat al sector.

L’esport i l’activitat física com a motor econòmic.

Amb un 2,1% del PIB de Catalunya, l’esport i l’activitat física són avui dia un dels principals motors econòmics del país. Teixit esportiu associatiu, empreses i indústria esportiva conformen una potent xarxa de creació de riquesa i llocs de treball que cal ajudar i consolidar tant en clau de dinamització econòmica com també de promoció de la salut en el conjunt de la població.

És necessari que l’esport sigui un referent oficial en les estadístiques que s’elaboren per calcular el PIB; ha d’estar igual que els sectors de l’agricultura, la salut o d’altres en què la seva aportació està per sota del que representa el sector esportiu. Amb aquesta incorporació es tindrien xifres econòmiques del sector esportiu amb estàndards de qualitat, sent referents a Europa per la seva fiabilitat.

• Inclourem la despesa esportiva com a deducció en el tram autonòmic de l’IRPF: el sector de serveis esportius ha quedat minvat d’efectius i en algun moment li costa mantenir la competitivitat, després de passar per la pandèmia de la covid-19 i per les mesures de contenció ocasionades pels efectes de la sequera.
• S’impulsaran iniciatives legislatives al Parlament de Catalunya per obtenir més recursos per al desenvolupament de les polítiques esportives, entre d’altres, a través de l’afectació de taxes, de polítiques fiscals i de mecenatge.
• Reforçarem el paper dels clubs esportius com l’element central del sistema esportiu català, dotant-los de més recursos per desenvolupar les seves funcions esportives, associatives i de cohesió de la nostra societat.
• Impulsarem canvis en la legislació esportiva per tal d’afavorir la digitalització i un millor finançament de les entitats esportives de Catalunya, que inclogui, entre d’altres, els drets televisius, l’afectació de taxes, el patrocini i el mecenatge.
• Impulsarem iniciatives legislatives tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats per millorar la fiscalitat i la política impositiva de l’empresa esportiva.
• Potenciarem el paper de l’esport com a motor de promoció econòmica del territori, especialment als territoris rurals i de muntanya, com una de les eines de lluita contra el despoblament.
• Potenciarem, de la mà del Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya (COPLEFC) i l’Escola Catalana de l’Esport, el conjunt de l’oferta de formació esportiva, amb l’objectiu de disposar dels millors professionals de l’esport en el mercat de treball i per al foment de l’emprenedoria i la creació de teixit empresarial esportiu a Catalunya. Es treballarà per incloure la deducció de la despesa esportiva en el tram autonòmic de l’IRPF.

Emprenedoria i treball autònom

El món del treball autònom a Catalunya és un dels millors reflexos de la capacitat emprenedora del nostre país i, malauradament, és un dels col·lectius que més pateix les conseqüències de les oscil·lacions capritxoses de la conjuntura econòmica.

Incrementar l’acompanyament de l’Administració al col·lectiu de treballadors autònoms.

• Redefinirem el concepte de “treball autònom” perquè deixi de ser el calaix de sastre que avui és.
• Proposarem al Parlament de Catalunya la creació d’una comissió d’estudi amb l’objectiu d’analitzar la realitat concreta i diversa del treball autònom a Catalunya, així com l’elaboració de propostes per redefinir el concepte de treball autònom, i també un marc fiscal i de protecció social que garanteixi la seva activitat econòmica, la seva competitivitat i la plena protecció social.
• Crearem la Finestreta Única i Directa d’atenció i suport als treballadors autònoms.
• Impulsarem un programa específic contra la precarietat laboral i el fals autònom. Treballarem en l’aprovació de mesures que permetin acabar amb la figura dels “falsos autònoms”. És un fet que, en els darrers anys, ha augmentat considerablement el nombre d’autònoms en l’exercici de l’activitat econòmica. Cal reconèixer què relaciona aquest fenomen amb la progressiva degradació del nostre model econòmic i laboral, i cal intensificar la inspecció i la lluita contra el fals autònom.
• Consolidarem el Consell Català del Treball Autònom com l’espai propi de concertació del col·lectiu.

Adequació del marc legal i formal del món de l’autònom.

• Cal un canvi legislatiu que permeti modular el règim fiscal i de Seguretat Social al nivell d’activitat i ingressos nets:
  • Impulsarem la integració dels autònoms en el règim general, en igualtat de drets, prestacions i protecció social, com els treballadors per compte d’altri.
  • Seguirem treballant perquè els treballadores autònoms realment tributin d’acord amb els guanys reals de la seva activitat econòmica i puguin imputar com a despeses d’activitat totes les produïdes. Cal descomptar dels teòrics “guanys” conceptes com “amortitzacions”, “fons de reserves per a inversions” i altres conceptes que són els que, en bona part, garantiran o no la viabilitat futura de l’activitat concreta.
• Revisarem l’orientació, la composició i el funcionament del Consell Català del Treball Autònom per tal de consolidar-lo com l’espai propi de concertació del col·lectiu.
• Crearem un pla de suport a la modernització a través de la digitalització que tingui especialment en consideració les empreses més petites, i un pla de suport a la transformació digital de les seves activitats.

1. Un país que empeny la nova revolució industrial, amb la incorporació de tecnologies digitals i avançades i la generació de llocs de treball abundants i de qualitat.

Espais ideològics:

Catalunya no ha desaprofitat cap de les revolucions industrials. I no ho pot fer en plena revolució tecnològica i digital.

El país torna a ser un pol d’atracció d’inversions, de talent i de capacitat d’innovació. Cal que, un cop més, siguem protagonistes de l’impuls generador de riquesa, però també de les transformacions socials, culturals i econòmiques que, sens dubte, comportarà l’anomenada revolució industrial.

El nostre país ha crear les condicions per competir al màxim nivell en el camp tecnològic i digital, i així transformar les noves oportunitats en creixement econòmic i ocupació de qualitat.

Aquesta revolució i la consegüent incorporació de tecnologies digitals i avançades s’ha d’aprofitar per generar llocs de treball de qualitat. Hem de ser un país que empeny la nova revolució industrial i avança cap a la societat del coneixement amb la incorporació de tecnologies digitals i avançades i amb la generació de llocs de treball per assolir la plena ocupació i de qualitat.

Les tecnologies digitals són ja una realitat com a motor de l’economia catalana. A mesura que avancem cap a una societat cada vegada més connectada i tecnològicament avançada, és crucial establir objectius clars per tal d’aprofitar al màxim aquesta transformació.

Catalunya ha de convertir-se en el hub digital de referència al món. Cal ajudar el sector amb les eines necessàries per ser fort en un entorn global competitiu, multicultural i canviant. Estem davant d’un sector d’alt valor afegit i internacionalitzat, i cal fomentar la innovació com a eix central del desenvolupament de les tecnologies digitals, com l’activitat que permetrà engegar mecanismes de generació de riquesa.

Cal que aquesta transformació digital no deixi a ningú enrere. Per això hem de treballar perquè tots els ciutadans de Catalunya accedeixin en igualtat d’oportunitats en el món digital, amb independència del seu gènere, de la seva edat o de la seva renda.

En aquesta nova societat més digitalitzada és imprescindible que el Govern estableixi una estratègia digital de país i que les polítiques sobre la matèria tinguin un espai destacat. També és necessari que la relació del Govern amb els seus ciutadans sigui la més pròxima i flexible possible, per garantir el progrés territorial i la transformació dels serveis públics. El Govern ha de reforçar la seva estratègia en ciberseguretat i en gestió de les dades, donant més competències a l’Agència Catalana de Protecció de Dades i a l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Finalment, som conscients que l’economia digital a Catalunya es presenta com un horitzó ple d’oportunitats i desafiaments. En aquest sentit, l’economia digital ha d’anar lligada amb la sostenibilitat, per això impulsarem polítiques en l’àmbit de l’economia circular, promovent la reutilització, el reciclatge i la reducció de residus. Això no sols beneficia el medi ambient, sinó també l’economia en termes d’eficiència de recursos.

La nova economia requereix professionals capacitats en habilitats digitals. Per aquest motiu desplegarem polítiques per millorar la formació en àrees com la programació, la ciberseguretat i l’analítica de dades. A més, es pretén atreure talent internacional per tal d’enfortir l’ecosistema digital.

Objectius i accions

Polítiques digitals i digitalització de l’economia.

Les polítiques digitals tornaran a estar al centre de l’acció executiva i legislativa, ja que són un dels principals motors de l’economia catalana.

• Crearem una oficina de promoció de la sobirania i resiliència tecnològica.
• Presentarem una reforma legislativa que permeti ampliar la capacitat d’intervenció de l’Agència Catalana de Protecció de Dades i atorgar-li la capacitat d’intervenció en denúncies derivades de conflictes entre privats.
• Exigirem el traspàs de les competències en matèria de regulació digital, les funcions assignades a les autoritats nacionals de reglamentació en la normativa europea, com el Reglament de mercats digitals i el Reglament de serveis digitals. Els mercats digitals tenen una complexitat de funcionament i les institucions catalanes necessiten totes les eines normatives per poder protegir els ciutadans i les empreses i per garantir que els mercats funcionin correctament.

Desplegarem les infraestructures necessàries per tal d’assegurar que tot el territori tingui accés a una xarxa d’alta capacitat, garantint la cohesió territorial, la igualtat de condicions i la competitivitat de les empreses.

• Volem assegurar la cobertura de xarxa fixa d’alta velocitat a tot el territori, impulsant acords amb els operadors de telecomunicacions. Exigirem el traspàs de la gestió del programa d’extensió de la banda ampla de nova generació, per tal d’accelerar la seva implementació a tot el territori i, d’aquesta manera, assegurar la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats entre ciutadans.
• Impulsarem un programa Smart City per optimitzar l’ús de l’espai públic per a plataformes de telecomunicacions durant el desplegament del 5G. Volem que els municipis s’impliquin en el desplegament de la xarxa mòbil i liderin el projecte, ja que, a causa de les característiques del desplegament, cal fer-ho des d’una visió de col·laboració publicoprivada.
• Reactivarem una política pròpia per tal de fomentar l’increment de les infraestructures de connectivitat internacional, com són els cables submarins, amb l’objectiu de tenir una alternativa internacional de connexió a internet i, alhora, desenvolupar una política econòmica i d’inversions internacionals per a la creació de hubs de coneixement i hubs d’espais d’emmagatzematge de dades (datacenters).
• Reimpulsarem l’Estratègia NewSpace de Catalunya amb l’objectiu de situar Catalunya a l’avantguarda dels nous projectes de digitalització, en què es potenciarà la creació de talent en tecnologies digitals de l’espai.

Treballarem per eliminar l’escletxa digital existent capacitant els ciutadans i promovent una societat digital cibersegura, inclusiva i democràtica. Volem dotar els nostres ciutadans d’una bona capacitació digital que els permeti gaudir de les oportunitats que proporciona la tecnologia, però també que els garanteixi la protecció necessària davant d’amenaces cibernètiques.

• Promourem un bo social per a la tecnologia per tal que totes aquelles persones i famílies vulnerables puguin tenir accés a internet i tinguin a disposició tauletes i ordinadors.
• Crearem una Oficina d’Acompanyament Digital amb un doble objectiu: formar i assessorar en l’ús de la tecnologia les persones que ho requereixin, així com ajudar i donar suport en tràmits concrets, especialment a la gent gran que pot tenir dificultats per fer gestions en línia.
• Volem que la tecnologia simplifiqui la vida a tots els ciutadans, i és per això que prepararem una llista d’apps verificades que funcionin amb una interfície simple i que garanteixi una plena accessibilitat a totes les persones.

Volem trencar l’escletxa digital per raó de gènere que s’observa en el sector digital. Proposarem iniciatives que permetin canviar la tendència i permetin augmentar la presència de les dones en el sector digital. Aquesta transformació del sector ha de tenir una indústria més igualitària, amb més diversitat i amb productes més innovadors.

• Crearem el programa Nena TIC a l’escola per fomentar la vocació STEAM des de les etapes d’infantils i de primària. Aquest programa consistirà a fomentar les assignatures de ciències, com les matemàtiques, entre les nenes, organitzar bootcamps tecnològics intensius, crear els premis Nena TIC i presentar projectes que fomentin el pensament computacional de les nenes.
• Promourem mesures que permetin garantir la igualtat de salaris i oportunitats de desenvolupament professional en el món digital. Volem treballar per reduir l’escletxa digital per raó de gènere que tenim en el sector, perquè la diversitat de gènere en els equips de desenvolupament i disseny permeten generar idees més innovadores i creatives, ja que es consideren una varietat més àmplia de perspectives i experiències.
• Presentarem mesures legislatives que permetin tenir una intel·ligència artificial (IA) igualitària i sense biaix de gènere. Volem que les bases de dades amb què aprèn la IA reflecteixin la diversitat de la societat i, per això, volem treballar amb el sector per a fer-ho possible.

Catalunya té un gran potencial innovador amb empreses referents del sector. Volem consolidar les estratègies relatives a tecnologies digitals avançades, com la intel·ligència artificial o la quàntica, amb programes de promoció i dotació pressupostària per a la creació d’ecosistemes empresarials, l’atracció d’inversió privada i el suport a l’accés de projectes internacionals.

El nostre país és un pol d’atracció de talent, creador d’innovació i emprenedoria, que reverteix directament en l’economia del coneixement. Per aquest motiu, donarem prioritat a les polítiques que serveixin per crear espais de col·laboració i per facilitar la transferència de coneixement entre universitats, empreses i centres de recerca.

• Continuarem impulsant el desenvolupament d’alta tecnologia en els àmbits de la supercomputació, les xarxes de comunicacions intel·ligents, les xarxes satel·litàries i les noves tecnologies de connectivitat d’aplicació massiva als entorns industrials i logístics, potenciant els centres de recerca i els recursos ja existents del conjunt de centres de recerca de Catalunya. Cal posar especial atenció a l’Estratègia NewSpace, ja que aquesta acció permet enfortir l’ecosistema del NewSpace català i liderar la generació de coneixement, la seva aplicació social i empresarial, i la creació de noves solucions basades en dades facilitades per a l’ús de noves tecnologies en aquest àmbit.
• Desenvoluparem diversos programes basats en l’internet de les coses per tal de millorar el sector agroindustrial per a l’agricultura avançada, la ramaderia i salut animal, i la gestió i control dels recursos naturals del territori, recursos energètics, entre d’altres.
• Potenciarem i facilitarem la formació en impressió additiva 3D al sector industrial català.
• Crearem la xarxa d’innovació local per a zones rurals i d’alta muntanya, amb la participació activa municipal i comarcal de les zones rurals i d’alta muntanya de Catalunya, per impulsar l’adopció de solucions digitals de proximitat relacionades amb la seguretat, les emergències i la sostenibilitat mediambiental. Crearem un centre de desenvolupament de serveis digitals per a l’impuls de la digitalització de les zones no urbanes i per al suport de la prestació de serveis socials amb la utilització de les xarxes intel·ligents, la robòtica i la intel·ligència artificial, connectat amb la xarxa dels espais d’innovació digital.
• Consolidarem l’estratègia d’intel·ligència artificial de Catalunya, convertint el país en un referent d’aquesta tecnologia. Aquesta política s’ha de realitzar conjuntament amb el sector i ha de permetre desenvolupar solucions basades en la intel·ligència artificial que fomentin el creixement econòmic i la millora de la vida de les persones. Alhora, cal desenvolupar una intel·ligència artificial ètica i des d’una perspectiva humanística. El Govern català ha de ser un exemple d’aquesta aproximació ètica i, entre altres accions, ha de crear i publicar un registre públic d’algoritmes que permeti complir amb la normativa vigent i que en garanteixi la transparència.

La digitalització ha comportat un canvi en la naturalesa dels mercats. Les plataformes digitals s’han consolidat i molts mercats tradicionals han hagut de modificar la seva forma de competir en el mercat. Nosaltres volem desplegar polítiques que garanteixin que la transició a l’economia digital es realitza de manera competitiva i sostenible. Volem acompanyar les empreses durant els processos de digitalització aplicant polítiques necessàries perquè Catalunya es converteixi en un referent en la digitalització d’empreses. Així mateix, establirem una política fiscal ajustada a les necessitats del sector.

• Estudiarem mecanismes d’ajut fiscal per a totes aquelles empreses relacionades amb les tecnologies digitals avançades que hagin sorgit gràcies als programes de desenvolupament que lideren els centres de recerca i innovació.
• Implementarem la transformació tecnològica integral del comerç de proximitat. Crearem l’Oficina de Digitalització del Comerç Minorista per ajudar el nostre comerç de proximitat a ser competitiu i fomentarem el hub tecnològic de servei a les empreses comercials i logístiques.
• Crearem un pla nacional de suport per a la innovació digital de les pimes.
• Potenciarem la indústria dels videojocs convertint Catalunya en un referent del sector, establint programes de cooperació amb creadors de continguts, amb l’objectiu que ofereixin continguts en català en els seus canals, i un programa d’ajuts dirigits a les empreses de creació de videojocs perquè també posin a la venda la versió en català.

Ocupació plena, de qualitat i amb prospectiva.

Catalunya és un país de gent que es guanya la vida treballant. El treball és la principal font de riquesa, ocupació i benestar del nostre país i constitueix el comú denominador de la nostra ciutadania: professionals, obrers, empresaris, pagesos, industrials i autònoms. Tothom a Catalunya se sent interpel·lat quan parlem de la gent treballadora. No hi ha cap altre concepte que identifiqui i reuneixi més catalans, sigui quin sigui el seu origen i nivell social.

Tanmateix, els últims anys, les professions i les ocupacions s’han vist sotmeses a canvis molt importants que estan impactant el món de l’empresa i del treball en el seu conjunt. El futur del treball, les competències professionals i les ocupacions canvien a mesura que les tecnologies disruptives, com ara la Intel·ligència artificial, es van desplegant en el mercat. Així doncs, és imprescindible que Catalunya disposi d’un bon dispositiu de prospectiva que permeti anticipar els canvis i dissenyar les polítiques públiques adequades que introdueixin al sistema de formació i al sistema d’ocupació les oportunes modificacions que permetin fer front de forma efectiva i competitiva a les transformacions de l’entorn. Aquest dispositiu cridat a ser l’eina prospectiva del Govern de Catalunya és la Secretaria de Prospectiva i Avaluació de Polítiques Públiques i l’agència pública que en derivarà.

Lluita contra l’atur: per la plena ocupació.

La lluita contra l’atur i assolir la plena ocupació esdevé un objectiu prioritari per a tota societat democràtica avançada.

Tot i el clar dinamisme de molts sectors i moltes empreses de la nostra economia, només cal veure els nivells d’exportació i internacionalització que assolim; el volum de desocupació a Catalunya encara resulta excessiu, sensiblement per sobre d’un ideal 4-5%. Ens cal revisar i reorientar les polítiques d’ocupació, tant actives com passives, a partir de dues premisses: gestió integral i territorialitat, posant-les al servei de la igualtat d’oportunitats.

Perquè una societat es constitueixi com a referent econòmic, social i de progrés, ha de caracteritzar-se per la plena ocupació. La plena ocupació al món occidental no només és possible, sinó que existeix en aquells països i regions que es consideren com a model de progrés i benestar: Dinamarca, Àustria, els Països Baixos i Alemanya, entre d’altres, amb nivells d’atur inferiors al 5% i rendes per càpita molt per sobre de la nostra.

• Redirigirem les polítiques econòmiques, orientant-les envers la millora substancial del valor afegit de totes les activitats, per així aconseguir un model de creixement econòmic capaç de generar ocupació de qualitat.
• Treballarem per tal que l’ús de la tecnologia, la innovació i la recerca sigui la base per potenciar el nostre model de país industrial: les empreses industrials poden oferir salaris més elevats, retenir el talent i aconseguir la plena ocupació.
• La tecnologia i la innovació també són la base que ens ha de permetre avançar en els sectors del comerç, el turisme i els serveis en general cap a models de més valor afegit, prioritzant la qualitat per sobre de la quantitat.

Empreses i autònoms, font de contractació.

Catalunya té una forta cultura emprenedora, formada per pimes i autònoms, bàsicament. I són justament les empreses i els autònoms qui creen el gruix de l’ocupació.

Avui, però, la dinàmica de creixement i progrés d’aquestes unitats empresarials és veu fortament compromesa per la manca de personal qualificat. Ens manquen tècnics i enginyers, però també bons professionals dels diferents oficis: electricistes, pintors, fusters, cambrers i treballadors del camp, entre d’altres.

• Reformularem les polítiques actives d’ocupació, enfortint la interlocució amb el teixit productiu, sector a sector, i posant en valor el paper del territori en la seva planificació i concertació.
• Reforçarem l’orientació individual per tal d’apoderar les persones en un mercat de treball canviant, optimitzant així la inversió en formació ocupacional.

Recuperem la cultura de l’esforç.

Sense esforç no hi ha consecució d’objectius. La cultura de l’esforç, tant pròpia de la cultura del treball, de la gent treballadora, s’ha perdut; ha desaparegut de l’imaginari col·lectiu. L’hem de recuperar, ja que ha estat una de les eines per posicionar Catalunya com el motor més important de l’economia d’Espanya.

• Fomentarem entre els joves i la resta de la població, a través de la formació professional, ocupacional i continuada, aquesta cultura de l’esforç com una eina fonamental i bàsica per aconseguir no només els objectius personals, econòmics i laborals de les empreses i de les persones, sinó també per tornar a posicionar Catalunya al capdavant dels països més industrialitzats i aconseguir la plena ocupació.

Eliminem la bretxa ocupacional i salarial de gènere.

• Treballarem per eliminar la bretxa ocupacional de gènere, visualitzant el talent femení en tots els nivells i camps professionals, i l’incentivarem en els sectors menys feminitzats i més necessitats pel creixement competitiu de les nostres empreses, com pot ser el sector tecnològic.
• Promourem la transparència retributiva de les empreses, així com el compliment de la igual remuneració en el treball.

Servei Públic d’Ocupació.

Les polítiques públiques d’ocupació no resulten realment efectives si no són completes, integrals: polítiques actives i polítiques passives.

Unes polítiques actives fortes són un element indispensable per recuperar les persones no ocupades i per millorar l’ocupabilitat de les que treballen, mitjançant programes de capacitació i inserció laboral i amb la participació dels diferents actors econòmics i socials.

Les nostres oficines d’ocupació han de gestionar de manera integral les polítiques vinculades a l’activació i les polítiques passives vinculades a les prestacions d’atur i els subsidis. Cal justament condicionar-les amb les polítiques actives perquè esdevinguin realment efectives. Reclamarem a l’Estat el traspàs de les polítiques passives d’ocupació.

Transformació del SOC; absorció del Consorci per a la Formació Contínua.

El Servei Català d’Ocupació s’ha de redissenyar per tal d’oferir un servei eficaç a les persones que s’hi dirigeixin en relació amb la cerca de treball. La persona ha de ser el centre d’atenció, i cal implicar-hi i tenir en compte les empreses i el sector privat perquè siguin un motor de contractació.

• El SOC ha d’oferir un servei d’atenció individualitzada i específica per a cada cas, tenint en compte sempre les necessitats i les demandes del mercat laboral. Només d’aquesta manera el món empresarial hi veurà l’eina indispensable i de qualitat per trobar i contractar les persones amb la formació necessària segons les demandes.
• El SOC ha de ser un referent per a les empreses, mantenint una interlocució continuada, sector a sector, i oferint una atenció personalitzada i un servei orientat a les seves necessitats; com també ha d’estar adaptat tecnològicament als temps, usant i fomentant l’ús de les noves tecnologies, amb eines que permetin una via de comunicació entre el SOC i les persones treballadores i les empreses.
• El Consorci per a la Formació Contínua s’ha d’integrar en el SOC per tal que tots els programes formatius de capacitació laboral estiguin ben coordinats, responguin a les demandes dels diferents sectors productius i resultin realment efectius.

Polítiques actives i passives d’ocupació.

• Requerirem a l’Estat el traspàs de les polítiques d’ocupació passives. La integració coordinada de polítiques actives i passives resulta imprescindible per impulsar un lluita plena i eficaç contra l’atur.
• Reformularem les polítiques actives d’ocupació per tal que s’ajustin a la realitat concreta de cada territori i guanyar en eficiència, sent imprescindible la participació activa del món empresarial i del teixit productiu, per tal d’adaptar les demandes de les empreses a les ofertes.
• Centrarem els esforços de les polítiques actives en programes específics per reduir l’atur dels col·lectius més afectats: joves, majors de 50 anys, persones amb dèficits de formació i els aturats de llarga durada.

Incorporació laboral del jovent, menors de 25 anys.

• Impulsarem un nou Pla nacional contra la precarietat laboral juvenil, incentivant la negociació amb tots els actors implicats, per tal d’afavorir l’ocupació i l’emancipació juvenils i evitar tant la pèrdua de talent d’aquesta generació com la fugida d’aquest talent a països on els ofereixin condicions laborals dignes (horaris, salaris, seguretat, estabilitat, etc.).

Ocupació de qualitat i salaris europeus.

Quan parlem d’ocupació de qualitat no ens referim només a salaris més alts sinó, sobretot, a treball més qualificat, de més valor afegit i d’ocupació estable. Llocs de treball en què l’aportació individual de cada treballador, posant en valor el seu coneixement, esdevé de forma agregada el principal actiu de les empreses. Lògicament, se’n deriva un nivell salarial clarament superior.

Aquesta és la fórmula que triomfa en les regions i els països més avançats de la UE i on, lamentablement per a nosaltres, acaba emigrant el nostre jovent més ben preparat. Un actiu que hem finançat de forma important amb recursos públics, formació universitària principalment, i que s’acaba derivant en el creixement i la millora competitiva d’aquestes regions de destí.

Formació professional i formació continuada. Participació de l’empresa en la planificació de l’oferta d’FP d’ensenyament i del SOC. L’oferta formativa actual no s’adequa a les necessitats de les empreses i del teixit productiu. Els programes de formació professional i de formació continuada han de ser planificats amb la participació i implicació dels diferents sectors productius.

• Impulsarem la implicació del teixit empresarial en els models d’FP i d’FP dual, simplificant i agilitzant els requeriments i tràmits burocràtics i econòmics de les empreses. Impulsarem una estratègia d’FP i formació ocupacional per donar estabilitat a les iniciatives que requereixen inversió.
• Fomentarem que el professorat, dins del marc dels programes de l’FP dual, siguin preferentment personal de les empreses, com així és en aquells països de la UE que són referents en aquest model de formació. És el personal tècnic i qualificat de les empreses qui millor pot formar i ensenyar els joves i/o persones participants en els plans de formació dual, així com propiciar la seva continuïtat laboral en el món del treball.

Capacitació tecnològica bàsica segons els sectors.

La tecnologia és cada vegada més present en tots els àmbits d’activitat econòmica i en qualsevol exercici professional. El nivell de capacitació de la nostra població activa no recull de forma suficient els requeriments actuals en aquest sentit i provoca un deteriorament progressiu del nivell d’ocupabilitat dels nostres treballadors. La tecnologia és, a més, un dels components fonamentals pel progrés de la nostra economia cap a models més intensius en valor afegit i ocupació de qualitat.

• No només necessitem més tècnics i enginyers, sinó que tots els treballadors, siguin del sector que siguin (productiu, comerç, turisme, lleure, entreteniment, serveis, atenció a les persones, administració pública, entre d’altres), adquireixin de forma continuada aquells coneixements tecnològics mínims que els permeti seguir el ritme d’exigència competitiva de cada sector.
• Impulsarem, des del SOC, programes formatius específics de contingut tecnològic, per a la capacitació continuada dels nostres treballadors, ajustant-los a les necessitats del teixit productiu i segons cada sector.

Increment progressiu del salari mínim interprofessional, segons la UE.

• Impulsarem l’augment del salari mínim interprofessional per equiparar-lo als dels altres països de la UE, afavorint l’emancipació dels joves i l’increment de la població activa.
• D’acord amb les recomanacions de la Carta Social Europea, promourem l’increment progressiu de l’SMI cap al 60% del salari mitjà, amb diàleg amb agents econòmics i socials i ajudant els sectors amb més dificultats per transformar-se.

Increment de salari net per al treballador. Deflació dels trams de l’IRPF.

• L’increment del poder adquisitiu dels treballadors pot passar per un augment de la seva retribució neta, sense increment de cost retributiu per a l’empresa, a través d’un doble ajust sobre l’IRPF:
  • Reduir el tram d’IRPF que depèn de la Generalitat: el tram català de l’IRPF.
  • Deflactar els diferents trams de cotització IRPF, estatals i catalans, d’acord amb el fort increment de l’IPC dels darrers exercicis.
• El marge de l’IRPF potestat de la Generalitat es deflactarà segons l’IPC, per tal que el percentatge d’augment del salari brut que obtingui un treballador es tradueixi en el mateix percentatge de salari net. Reclamarem a l’Estat que actuï, igualment, amb els que són de la seva competència.

Ocupabilitat i formació continuada.

El manteniment i la millora competitiva de les nostres empreses requereix de la permanent actualització de les seves capacitats en coneixement. Aquest coneixement rau bàsicament en les persones i, per tant, en el seu continu enriquiment i progrés.

Una part d’aquesta necessària evolució cognitiva es genera des de la dinàmica interna de l’empresa, però es requereix, de manera complementària, una oferta de formació externa suficient i prou rica per garantir el progrés global dels diferents sectors d’activitat.

Programes formatius concertats amb els sectors empresarials.

• Resulta imprescindible que tota la formació professional, ocupacional i continuada que es promogui des de l’Administració pública s’ajusti a les necessitats i els requeriments reals de la nostra activitat econòmica, de les nostres empreses i dels nostre autònoms.
• Cal revifar la interlocució amb tots els sectors, requerint la participació i el compromís de tots els seus agents econòmics i socials: patronals, sindicats, cambres de comerç, clústers i associacions d’autònoms, entre d’altres.

Recuperar, dins del SOC, les escoles taller per a la formació en oficis.

• La formació és bàsica i necessària per poder optar a un lloc de treball i contracte en condicions. Les circumstàncies personals de cadascú poden dificultar o impedir l’accés als estudis universitaris o de formació professional. És per això que:
  • Recuperarem les escoles taller, per fomentar l’aprenentatge d’un ofici entre totes aquelles persones que no accedeixen als estudis reglats actuals, i sempre segons les necessitats del teixit productiu local i de cada moment, implicant activament les empreses, els gremis i els agents socials en la formació de les escoles taller o d’oficis. Formació professionalitzada clarament orientada a la demanda dels sectors productius i de serveis clau per a l’economia catalana.
  • Impulsarem per llei la figura de l’aprenent, per afavorir la transmissió dels oficis i el relleu generacional, lligat tot amb la creació d’un nou contracte de treball de 1a Incorporació, àgil i flexible a les empreses, per tal d’incentivar la contractació d’aquest col·lectiu de persones quan acabin la formació en les escoles taller o d’oficis.

Contracte de reinserció per a majors de 50 anys.

Impulsarem la creació d’un contracte de reinserció per als majors de 50 anys, compassant el nivell de retribució amb el nivell de rendiment, amb l’actualització de la seva ocupabilitat a través de programes formatius específics, per tal de consolidar el treballador en el lloc de treball.

Revisió del sistema de prestacions i subsidis.

L’actual sistema de prestacions públiques i subsidis desincentiva el treball i la contractació.

• Revisarem el sistema, per tal que el subsidi o la prestació no s’acabi convertint en un “mitjà de vida” o “ajut vitalici”, i modularem el seu accés al compliment d’algunes condicions, com poden ser la cerca activa de feina, l’obtenció d’una qualificació professional o accedir a programes d’ocupació, dins d’un termini preestablert i finit, per poder reincorporar-se al mercat de treball en condicions. Els subsidis i prestacions “vitalicis” són un entrebanc per aconseguir la “plena ocupació”; apostem perquè el gruix de les prestacions siguin transitòries i no permanents.

Treball per a tothom qui vulgui treballar.

Una economia social i de progrés, fonamentada en el món del treball com a mecanisme propi i principal per a la creació de riquesa, treball i benestar, una economia que persegueix la plena ocupació com a primera política social, ha de vetllar per la plena igualtat d’oportunitats i un correcte funcionament de l’ascensor social per a tots els seus ciutadans.

Hem d’entendre la plena ocupació com a aquell escenari on tothom que estigui capacitat per treballar i vulgui treballar trobi feina; on tothom que vulgui treballar però li manqui capacitació, es pugui capacitar i trobi feina, i on tothom que, tot i voler treballar, estigui afectat per alguna discapacitat o hàndicap, pugui trobar el seu encaix particular en el món del treball i trobi feina.

Encaix de la immigració, en dimensió i qualificació, segons demanda dels diferents sectors d’activitat.

• Moltes empreses catalanes no poden créixer per manca de personal qualificat i de persones que hagin après un ofici. Promourem la integració de les persones immigrants en el sistema laboral català per tal que les empreses puguin suplir les mancances de personal.
• Promourem la contractació en origen per evitar els fluxos migratoris sobredimensionats i segons la demanda dels diferents sectors del nostre teixit empresarial.
• Promourem la integració dels immigrants en el sistema formatiu per tal de formar-los segons les necessitats de les empreses, i així evitar pal·liar la manca de personal i situacions d’atur de llarga durada.

Inserció laboral de persones amb discapacitat.

• El mercat de treball ha d’incloure i incorporar tothom, també les persones amb especials dificultats d’accés, i ho ha de fer emprant i reforçant les eines adequades per evitar la selecció de persones fonamentada o basada en prejudicis i la consegüent discriminació.
• Crearem un model de treball inclusiu en el mercat laboral ordinari per afavorir l’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb problemes de salut mental, dotant-lo del finançament adequat per tal de garantir l’estabilitat dels serveis de treball amb suport, impulsant mesures i incentius d’acció positiva per a la igualtat d’oportunitats, i promovent una interlocució eficient i eficaç amb tots els agents representatius del sector.

Centres especials de treball.

• Enfortirem el nostre model propi de treball protegit i reforçarem els centres especials de treball com a empreses socials orientades a la generació de feina per a les persones amb dificultats especials.
• Durem a terme un model de CET més flexible, que faci compatible l’activitat laboral i ocupacional dels usuaris, en funció de les condicions físiques i intel·lectuals i de la capacitat productiva. Millorarem el seu finançament.
• Treballarem per garantir l’accés a la jubilació anticipada dels usuaris CET, d’acord amb el seu índex de deteriorament físic i intel·lectual, per garantir els drets i una qualitat de vida digna de les persones amb discapacitat.

Economia social i cooperativisme.

• Seguirem potenciant la creació de cooperatives i societats laborals com a mecanismes de contractació.
• Reconeixerem les iniciatives socials i solidaries com a empreses que aporten valor econòmic i social, compromeses amb el territori i les persones.
• Seguirem donant suport a les cooperatives municipals de serveis amb finalitats socials per a col·lectius vulnerables.

Atur juvenil.

• Crearem un programa específic per tal de reduir l’atur juvenil en l’àmbit europeu, amb especial èmfasi a l’ocupabilitat en els sectors tecnològics i científics.

1. Un país que dona una resposta justa a l’emergència climàtica, fa la transició energètica, promou l’economia circular, adapta la societat i l’economia per a uns escenaris més càlids i amb més estrès hídric, i preserva el medi natural i la biodiversitat.

Espais ideològics:

Catalunya no pot perdre el tren de les energies renovables.

La nostra resposta al repte climàtic i a la sostenibilitat de la nostra activitat productiva s’ha vist limitada per la manca de proposta d’un govern que no ha estat a l’altura del lideratge que implica l’emergència.

Cal un nou govern amb una agenda nova, amb la determinació necessària per afrontar la qüestió sense sectarismes ideològics, amb la voluntat de generar els acords que desbloquegin la resposta al canvi climàtic, que faci una aposta clara per la transició energètica i que vulgui que Catalunya esdevingui un país sobirà energèticament, desnuclearitzat i desfossilitzat (o descarbonitzat, en termes de la Unió Europea).

Cal que siguem un país que doni resposta a l’emergència climàtica, un país  que fa la transició energètica i que adapta la societat i l’economia a uns escenaris més càlids i amb més estrès hídric.

Catalunya ha de ser energèticament autosuficient, 100% renovable, amb subministrament energètic garantit, autoproducció distribuïda i preus d’energia raonables per a les nostres empreses i ciutadans.

L’energia és una estructura d’estat crítica, que hem deixat en mans espanyoles, que regula mercats i serveis no sempre atenent les necessitats de la nostra ciutadania. Cal abordar ara mateix la transició energètica del país de manera inequívoca i urgent, d’acord amb els terminis i objectius de mínims, establerts per la Llei del canvi climàtic de 2017, recollits i quantificats a la PROENCAT.

Amb tot, Junts+ aposta per fer de la transició energètica una oportunitat de país, com es va fer en les diverses revolucions industrials que ha viscut. Cal recuperar aquell esperit emprenedor i inversor per a fer de Catalunya un motor energètic.

El canvi climàtic ens ha ensenyat aquests darrers tres anys amb la sequera que cal dotar el país d’eines per combatre l’emergència climàtica, garantint noves fonts de recursos hídrics i gestionant-los millor. No podem demorar més una actuació ferma i decidida.

S’ha de fomentar el consum de recursos en funció de la seva disponibilitat: la generació d’energia a partir de fonts renovables, la consideració d’alternatives d’aprovisionament d’aigua i aliments més propers i eficients, o les possibilitats de reutilització i reciclatge.

Objectius i accions

Una Catalunya energèticament sobirana.

Volem pilotar la nostra pròpia transició energètica perquè la sobirania nacional comença amb la sobirania energètica.

• Reclamarem les competències totals sobre energia: autorització de parcs eòlics i fotovoltaics superiors als 50 MW, parcs eòlics marins, etc., que avui són competència exclusiva de Madrid.
• Definirem un procediment específic de projectes solars sobre pantans i canals d’aigua.
• Accelerarem en paral·lel totes les tipologies de projectes definits a la PROENCAT, sense prioritzar-ne unes respecte de les altres. Cal assolir tots els objectius per a cada una de les tecnologies definides. Cal portar-les a terme totes alhora.
• Aprovarem el Pla territorial sectorial pel desenvolupament de les energies renovables a Catalunya (PLATER) que ha de planificar la ubicació de les infraestructures energètiques, de forma participada i consensuada amb els municipis i els agents locals, afavorint així la constitució de comunitats energètiques i la producció d’energia verda, amb la finalitat que Catalunya sigui un país energèticament sobirà.

Per l’acompliment de la PROENCAT 2050 en tot el seu abast.

• Actualitzarem els objectius de la Llei del canvi climàtic, de 2017, i de la PROENCAT 2050. Han quedat desfasats respecte al PNIEC espanyol (81% ER –energies renovables– sobre la demanda elèctrica el 2030) i els objectius europeus.
• Inspirarem l’acció de govern en tots els àmbits: incloure la millora energètica en la valoració de qualsevol projecte i que esdevingui un criteri positiu d’avaluació.
• Prioritzarem i donarem suport al desenvolupament de projectes estratègics que fomentin les plantes d’autogeneració i també les de gran potència d’injecció a la xarxa.

Una Catalunya energèticament eficient.

És imprescindible planificar actuacions sobre la demanda per anar reduint l’ús d’energia.

• Fomentarem la mobilitat elèctrica: punts de recàrrega, pàrquings comunitaris, transport públic i micromobilitat elèctrica, etc. Potenciarem el Corredor Mediterrani per transportar mercaderies a Europa en tren.
• Promourem la transició tèrmica: fomentar la substitució de calderes de gas i gasoil.
• Impulsarem una efectiva i massiva rehabilitació als edificis existents promovent la millora energètica cap a certificacions energètiques per sobre del nivell D.
• Preveurem una partida per l’estudi i la possible implantació d’una planta de producció de combustible alternatiu de l’aviació (SAF) a Catalunya.
• Destinarem ajuts conjunturals al petit comerç i autònoms per pal·liar els costos energètics, així com a les petites i mitjanes empreses electrointensives.

Per l’aprofitament de tots els recursos autòctons d’energia.

• Impulsarem els projectes col·lectius fins i tot en espais protegits: modificarem el RD 24/2021 per permetre projectes que siguin compatibles amb el medi natural, fins i tot en zones protegides; estudiant-ho cas per cas.
• Traurem el màxim profit del sol, el vent, l’aigua i la bioenergia pròpies del país, desenvolupant projectes renovables i de valorització energètica, per així tancar el cicle d’una economia circular que ha de fer de Catalunya un país el màxim d’autosuficient possible. Revisarem la Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris, per tal de permetre una millor compatibilitat de l’activitat agrària amb la producció energètica sostenible.
• Impulsarem l’hidrogen verd com a vector per a projectes especials, assegurant la nova capacitat de generació renovable que requerirà i que avui no està inclosa a la PROENCAT.
• Desenvoluparem projectes de bioenergia (biomassa, gas verd, gas de síntesi, biocombustibles) com a vector indispensable d’una economia circular que ha d’apropar la generació als punts de consum tèrmic, especialment al sector agroalimentari i industrial, i crear-ne la regulació específica catalana incorporant un capítol específic dins del DL 16/2019. En una economia circular, la base per a la valorització de recursos i residus passa per l’energia. El sector energètic, l’agricultura i la ramaderia necessàriament han de treballar íntimament coordinats, amb l’objectiu de desenvolupar els seus respectius camps i treure’n un valor ambiental, social i econòmic compartit.

Per una transició energètica font de justícia social.

La transició energètica és una oportunitat per a la generació de riquesa, la millora de la qualitat de vida, l’assegurament de subministrament energètic, i poder acabar amb la xacra de la pobresa energètica.

• Simplificarem els procediments administratius i la burocràcia per posar en marxa qualsevol projecte de renovables, basat en la confiança i la responsabilitat: silenci positiu, declaracions responsables, etc. Farem inspeccions a posteriori.
• Potenciarem les comunitats energètiques. Crearem, dins l’ICAEN, un observatori de comunitats energètiques per tal de donar-les a conèixer, facilitar la interacció entre elles i acompanyar-les des de l’Administració.
• Propiciarem les bonificacions fiscals com a via de subvenció més eficient administrativament.

Per un ciutadania empoderada dins el procés de transició energètica.

Volem formar i informar. Posarem a disposició de la ciutadania la informació necessària perquè conegui l’ús que Catalunya fa de l’energia, amb una governança que doni senyals que ens trobem en emergència climàtica, amb una administració que en doni exemple.

• Publicarem informació regularment sobre l’ús de l’energia: cada any caldrà publicar el balanç d’energia.
• Aconseguirem la complicitat de la ciutadania en un relat de país i de govern que de forma ambiciosa expliqui la necessitat d’estalvi energètic, la implantació de renovables a nivell d’autoproducció i de gran generació, i la necessitat de prendre una consciència col·lectiva d’avançar en la transició energètica.
• Impulsarem una formació específica i especialitzada per tal de poder disposar de professionals experts en els àmbits de la transició energètica i com a eina per escometre una transició energètica justa que ajudi els sectors basats en l’economia fòssil a reconvertir-se en sectors renovables.
• Farem de l’energia un eix fonamental de govern i, en aquest sentit, crearem una Conselleria de Transició Energètica específica per garantir l’assoliment dels objectius de la Llei del canvi climàtic de 2017 i que permeti portar la prioritat de l’emergència climàtica a la primera línia de l’agenda del Govern.
• Reconvertirem l’ICAEN en l’Agència d’Energia perquè esdevingui un centre de comandament de tota la política energètica nacional, que visualitzi de manera transparent el camí cap a les renovables i que sigui un referent al país en l’àmbit d’energia: marqui les estratègies en la política vers la transició energètica; determini les accions a emprendre a l’energètica; marqui la política d’acció per a tots els departaments de la Generalitat; esdevingui una institució forta, dotada de mitjans tècnics i humans per a poder pilotar de forma coordinada tots els afers energètics, i vetlli per l’eficaç gestió d’ajudes.
• Vetllarem perquè la normativa sectorial estigui alineada amb l’emergència climàtica i treballarem per assegurar que es compleixin els objectius de la Llei del canvi climàtic.
• Establirem exigències a la mateixa Generalitat i a les administracions locals, que hauran de vetllar per l’estalvi energètic en les seves pròpies instal·lacions.
• Promourem la màxima generació renovable als edificis públics i a l’espai públic, prioritzant la generació sobre els criteris estètics no objectivats i incentivant la inversió privada en renovable i en eficiència al mateix territori municipal, amb l’objectiu d’esdevenir altament autosuficients.
• Fomentarem la revisió, en un termini de 12 mesos, de la legislació nacional o local que esdevé barrera de la transició energètica, atesa la situació d’emergència climàtica.
• Digitalitzarem el tràmit administratiu perquè la informació circuli automàticament de manera interna per dins de l’Administració i perquè l’administrat en conegui transparentment els terminis i els responsables.
• Desenvoluparem el reglament el darrer trimestre de 2024 perquè surti una ordre de subvencions amb un calendari anual i uns objectius clars, atès que el fons de transició nuclear han estat un èxit del grup parlamentari de Junts+, en aconseguir que el 50% dels ingressos d’aquest fons vagin destinats al desenvolupament de les activitats productives.

També apostem perquè tots els sectors productius se’n puguin veure beneficiats i perquè tinguin prioritat les activitats ja existents al territori, o aquelles que impliquin una implantació d’impacte laboral directe de més de 50 treballadors.

Per una xarxa de transport i distribució que permeti connectar tota la generació renovable.

• Treballarem per incloure les necessitats de Catalunya en la planificació de la REE. Aprovarem un mandat de govern per a les infraestructures privades i públiques de transport elèctric que cal fer abans del 2050, i que es recullin en les planificacions.
• Treballarem perquè els operadors de la xarxa de distribució donin resposta amb la màxima diligència i professionalitat per accelerar el ritme de la instal·lació de noves instal·lacions d’energies renovables.
• Alliberarem potència als nodes de la xarxa per a projectes comunitaris.
• Prioritzarem el desenvolupament de projectes d’emmagatzematge d’energia: bombeig hidràulic, bateries tant en l’àmbit domèstic com en grans plantes, entre d’altres.
• Farem de l’energètica una veritable estructura d’estat. Impulsarem les funcions desistides per omissió dels operadors en monopoli natural, quedant substituïdes per aquestes.

Sobirania hídrica i resiliència hidràulica: eines per la lluita contra la sequera.

Cal dibuixar el ventall de solucions que, juntes, ens ajudaran a garantir que el sistema hidràulic català compta amb la resiliència necessària per garantir l’accés equitatiu i just a l’aigua per a tothom en el context de canvi climàtic, d’escassetat de recurs i d’episodis climatològics extrems.

Cal cercar la manera de reduir de forma efectiva el consum en el sector agrícola a través d’inversions en millores en el servei de distribució i regadiu, amb ajudes als nostres pagesos.

Cal buscar noves fórmules d’obtenció d’aigua potable que generin el mínim impacte ambiental possible, garantint la bona qualitat i el desacoblament de la disponibilitat d’aigua dels cicles hidrològics.

• Incrementarem l’eficiència en la gestió de l’aigua a partir d’un canvi en la governança que prioritzi la diligència en les actuacions i cercarem el consens necessari amb les forces polítiques, el món local i els agents econòmics i socials.
• Exigirem a l’Estat espanyol que delegui a la Generalitat les competències hídriques plenes en tot l’àmbit territorial de Catalunya; és a dir, sobre els recursos hídrics, també, de les subconques al territori de Catalunya de l’àmbit de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), incloent la legislació, planificació, ordenació, concessió, regulació, aprofitament de les aigües, vigilància i sanció, i establint els mecanismes de coordinació necessaris en les infraestructures i subconques compartides amb comunitats autònomes espanyoles.
• Accelerem l’execució plena de la Llei 9/2023, de mesures extraordinàries i urgents per a afrontar la situació de sequera excepcional a Catalunya, impulsada des del Parlament de Catalunya i aprovada per una àmplia majoria, per tal de revertir l’actual lentitud del Govern i construir i ampliar les infraestructures hídriques estratègiques per pal·liar, amb garanties, l’actual escassetat d’aigua i preparar el país per a futurs i previsibles episodis similars, de manera que augmenti la resiliència hídrica de Catalunya.
• Elaborarem de manera urgent un pla integral de modernització dels regadius de Catalunya que concebi el regadiu com a infraestructura pública estratègica de país i amb l’objectiu d’estalviar un important volum d’aigua per ser destinat, alhora i de manera ponderada, a generar més superfície agrícola de regadiu (per tal d’augmentar l’escassa sobirania alimentària de Catalunya) i a tota la resta d’usos necessaris. Aquest pla integrarà l’enginyeria civil i hidràulica amb l’agricultura de precisió, la digitalització, la fertirrigació, les tècniques de retenció d’humitat al sòl, l’adopció de conreus hídricament més eficients i el subministrament elèctric renovable, així com un calendari específic d’actuacions per a la modernització pendent del regadiu dels Canals d’Urgell, en ser la principal infraestructura de reg del país.
• Aigua nova: incorporarem noves fonts de subministrament al cicle de l’aigua o incrementarem la seva capacitat. Cal continuar en la dessalinització d’aigua de mar, dissenyada amb criteris de sostenibilitat energètica i ambiental, la regeneració d’aigües residuals i l‘ús d’aigües subterrànies que ens permetin no dependre tant del cicle natural de l’aigua.
• Crearem un Certificat d’Eficiència Hídrica per a jardins i espais verds que permeti impulsar un ús eficient de l’aigua. D’aquesta manera, es podran reconèixer i classificar els jardins i les zones verdes, existents i de nova creació, siguin públics o privats, segons el seu nivell de sostenibilitat hídrica. Aquesta certificació permetria establir arguments i compromisos de millora, adaptar els espais a la climatologia del territori i reduir l’impacte de les restriccions en l’ús d’aigua en episodis de sequera.
• Augmentarem l’eficiència en l’ús de l’aigua a tot el territori de Catalunya a partir d’un projecte integral de digitalització del cicle de l’aigua que complementi les inversions en la millora de les infraestructures hídriques estratègiques. A més del control de consums en temps real de tots els mitjans i grans usuaris, aquest projecte inclourà la monitorització de l’estat dels recursos hídrics a les diferents masses d’aigua, als sistemes de regulació, a les plantes de tractament i als sistemes de distribució, sanejament i reutilització d’aigües, incorporant tecnologia d’intel·ligència artificial per optimitzar els processos i reduir ineficiències en la transacció contínua d’oferta i demanda, així com en el compliment de les obligacions ambientals. El sistema inclourà el registre mesurat de l’estat de l’aigua a Catalunya i les previsions d’evolució amb una versió pública que permeti compartir de forma transparent el coneixement sobre la gestió de l’aigua i l’acompliment dels compromisos arreu del nostre país.
• Fomentarem l’intercanvi d’experiències i l’adquisició de nous coneixements i noves tecnologies amb els principals centres mundials de gestió de l’aigua en entorns d’escassetat i sequera. Aquests aprenentatges estaran dirigits a millorar la gestió del cicle de l’aigua a Catalunya i a potenciar el desenvolupament de les empreses en el sector, construint un nou model d’enginyeria de l’aigua que generi valor i llocs de treball.
• Planificarem les accions necessàries per arribar a l’objectiu d’“abocament zero a mar” en les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) costaneres, incorporant-hi tècniques de regeneració a fi d’injectar aigua prepotabilitzada als aqüífers o, eventualment, transportar-la aigües amunt abans de les captacions de les potabilitzadores.
• Accelerarem, de manera immediata, el pagament dels ajuts i subvencions als ens locals per tal que puguin afrontar i iniciar les obres i reparacions de les infraestructures malmeses i evitar-hi les fuites d’aigua, així com una nova ampliació d’aquesta línia d’ajuts al món local, amb la dotació pressupostària corresponent, tenint en compte l’èxit de concurrència a la convocatòria prevista en la Llei 9/2023.
• Potenciarem les activitats de les empreses catalanes que ofereixin solucions innovadores per reduir el consum i aprofitar l’aigua en tot el seu cicle, així com per ampliar les línies d’ajuts i subvencions a tots els sectors per la inversió en la millora d’eficiència i estalvi d’aigua.

Economia circular.

El millor residu és el que no es genera. Cal fomentar la prevenció de la generació de residus en tots els camps.

• Volem fer possible una nova llei de residus i recursos de Catalunya, adaptada a la nova realitat social, econòmica i ambiental. En tots els camps, cal optimitzar els processos productius per tal de minimitzar el consum de matèries primeres i reduir la generació de residus.
• Els residus, per a un país com el nostre, sense primeres matèries, són un autèntic recurs: generem més 35 milions de tones de tot tipus (municipals, industrials, de la construcció, agroramaderes). Cal aplicar mesures legals, fiscals, financeres, d’impuls, de suport, innovació, etc., tant en els sectors privats com en els públics per transformar Catalunya en una autèntica economia circular.
• Valorarem la possibilitat de classificar els residus domèstics en un “destí” i no en un “origen” i separar-los només en dues fraccions: orgànica i rebuig, aprofitant les possibilitats tecnològiques actuals de contenidors intel·ligents i ecoparcs.
• Premiarem fiscalment aquells ciutadans i municipis que separin més per fraccions.

Conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.

• Farem la tramitació i aprovació d’una llei de biodiversitat i patrimoni natural que actualitzi l’obsoleta Llei 12/1985, d’espais naturals, i tingui en compte mecanismes de governança i mesures adequades de foment de la conservació de la natura, fiscalitat positiva i altres formes de finançament, participació i implicació ciutadana en la corresponsabilitat de la gestió del patrimoni natural.
• Tornarem a dotar la Generalitat d’una estructura institucional que doni rellevància a les competències en matèria de medi ambient i sostenibilitat i que permeti liderar les estratègies de conservació i restauració de la natura i la biodiversitat.
• Desplegarem l’Agència de la Natura de Catalunya, que, treballant conjuntament amb els municipis i els diferents actors socioeconòmics, i amb les capacitats, l’estructura i els recursos econòmics necessaris per desplegar de forma efectiva totes les competències que se li atribueixen, ha de permetre la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat en convivència amb la resta d’usos i fomentant, alhora, la dinamització dels municipis amb espais protegits.
• Farem un desplegament efectiu de les línies d’actuació de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, el 2030.
• Durem a terme un desplegament i reforç del Fons de Patrimoni Natural, creat per la disposició addicional desena de la Llei 4/2017, de 28 de març, de pressupostos de la Generalitat per al 2017, amb l’objectiu d’impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.
• Implementarem un sistema de crèdits climàtics de Catalunya per tal de potenciar l’absorció del CO2 dels sòls agraris i els ecosistemes marins i litorals, de manera complementària al sistema de crèdits climàtics forestals, tot integrant la biodiversitat entre els seus objectius.
• Durem a terme la creació i el desplegament del Conservatori del Litoral, tal com preveu la Llei 8/2020, de 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, per a l’adquisició i preservació de terrenys costaners d’alt valor natural i paisatgístic.

Participació de la societat civil.

• Impulsarem la participació de les entitats de conservació de la natura en la tramitació parlamentària i governamental d’aquells instruments normatius que tinguin incidència directa o indirecta en l’àmbit de la conservació de la natura.
• Crearem una taula de treball entre l’administració competent en matèria de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, l’administració competent en matèria agrària i forestal, el sector privat i la societat civil organitzada.
• Millorarem i facilitarem el model en què es relacionen actualment les administracions públiques i les entitats socioambientals, especialment pel que fa a la canalització de recursos, i impulsarem que es realitzin els canvis normatius necessaris en l’àmbit estatal, per tal que garanteixin una relació i un finançament estable per a les entitats.
• Promocionarem un marc de finançament per a la conservació de la natura estable a través d’iniciatives de les administracions locals, com la iniciativa per destinar el 0,5% de la recaptació líquida de l’IBI a iniciatives municipals de conservació de la natura, en col·laboració amb les entitats ambientals i altres actors rellevants del municipi.

Recursos naturals i hídrics

• Aprovarem el Catàleg de zones humides i la normativa associada, i promocionarem la restauració de zones humides estratègiques, tant fluvials com costaneres.
• Recuperarem la morfologia i els hàbitats de ribera de les masses d’aigua prioritàries, per tal de millorar la seva funcionalitat ecològica i el seu paper com a zones tampó enfront d’avingudes.
• Desmantellarem rescloses i minicentrals obsoletes i altres obstacles per a la connectivitat fluvial, per així poder restablir els cabals ecològics i restaurar la qualitat hidromorfològica.
• Implantarem programes de fertilització agrària respectuosos amb la qualitat de les aigües superficials i subterrànies, afavorint l’ús de les pràctiques agràries regeneratives.
• Dividirem les licitacions de manteniment i conservació de lleres públiques en lots més petits, amb tipus d’actuacions, àmbits geogràfics i criteris ambientals coherents, per facilitar a les entitats del tercer sector i les empreses més petites i locals que s’hi puguin presentar.
• Promourem la reducció de consum d’aigua en els sectors agrícola, industrial, urbanístic i turístic, atès l’escenari de sequera en el qual ens trobem actualment.
• Implementarem el Programa de seguiment d’espècies marines amenaçades, d’acord amb els plans de seguiment d’espècies marines i de grans vertebrats marins.

Recursos forestals

• Continuarem amb l’aplicació de l’article 17 de la Llei 16/2017, de canvi climàtic de Catalunya, que estableix una xarxa de reserves forestals destinades a la lliure dinàmica natural representativa de la diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada en boscos madurs i d’alt valor natural, prioritzant les de propietats públiques i comunals.

Energia

• Prioritzarem en l’agenda política i de govern el debat sobre el model energètic a Catalunya i la seva governança.
• Elaborarem un mapa de possibles espais per a la captació d’energia, a consensuar amb els ens locals afectats.
• Promourem un model transparent en la presa de decisions i la distribució de costos i beneficis derivats de la producció d’energia, que tingui també en compte criteris rellevants per a la ciutadania, com ara els paisatgístics i els culturals.
• En el marc del necessari desenvolupament general de la transició energètica, promocionarem el desenvolupament d’un model distribuït i descentralitzat, amb els centres de producció a prop dels llocs d’utilització de l’energia.

Model agrari i alimentari

• Recolzarem el desenvolupament d’un sector agroalimentari sostenible, dinàmic i diversificat, que faciliti un augment de la població agrària activa i el seu relleu generacional per tal que les zones rurals revitalitzin la seva demografia.
• Fomentarem la transició agroecològica, articulant mecanismes per a l’acompanyament en la reconversió de l’agricultura o ramaderia ecològica, facilitant els processos administratius de la certificació, amb una reducció notable de les despeses, i donant suport a la petita pagesia.
  • Desenvoluparem un sistema d’infraestructures compartides per tal de realitzar l’activitat ramadera, com escorxadors, obradors i plataformes de transport d’aliments i d’animals, entre d’altres.
  • Potenciarem i replicarem els serveis gratuïts d’assessorament a la pagesia i aspectes essencials per a la transició agroecològica, la conservació de la biodiversitat i la salut del sòl.
  • Establirem una fiscalitat adequada i fomentarem els sistemes alimentaris locals, sostenibles i resilients davant del canvi climàtic.
• Desplegarem i implementarem el Pla estratègic per a la ramaderia extensiva a Catalunya 2021-2030, establint contractes perquè la ramaderia extensiva pasturi amb finalitats de prevenció d’incendis i millora de la biodiversitat.
• Augmentarem l’ambició i l’abast de la futura Llei d’agricultura sostenible, alineant-la amb el que estipula la disposició final novena de la Llei 16/2017, de canvi climàtic, i amb altres polítiques i plans clau (Farm to Fork Strategy, Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat, entre d’altres).
• Fomentarem el relleu generacional agrari a través de la creació i el suport d’eines que facilitin la transmissió de negocis d’un petit agricultor a un altre, com els bancs de terres, espais test i xarxes que connectin els petits agricultors arreu del territori.
• Durem a terme l’impuls, la implementació i el desenvolupament de l’Estratègia marítima de Catalunya per tal d’executar-la plenament, reforçant el rang jurídic i normatiu d’algunes disposicions clau i incloent-hi un reforçament del compliment de la reglamentació existent.

Salut i natura

• Promourem un model de salut integral basat en la prevenció, el manteniment de la salut, l’apoderament de les persones i la salut comunitària, i que reconegui la natura com a actiu i element determinant per a la millora de la salut, des del punt de vista físic, mental i espiritual.
• Promourem accions entre els ens locals per augmentar l’aproximació, l’accés equitatiu i l’ús dels espais naturals per part de la ciutadania en benefici de la salut, identificant el mapa d’actors i d’actius clau de cada municipi.
• Impulsarem, difondrem i donarem suport a la Taula Intersectorial Salut i Natura, ja en marxa, basada en el treball transversal i multidisciplinari entre sectors (Administració pública, entitats socioambientals, sector privat i recerca) per promoure la natura com a actiu de salut.
• Desplegarem una xarxa d’actius de natura, com ara rutes saludables, itineraris, camins de ronda, boscos terapèutics, iniciatives, recursos i espais verds i blaus que aportin beneficis per a la salut, també en l’àmbit urbà, a partir dels que ja existeixen o siguin condicionats amb aquest propòsit, incorporant-los en el mapa d’actius de salut del PINSAP.

Ordenació del territori

• Modificarem la legislació urbanística per tal que en l’avaluació ambiental estratègica no s’admetin alternatives que comportin impactes negatius severs, fomentant totes les opcions raonables que comportin impactes positius.
• Integrarem la infraestructura verda en tots els nous plans territorials i plans directors urbanístics, valorant-ne la funcionalitat i incentivant els serveis ecosistèmics més necessaris.

1. Un país amb un primer sector respectat, en permanent modernització, que assumeix proactivament els reptes de qualitat, ambientals, energètics i tecnològics.

Espais ideològics:

La pagesia i la ramaderia han de recuperar el reconeixement que mereix la seva contribució al progrés, al benestar i a la protecció del conjunt de país.

El camp català és patrimoni viu i dinàmic i ha d’ocupar el seu lloc principal amb una estratègia ambiciosa al servei de la seva modernització i sobretot de la creació de valor afegit en el mercat intern, però també en el mercat internacional.

Els pagesos no són simples proveïdors d’aliments sotmesos a un procés industrialitzat de producció, transformació i distribució dels aliments. Són la garantia d’una producció sostenible, neta i saludable que alhora protegeix el medi natural i esdevé un motor de futur de qualitat per als qui dediquen la seva vida al camp.

Necessitem un primer sector respectat, en permanent modernització, que assumeixi proactivament els reptes de qualitat, ambientals, energètics i tecnològics.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca i, en definitiva, el conjunt del primer sector de Catalunya, constitueixen un àmbit estratègic no només pel potencial de la indústria agroalimentària catalana, sinó perquè són la garantia de la nostra sobirania alimentària. És per aquest motiu que cal emprendre accions immediates per afrontar la crisi sistèmica que s’està aguditzant al conjunt de la pagesia catalana.

El camp català és patrimoni viu i dinàmic i ha d’ocupar el seu lloc principal amb una estratègia ambiciosa al servei de la seva modernització i sobretot de la creació de valor afegit en el mercat intern, però també en el mercat internacional. Per això, necessitem un primer sector respectat, en permanent modernització, que assumeixi proactivament els reptes de qualitat, ambientals, energètics i tecnològics.

El sector de la pagesia no són simples proveïdors d’aliments sotmesos a un procés industrialitzat de producció, transformació i distribució dels aliments. Són la garantia d’una producció sostenible, neta i saludable que a l’hora protegeix el medi natural i esdevé un motor de futur de qualitat per als que dediquen la seva vida al camp.

Per tant, si bé l’alimentació és un pilar indiscutiblement fonamental per a la nostra societat, la malaurada realitat és que els qui en primera instància ens la fan possible, és a dir, la pagesia, en general no s’hi guanyen la vida. A uns preus sota cost, una falta de reconeixement social i un excés de fiscalització i burocràcia, s’hi han afegit en els darrers anys episodis meteorològics extrems potenciats per l’emergència climàtica que patim (aiguats, gelades, pedregades, sequera, etc.) i també les plagues de fauna salvatge, des del conill fins al senglar.

Tanmateix, la pagesia no vol ni viure de subvencions ni ser mantinguda per ningú. Ans al contrari, l’única cosa a la qual aspiren és a viure dignament de treballar la terra i que el Govern del seu país els ajudi quan més ho necessiten, sense imposar-los més traves en el camí. D’aquesta manera, la sobirania alimentària, entesa amb realisme com la capacitat de poder-nos autoabastir al màxim possible d’aliments propis, ha de ser considerada una veritable estructura d’estat.

Els pròxims anys seran fonamentals per establir un model de primer sector que no caigui en dogmes extremistes ni populismes demagògics a fi d’esdevenir una part del teixit productiu del país que sàpiga combinar, per innovar i progressar en la bona direcció, els valors de l’elaboració artesanal amb la fiabilitat i l’economia d’escala de la producció industrial.

Considerant sempre les explotacions agràries com a verdaderes empreses que són i que han de ser, amb la seva dimensió mínima que les faci viables econòmicament, i vinculades estratègicament (en la mesura que sigui possible) a la transformació i comercialització dels seus propis productes dins de la cadena de valor, així com cercant un equilibri i harmonia amb el medi natural, del qual la pagesia, orgullosa i amb estima, se sent part intrínseca. El clam de la pagesia catalana és la nostra brúixola per defensar aquells que treballen i estimen la terra del nostre país: Catalunya serà pagesa o no serà.

És per això que la pagesia i la ramaderia han de recuperar el reconeixement que mereix la seva contribució al progrés, al benestar i a la protecció del conjunt de país.

Objectius i accions

Pel reconeixement social de la pagesia i la recuperació del seu prestigi.

• Canviarem el nom del departament per incloure novament les nomenclatures explícites referents al primer sector (és a dir, agricultura, ramaderia i pesca) com a primer pas per recuperar el reconeixement polític i social que la pagesia catalana mereix.
• Iniciarem els tràmits necessaris per garantir la presència equitativa dels representants del sector agrari i de les comunitats de regants al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a partir de la modificació dels seus estatuts.
• Aprovarem un pla sobre la prevenció de robatoris al món agrari, amb especial esment a les garrofes i l’oli d’oliva, que inclogui mesures de control suficients per assegurar la traçabilitat dels fruits i del declarant de l’explotació agrària, impedint així la compravenda fraudulenta. Aquest pla inclourà l’increment necessari de les mesures d’inspecció de la traçabilitat, patrullatges nocturns i controls rutinaris per part del cos de Mossos d’Esquadra (CME) com a mesures dissuasives de robatoris de maquinària agrícola i combustibles, així com l’augment dels controls fronterers per evitar la sortida de maquinària agrícola furtada.

Per la desburocratització i la facilitació administrativa del conjunt del primer sector.

• Crearem la Finestreta Única, a partir de l’aplicació immediata dels acords parlamentaris i els establerts a la Taula de Simplificació Administrativa entre institucions i representants del sector, amb l’objectiu de garantir la reducció de la càrrega burocràtica i assegurar més facilitats i agilitat en la tramitació administrativa. Per consolidar totes aquestes mesures, s’impulsarà al Parlament de Catalunya una llei de desburocratització del primer sector per garantir l’eliminació de totes les traves administratives actuals i permetre, entre altres mesures, que els silencis negatius de l’Administració es transformin en silencis positius.
• Reorientarem les oficines comarcals del Departament titular d’Agricultura per convertir-les en un vertader servei d’acompanyament integral, directe, proactiu, personalitzat i àgil per als agricultors i ramaders. Aquest nou servei ha de permetre combatre la triple bretxa digital que pateix el sector, facilitar la transferència del coneixement científic per introduir al sector les millores pràctiques existents, i incorporar la necessària modernització dels programes informàtics que s’utilitzen des de la funció pública i que són part dels responsables dels retards acumulats en la tramitació administrativa del primer sector.

Per la viabilitat econòmica de les explotacions agràries.

• Possibilitarem el relleu generacional al primer sector agilitzant i avançant els pagaments dels ajuts relatius a la primera instal·lació, incrementant-ne el primer tram, que actualment és del 60%, i fent pagaments parcials de grups d’expedients que compleixin els condicionants i els requisits establerts, per tal que puguin fer front a les abundants inversions inicials durant el primer període d’incorporació d’un jove agricultor.
• Impulsarem l’increment de la pensió de jubilació dels treballadors autònoms del primer sector mitjançant la revisió i l’ajust de les seves cotitzacions a la Seguretat Social, per així compensar les deficiències observades en les cotitzacions dels pagesos i revertir aquest greuge comparatiu respecte a la resta de treballadors autònoms.
• Dissenyarem un pla de xoc amb caràcter immediat per fer front a l’actual situació de sequera que pateix el primer sector i per pal·liar les pèrdues derivades que ha sofert a partir del pagament dels ajuts pendents de l’any 2023. Atès que els ajuts han resultat insuficients per al conjunt de regants, impulsarem una nova convocatòria per al 2024 per tal de garantir una resposta adequada i justa per a les explotacions agràries. Aquestes mesures, a curt termini, tindran en compte cobrir la tresoreria de les quotes que la pagesia no pugui assumir, incloses les despeses per les obres ocasionades per l’abastament d’aigua de boca, i per a la modernització de les seves finques a conseqüència de la sequera.
• Aplicarem un pla de xoc integral per a la viabilitat econòmica del primer sector i amb caràcter quadriennal que inclogui, entre altres mesures:
  • Aplicar un IVA del 0% a les comunitats i col·lectivitats de regants (tant en les factures que emeten com en les que reben) i als agricultors a títol principal (ATP) per a aquelles inversions realitzades a les explotacions amb finalitats de tecnificació i modernització dels regadius.
  • Modificar la legislació vigent per tal que els ajuts per inclemències meteorològiques siguin tractats fiscalment com a indemnitzacions.
  • Permetre ajustar les amortitzacions per inversions i els pagaments de la Seguretat Social en funció de la liquiditat real de les explotacions agrícoles, reduint així significativament la pressió fiscal sobre els agricultors i proporcionant-los més estabilitat i sostenibilitat econòmica.
  • Reajustar el còmput d’hores treballades de setmanal a mensual per adaptar-se al cicle vegetatiu del producte.
  • Estudiar la viabilitat d’una tarifa elèctrica operativa per a bombaments de sistemes de reg, atès que és una actuació temporal d’uns pocs mesos a l’any.
  • Dur a terme els tràmits necessaris per incrementar la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs (IEH) del gasoil agrícola fins al màxim admès per la regulació europea.
  • Promoure l’increment del finançament europeu als Programes operatius de les organitzacions de productors de fruites i hortalisses (OPFH) del 4,6% al 10% i els ajuts agroambientals per fer front a inversions en matèria de modernització, tecnificació i automatització dels processos, per tal de fer-los més eficients i, en conseqüència, més competitius.

• Flexibilitzarem els plans de reestructuració i/o reconversió de la vinya de manera que es permeti als agricultors, sense perdre les subvencions vinculades, l’arrencada dels conreus afectats per la sequera abans d’incorporar-los a la propera declaració única agrària (DUN), així com la creació de línies d’ajut per la pèrdua de producció de vi de qualitat a causa de la sequera amb la seva publicació l’1 d’agost d’enguany, que és quan es preveu que comenci la verema, i d’ajuts per a la reconversió de la resta de conreus llenyosos que calgui replantar a causa de l’estrès hídric dels arbres.
• Flexibilitzarem les condicions establertes amb Agroseguro per tal que els danys ocasionats per la sequera siguin assegurables també en les pòlisses de regadiu, que els danys per fauna cinegètica no tinguin limitacions anuals atesa l’aleatorietat d’aquest factor, i que es despenalitzi la no disposició d’historial previ per als joves agricultors que s’incorporin a l’ofici.
• Establirem una renda de protecció agrària excepcional (RPAE), aportant liquiditat econòmica, en forma de bestreta, a les explotacions en moments de crisi o d’inclemències meteorològiques.
• Millorarem l’accés al finançament per part dels pagesos i les empreses agràries, i ampliarem les línies de finançament de l’Institut Català de Finances (ICF) adaptades a les necessitats del primer sector, per a les empreses en crisis conjunturals amb falta de liquiditat.
• Implementarem un pla per agilitzar la concessió dels permisos urbanístics de noves explotacions agrícoles i ramaderes o ampliacions de les ja existents que inclogui, si és necessari, un increment de la plantilla de tècnics. En aquest sentit, crearem una etiqueta preferent dins les administracions supramunicipals a l’hora d’elaborar els informes urbanístics que se sol·licitin per modificacions d’explotacions, la raó de les quals sigui l’adaptació a la normativa vigent o pendent d’entrar en vigor en un termini inferior a un any. Així mateix, cal no realitzar canvis normatius que requereixin modificar substancialment instal·lacions quan encara no hagi finalitzat el període d’amortització de les adaptacions anteriors, com és el cas de les basses d’emmagatzematge de purins o les zones netes i brutes a les explotacions, ni tampoc sancionar les instal·lacions no adequades a la normativa en el cas que els permisos per fer les obres estiguin en tràmit i pendents de resoldre per part de qualsevol administració.
• Fomentarem el cooperativisme agrari per consolidar una col·laboració estreta entre l’Administració catalana i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), i així desenvolupar un pla de cooperació entre les diferents cooperatives agràries de Catalunya. Amb la creació de noves cooperatives de segon grau, l’ampliació de les actuals o altres formes de cooperació entre cooperatives, s’han de crear pools sectorials per a la comercialització dels nostres productes.
• Impulsarem la creació de l’Institut Català de l’Oli (INCAOLI), amb el seu pertinent estudi de potencialitats, coordinadament i amb la participació del sector.

Per la innovació i la formació permanent del sector agrari i agroalimentari.

• Impulsarem un centre de desenvolupament per crear noves solucions tecnològiques aplicades al sector del món rural i a les zones agràries, no només per tal de modernitzar les explotacions agropecuàries i el món rural (5G, intel·ligència artificial, robòtica, big data, entre d’altres) sinó també per tal de crear una nova economia de solucions tecnològiques per al sector agropecuari i rural desenvolupades a Catalunya.
• Promourem la creació d’equipaments comunitaris, com obradors o escorxadors, que facilitin l’activitat dels petits productors i transformadors agroalimentaris.

Per la compatibilització simbiòtica de l’agricultura i la ramaderia amb la resta d’usos del territori.

• Elaborarem un pla integral de regadius actualitzat que estableixi un nou sistema de repartiment equitatiu de l’aigua segons les necessitats de cada tipus i varietat de conreu i segons la disponibilitat existent als embassaments, i que resolgui de manera executiva i pressupostada la tecnificació dels regadius existents per tal d’evitar on s’escaigui el sistema a manta, amb especial atenció als Canals d’Urgell i del Segarra-Garrigues, i alhora que faci una planificació i execució de nous regs eficients que permetin lluitar contra els efectes de l’emergència climàtica a l’agricultura. Aquest pla inclourà, entre altres mesures, el projecte prioritari de transformació de secà a regadiu de les terres del Penedès, el pagament urgent dels ajuts econòmics per als agricultors i ramaders de les comarques del Baix Ter per compensar la manca d’aigua fruit del transvasament del riu Ter a Barcelona en plena situació de sequera i garantir-ne la viabilitat econòmica, i l’eliminació de l’exigència mínima d’un 60% d’adhesions per tal de fer obres de modernització i ampliació de regadius en aquells casos en què en depengui la viabilitat d’un territori.
• Redactarem el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, fent complir de forma íntegra i ajustada els objectius de la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris, les anàlisis d’afectacions agràries i les seves corresponents mesures compensatòries i correctores, especialment amb relació a l’horitzó de la sobirania alimentària, preservant i millorant el grau de proveïment alimentari dels espais agraris.
• Impulsarem una gestió eficaç i simplificada de la fertilització orgànica i inorgànica i de les dejeccions ramaderes, que compti amb els ajuts necessaris per poder aplicar les noves obligacions de l’actual decret de fertilització. La principal destinació de les dejeccions ramaderes ha de ser l’adob dels conreus, però, alhora, hi ha noves tècniques, com la cogeneració amb purins.

Una Catalunya que s’autogestiona en matèries pesqueres.

• Exigirem a l’Estat espanyol el traspàs de competències pesqueres per autogestionar els recursos de manera territorial donades les diferents casuístiques geogràfiques de cada zona territorial. Descentralitzarem el control de les competències de la caixa blava per fer-ne un ús de control només en moments de pesca i perquè no esdevingui un sistema de control en temps de veda.
• Crearem un Consell de Pesca amb el model dels plans de cogestió catalans per als consensos de pesca en les diferents modalitats de pesca i aqüicultura, i adaptarem un decret de comercialització en què es promoguin els productes pesquers catalans, amb l’obligació de mantenir la traçabilitat tant en els mercats o peixateries com en els canals Horeca.

Per assegurar el futur i la viabilitat del sector pesquer.

• Desburocratitzarem els despatxos de ROL, juntament amb els certificats per a la pesca professional, adjuntant-ho tot en una sola data, així com les revisions de casc, eix, ràdio, radiobalisa, balsa de salvament i farmaciola.

Per afavorir una gestió cinegètica equilibrada i conciliadora amb el territori.

• Impulsarem una nova llei catalana que reguli la gestió i el control d’espècies cinegètiques, per tal d’aconseguir una adequada gestió present i futura de la fauna salvatge, que optimitzi els recursos disponibles i que acceleri les concessions de permisos especials per danys, per tal d’abordar de manera urgent les constants i reiterades plagues de fauna cinegètica d’arreu del país, amb especial atenció als conills de les terres de Lleida. En aquest sentit, es duran a terme les accions necessàries per tal d’agilitzar l’aplicació dels acords als quals es va comprometre el Departament el març del 2023 per fer efectiu el pagament dels ajuts concedits pels danys de la plaga de conills, i per crear una nova línia específica de prevenció per adquirir tanques perimetrals, protectors d’arbrat i repel·lents, així com aplicar el fosfur d’alumini en infraestructures conforme a la normativa vigent.
• Desenvoluparem els mecanismes necessaris per permetre una major i més intensa actuació sobre el terreny per part del Grup Especial de Captura d’Animals (GECA) dels Agents Rurals per fer front a les plagues de fauna cinegètica i salvatge, en estreta coordinació amb el col·lectiu de propietaris i caçadors de la zona autoritzats amb les permisos corresponents.
• Incrementarem la seguretat de les explotacions davant dels atacs d’animals salvatges a partir de l’agilització del procediment establert per a justificar l’atac d’un animal salvatge al bestiar, que faciliti el pagament pels danys causats i la flexibilització de la normativa per tal que els titulars d’explotacions de ramaderia extensiva puguin instal·lar tancats provisionals en zones on actualment no es permet com a mesura de prevenció sanitària. En aquest sentit, s’estudiarà la creació d’un sistema d’avisos a dispositius mòbils per tal d’alertar quan un animal geolocalitzat pel Departament es trobi en una zona on hi ha bestiar, com a mesura de prevenció d’atacs.
• Incrementarem i intensificarem els controls sanitaris a la fauna salvatge per erradicar la tuberculosi en aquestes espècies, ja que suposen un risc per a la ramaderia extensiva. D’acord amb la normativa europea actual, s’obliga a dur a terme un buit sanitari de l’explotació en cas de detectar un cas positiu quan és la fauna salvatge qui provoca els contagis, atès que al territori català el bestiar boví es troba sanejat, però la malaltia continua present entre la fauna salvatge.
• Reforçarem la bioseguretat a les explotacions ramaderes davant l’amenaça sanitària als sectors avícola i porcí per la pesta porcina africana (PPA) i la influència aviària (IA), amb el menor impacte econòmic possible, a partir d’un pla de control de la fauna salvatge, del desplegament de més capacitats operatives del cos d’Agents Rurals, i la creació i el foment d’ajuts per a la implantació de mesures de bioseguretat, per tal de garantir el flux continuat d’exportacions internacionals.
• Reconeixerem i farem més visible la feina que duen a terme les dones en sectors rurals i marítims, a partir de certificats de competència professional que permetin dignificar la tasca que desenvolupen. Sensibilitzarem la població de l’àmbit rural i marítim sobre la importància que les dones participin com a titulars en les empreses familiars, per assegurar la seva independència econòmica i garantir l’accés a una pensió digna. Establirem ajuts per a les dones autònomes del sector agrari, ramader i marítim.
• Flexibilitzarem les condicions per enrolar persones que es trobin en procés de formació en embarcacions pesqueres per a la seva prova en el món laboral pesquer. Fomentarem el paper de la dona en l’àmbit pesquer, visualitzant, a més, l’Associació de Dones de la Mar.
• Mantindrem la pesca professional com a sector estratègic amb les pertinents rebaixes d’IVA com a producte essencial, seguint els beneficis proteics de la dieta mediterrània. Reduirem les taxes portuàries sobre els productes pesquers locals, facilitant-ne el consum i promocionant-lo.
• Crearem xarxes de consum dels productes catalans del primer sector a partir d’un segell agroalimentari català de certificació de “producte propi”.
• Durem a terme una campanya de promoció del turisme rural i de proximitat, en què incidirem en la promoció dels productes agroalimentaris de proximitat. Representarem una magnífica finestra educativa de la realitat del nostre sector de cara a la promoció dels nostres productes de proximitat.
• Dissenyarem un model de gestió forestal català que sigui vertaderament integrador respecte als plans tècnics, els plans de prevenció d’incendis municipals i les recomanacions dels GRAF, a través del Centre de la Propietat Forestal, incloent-hi també regs de suport en zones de risc d’incendi.
• Modificarem la llei forestal catalana perquè augmenti els seus usos disponibles, doni més autonomia als ajuntaments i no bloquegi projectes estratègics de desenvolupament al món rural.
• Establirem un sistema de compensació per als treballadors del món rural per complementar, a través de la declaració única agrària (DUN), els serveis ecosistèmics de descarbonització, millora de la qualitat i qualitat de l’aigua, preservació i foment de la biodiversitat, i prevenció d’incendis.
• Redactarem i aprovarem una llei catalana de caça amb la qual configurar un model de gestió cinegètica per tal d’afavorir a un equilibri poblacional d’aquestes espècies i una conciliació amb el territori, a partir dels següents objectius:
  • Prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els riscos i els danys que genera el creixement descontrolat de la cabana cinegètica, per tal de reduir els danys en la biodiversitat i millorar l’estat dels ecosistemes, prevenir i minimitzar els danys a l’agricultura i la ramaderia, millorar la convivència de la fauna salvatge amb les activitats i la població rural, prevenir els accidents de trànsit, i protegir la salut pública i la sanitat animal, garantint els mínims contagis de malalties animals.
  • Assolir un grau òptim d’equilibri entre la propietat dels terrenys de caça, les activitats econòmiques que s’hi duen a terme i l’activitat de caça, amb la finalitat de prevenir conflictes vinculats amb el règim de responsabilitats dels diferents agents implicats, preservar els drets dels propietaris o gestors dels terrenys de caça, i compatibilitzar l’activitat de control per part de l’Administració o de tercers.
  • Millorar la tramitació de les diverses línies de subvenció per promoure la comercialització de carn de caça i el consum de productes obtinguts a través de la caça (Marca Q, km 0, ecològic), tot dignificant l’activitat cinegètica i creant cert moviment econòmic que faci rendible augmentar la pressió de caça sobre determinades espècies, com ara el senglar o el conill.
  • Orientar el paper de la caça com a instrument de manteniment de l’equilibri, la conservació i la gestió del medi natural.
  • Promoure noves oportunitats i activitats econòmiques al món rural i evitar-ne el despoblament.
  • Compatibilitzar les activitats cinegètiques amb altres usos al medi natural, en especial en els espais naturals de protecció especial i determinats espais d’interès natural amb alta freqüentació humana.
  • Crear una nova línia estratègica normativa que vagi més enllà de la Llei de caça i que inclogui modificacions en el decret de comercialització de la carn de caça, l’ordre de control de determinats depredadors cinegètics i invasors exòtics. També cal actualitzar la normativa del Consell de Caça de Catalunya, crear un decret de desenvolupament de la normativa existent i de la que hi ha en projecte, en especial la part de danys de fauna, i actualitzar la normativa de gestió de les reserves de caça, la qual data de 1974, i crear la de les zones de caça controlada, ja que resta pendent des de 1970.

1. Un país amb una administració útil, que regula bé i desburocratitza millor, i que compta amb uns serveis públics que funcionen amb qualitat.

Espais ideològics:

Els catalans volem confiar en la nostra Administració, però, sobretot, volem que l’Administració confiï en nosaltres.

És donen les condicions tecnològiques que haurien de permetre una major eficiència de l’Administració, però la desconfiança històrica que caracteritza la seva relació amb els ciutadans i les ciutadanes provoca el creixement exponencial de la burocràcia.

La sensació socialment compartida és que la manca de claredat del llenguatge, la multiplicació dels controls i la complexitat de la gestió s’han convertit en barreres infranquejables per als ciutadans i per a l’exercici dels seus drets.

Si canviem aquesta manera d’entendre la relació amb la ciutadania basada en la desconfiança per una de confiada, empàtica i pròxima, contribuirem a reduir de manera efectiva els controls redundants i innecessaris i, d’altra banda, a evitar el col·lapse d’una administració ineficient, autocentrada i allunyada del ciutadà.

Necessitem un país amb una administració útil, que estigui al servei de les persones físiques i jurídiques, que reguli bé i desburocratitzi sempre que es pugui, i que compti amb uns serveis públics que funcionin amb qualitat.

La societat ens demana canvis, ha evolucionat més ràpid i el sector públic està en crisi. Cal afrontar aquests canvis i evolucionar el model si no volem entrar en una crisi democràtica que no sabem on ens pot portar.

Cal que aquesta transformació digital no deixi a ningú enrere. Per això hem de treballar perquè tots els ciutadans de Catalunya accedeixin en igualtat d’oportunitats en el món digital, amb independència del seu gènere, de la seva edat o de la seva renda.

Creiem que el govern obert és la millor solució testada a les demandes que realitza la població, transformant l’Administració pública i especialment la seva relació amb els ciutadans, fent que aquesta confiï en els ciutadans i recuperi així la seva confiança.

És urgent també afrontar la reforma d’una administració pública que no s’ha actualitzat i que és percebuda més com un problema que com una solució per gran part de la població. Cal transformar els mecanismes d’entrada i de sortida de l’Administració, digitalitzar-la, modernitzar-la, obrir-la i encarar-la a la ciutadania.

Aquests criteris no s’han de limitar tan sols a escala nacional, sinó que també s’ha promoure aquesta eficiència i estàndards de qualitat al nivell de l’Administració local per tal d’alimentar el diàleg interterritorial i així donar suport als reptes que Catalunya té com a país.

Catalunya necessita nous models de governança per a una administració pública que confiï en els ciutadans i sigui àgil i adaptable.

Molts estudis demoscòpics demanen pel grau de confiança dels ciutadans en les institucions públiques i, any rere any, comprovem com les dades reflecteixen un descens que posa en evidència el qüestionament del funcionament del conjunt de les administracions. El baròmetre Edelman de confiança constata en el seu informe del 2023 que, a l’Estat espanyol, tan sols el 44% dels ciutadans confia en les institucions, un punt menys que l’any 2022. Les darreres dades demoscòpiques del CEO i el CIS constaten com el 90% dels ciutadans desconfia dels partits polítics, segurament les institucions més tocades per la desconfiança ciutadana.

No es demana, però, si les administracions públiques i el conjunt del sistema institucional confien en els ciutadans. Si hem d’abordar, com ho fem de manera cíclica i recurrent, la necessitat de millorar el funcionament del servei públic, també ho hem de fer qüestionant-nos si aquesta reforma ha de comportar una profunda transformació de la lògica que emmarca la relació de l’Administració amb el ciutadà.

És una constatació que el model d’administració pública no ha estat, per desgràcia, diferent; es basa en el control i, per tant, es construeix des de la desconfiança amb l’administrat, tant si adopta la forma de persona física com jurídica. Una desconfiança que s’expressa en la multiplicació de la burocràcia ex ante, en la manca de claredat de les seves comunicacions o en la mateixa digitalització, que, mal emprada, pot aparèixer com una barrera que exclou persones i col·lectius en la mesura que afegeix complexitat i incertesa a la relació amb l’Administració. L’escriptora i periodista Sara Mesa, en el seu llibre “Silenci administratiu” (Ed. Anagrama, any 2019), descriu de manera descarnada com la burocràcia, lluny de protegir els drets de les persones, s’ha convertit en una causa d’exclusió i pobresa.

Una desconfiança sistèmica que també aplica entre les administracions mateixes. Les víctimes són principalment les institucions més properes al ciutadà, observades com a menors o secundàries en una espècie de prelatura inferior també en la seva relació. Una situació que s’agreuja quan a aquesta concepció jeràrquica dels poders de l’Estat se li afegeix la dimensió de l’Administració. Els ajuntaments petits i mitjans són un exemple del que estem dient: per la seva percepció d’administració de rang inferior, per la seva dimensió petita en termes demogràfics i per la seva disponibilitat limitada de recursos; per ésser una administració més intel·ligible i més seva, l’única que els ciutadans realment perceben com a més assequible.

Però ens seguim preguntant si els ciutadans confien en les institucions, ens preocupem per unes dades que mostren com aquest gap es va fent gran i esmercem energies en debats i mesures per a millorar els serveis públics mentre constatem amb certa consternació que el laberint burocràtic, lluny de reduir-se, adquireix complexitat al servei d’una cultura que, insistim, no ha deixat mai de ser la del control social i econòmic dels ciutadans.

El desenvolupament de l’estat del benestar a través de les polítiques socials, sanitàries i educatives, fonamentalment, ha envernissat amb una capa d’empatia poc més que estètica la relació entre Administració i ciutadania, que ha contribuït a la idea que les institucions públiques són proveïdores de serveis. Un fet que no ha estat menor, però no ha aconseguit impulsar una veritable transformació de la cultura de relació amb el ciutadà que el situï al centre de les seves decisions i la seva gestió.

És aquesta desconfiança sistèmica la que perverteix la relació de les institucions amb els ciutadans. No es conforma a penalitzar l’incompliment de la llei, cosa necessària, sinó que multiplica ad infinitum la inversió de recursos econòmics, humans, tècnics i burocràtics en la prevenció d’aquest incompliment. El problema és que aquesta multiplicació es converteix en dissuasiva de qualsevol activitat, és un llast per a la competitivitat empresarial, tensa la relació amb el ciutadà, incrementa la seva desconfiança i augmenta el col·lapse de la mateixa Administració. Un cercle viciós que, a sobre, no impedeix de forma significativa ni la infracció de la normativa ni tampoc la corrupció que diu perseguir.

Qualsevol intent de reforma de les administracions públiques que s’abordi des de la millora del seu funcionament i l’atenció al ciutadà, des de la transparència en les seves decisions i la seva gestió o del paper dels empleats públics, ha d’anar acompanyada de la voluntat de transformar aquesta cultura de la desconfiança en el ciutadà per una que no el col·loqui com un potencial infractor de la llei.

Si no es produeix aquest canvi de mirada primer i de cultura del poder públic després, qualsevol intent de reforma de l’Administració fracassarà, o pitjor encara, el farà més eficaç en el control i la desconfiança vers els ciutadans.

En suma, aquesta desconfiança mútua o manca de sintonia entre Administració i ciutadans, o al revés, l’evolució i les demandes de la societat i factors com la digitalització, l’excés de burocràcia, la percepció de corrupció, la mateixa sensació de col·lapse que bona part dels ciutadans tenen de l’Administració o l’aparició de nous models de governança que superen la dinàmica estrictament vertical i de compartiments estancs, són factors que obliguen a un profund canvi de paradigma i a una reforma de l’Administració pública. Canvis que en bona part ja s’estan desplegant des de fa anys, però que no acaben de generar aquesta transformació tan necessària i reclamada, o ho fan a una velocitat excessivament lenta.

L’acceleració dels canvis tecnològics, econòmics i socials en el món actual exigeixen que les administracions públiques siguin àgils i puguin adaptar-se ràpidament a aquests canvis. La societat i les empreses estan empenyent les administracions perquè agilitzin els processos i es transformin en estructures menys burocràtiques, amb models de governança més flexibles i adaptables, més eficients i orientats als resultats.

Al model actual de gestió de les administracions públiques de Catalunya, li cal una reforma profunda de les seves estructures i del seu model de governança.

És necessari plantejar més flexibilitat organitzativa, un procés de desburocratització de la gestió administrativa amb un gran impuls a la simplificació dels procediments i de la normativa, i una acceleració en la presa de decisions i en la consecució dels resultats.

Una administració pública amb un nou model de governança que adopti com a principis:

• Recuperar la confiança mútua entre ciutadania i Administració.
• Identificar les resistències a la transformació cultural i efectiva de l’Administració pública per tal de superar-les i per poder afrontar les reformes posteriors.
• Un diàleg permanent entre Administració i ciutadania i els processos de participació.
• Avaluació permanent de la gestió administrativa.
• La incorporació dels ciutadans i treballadors públics al model de governança de l’Administració pública.

Una administració pública ètica i desburocratitzada:

• Una desburocratització efectiva, reduint tràmits i terminis.
• Amb compliance estricta que no impliqui burocràcia lligada als drets a la participació, informació i resposta dels ciutadans i al retiment de comptes. La seguretat jurídica de l’Administració i dels servidors públics ha de ser compatible amb l’agilitat en la tramitació i amb la claredat del contingut de les comunicacions, i no amb un dogma que paralitzi l’Administració.
• En la qual secretaris i interventors no puguin ser responsables penals amb càrrec al seu patrimoni, ja que això incrementa la burocràcia, el control pel control i el grau de desconfiança en la mateixa estructura de l’Administració.
• En la qual es tingui en compte el dret a l’error dels ciutadans i a la seva esmena sense penalització sempre que no s’incorri en reincidència.
• Amb un Codi ètic amb eficàcia que deixi de ser un principi per passar a tenir conseqüències legals quan no s’implementi.
• Amb tolerància zero amb la corrupció, principal motiu de la desconfiança ciutadana. Transparència, investigació i cessament immediat en cas de culpabilitat.

Una administració pública amb pedagogia i comunicació:

• On els ciutadans tenen dret a una administració transparent, però sobretot clara. L’Administració s’ha de fer entendre i, per fer-ho, ha d’assegurar-se que qualsevol ciutadà entén el contingut de les seves comunicacions, més enllà del seu nivell de formació. I també ha de posar al seu abast mecanismes d’atenció personalitzada.
• Amable i empàtica en l’atenció i la comunicació amb el ciutadà. Això implica un reconeixement de les diversitats funcionals, culturals i socioeconòmiques de cada ciutadà, i s’ha d’incorporar a l’estil de relació amb les persones.
• Els ciutadans tenen dret a rebre atenció personalitzada. La digitalització de les relacions no ha de substituir una atenció personal quan així es reclami.
• Desenvolupar sistemes digitals innovadors per informar la ciutadania i entrenar-los per respondre preguntes amb llenguatge natural per tal de fer més comprensible la gestió de l’Administració i el llenguatge administratiu.

Una administració pública participativa i transparent:

• Que innovi la participació ciutadana tradicional amb noves fórmules com la gestió del coneixement, en què l’objectiu no sigui només garantir el dret a la participació, sinó fer-lo efectiu, incorporant el coneixement ciutadà a les polítiques públiques incloses en els pressupostos.
• Amb una participació ciutadana digital, Smart Governance, que aprofiti les possibilitats que ens dona la tecnologia per tal de fer fàcil, immediata i efectiva l’aportació ciutadana.
• Que faciliti les consultes ciutadanes, amb informació i publicitat clara i amb tecnologia robusta que en permeti l’anonimat (blockchain).
• I que, per una bona participació ciutadana, l’Administració subministri d’una manera necessària, sistemàtica i entenedora la informació relativa a les propostes per tal de poder-les valorar adequadament.

Una administració pública amb una direcció professionalitzada:

• Amb la implantació de la Direcció Pública Professional, amb el corresponent desplegament normatiu, tot permetent la professionalització dels càrrecs directius funcionarials amb la introducció de criteris d’idoneïtat i competència professional per accedir-hi i avaluar-ne els resultats.
• Que potenciï l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) per tal que sigui el referent en la formació continuada, de qualitat i innovadora dels empleats i directius públics de tot el país.
• Per això, aprovarem una nova llei de l’EAPC per ordenar no tan sols la formació dels servidors públics, sinó la col·laboració amb el món local, les universitats i els sindicats.

Una administració pública àgil i adaptable:

• Que respongui ràpidament als reptes emergents, ja siguin els derivats d’una pandèmia global, d’una crisi climàtica, d’una interrupció tecnològica o per les noves necessitats dels ciutadans i ciutadanes i de les empreses.
• Que dissenyi polítiques públiques que permetin aconseguir un desenvolupament econòmic més sostenible i un ampli nivell de benestar i de cohesió social.
• Que sigui propera a la ciutadania, sòlida, eficient i de qualitat, amb capacitat de liderar les transformacions socials, econòmiques i digitals.

Per una nova Administració pública catalana.

• Redissenyarem el model de governança de les administracions públiques per garantir la bona coordinació entre les competències i iniciatives de les diferents administracions i facilitar la presa de decisions, i alhora enfortir i clarificar les relacions entre les administracions públiques i el seu sector públic vinculat, incentivant:
  • La flexibilitat en la gestió, potenciant la signatura de contractes programa. Tots els organismes i entitats hauran de fixar objectius mesurables i avaluables en cada una de les seves actuacions, així com mesures de reconeixement en el compliment dels objectius. També es vetllarà per reforçar els mecanismes de supervisió i rendició de comptes i l’establiment dels marcs de responsabilitat de les parts.
  • La planificació estratègica i els mecanismes adients per al seu seguiment i avaluació, així com els efectes relatius al grau d’assoliment dels objectius.
  • La qualitat i l’eficiència en la prestació del servei.
  • Una major professionalitat i competència en la realització de les actuacions.
• Desburocratitzarem l’Administració reduint la burocràcia a través de la reenginyeria de processos, augmentant la rapidesa a l’hora de fer tràmits amb l’Administració pública, automatitzant els requisits de les sol·licituds, i reduint el temps de resposta dels procediments administratius, la simplificació de les tasques, la tramitació integrada multiadministració i la digitalització.
• Potenciarem els serveis tecnològics compartits a través de l’Administració Oberta de Catalunya i l’Agència de Ciberseguretat, entre d’altres.
• Potenciarem la interoperabilitat interadministrativa, evitant així haver de demanar informació duplicada.
• Demanarem a la ciutadania la informació estrictament necessària.
• Fixarem els controls i fiscalitzarem els procediments que siguin estrictament necessaris. Aplicarem, en la mesura del possible, els controls a posteriori.
• Implementació efectiva de la Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica, que aplica el principi “Only Once” per a empreses i emprenedors.
• Reforçarem el principi del silenci administratiu positiu. Allà on puguem, el silenci administratiu serà considerat positiu.
• Millorarem la qualitat normativa i simplificarem el marc regulador de les administracions, adaptant-lo als nous reptes de la societat (la tecnologia digital pública, l’acció contra el canvi climàtic, la gestió dels espais públics, etc.). Aplicarem criteris de proporcionalitat per tal de millorar la seguretat jurídica de la ciutadania i les empreses.
• Potenciarem unes administracions obertes, amb una mirada als projectes capdavanters que es desenvolupin a la societat i a les bones pràctiques que puguin sorgir. Han de poder integrar aquests projectes amb els models organitzatius innovadors, amb les metodologies, el coneixement i les tecnologies que li són pròpies per poder prestar els millors serveis a la ciutadania.
• Impulsarem unes administracions properes, accessibles, dialogants i eficients als ciutadans i que utilitzin un llenguatge planer i puguin atendre cada individu amb el canal més adient. Administracions referents en els aspectes de la igualtat i la no-discriminació per motius de gènere, de condició social o econòmica, de capacitats físiques o psíquiques, de nacionalitat o d’habilitats tècniques, entre d’altres.
• Creació de les Oficines Territorials Permanents Ciutadanes, on els representants públics mantinguin trobades presencials amb la ciutadania per escoltar i explicar.
• Establirem un marc de col·laboració interadministrativa efectiu amb les administracions de l’Estat i l’Administració europea, per la interconnexió de dades i simplificació real de processos.
• Promourem la Llei sobre sindicatures de greuges locals.

La governança de les dades.

L’auge de les tecnologies digitals està revolucionant l’Administració pública i la societat en general. La transformació digital de l’Administració no és només una qüestió de tecnologia, sinó també de canvi cultural i organitzatiu. Requereix una visió estratègica a llarg termini, un lideratge compromès i la col·laboració entre diferents nivells de govern i el sector privat.

La transformació digital és, per tant, un gran repte que cal aprofitar per reformar l’Administració catalana. Es pot abordar mitjançant diverses estratègies i accions clau. En general, comporta una integració de la tecnologia digital en totes les àrees de les administracions, canviant fonamentalment la manera en què opera i incrementa el valor que proporciona als ciutadans. És també un procés continu que requereix una experimentació constant i una adaptació permanent a les novetats tecnològiques. Cal que es pugui aprofitar el poder de l’anàlisi de dades, de la intel·ligència artificial i de l’automatització per tal d’aprofundir en la dimensió col·laborativa i participativa, en l’equitat, en la transversalitat i, sobretot, en prendre decisions més informades.

La presa de decisions basada en dades és un element clau dins de la transformació digital. Cal basar les decisions en l’anàlisi i la interpretació de dades. Aquest enfocament ha de permetre a les administracions ser més objectives i precises, millorant l’eficiència, la productivitat i la capacitat de resposta davant les noves necessitats o l’entorn canviant. Una millor presa de decisions permetrà assignar millor els recursos, agilitzar les operacions, personalitzar els serveis que es donen als ciutadans i, en definitiva, ser més eficients.

Per fer-ho, és necessari disposar d’una agenda catalana sobre digitalització, alineant-la a la Declaració de Berlín i l’estratègia Path to Digital Decade de la Comissió Europea, impulsar l’elaboració d’un nou Pacte Nacional per la Societat Digital i disposar d’una organització centrada en el disseny i el seguiment de les polítiques públiques i de reforma de l’Administració.

Cal també adaptar-se a l’evolució i la realitat social, i tenir en compte que una part de la societat no pot seguir les eines i evolucions digitals i, per tant, cal primer de tot capacitar-la per poder-la integrar, però, mentre això no passi, no podem provocar una bretxa digital que fracturi la nostra societat i, per tant, hem d’adaptar els mètodes, garantint que, al costat de la digitalització i les seves conseqüents eines, hi haurà també les eines tradicionals i l’acompanyament necessari, perquè tothom pugui portar a terme totes les gestions i garantir també que el coneixement d’aquests ciutadans enriqueixi les polítiques públiques.

• Alinearem l’agenda catalana sobre digitalització amb la Declaració de Berlín i l’estratègia Path to the Digital Decade de la Comissió Europea: és necessari impulsar diverses àrees clau que reflecteixin els objectius i els valors d’aquestes iniciatives europees. Aquests objectius inclouen la transformació digital inclusiva i sostenible, l’impuls de la sobirania digital europea, i l’assegurament que els beneficis de la digitalització arribin a tots els ciutadans. Per fer-ho possible, cal que el Pacte Nacional per la Societat Digital sigui un mecanisme eficaç per impulsar els mecanismes de governança corporatius i per garantir la coherència entre les polítiques de digitalització de l’Administració catalana. És necessari que el pacte vagi acompanyat de mesures de seguiment i avaluació efectives.
• Tornarem a dotar la Generalitat d’una estructura institucional per a les polítiques digitals i l’Administració pública per donar rellevància, visibilitzar i liderar l’estratègia de la digitalització i, en conseqüència, millorar l’eficiència, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis públics, que haurien d’agrupar les polítiques públiques i les estructures vinculades amb la reforma de l’Administració pública i assegurar la col·laboració i coordinació entre diferents departaments i agències per evitar la duplicitat d’esforços i assegurar la coherència en les iniciatives digitals. Haurà d’establir normatives i estàndards i haurà de promoure les millors pràctiques per a la implementació de tecnologies digitals dins de l’Administració.
• Impulsarem l’anàlisi de dades i l’avaluació de les polítiques públiques com a elements clau per millorar la planificació, la gestió més eficaç dels recursos, la supervisió i una millor prestació dels serveis. Per poder prendre decisions més ben informades és necessari incorporar unitats específiques d’anàlisi de dades i d’avaluació en cada administració i en cada un dels departaments de la Generalitat i ens públics.
• Assegurarem que els sistemes i les aplicacions de les diferents administracions, departaments i agències puguin intercanviar dades i informació de manera eficient, a través de la interoperabilitat.
• Fomentarem una cultura d’innovació dins de l’Administració invertint en el desenvolupament de competències digitals: la gestió de dades, la seva privacitat i seguretat per assegurar una gestió adequada i ètica de les dades.
• Revisarem els processos de treball, reduirem les càrregues de treball repetitives i implementarem tecnologies i solucions d’automatització i d’intel·ligència artificial amb les dades dels diferents sistemes d’informació. Amb aquests mecanismes es podran optimitzar processos interns, des de la gestió documental fins a l’atenció al ciutadà, i visualitzar amb indicadors quantitatius i qualitatius els impactes de les polítiques públiques.
• Implementarem protocols de seguretat forts per tal de protegir les dades personals i sensibles dels ciutadans, complint amb les normatives de privacitat. Fomentarem l’ús d’encriptació, autenticació multifactorial i altres tecnologies de ciberseguretat.
• Integrarem en plataformes digitals dades privades, de manera que puguin ser de valor tant per al sector públic com per als ciutadans, tot respectant la seva privacitat en el disseny i la seguretat. Caldrà tenir en compte el marc legal i ètic (compliment de normatives i consentiment informat), l’ús de tecnologies avançades i els mecanismes de transparència i la responsabilitat.
• Establirem acords amb empreses privades i del tercer sector per a l’ús ètic de dades, definint els drets, les responsabilitats i les seves limitacions. Així mateix, és necessari explorar models en què les dades puguin ser compartides de manera segura i eficaç entre el sector públic i privat, respectant sempre la privacitat de la ciutadania.
• Lluitarem contra la bretxa digital capacitant tots els ciutadans i garantint sistemes alternatius per als ciutadans no digitalitzats.

El govern obert.

La societat demana canvis en la línia de més confiança, obertura, transparència, participació, pedagogia, explicació, simplificació, i el millor model testat possible fins ara ha estat el govern obert, fórmula que unifica en una sola estratègia transformadora transversal les polítiques i estratègies de transparència, participació ciutadana i dades obertes. En aquest sentit, cal destacar com a punt d’inflexió la decisió del president Barack Obama quan el 2009 va anunciar el seu compromís d’impulsar en l’Administració la transparència i el govern obert amb les paraules següents: “La meva administració està compromesa a crear un nivell sense precedents d’obertura en el govern. Treballarem junts per assegurar la confiança pública i establir un sistema de transparència, participació pública i col·laboració. L’obertura enfortirà la nostra democràcia i promourà l’eficiència i l’eficàcia al govern”.

Més enllà de l’exemple estricte del govern obert, l’aposta ha de ser per les diverses fórmules de governança oberta, superant la verticalitat, recuperant la confiança, incorporant tècniques de gestió del coneixement que permetin incorporar els treballadors públics i els ciutadans de manera real en la governança de l’Administració pública i apostant per la col·laboració, superant les polítiques de sitges o compartiments estancs com a font d’enriquiment, compartint i enriquint-nos de la interacció entre departaments i administracions.

El desplegament d’un compliance estricte de la normativa que no suposi en cap cas més gestions, tràmits i burocràcia, combinat amb el retiment de comptes i el dret a la participació, pregunta i informació ciutadana, és un altre factor clau per tal de recuperar la confiança de la ciutadania.

Per tal d’aconseguir aquests objectius, cal identificar quines són les resistències o impediments a aquest canvi i transformació de l’Administració pública, resistències internes, legals, de gestió o de procediments, per tal d’abatre’ls com més aviat millor perquè és el que fa alentir tot aquest procés transformador.

L’objectiu ha de ser una administració més oberta, moderna, digitalitzada, democràtica, participativa, deliberativa, desburocratitzada i que incorpori treballadors públics i ciutadans en la seva governança (transparència i democràcia activa i participativa).

• Apostarem pel govern obert com la millor fórmula testada.
• Crearem el Comissionat o Secretaria per a la Reforma de l’Administració Pública, des del qual implementarem el projecte de reforma basada en una administració més oberta, moderna, àgil, digitalitzada i propera al ciutadà.
• Promourem l’actualització constant del Portal de Dades Obertes de la Generalitat.
• Reforçarem les dades obertes de la Generalitat amb la implementació dels tres passos de les dades obertes: obrir, seguir i reutilitzar, incorporant la governança de dades al model de gestió públic.
• Unificarem les dades obertes de Catalunya en repositoris comuns creats per tal de compartir conjunts de dades de totes les administracions (per exemple, els del Consorci AOC).
• Culminarem la governança de dades a l’Administració pública, no només obrint-les, sinó també reutilitzant-les i aprofitant-les per tal de millorar les polítiques públiques.
• Recuperarem el projecte “Catalunya, un país de dades” per tal de convertir Catalunya en referent en dades obertes i governança de dades. Aquest projecte permetrà fer un salt endavant, vetllarà per l’intercanvi responsable de les dades i connectarà la reutilització de les dades amb el coneixement. Per tal d’aconseguir un veritable país de dades caldrà sumar-hi les dades de la recerca, del sector privat i de la societat civil.
• Reprendrem la implantació d’un projecte de govern obert que permeti assolir una administració més oberta, moderna, digitalitzada i oberta al ciutadà.
• Unificarem les àrees de transparència, dades obertes i participació ciutadana sota el paraigua de govern obert.
• Promourem jornades d’intercanvi de models i experiències en l’àmbit local, comarcal, de Diputació i de país, intra i entre nivells territorials. Així, fomentarem el diàleg i la col·laboració interinstitucionals, un dels principis transformadors del govern obert.
• Adaptarem les fórmules de govern obert a la realitat de cada municipi. No és el mateix un govern obert per a grans ciutats que per a petits municipis.
• Incorporarem la participació ciutadana a les dades obertes. Són els mateixos usuaris els qui han de poder proposar millores o detectar errades o mancances.
• Seguirem el compliment dels criteris de transparència internacionals (International Transparency Agency) com a millor eina de lluita contra la corrupció.

• Per una administració pública digital.

  La relació del Govern amb els seus ciutadans ha de ser més pròxima, flexible i amb la menor càrrega burocràtica possible. Treballarem perquè la tecnologia faciliti la relació entre el Govern i els ciutadans, creant una línia d’accés directa amb els ciutadans, i viceversa, i permetent que el Govern generi perfils individualitzats per a cada ciutadà, facilitant així un millor disseny i la implementació de les polítiques públiques.

  És per això que liderarem un procés de redefinició dels processos interns de l’Administració i dels seus sistemes d’informació pensant en l’usuari i construirem una estratègia entorn de les dades que gestionen, incorporant perfils professionals diversos, i molt especialment els relacionats amb la ciència de dades, per poder relacionar la informació, analitzar-la i ser proactius.

  • Treballarem per la democràcia digital i per la digitalització democràtica, mitjançant les eines que ens proporciona l’Smart Governance per millorar i facilitar la participació de la ciutadania.
  • Garantirem el retiment de comptes a través d’eines digitals actualitzades i consultables al moment i posarem en marxa sistemes de seguiment digitals actualitzats d’immediat per tal que la ciutadania pugui seguir els projectes del Govern i l’execució pressupostària.
  • Crearem una Oficina d’Acompanyament Digital amb un doble objectiu: formar i assessorar en l’ús de la tecnologia les persones que ho requereixin, així com ajudar i donar suport en tràmits concrets, especialment a la gent gran que pot tenir dificultats per fer gestions en línia.
  • Volem que la tecnologia simplifiqui la vida a tots els ciutadans, i és per això que prepararem una llista d’apps verificades que funcionin amb una interfície simple i que garanteixin una plena accessibilitat per a totes les persones.
  • Reforçarem i ampliarem les competències de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya modificant la Llei de ciberseguretat de Catalunya per tal de garantir la protecció de l’Administració pública catalana, les administracions amb competències municipals i les infraestructures i elements essencials de Catalunya, alineada amb les directives europees. També dotarem l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya de plenes competències en matèria de comunicacions, telecomunicacions i seguretat pública, i de la capacitat d’interlocució directa amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA).
  • Volem consolidar la identitat digital catalana. Actualment, ja s’han fet proves amb èxit de nous sistemes d’identitat digital que revolucionaran la identitat digital com la coneixem i en què l’usuari és propietari de les seves dades, escollint quines mostra i quines no per a determinats tràmits i serveis, esdevenint l’únic propietari de la seva informació personal. Exigirem els canvis legislatius en l’àmbit estatal per tal que la identitat digital catalana sigui possible amb la tecnologia existent i que permeti a cada ciutadà o ciutadana de la República Catalana identificar-se arreu d’Europa.
  • Modernitzarem l’administració digital per mantenir-ne la integritat, la protecció i el funcionament. Treballarem per impulsar un consorci publicoprivat que desenvolupi el Cloud del Govern català. També volem augmentar la protecció de les dades públiques localitzant fora de Catalunya els centres de dades de nivell 4 (màxima protecció), tal com fan altres països de la Unió Europea.
  • Crearem la xarxa d’innovació local per a zones rurals i d’alta muntanya amb la participació activa municipal i comarcal d’aquestes zones, per impulsar l’adopció de solucions digitals de proximitat relacionades amb la seguretat, les emergències i la sostenibilitat mediambiental. Crearem un centre de desenvolupament de serveis digitals per a l’impuls de la digitalització de les zones no urbanes i el suport de la prestació de serveis socials amb la utilització de les xarxes intel·ligents, la robòtica i la intel·ligència artificial, connectat amb la xarxa dels espais d’innovació digital.

  Per un model català de governança: una administració emprenedora i col·laborativa.

  La col·laboració publicoprivada esdevé una eina imprescindible per a la millora de l’impacte social dels recursos públics, per a desenvolupar la innovació i millorar la qualitat dels serveis i la implementació de solucions tecnològiques i, en general, per a crear valor públic.

  Per fer-ho possible, cal articular un marc de col·laboració que permeti sumar els punts forts que té cada part per millorar la generació de valor públic i crear un clima de confiança i compromís. Aquest marc de col·laboració ha de permetre:

  • Consensuar i impulsar conjuntament, sectors públic i privat, projectes estratègics de desenvolupament econòmic i social.
  • Facilitar aliances i espais de col·laboració amb la participació de les empreses, les organitzacions socials i la ciutadania, aprofitant-ne tota l’energia, innovació i talent per aconseguir els objectius compartits.
  • Incrementar la mobilització de recursos financers, tècnics i humans per la consecució dels objectius fixats.

  Una col·laboració basada en uns principis:

  • De suport i lideratge polític i institucional.
  • Que estableixin una definició clara dels objectius i de les condicions de governança col·laborativa per poder prendre les decisions en les aliances establertes.
  • Que fixin amb claredat els objectius, els rols i les regles a compartir.
  • Que estableixin un equilibri en el repartiment de riscos i la seva gestió.
  • Que implementin mecanismes d’avaluació i rendiment de comptes.
  • Que capacitin els òrgans gestors dels instruments necessaris per tal de poder atendre projectes complexos.

  Per una Agència d’Anàlisi i Prospectiva de Catalunya.

  Els constants canvis socials i tecnològics que estem experimentant fan necessari que el país es doti d’un organisme de cooperació publioprivada amb la missió de capacitar el Govern de Catalunya i la societat catalana per explorar reptes estratègics potencials i/o emergents, i generar oportunitats de futur.

  Els darrers anys, el Govern del país s’ha dotat de diversos òrgans, com el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) o el Grup de Treball Catalunya 2022, entre molts d’altres, formats per experts independents que han assessorat el Govern sobre com encarar els diversos reptes que s’han presentat. Per tal de rebre el suport del talent del país, l’agència es podrà dotar d’un consell assessor que actuarà com una instància independent, interdisciplinària, multisectorial, interinstitucional, flexible i àgil.

  A nivell internacional, les institucions europees, l’OCDE i les democràcies consolidades (com el Regne Unit, Finlàndia, Suècia, França Alemanya, el Japó, Singapur, etc.) disposen d’unitats independents del Govern i del Parlament per analitzar els 282 reptes nacionals i les possibles disrupcions que haurà d’afrontar la societat, dissenyant estratègia per adaptar-se al futur.

  • Implementarem un nou model de governança que estableixi una clara separació entre la regulació, la planificació, la gestió i la supervisió.
  • Impulsarem canvis en la Llei de contractes del sector públic per assolir un compromís raonable i pragmàtic entre eficiència i el control de la legalitat, en què imperi l’ètica i la bona conducta contractual.
  • Impulsarem un règim jurídic i integrarem especialistes en temes contractuals i financers per tal d’establir aliances publicoprivades que ajudin a fer viables projectes complexos i d’innovació per assolir l’excel·lència en la gestió de serveis públics.
  • Fomentarem la incorporació d’anàlisis i avaluacions ex ante i auditories de gestió a posteriori per tal d’incrementar les possibilitats d’èxit i millorar el rendiment de comptes.
  • Impulsarem una cultura de la millora contínua i del canvi cultural.
  • Promourem marcs de flexibilitat en el disseny dels processos que facilitin la gestió de la innovació a curt i a llarg termini.
  • Desenvoluparem unes condicions més flexibles en la comptabilització del dèficit i del deute públic, especialment en gestió d’alta complexitat.
  • Impulsarem la llei de governs locals per tal de treballar per un país cohesionat territorialment.
  • Crearem l’Agència d’Anàlisi i Prospectiva de Catalunya per tal d’impulsar i coordinar l’activitat prospectiva, analitzar la realitat social i de planificació estratègica del Govern, i cooperar i rebre suport de les diferents unitats departamentals, centres i organismes del sistema públic dedicats a la prospectiva. També impulsarà i difondrà el debat públic i la presa de decisió col·lectiva sobre qüestions socials, econòmiques i ambientals, entre d’altres. L’agència permetrà disposar d’una unitat pilot de ciència del comportament aplicada a les polítiques públiques a l’estil del Behavioural Insights Team (o Nudge Unit), creat pel Govern britànic durant el mandat de David Cameron, o del Social and Behavioral Sciences Team, creat als EUA durant l’Administració Obama.
  
  

   

  Uns instruments de gestió pública efectiva, reals i eficients.

  Tots els instruments de gestió pública que compleixin amb la legislació vigent són legítims. L’Administració pública té l’obligació de gestionar els recursos disponibles amb la màxima eficiència, eficàcia i estalvi, garantint la qualitat de la gestió, l’interès general i la proximitat a l’administrat. Cada situació fa recomanable l’instrument de gestió triat.

  • Gestió directa per l’Administració a través del seu personal. Quan es gestiona sota el principi d’autoritat pública i quan es gestionen temes essencials i estratègics per al país. Una llei del Parlament hauria de definir clarament quan s’ha d’aplicar aquest instrument de forma obligatòria.
  • Gestió indirecta per l’Administració. Quan l’Administració decideix que ho vol gestionar amb uns instruments externs, diferents a la mateixa Administració pública, com ara:
    • Empreses de capital públic i marc legal de dret privat.
    • Consorci amb altres administracions públiques.
    • Agència de gestió.
    • Organisme autònom.
  • Gestió externa mantenint la titularitat pública. Cal fer-ho sempre mitjançant contractació pública, amb publicitat i concurrència, amb transparència i evitant els conflictes d’interès.
  • Gestió en el marc de col·laboració publicoprivada. Cal fer-ho sempre amb transparència i bon govern, garantint l’excel·lència en la gestió dels serveis públics.

  S’ha de fomentar la col·laboració publicoprivada per tal de millorar l’impacte social dels recursos públics, articulant un marc adequat que permeti sumar els punts forts que té cada part per millorar la generació de valor públic i crear un clima de confiança i compromís.

  En aquest sentit, el Parlament de Catalunya ha de tirar endavant una llei de contractació del sector públic que desenvolupi la Directiva Europea de Contractació Pública en els termes que li són propis a Catalunya, per tal de poder dotar aquesta col·laboració de mecanismes que permetin actuar amb seguretat jurídica i transparència de gestió.

  Per la captació de talent a l’Administració.

  Com a nació volem una administració incentivada i professional, i això requereix la formació, la retenció, la captació i el foment del retorn del talent.

  L’Administració pública actual s’ha anat engreixant en fer atractius uns sistemes retributius estables, horaris intensius i contractes indefinits; però aquests principis per si mateixos molt atractius i en molts aspectes ja superats pels nous sistemes de flexibilitat laboral no són els que han de conformar la captació de nous professionals, sinó que han de ser, sobretot, la possibilitat de participar en grans projectes estratègics, en la transformació urbana i social de l’entorn o d’accedir als millors mitjans humans i materials que només el sector públic pot dotar. És així que es genera inquietud en les joves mentalitats, i no pas en la necessitat de cobrir llocs de treball en unes estructures enormes que es veuen només com el mal necessari per poder tramitar expedients i que, més d’hora que tard, farà sola alguna intel·ligència artificial.

  Per això, tot i que legalment la selecció i provisió dels empleats públics ha d’estar basada en procediments transparents i amb concurrència, els principis d’igualtat, mèrit i capacitat han de ser reinterpretats.

  En aquest sentit, cal avançar definitivament cap a un model de gestió per competències, molt més basat en la pràctica, la transversalitat dels equips i el coneixement del sistema públic, que deixi enrere les proves memorístiques.

  S’ha d’apostar per un sistema d’accés a la funció pública atractiu per als joves i, en general, per a totes aquelles persones que veuen en l’Administració pública una oportunitat laboral.

  Cal aproximar el sistema i facilitar els processos i materials perquè tots els ciutadans de Catalunya tinguin les mateixes condicions d’accés a l’Administració pública, fonamentant-hi l’accés amb equitat.

  Per una carrera professional adaptada al segle XXI.

  La carrera professional, perquè sigui efectiva, requereix d’un sistema d’avaluació contínua que s’apliqui de manera natural. La promoció s’hauria de fomentar a partir d’avaluacions positives periòdiques, cada 2 o 3 anys, amb una periodicitat i criteris d’avaluació fixats per la norma que no estiguin basats en proves memorístiques ni concursos interns, sinó en la pròpia evolució de la persona en l’execució de les seves tasques. Sense inventar res, es pot aplicar el sistema de promoció de les consultories i empreses de serveis, en què la carrera professional va lligada als anys d’experiència demostrable.

  El sistema de treball, llevat d’aquells llocs de treball que requereixen presència en determinades hores de servei o d’atenció ciutadana (policies, mestres, metges, etc.), s’ha d’anar transformant per fugir de la presencialitat (inclosa la virtual) entesa com a hores de dedicació, per regular-se per objectius, programes i projectes, basada en la flexibilitat i l’autoorganització, i en què els sistemes de control vinguin determinats per uns indicadors d’objectius més que per un fitxatge horari.

  El sistema d’incompatibilitats no ha de tenir un caràcter permanent, sinó temporal i revisable periòdicament en el temps, acreditant en cada renovació la seva necessitat en base a la situació personal del treballador i a la necessitat de l’Administració en el moment concret.

  Els sistemes de control, transparència i rendició de comptes de l’ocupació pública.

  S’ha d’anar cap a un sistema de control del personal públic en què l’error no sigui tractat com un “càstig”. Burocratitzar l’Administració pública condueix al seu empobriment.

  S’ha d’avançar cap a un model de transparència en què els empleats públics sentin que l’Administració pública és de tots, sota el principi de publicitat activa. En aquest sentit, cal continuar treballant en la millora dels sistemes actuals i la implantació d’altres que millorin la percepció dels ciutadans respecte de l’Administració pública, com també dels mateixos empleats públics.

  Un sistema de retiment de comptes amb la ciutadania fàcil, clar i de llenguatge planer.

  L’avaluació del rendiment no es pot entendre de cap altra manera en el segle XXI que no sigui l’avaluació de l’acompliment (Work Performance Evaluation), tenint en compte que, a més, és una obligació legal en l’actualitat.

  Des d’un punt de vista legislatiu actual, doncs, no hi ha debat sobre quin tipus d’avaluació s’ha de fer als empleats públics, sinó com, quan i amb quina profunditat s’ha d’implementar.

  Els funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

  Catalunya ha de recuperar la gestió del cos de funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (en endavant FALHCN) i ha d’actualitzar la seva normativa d’aplicació.

  Per aquest motiu, l’acció política i jurídica de reforma de l’Administració pública de Junts+ ha de pretendre que l’oferta d’ocupació pública, selecció, formació i habilitació dels FALHCN, així com les formes de provisió, corresponguin a la Generalitat de Catalunya.

  De manera conjunta a aquestes accions, cal valorar el contingut de l’Ordre TFP/153/2021, de 16 de febrer, per la qual es regula la valoració dels mèrits generals del personal funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, i explorar la via perquè el marc competencial respecti les característiques del dret públic català.

  La direcció pública professional i el personal eventual.

  Més enllà de l’estructura bàsica de l’Administració i el seu personal estatutari, cal treballar per transitar cap a un model més professional de governança, en què les institucions estiguin cada cop menys patrimonialitzades i més professionalitzades. Per aquest motiu, Junts+ ha de lluitar per aconseguir preparar i aprovar una llei de direcció pública professional catalana que tingui en compte els elements comuns d’aquesta institució en totes les administracions públiques catalanes i, a la vegada, diferenciï l’estructura de la Generalitat i el seu sector públic de les característiques inherents i territorials del sistema local català, on conflueixen, entre d’altres, una gran disparitat d’estructures administratives (majoritàriament de caràcter petit, mitjà) i un sistema de fons dispers (en què conflueixen normativa bàsica de l’Estat, de desenvolupament autonòmic i les potestats autoorganitzatives locals).

  La direcció pública professional se situa així en un espai intermedi entre el món dels empleats públics i el del personal electe. Amb un règim jurídic propi, aquesta figura suposa el nexe capaç d’aplicar les polítiques públiques que neixen del poder polític i transformar-les en quelcom tècnicament, jurídicament i econòmicament viable a través dels instruments de l’Administració i el seu personal.

  Amb la implementació d’aquesta figura professional híbrida, el paper del personal electe i del personal eventual o de confiança, que moltes vegades trepitja innecessàriament aspectes de gestió departamental més propis de la tecnocràcia, passarà a exercir el paper necessari d’ideòleg i creador de polítiques públiques amb minimització de riscos i limitació de responsabilitats al rol que li correspon.

  La normativa de transparència i bon govern, la d’incompatibilitats d’alts càrrecs, els pressupostos de la Generalitat en matèria retributiva i el codi de conducta en un nivell de circular regulen perfectament els rols d’aquest personal i el control de gestió de la seva tasca.

  Finalment, Junts+ ha d’apostar per configurar una llei que encari la figura del personal eventual determinant el seu règim jurídic, les limitacions, el nombre màxim de càrrecs, els criteris i formes de selecció, entre d’altres, assentant les bases del que s’espera d’aquesta figura en el segle XXI.

  Els servidors públics.

  Els servidors públics o governants, bé siguin càrrecs electes o alts càrrecs, han d’aplicar les exigències del bon govern en l’exercici de les seves funcions amb l’objectiu que l’Administració que dirigeixen funcioni amb transparència, qualitat, equitat i retiment de comptes.

  Els servidors públics o governants han d’estar sotmesos als principis ètics i les bones pràctiques en la seva actuació, amb vocació de servei (atenció i ajuda a les persones, respecte a les persones i els seus drets, sensibilitat, empatia, etc.), amb professionalitat (competència d’acord amb els coneixements i aptituds, honestedat, honradesa, etc.) i amb confiança pública (imparcialitat, objectivitat, transparència, lleialtat, etc.).

  • Agilitzarem els mecanismes d’entrada i sortida de l’Administració pública per tal de retenir i capturar el millor talent i reforçar la cultura del mèrit i l’esforç.
  • Aconseguirem les competències de formació del personal de l’Administració pública i s’integraran com a eina de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
  • Avançarem cap a un model de gestió per competències, basat en la pràctica, la transversalitat dels equips i el coneixement del sistema públic, i que deixi enrere les proves memorístiques. Apostarem per un sistema d’accés a la funció pública atractiu per als joves i per a totes les persones que ho vegin com un repte professional.
  • Impulsarem la regulació del personal eventual o de confiança de les institucions catalanes per tal de reforçar-ne la transparència i la credibilitat. També impulsarem la regulació del personal directiu públic de les institucions catalanes per tal d’avançar cap a un model basat en la professionalitat.
  • Eliminarem les duplicitats de càrrecs a l’Administració pública, parant atenció a una gestió més eficient dels recursos.
  • Totes les persones tenen dret a una bona administració, tal com estableixen la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya, i la futura Constitució catalana. En conseqüència, els governants han de garantir aquests estàndards de qualitat amb un sistema d’avaluació permanent dels serveis, en què els ciutadans puguin definir el grau de satisfacció dels serveis públics.
  • Seguirem el compliment dels criteris de transparència internacionals (International Transparency Agency) com a millor eina de lluita contra la corrupció.

  Per la sostenibilitat a l’Administració pública.

  Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el gran pacte mundial de lluita contra el canvi climàtic, són flexibles en la seva interpretació i en la seva implementació, fins al punt que poden ser implementats per un govern o per una empresa, o des de la Unió Europea fins al mateix individu.

  A partir dels ODS, han sortit altres tendències i implementacions de les polítiques i estratègies de sostenibilitat, com els criteris ESG, la petjada de carboni, els informes de sostenibilitat, la circularitat o la doble materialitat, recollida de manera especial en la nova normativa de la Unió Europea, coneguda com a CSRD o Directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat, que marcarà i afectarà de forma important l’estratègia sobretot de les empreses, però també del món públic.

  El canvi climàtic, ja evident, ha provocat que l’arribada de la sostenibilitat, resumida en titulars en els ODS, no sigui ja només una tendència o una opció moral, sinó una obligació política i jurídica de primer nivell. La conseqüència és que la sostenibilitat entra com una de les prioritats de l’Administració pública, afectant-la de manera transversal, o dit d’un altra manera, la sostenibilitat passa a formar part inherent dels principals aspectes, estratègies i polítiques de l’Administració pública.

  Som encara en una fase més o menys inicial del que acabarà sent l’afectació global de la sostenibilitat a l’Administració pública. Ara mateix, les administracions, malgrat ser-ne bones impulsores, són males implementadores dels ODS i la sostenibilitat a nivell intern, aspecte que caldrà desenvolupar.

  L’Administració pública catalana del futur ha de ser conscient de la seva empremta ecològica i ha de treballar cap a la sostenibilitat ambiental. Això implica la implementació de pràctiques més ecològiques i la promoció de polítiques públiques que contribueixin a la protecció del medi ambient que poden implicar destinar grans recursos i haver de renunciar a beneficis actuals per poder fer que en el futur sigui sostenible.

  • Implementació i alineament de totes les administracions públiques amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible desplegant l’Agenda 2030.
  • Incorporació natural de la sostenibilitat com una de les estratègies i polítiques fonamentals, i de caràcter transversal, a l’Administració pública.
  • Seguiment exhaustiu i implementació de la normativa en sostenibilitat que afecti el sector públic.
  
  

   

  1. Un país que vetlla perquè la gent pugui viure sentint-se segura i membre d’una comunitat cívica.

  Espais ideològics:

  Les societats que se senten lliures són aquelles que gaudeixen d’una percepció de seguretat més elevada.

  Però el valor de la seguretat sempre ha d’estar sotmès i al servei de la llibertat; en el cas que sigui així és que està al servei del control social des del poder.

  Per això, aquesta sensació de seguretat no depèn només de l’actuació dels cossos de seguretat pública, sinó del compromís col·lectiu amb un sistema basat en els drets, però també en les obligacions cíviques, en un marc comunitari que arraconi aquelles conductes que generen inseguretat ciutadana.

  No obstant, és necessari que el cos de Mossos d’Esquadra i les policies locals gaudeixin del reconeixement social i l’autoritat imprescindibles per complir la seva funció i fer-ho des de la modernització permanent de les seves estratègies contra el delicte, gaudint dels recursos tècnics necessaris i dels efectius suficients.

  Necessitem un país que vetlli perquè la gent pugui viure sentint-se segura i membre d’una comunitat cívica.

  Tenim grans reptes que són cabdals per al futur del nostre país: hem d’afrontar la protecció i supervivència de la llengua i la cultura catalanes per a les futures generacions, hem de potenciar l’economia i la indústria perquè continuïn sent un motor del país, i hem de fer front als efectes del canvi climàtic oferint un futur millor a les noves generacions.

  Però també hem d’afrontar els reptes que impliquen la gestió de la diversitat, la seguretat, l’administració de justícia o la pertinença a una comunitat cívica, inclosa la protecció dels animals, per a una nació encara sense estat i, en el nostre cas, amb un estat en contra, com també el reptes majúsculs de la geopolítica.

  
  

   

  Justícia

  La seguretat ciutadana i la justícia són pilars bàsics en un estat de dret i determinen la confiança de la població en les seves institucions, fent que la ciutadania pugui viure sentint-se segura i membre d’una comunitat cívica.

  L’administració de justícia l’entenem com un servei social en què el ciutadà ha de poder defensar els seus drets quan percep que s’han vulnerat i ho ha de poder fer amb totes les garanties.

  Avui, la ciutadania percep la justícia com una administració que, en les més altes instàncies, no té garantida la independència i la imparcialitat. En aquest sentit, diverses organitzacions i institucions internacionals, com el Consell d’Europa o la Comissió Europea, han alertat l’Estat espanyol de la necessitat d’abordar reformes per garantir la independència judicial i la lluita contra la corrupció.

  L’administració de justícia també és percebuda com una organització burocràtica i extraordinàriament lenta i ineficient que no compleix amb la seva finalitat, que no és altra que la resolució de conflictes i la garantia dels drets i deures de la ciutadania.

  Malgrat les lleis d’eficiència en l’àmbit de la justícia que s’han tramitat, la falta d’inversió permanent ha provocat que continuïn les greus mancances existents i, a més, en alguns aspectes, introdueixen propostes regressives, centralistes, corporativistes i, en definitiva, contràries a l’objectiu pretès d’assolir l’eficiència en el funcionament de l’administració de justícia. Un clar exemple n’és la pretensió de suprimir els jutjats de pau, laminant les competències estatutàries de la Generalitat de Catalunya.

  Ens cal una administració de justícia moderna, àgil i al servei de la ciutadania. Una justícia eficient, de proximitat i de qualitat que respecti els drets lingüístics de la ciutadania i s’acosti al model de justícia que volem per al nostre país.

  Avui en dia, la justícia necessita un canvi profund que Junts+ està compromès a portar a terme.

  
  

   

  Objectius i accions

  Per un millor finançament de la justícia.

  • Augmentarem els recursos destinats a la justícia perquè pugui prestar la funció social que li correspon.
  • Reclamarem l’import de les taxes judicials de l’Estat recaptades a Catalunya i vinculades a la justícia gratuïta.
  • Revisarem els mòduls de pagament de la creació de nous jutjats.
  • Participarem en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en els seus rendiments.
  • Incrementarem els mòduls a percebre pels advocats inscrits al servei del torn d’ofici.
  • Presentarem un pla per front a l’adequació dels espais judicials respecte als espais diferenciats entre víctimes de violència de gènere i agressors.

  Per una justícia en català.

  • Promourem que el català sigui la llengua vehicular a la justícia catalana per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants en les seves relacions amb l’administració de justícia, en compliment del que estableix l’article 102 de l’Estatut, modificant l’article 231 de la Llei orgànica del poder judicial.
  • Garantirem el dret d’opció lingüística en seu judicial i aprofundirem en la recollida de dades per desenvolupar accions correctives en cas d’incompliment.
  • Incentivarem l’entrada de nous jutges i fiscals catalans amb la recuperació del programa de 50 beques anuals durant 4 anys, per a estudis d’oposició de jutges i fiscals per als joves catalans.
  • Fomentarem l’ús del català oral creant un nou mòdul de justificació que compensi la celebració de vistes fetes en català. Incrementarem la percepció que s’ofereix als professionals de la justícia per la redacció dels escrits en català.

  Per la defensa de les competències de Catalunya en justícia.

  • Activarem aquelles polítiques adreçades a enfortir el dret civil català i les relacions entre l’Administració i les institucions civils pròpies, de manera que es configuri un model judicial de país i per al país, en què la llengua pròpia sigui d’ús normal i normalitzat, i alhora activar totes aquelles actuacions encaminades a denunciar internacionalment les vulneracions en la defensa dels drets humans de l’administració de justícia espanyola.
  • Defensarem els jutjats de pau davant la voluntat de l’Estat de suprimir-los, tal com està previst en les lleis d’eficiència a l’àmbit de la justícia i en connivència de l’actual Govern de la Generalitat. L’existència i les funcions dels jutjats de pau està recollida a l’article 108 de l’Estatut i cal defensar aquesta competència.
  • Crearem el Consell de Justícia de Catalunya. D’acord amb els articles del 97 al 100 de l’Estatut, cal desenvolupar les previsions estatutàries i donar lloc a la creació del Consell de Justícia de Catalunya.
  • Ampliarem de competències el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D’acord amb les previsions de l’article 95 de l’Estatut, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha d’establir com la darrera instància jurisdiccional a Catalunya en tots els ordres jurisdiccionals.
  • Efectuarem el traspàs integral del personal i els mitjans de l’administració de justícia i de l’àmbit forense, inclòs el seu cos de lletrats, d’acord amb els articles 103 i 104 de l’Estatut.
  • Posarem fi a la invasió de competències en les Oficines d’Atenció a la Víctima, especialment en matèria de terrorisme, acompanyament a les víctimes i violència sexual.
  • Elaborarem un estudi sobre quin seria el model de Codi penal en la Catalunya independent dins el marc europeu.

  Per una justícia eficient, àgil, al servei de la ciutadania i respectuosa amb els drets dels professionals.

  • Reprendrem el Pacte Nacional per la Justícia que el Govern actual ha aturat.
  • Apostarem per un model de codecisió en la política de demarcació i planta judicial.
  • Facilitarem la tasca dels procuradors com a col·laboradors i cooperadors de l’Administració de justícia.
  • Executarem el traspàs de les funcions i els mitjans personals i materials del Registre Civil.
  • Requerirem que el Govern incorpori a l’informe del Ministeri de Justícia sobre l’activitat judicial a l’Estat espanyol que anualment tramet al grup GRECO les dades sobre l’activitat judicial del Tribunal de Comptes. Un òrgan que exerceix una activitat judicial sense formar part del poder judicial, en clara vulneració de l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans.
  • Equipararem als mutualistes, alternatius al RETA, un import mínim equiparable al del règim públic i que les pensions de jubilació, a les quals no es garanteixi un import mínim equiparable als que estan reconeguts pel règim públic de Seguretat Social, se’n pugui sol·licitar el complement.
  • Respectarem el model col·legial català. Ens oposem a qualsevol intent d’harmonització de la legislació de serveis i col·legis professionals que no garanteixi les funcions col·legials actuals a Catalunya, i defensarem les competències de Catalunya en aquest àmbit.
  • Dignificarem el torn d’ofici com a servei fonamental en un estat de dret, que garanteix la igualtat d’oportunitats davant la justícia de tots els ciutadans. Els professionals inscrits al torn d’ofici han de tenir una remuneració digna i justa pel treball que desenvolupen.

  Un model penitenciari català d’èxit.

  • Promourem les modificacions legislatives necessàries que ja es varen iniciar per part de Junts+ des del Govern per reconèixer al col·lectiu dels funcionaris de presons catalans la condició d’agents de l’autoritat.
  • Reprendrem les negociacions amb l’Estat per assegurar el compliment de l’acord signat amb els sindicats penitenciaris per la jubilació anticipada, i executar-lo.
  • Incrementarem les places de funcionaris de presons per donar cobertura a les places vacants derivades de l’aplicació de la jubilació anticipada.
  • Revisarem els protocols actuals i elaborarem un pla de xoc per revertir i fer front a les agressions que pateixen els funcionaris de presons, dotant de més eines els professionals i oferint-los el suport institucional necessari.
  • Desplegarem els mitjans que preveu el reglament penitenciari actual per aconseguir reduir les baixes laborals. Sense seguretat no és possible la reinserció.
  • Reformarem el tractament legislatiu i el reglamentari penitenciari dels presos amb problemes psiquiàtrics, de manera que la normativa penitenciària tingui en compte el seu estat de salut psiquiàtric. Cal, a més, implementar el conveni específic signat en el seu dia amb el Departament de Salut.
  • Incrementarem les capacitacions professionals de les persones preses establint acords de col·laboració amb les patronals catalanes, per tal de poder avançar en el model de reinserció social, del qual en som un referent.

  Per la millora en els àmbits processals i penals.

  • Promourem la modificació de la legislació penal, processal i l’organització judicial per combatre la reincidència en els furts i fer front al clima d’inseguretat ciutadana que genera l’activitat delictiva multireincident.
  • Lluitarem contra les ocupacions il·legals d’habitatges, realitzant les modificacions normatives pertinents per tal que la legislació:
    • Unifiqui els criteris d’actuació judicial i disminueixi les interpretacions legislatives.
    • Doni una resposta ràpida a les demandes ciutadanes davant les ocupacions il·legals, així com també asseguri l’actuació policial immediata.
    • Garanteixi la seguretat jurídica de les persones membres dels cossos de seguretat en llurs actuacions professionals.
  • En la lluita contra les ocupacions il·legals, també proposarem mesures processals com el desallotjament cautelar en 48 hores, en els supòsits d’ocupacions que pertorbin la convivència o que tinguin caràcter delinqüencial i en les quals els ocupants no acreditin el títol de possessió corresponent. En tot cas, caldrà garantir un procés de mediació previ que eviti el conflicte social que es pot generar en determinades situacions, i s’atendran sempre les situacions de vulnerabilitat. Finalment, es proposa modificar la legislació de règim local per permetre que els municipis puguin actuar quan no ho facin els propietaris.
  • Treballarem per l’eliminació de la presó permanent revisable. La presó permanent revisable és un substitut de la cadena perpètua i vulnera els principis de reinserció que ha de tenir qualsevol mesura penitenciària.
  • Millorarem el secret de les actuacions judicials. Cal impulsar les reformes per preservar el secret de les actuacions judicials per tal d’afavorir el dret de tot encausat a un judici amb totes les garanties.

  Per la promoció dels sistemes alternatius de resolució de conflictes.

  • Impulsarem la transferència de les competències relatives al registre d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya.
  • Promourem els canvis legislatius per al reconeixement de la mediació i els ADR en la solució judicial dels conflictes. En aquest sentit, cal també establir per llei el reconeixement d’honoraris equivalents per als advocats i procuradors en torn d’ofici quan intervenen en aquests tipus de procediments, i que els casos resolts per mediació i ADR rebin una retribució superior que els casos judicialitzats.
  
  

   

  Seguretat i defensa.

  La seguretat ciutadana és el segon tema d’interès de la població catalana segons el baròmetre d’opinió del gener del 2024, juntament amb el canvi climàtic i l’economia.

  Les societats que se senten lliures són aquelles que gaudeixen d’una percepció de seguretat més elevada, i des de Junts+ entenem que el valor de la seguretat sempre ha d’estar garantit i al servei de la llibertat.

  La societat catalana afronta nous reptes en seguretat a conseqüència de l’augment espectacular dels delictes, l’increment del crim organitzat, el creixent nombre d’agressions sexuals, la delinqüència juvenil, la ciberdelinqüència, les ocupacions il·legals i la multireincidència, tot agreujat per la falta de respecte envers l’autoritat.

  La seguretat és crucial per al lliure exercici dels drets i llibertats, essent una condició necessària per al desenvolupament normal de la vida i l’activitat econòmica.

  Volem un país segur que garanteixi la convivència i les llibertats, amb serveis públics que actuïn amb transparència i proximitat. Un país on tothom pugui viure i sentir-se segur, i pugui gaudir dels seus drets de manera plena, en línia amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

  Catalunya ha de ser proactiva en la cerca de solucions per a aquests desafiaments de seguretat. És crucial trobar un equilibri entre seguretat, llibertat i justícia, i treballar tant en àmbits interns com externs o internacionals.

  Hem de mantenir un compromís ferm en la implementació de polítiques d’estat, així com hem de defensar l’assumpció de competències en immigració i impulsar polítiques d’acollida per a la integració dels nouvinguts. Cal condemnar contundentment el racisme i la xenofòbia, i afrontar decididament l’auge de l’extrema dreta amb un debat urgent i constructiu.

  Les polítiques de defensa també han de formar part del Model nacional de seguretat pública de Catalunya, amb la creació de l’Institut d’Estudis Estratègics, que tindrà com a objectiu fer el seguiment i donar suport al Govern en aquelles qüestions relacionades amb la seguretat i la defensa, en especial en l’àmbit de la recerca i la tecnologia de doble ús, en les relacions internacionals de caire estratègic (sobretot amb l’OTAN i l’Agència Europea de Defensa), en l’anàlisi de riscos, amenaces i oportunitats que planteja la ubicació geoestratègica del país, en la identificació i planificació de les seves infraestructures estratègiques i, en general, en la definició de l’estratègia de seguretat nacional.

  
  

   

  Objectius i accions

  Per un model nacional de seguretat pública de Catalunya.

  • Establirem una estratègia nacional de seguretat que es basi en la seguretat humana i en una prevenció que posi les persones al centre de les polítiques de seguretat i les empoderi.
  • Impulsarem una nova llei del sistema de policia de Catalunya que substitueixi les regulacions actuals dels cossos de Policia Local i dels Mossos d’Esquadra, amb més de 25 anys d’antiguitat, i que assenti les bases d’un Sistema de Policia de Catalunya que coordini les actuacions de les administracions i els serveis de policia i que promogui la presència, atenció i actuació policial eficient i equitativa arreu del país.
  • Iniciarem la revisió de les lleis marc relacionades amb les emergències i la protecció civil. És urgent adaptar-se a la realitat de les diferents tipologies de municipis; als riscos i les emergències actuals i futures.
  • Elaborarem i disposarem d’una llei pròpia d’emergències catalana que reconegui la col·laboració del voluntariat amb els cossos professionals i funcionarials.
  • Incentivar el voluntariat entre els nostres joves a través de la formació i la divulgació a les escoles.
  • Dissenyarem un sistema de seguretat integral. La policia, els serveis d’emergència i la protecció civil són actors principals per a la seguretat, però no els únics. La participació de la ciutadania, així com altres actors públics de diverses disciplines i la seguretat privada, poden contribuir a crear les condicions necessàries que minimitzin els riscos i millorin l’abordatge dels conflictes i les amenaces. Els serveis públics de seguretat es coordinaran i cooperaran amb altres actors institucionals i privats.
  • Apostarem per la prevenció, l’anticipació i la prevenció del risc com la millor estratègia per resoldre els conflictes i les amenaces i atenuar el seu impacte.
  • Defensarem aquelles innovacions tecnològiques que ens permetin ser més eficients a l’hora de perseguir la delinqüència i fer front a les emergències.
  • Difondrem el principi d’autoritat en tots els àmbits de la nostra societat, però també de la policia.
  • Tindrem tolerància zero amb els delictes d’odi i l’homofòbia, la transfòbia i la discriminació per motius d’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere, i establirem canals de comunicació telemàtics perquè la joventut pugui denunciar aquests actes delictius a la policia.
  • Potenciarem la coordinació interdepartamental per elaborar un pla de detecció de plantacions de marihuana, facilitant les eines de col·laboració entre els cossos policials i els agents rurals. Promourem, així mateix, les modificacions legislatives necessàries en els diferents àmbits d’actuació (penals, administratius, urbanístics) per tal d’equiparar el nostre marc normatiu al d’aquells països de la Unió Europea que ho han resolt, i evitar així l’efecte reclam.
  • Impulsarem la transparència i la rendició de comptes dels serveis públics de seguretat, amb els valors de transparència, rendició de comptes i escrutini públic per l’especial rellevància de les seves actuacions en la capacitat de l’ús legítim de la força.
  • Elaborarem un pla d’enfortiment de l’ús del català per tal de garantir que sigui la llengua preferent dels cossos d’emergències i seguretat, com també en el tracte amb la ciutadania.
  • Adaptarem els vestuaris i els dormitoris de tots els parcs de bombers (i també de les comissaries) per tal que tinguin les mateixes condicions i capacitats tant per a homes com per a dones.
  • Farem les inversions necessàries per implementar la comissaria virtual de la ciutadania.
  • Augmentarem la participació i la presència de la dona en els diferents cossos i forces de seguretat i emergències de Catalunya, captant així talent perquè els millors estudiants universitaris de Catalunya vulguin i puguin desenvolupar la seva carrera professional en els cossos de seguretat i emergències del país.
  • Potenciarem el paper de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya com a instrument transformador del sistema de seguretat pública de Catalunya, en tant que és la institució fonamental del sistema, impulsant el pla de carrera professional de la Policia de Catalunya i que dignifiqui la professió. Per fer-ho, elaborarem i executarem un pla estratègic de l’ISPC que permeti aflorar els recursos necessaris.

  Un sistema de seguretat català.

  • Impulsarem la descentralització de serveis policials per tal de garantir la prestació de serveis equiparables i homologables arreu del territori, adaptant-se a les realitats i peculiaritats locals, cercant l’eficiència i evitant la duplicitat de serveis.
  • Incorporarem els cossos de Policia Local al sistema telemàtic del 112 de Catalunya, que els permetrà una tramesa més ràpida i eficient de les demandes d’urgència que han de gestionar.
  • Resoldrem definitivament la històrica problemàtica dels vigilants municipals, que són actors clau en la seguretat de molts municipis petits.
  • Revisarem les ràtios i la composició dels cossos de policia i emergències per adequar-los a la nova realitat demogràfica i les noves demandes actuals i de futur, incorporant nous efectius policials que reflecteixin la varietat de la nostra societat.
  • Constituirem comissions territorials de seguretat i potenciarem les Oficines d’Atenció Ciutadana com a llocs de referència on la ciutadania podrà adreçar denúncies i queixes, i també on obtindrà assessorament i acompanyament.

  Per una policia de Catalunya.

  • Impulsarem un programa estratègic de modernització tecnològica dels sistemes d’informació i gestió policial, adaptant-los a les necessitats de futur i l’evolució digital.
  • Continuarem reforçant l’estratègia antiterrorista per prevenir possibles atemptats, en coordinació amb les altres policies, incrementant les unitats operatives d’informació i d’anàlisi amb més recursos i equipament tecnològic.
  • Exigirem i treballarem pel reconeixement de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra com a membre de ple dret en les institucions i organismes de seguretat pública europea i internacional, així com la presència de ple dret de la Policia de la Generalitat de Catalunya en els organismes internacionals.
  • Assolirem la plena interconnexió dels sistemes de seguiment dels casos de violència de gènere que utilitzen les diferents policies, que permet l’intercanvi immediat d’informació sobre les ordres de protecció.
  • Crearem una oficina d’atenció al policia que assisteixi i faci l’acompanyament del seu desenvolupament professional i personal.

  Pels agents rurals de Catalunya.

  • Complirem amb el compromís d’incrementar el cos d’Agents Rurals fins arribar al nombre d’efectius que el cos requereix, impulsant un programa estratègic de modernització tecnològica i treballant per una inversió continuada en recursos.

  Per una seguretat privada de qualitat.

  • Apostarem per una regulació que afavoreixi l’entrada de més joves i dones en el sector i ajustarem els tràmits administratius a allò que sigui estrictament necessari per a la regulació de les seves activitats i afavorint la coordinació i col·laboració amb els cossos policials.

  Per un sistema català de resiliència en la prevenció i la protecció.

  • Alinearem les polítiques públiques de prevenció i extinció d’incendis i de protecció civil, amb una perspectiva de sistema basada en els impactes permanents del canvi climàtic i la resiliència, amb una planificació i gestió de les crisis adaptades a les noves agendes d’amenaces i riscos de la seguretat humana.
  • Crearem la Secretaria General de Resiliència, que englobaria les actuals DG de Protecció Civil i DG de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.

  Pels nostres bombers.

  • Redactarem un nou Pla 25/30, compromesos amb el Pla 20/25 de Bombers. Després de molts anys d’inversió insuficient, s’ha començat a revertir la situació amb el Pla 20/25 que continuarem. El nostre compromís és mantenir aquest desplegament i adequar el pressupost per a la millora del nivell de servei que es dona al ciutadà.
  • Continuarem donant suport i reforçant el model mixt de Bombers de Catalunya (cos de bombers funcionaris i cos de bombers voluntaris), de reconeguda solvència, eficàcia i eficiència en l’atenció a les emergències, i especialment davant les lleis marc estatals que pretenguin uniformitzar i, per tant, liquidar el nostre model propi.
  • Dotarem els bombers funcionaris i voluntaris dels recursos humans, materials i tecnològics que permetin dur a terme eficaçment les seves intervencions. Al cos, li calen recursos tecnològics i materials molt específics, cada vegada més tecnificats, costosos i de lenta renovació. Continuarem amb la seva planificació estratègica per garantir que s’incorpori l’experiència i el coneixement més avançat.
  • Apostarem per la formació per al futur. La peça més important són les persones que en formen part, i per afrontar aquests nous reptes els calen les habilitats, la formació contínua, l’entrenament especialitzat i l’equipament, que s’han de renovar constantment perquè els riscos i les tecnologies canvien cada cop més ràpid i són més complexos.
  • Reforçarem el departament d’inspecció i prevenció de riscos amb un marc normatiu madur en la protecció contra incendis i en l’autoprotecció enfront del risc.
  • Reforçarem l’estructura de Bombers Voluntaris, actualitzant-ne el reglament i dotant-los d’una assegurança de salut. Això ha de permetre que tinguin la seguretat jurídica que requereixen per tal de poder exercir com a agents de l’autoritat en el moment d’actuar com a bombers i que es realitzin les convocatòries de personal i periòdiques adequades a la condició de voluntariat.

  Per les agrupacions de defensa forestal.

  • Impulsarem una nova regulació de les ADF, les federacions i el secretariat, que inclogui, entre d’altres, una actualització de les seves funcions, incloent-hi la participació en els plans de protecció civil, d’acord amb les previsions d’aquests plans. Regularem la composició de les ADF, l’organització, els seus estatuts, el voluntariat, la formació, l’equipament, la uniformitat, etc.
  • Fomentarem i incrementarem els ajuts per a treballs forestals, agrícoles i ramaders per prevenir incendis forestals i agrícoles, compromesos amb les ADF i amb portar a terme polítiques de promoció del món rural per tal de garantir que la pagesia pugui treballar el territori i viure-hi. Al mateix temps, dotarem les agrupacions de defensa forestal, les seves federacions i el seu secretariat amb les subvencions necessàries per al seu funcionament, el manteniment dels seus mitjans i el desenvolupament de les seves tasques amb total seguretat.
  • Treballarem en la coordinació i integració de les ADF en l’ISPC per tal de millorar i adequar la formació dels nous voluntaris, facilitant que part de la formació la realitzi personal de les ADF, i garantirem anualment un mínim de places per a identificadors d’intervenció, coordinadors operatius, i coordinadors d’intervenció o comarcals.
  • Garantirem que el PAGI i altres documents que desplega l’Infocat incloguin les ADF com a entitats plenament integrades en el sistema d’extinció d’incendis forestals.
  • Integrarem les ADF en els diferents plans de protecció civil, tal com ja fan molts DUPROCIMs per coordinar i treballar conjuntament pel país en els casos d’activacions dels plans d’emergència.

  Per un model català de Protecció Civil.

  • Completarem el desplegament territorial de la Protecció Civil, impulsant la protecció civil municipal i consolidant i reforçant el cos de la Protecció Civil. Ha de permetre reforçar l’estructura existent, adaptar-la als models europeus, assegurar la retenció de talent i preparar-se per les grans emergències causades pel canvi climàtic.
  • Elaborarem el Pla de recuperació i resiliència (PRR) com un programa d’aplicació nacional, amb un termini d’execució que ens porti fins al 2030 per haver implementat un conjunt de reformes i inversions encaminades a restaurar un creixement econòmic sostingut, reforçant els objectius de convergència amb Europa fins al 2040.
  • Inclourem la reactivació econòmica en la recuperació postemergència, amb plans de recuperació locals i globals, sectorials i multifactorials.
  • Impulsarem estudis de nowcasting quant a meteorologia adversa i severa per tal de disposar d’eines per fer front als impactes del canvi climàtic.
  • Definirem la carrera professional de les professions vinculades a la protecció civil, identificant-ne els perfils professionals en el nostre sistema de seguretat pública.

  Per un sistema català de ciberseguretat de qualitat.

  • Crearem un equip de suport a la ciberseguretat durant la transició digital per marcar la visió estratègica del Govern i l’Administració, per tal d’assegurar que la seguretat s’integri en tot el procés de digitalització, promovent la cultura digital i garantint els drets i llibertats en el món digital.
  • Potenciarem l’agència com a organisme que governa la ciberseguretat a Catalunya, en un moment en què el país es troba en plena transició digital. Des de Junts+ apostarem per l’atenció a particulars i empreses, per tal d’impulsar el país cap a una transició en seguretat.
  • Potenciarem, dins de cada departament de la Generalitat, la gestió i els mecanismes de control de la ciberseguretat en col·laboració amb l’Agència de Ciberseguretat i amb una supervisió interdepartamental.
  
  

   

  Per una mobilitat sostenible i segura.

  • Repensarem l’espai públic cap a una mobilitat més sostenible i segura, que se centri a establir les pautes de convivència entre els diferents usuaris de la via pública (normativa, bones pràctiques, espais endreçats) i a reduir la contaminació atmosfèrica i el soroll, pacificant els entorns urbans i prioritzant la mobilitat a menys velocitat i no motoritzada.
  • Inclourem la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques, per exemple, en àmbits com l’urbanisme o la mobilitat, per tal d’analitzar i donar resposta a la percepció de les dones en matèria de seguretat (il·luminació, accessibilitat, diferents patrons de mobilitat, entre d’altres).
  • Crearem una estratègia sensibilitzadora i educativa per involucrar tota la societat, desplegant iniciatives per promoure un canvi cultural cap a la consciència d’un futur sense víctimes de trànsit, sumant sinergies amb la incorporació de tota la societat. Definirem una estratègia comunicativa, transversal, intergeneracional i duradora en el temps perquè la societat se senti interpel·lada en la responsabilitat compartida pel dret a la mobilitat.
  • Impulsarem la coordinació estratègica publicoprivada per dinamitzar tots els sectors implicats en la mobilitat a favor de sistemes intel·ligents, constituint un espai de diàleg en termes d’eficiència energètica i avenç tecnològic, aprofundint la col·laboració entre administracions, indústria i societat per fomentar el transport intel·ligent, així com els serveis de mobilitat.
  • Abordarem els nous reptes de mobilitat i seguretat viària a partir de repensar l’estructura actual de l’autoritat del trànsit i, alhora, integrar en l’estructura la funció de trànsit de la Policia de Catalunya, com també definint els objectius estratègics per a les infraestructures.
  
  

   

  Per un país que defensa els drets dels animals.

  La sensibilitat creixent envers la protecció i el benestar dels animals és una realitat que ha donat lloc a un moviment social fort i consolidat de defensa i protecció animal. Catalunya, com a reflex del seu model de societat culta i evolucionada, ha de garantir un marc normatiu de protecció dels animals, en funció de la naturalesa específica de cada espècie i la seva relació amb l’ésser humà, eliminant qualsevol rastre de permissivitat en el maltractament animal.

  La consideració dels animals com a membres de la família i els vincles d’afecte recíproc que es generen ens obliguen a repensar el sistema de serveis públics i ajuts socials.

  Implica que ens hem de comprometre a complir els Objectius per al Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, amb la preservació dels ecosistemes i la biodiversitat, tant al medi terrestre com al marí, amb mesures concretes sobre la reintroducció d’espècies i els mecanismes d’actuació en cada cas.

  • Aprovarem una llei de protecció dels animals de Catalunya que resolgui les mancances actuals i esmeni els perjudicis ocasionats per la Llei de protecció dels drets i el benestar dels animals espanyola. Entre altres qüestions, es limitaran o substituiran totes aquelles activitats que, generant un elevat grau de rebuig social pel seu contingut, suposen alguna forma de violència envers els animals o contravenen el seu benestar.
  • Crearem una Direcció General de Protecció dels Animals, que, entre altres funcions pròpies, garantirà el suport al món local en l’aprovació d’ordenances de benestar animal amb criteris uniformes per al país.
  • Consolidarem el marc normatiu civil, garantint la seguretat jurídica en aquelles situacions de dret privat que afectin els animals: àmbit de la família en els casos de crisis matrimonials o de parella, successions, compravenda i tot allò que els afecti de manera directa o indirecta.
  • Establirem directrius generals en matèria d’urbanisme sostenible i amable amb els animals, per tal de garantir les zones d’esbarjo per a gossos amb uns criteris coherents i uniformes a tot el país.
  • Establirem un sistema normatiu que, en tot cas, respecti la consideració dels animals com a éssers amb capacitat de sentir i patir, en línia amb la Declaració Universal dels Drets dels Animals, en matèria d’activitats d’oci que hagin de mantenir la participació d’animals.

  Per una societat més sensibilitzada sobre els drets i deures dels animals.

  • Engegarem periòdicament campanyes informatives, de conscienciació i pedagogia, destinades directament a la ciutadania o com a recursos per als ajuntaments, per tal que la població sigui conscient dels beneficis de la convivència amb animals, els drets que se’ls han de respectar, els deures de tinença responsable o de convivència, la promoció de l’adopció i l’evitació dels abandonaments.
  • Introduirem, dins de l’àmbit de les competències bàsiques en educació que té la Generalitat de Catalunya, la perspectiva de l’empatia envers els animals en els àmbits de l’educació en valors i coneixement del medi, de l’educació primària i secundària, possibilitant així un millor desenvolupament cognitiu dels infants que es veurà reflectit en més intel·ligència emocional en l’edat adulta.
  • Fomentarem que, des de les escoles catalanes, els infants coneguin els animals i tinguin els seus primers contactes amb les diferents espècies en el seu medi natural, a través de l’observació. Així mateix, es propiciarà també que coneguin de manera directa, en l’educació secundària, la situació dels animals que acaben a refugis o santuaris.
  • Treballarem per la fi del patiment dels animals a les festes populars, procurant una evolució que conservi la seva essència quan realment hi hagi un arrelament popular, però sense provocar maltractament d’animals o fins i tot substituint la seva presència per altres alternatives.
  • Blindarem la impossibilitat d’accés o participació de menors d’edat en activitats que impliquin agonia, patiment extrem o mort d’animals, i especialment quan aquestes activitats posin en risc la integritat dels mateixos menors.

  Per garantir els recursos necessaris pel manteniment del benestar animal.

  • Destinarem recursos econòmics específics als ajuntaments, en funció de les seves necessitats, per a la gestió de les competències de recollida i protecció dels animals, per a la gestió de fauna urbana i altres que se’n derivin de les obligacions de gestió encomanades per la legislació vigent.
  • Implementarem un sistema d’ajuts per a protectores, santuaris i altres entitats que, sense ànim de lucre, serveixen de refugi i aixopluc, temporal o permanent, d’animals abandonats quan no reben recursos suficients dels ajuntaments per prestar servei a franges territorials que extrapolen el municipi on es troben.
  • Integrarem dins del sistema d’ajuts socials el cost, total o parcial, de les despeses veterinàries de persones sense recursos o en situació de vulnerabilitat, que no realitzin activitats econòmiques ni lucratives amb animals.
  • Garantirem que les persones que hagin de ser usuàries de serveis socials de suport i tinguin animals rebin també l’ajut corresponent, ja sigui en relació amb aliments o emergència habitacional, entre d’altres, sense haver de renunciar a quedar-se amb l’animal.

  Per un equilibri real entre l’activitat econòmica i el benestar animal.

  • Apostarem, com a mètode prioritari, pel desenvolupament i l’aplicació dels sistemes d’immunocontracepció PZP, GnRH o anti-GnRH, com a sistema més eficaç ja constatat amb precedents en països com els EUA o la Gran Bretanya en el control de la superpoblació de diverses espècies d’animals, resultats acreditats també amb el recent estudi de la UAB sobre el senglar.
  • Engegarem un sistema de vigilància i avaluació continuada del ritme de repoblació i moviment dels animals reintroduïts, per tal d’anticipar-nos en l’adopció de mesures que pacifiquin la convivència entre determinades espècies i el manteniment d’activitats econòmiques en els sectors que es poguessin veure compromesos.
  • Fomentarem el coneixement i el desenvolupament de sectors alimentaris emergents, com la producció “plant based”, tendent a una transició proteica i afavorint progressivament el consum de productes d’origen no animal.
  • Establirem ajuts específics a aquelles empreses que vulguin posar en marxa la seva transició a sistemes de producció lliures de patiment dels animals, eliminant pràctiques de producció intensiva, o que directament optin per la reconversió passant de la producció de productes d’origen animal a l’elaboració de productes exclusivament d’origen vegetal, tenint en compte alhora l’important estalvi energètic i de recursos que això comporta.

  Per la preservació de la vida als ecosistemes terrestres i marins.

  • Reforçarem les polítiques proteccionistes, fomentant alhora la reintroducció i repoblació d’espècies subjectes a qualsevol nivell de protecció especial, i en tot cas quan s’hagi avaluat que existeix algun risc per als animals reintroduïts.
  • Incidirem especialment en la conservació dels ecosistemes marins, establint protocols específics per a cada cas i regulant amb criteris uniformes l’actuació de les autoritats públiques davant de determinades situacions, com els casos d’aparició de cetacis encastats a la sorra de les nostres platges, per tal que s’actuï correctament des del primer moment per facilitar la recuperació dels animals.
  • Instaurarem com a sistema únic per al control de poblacions de fauna urbana a Catalunya (concretament coloms, cotorres i gavines) la dispensa de pinso anticonceptiu amb nicarbazina, mitjançant menjadores automatitzades amb horari d’obertura i tancament, per tal d’evitar la ingesta del fàrmac d’altres espècies no destinatàries del tractament.
  
  

   

  Un país d’oportunitats

  Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 10

  ODS per a Catalunya

  • Combatre la pobresa a través de l’ascensor social.
  • Apostar per un país saludable que consolida el benestar.
  • Comprometre’s amb una educació de qualitat al llarg de la vida.
  • Eliminar les causes estructurals de desigualtats.
  
  

   

  Volem una Catalunya conscient que només prospera quan la seva gent prospera.

  Volem un país cohesionat territorialment i socialment, amb polítiques que lluiten contra els factors estructurals de desigualtat que impedeixen que les persones puguin tenir una vida digna malgrat el seu esforç.

  Volem un país amb una classe mitjana que s’eixampla i progressa i que supera l’afebliment que ha patit els últims temps.

  Volem un país atent als riscos de despoblació a les àrees rurals i de creació de guetos a les urbanes, amb polítiques centrades en les persones i les seves possibilitats de desenvolupament.

  Volem un país que fa front als reptes demogràfics de l’increment de l’esperança de vida, de la baixa natalitat, de la immigració, etc., amb la voluntat de contribuir a la vida digna de tothom.

  Volem un país que crea les condicions perquè els joves es puguin emancipar i puguin impulsar els seus propis projectes de vida.

  Volem un país amb habitatges assequibles, que mitjançant polítiques públiques i col·laboracions publicoprivades es garanteixin les dotacions suficients per a tots els segments de la població.

  Volem un país en què l’ensenyament, l’atenció sanitària i els serveis socials, amb la convivència de la titularitat pública i la titularitat privada concertada, compten amb professionals respectats i recursos suficients.

  Volem un país que fa de la solidaritat un signe d’identitat.

  
  

   

  Reptes

  1. Un país concebut perquè la prosperitat sigui compartida i l’ascensor social funcioni: l’habitatge i la cohesió territorial.

  Espais ideològics:

  El sentit dels governs democràtics és el de generar les condicions econòmiques i socials de justícia i igualtat d’oportunitats que contribueixin a la prosperitat personal i col·lectiva de les societats a les quals serveixen.

  Catalunya disposa de tot el necessari per generar aquest marc d’oportunitats i posar-lo al servei del progrés dels catalans per tal de tornar a fer funcionar l’anomenat ascensor social, que té en l’habitatge i la cohesió territorial dos dels seus principals vectors.

  Només depèn de dues condicions principals: d’una banda, la recuperació de la nostra capacitat de prendre decisions sense el permís de Madrid i, de l’altra, disposar de tot el nostre esforç fiscal per posar-lo al servei dels reptes socials i econòmics del país. Hem de remoure aquests dos obstacles si volem afrontar el futur amb garanties d’èxit.

  
  

   

  El dret a l’habitatge.

  Un dels elements nuclears del repte de la cohesió social és l’habitatge. Necessitem polítiques públiques que garanteixin el dret a un habitatge digne.

  Malauradament, el debat polític a Catalunya ha girat al voltant del control dels preus del lloguer, una mesura que ha estat rebutjada per multitud d’estudis duts a terme en períodes i països diferents. La conclusió és gairebé sempre la mateixa: el control de preus no només perjudica els propietaris, sinó que també té efectes contraproduents sobre la població de llogaters vulnerables que es pretén protegir, atès que redueix l’oferta de lloguer, desincentiva la rehabilitació i renovació dels immobles llogats, empeny llogaters al mercat negre i a mitjà termini acaba fent pujar els lloguers en termes reals.

  Els debats entorn del control del preu del lloguer no ataquen l’arrel del problema, que és el desajust important entre l’oferta i la demanda d’habitatge. Hem de vetllar per crear les condicions que permetin reactivar la generació d’oferta, avaluant les capacitats del planejament urbanístic per tal de generar més habitatge protegit, disposar d’una administració que vetlli per un urbanisme àgil i aprofitar l’empenta del sector perquè inverteix en la promoció de més oferta assequible.

  
  

   

  Objectius i accions

  S’ha d’ampliar i modernitzar el parc d’habitatges per tal de fer front a les noves necessitats socioeconòmiques i ambientals, agilitzant l’urbanisme per reactivar la generació d’oferta i, conseqüentment, l’oferta assequible tant de promoció pública com de privada, i fomentant la rehabilitació. S’ha de continuar treballant per unes polítiques d’habitatge que atenguin l’emergència habitacional per protegir els més vulnerables. Cal avançar en l’adaptació i modernització energètica de totes les llars i edificis del país.

  • Impulsarem la col·laboració amb els ajuntaments per agilitzar i simplificar la tramitació de llicències d’edificació i rehabilitació, així com de la tramitació de planejaments urbanístics, amb la finalitat de reduir els terminis i d’acabar amb les demores que pateixen actualment aquests procediments.
  • Impulsarem la col·laboració publicoprivada per ampliar el parc d’habitatge de lloguer assequible, amb convenis que permetin involucrar el sector privat en la construcció d’habitatges públics.
  • Facilitarem línies de finançament públic amb préstecs bonificats per als promotors privats que apostin per construir habitatge protegit de lloguer, així com també incentius fiscals per als propietaris que lloguin habitatges a joves i famílies vulnerables.
  • Reclamarem a l’Estat la cessió dels 3.000 habitatges que té la Sareb per poder-los destinar a ampliar el parc d’habitatge de lloguer assequible.
  • Promourem més habitatge públic de lloguer assequible, incrementant fins a 1.500 el nombre d’habitatges protegits produïts per la Generalitat anualment, i garantint que a les noves promocions d’HPO (habitatges de protecció oficial) es reservi un 30% d’habitatges per a joves menors de 35 anys i un 10% per a persones majors de 65 anys.
  • Fomentarem i facilitarem la transformació d’espais comercials tancats, canviant-ne l’ús a habitatge per a persones vulnerables o amb necessitats especials, i de retruc contribuir a la regeneració urbana i el teixit dels barris on han desaparegut molts espais comercials en els últims anys.
  • Facilitarem que l’Administració pugui ser avaladora de l’entrada en la compra d’un habitatge per als menors de 35 anys, negociant crèdits favorables amb els bancs a un interès més baix.
  • Recuperarem el concepte de “comptes habitatge”: comptes d’estalvi remunerats i amb exempció total d’impostos sempre que els diners es facin servir únicament i exclusiva per comprar un primer habitatge.
  • Augmentarem la bonificació actual de l’ITP en l’adquisició d’habitatge de segona mà que esdevingui residència habitual per a persones de fins a 35 anys, fins a arribar a bonificar el 99% de l’impost, així com una bonificació dels impostos derivats de la compravenda i, més concretament, una bonificació del 99% de la compra del primer habitatge per als menors de 35 anys. També aplicarem aquesta bonificació a l’IVA en els casos d’habitatges d’obra nova.
  • Farem un seguiment i avaluarem l’impacte i el funcionament de les recents mesures de control i reserva sobre el mercat de l’habitatge, com ara la regulació dels preus dels lloguers o el 30% de reserva d’HPO en sòl urbà consolidat.
  • Oferirem incentius fiscals als propietaris d’habitatges (per exemple, en l’IBI) que els lloguin a col·lectius vulnerables.
  • Millorarem la confiança en el lloguer d’habitatges a través de mesures com ara:
    • Adequar el lloguer social obligatori a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
    • Redefinir el concepte de gran tenidor en consonància amb els estàndards europeus.
    • Garantir la seguretat jurídica com a element clau per assegurar l’oferta i les inversions.
    • Elaborar i publicar estadístiques oficials, com ara el nombre actual d’habitatges d’ús social, i potenciar la transparència en aquest àmbit.
    • Promoure la figura de l’inspector d’habitatges, habitual en altres països, per tenir una tercera part acreditada que documenti l’estat de l’habitatge tant al principi com al final del lloguer.
  • Combatrem les màfies d’ocupació il·legal d’habitatges, impulsant les reformes legislatives que siguin pertinents per acabar amb aquestes pràctiques il·lícites.
  • Implementarem unes polítiques fortes i valentes per incrementar de manera destacada la quantitat d’habitatges que es rehabiliten actualment i la qualitat d’aquestes actuacions. L’objectiu és rehabilitar, a curt termini, 25.000 habitatges l’any, amb un import per rehabilitació de 10.000 euros de mitjana, i arribar a final del decenni havent rehabilitat un 30% del parc d’habitatges (posant èmfasi al món rural i els municipis de muntanya).
  • Reclamarem la gestió dels fons Next Generation destinats a la rehabilitació, actualment de competència estatal.
  
  

   

  Un país que busca la cohesió territorial des de la seva àmplia diversitat i que aspira que Barcelona sigui una gran capital europea i del món.

  Espais ideològics:

  La cohesió territorial no és només una qüestió de distribució de recursos i oportunitats de forma compensada en relació amb les demandes de cada territori.

  Depèn d’un canvi de mirada que deixi d’observar Catalunya com un país als dos costats d’una frontera que separa la metròpoli al voltant de Barcelona i l’anomenat territori on hi ha la resta del país.

  No podrem afrontar el repte de la cohesió territorial si no transformem un país de corones al voltant de la capital per una xarxa de matriu col·laborativa entre territoris, situant i enfortint polaritats socioeconòmiques com les del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, l’eix de la C-16, la C-17, el que connecta Girona i Figueres, o el de Lleida amb els Pirineus. Des de l’oferta i la contribució singular de cada un d’aquest eixos al conjunt, convertint la Barcelona metropolitana com un node principal al servei de la captació internacional d’oportunitats i la distribució solidària d’aquestes oportunitats al conjunt del país.

  Necessitem un país que busca la cohesió territorial des de la seva àmplia diversitat i que aspira que Barcelona sigui una gran capital europea i del món.

  
  

   

  Catalunya no pot ser entesa com un sistema de corones de gradual perifèria, segons la successió funcional o institucional de: capital, àrea metropolitana (AMB), regió (RMB), demarcació, àmbit de l’Autoritat del Transport (ATM-BCN), i la resta. Tampoc com una suma de mapes de les conselleries que no encaixen entre ells i sempre amb el model provincial com a gran referent. Barcelona ha d’ajudar a desenvolupar un país en xarxa, multicèntric, amb diferents metropolitanitats i pols comarcals, on cadascun dels territoris aporti les seves potencialitats i singularitats, que sota el cor metropolità es preservi la identitat de cada municipi, que no deshumanitzi les ciutats que les integren, que vagi en línia amb l’impuls d’aquest país equilibrat i cohesionat.

  La Catalunya-ciutat que somiaven els noucentistes és avui una realitat brillant que només s’enfosqueix per la gasiveria de l’Estat a invertir en infraestructures i serveis. Un país solidari i que integra i gestiona la seva diversitat.

  Així doncs, Catalunya ha de cercar la cohesió territorial, tant des del punt de vista de la distribució de la població com de la distribució i estructura del PIB.

  Per altra banda, són vitals les polítiques de muntanya, perquè afecten el 46% de la superfície del país, amb un 4,5% de la població, per tal d’assegurar l’equitat territorial, amb les mateixes oportunitats i serveis que a la resta de Catalunya. Especialment en relació amb les polítiques de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, un 20% de la superfície de Catalunya, habitat per un 0,9% de la població, i on les dificultats orogràfiques, les distàncies i la baixa densitat de població en dificulten les oportunitats per desenvolupar-hi el projecte vital i l’oferiment de serveis públics amb la mateixa equitat territorial que la resta del país.

  Impulsarem l’aprovació d’una nova llei de muntanya que tingui en compte un nou marc legal adaptat a la singularitat dels territoris de muntanya, incorporant les necessitats actuals i futures, i com a mecanisme de cohesió territorial.

  Així mateix, reconeixem la singularitat de l’Aran, amb una realitat nacional pròpia i diferenciada, una llengua oficial a Catalunya que cal protegir i potenciar i unes relacions bilaterals necessàries i imprescindibles entre el Conselh Generau d’Aran i la Generalitat de Catalunya.

  Les polítiques públiques han de corregir aquests desequilibris territorials, ja que un país avançat no es pot permetre deixar enrere una part del seu territori i de la seva ciutadania mentre les àrees urbanes, més dinàmiques i amb més oportunitats, guanyen població i avancen econòmicament.

  Per això ens caldrà impulsar polítiques que ajudin a repoblar el país, impulsant el món rural, millorant les infraestructures i fent-les capaces i adaptades, que permetin crear riquesa a través de generar valor afegit, captar inversions productives, ampliar les oportunitats laborals i aconseguir la prosperitat del país i la seva gent.

  Som conscients que ens quedarem curts en termes d’infraestructures fins que no assolim l’Estat propi i puguem executar les infraestructures prioritàries pendents i ampliar i adequar les existents, que són insuficients per a la població actual. El dèficit és superior als 40.000 milions d’euros. Amb la superació d’aquest dèficit també podrem apostar per nous traçats de ferrocarril, per un sistema aeroportuari català que integri tots els aeroports i per la potenciació dels principals ports del país.

  Les polítiques de sostenibilitat s’han d’emmarcar necessàriament de manera coherent amb la Unió Europea i han de transformar la nostra economia i la nostra gestió del territori, perquè generin i distribueixin prosperitat i benestar aplicant els principis de sostenibilitat, neutralitat climàtica, qualitat de la vida urbana i de la vida rural, cohesió territorial i social, protecció dels ecosistemes i els seus serveis, i ecoeficiència en el funcionament de les infraestructures i en l’aprofitament i l’ús dels recursos naturals.

  Això ens obliga, doncs, a replantejar elements tan quotidians com la forma com ens movem i a avançar cap a un model de mobilitat basat en el transport públic i en una mobilitat descarbonitzada, sense penalitzar l’economia. I això ha d’anar en consonància d’un urbanisme modern, més proper i àgil, que integri espais verds a la trama urbana i generi noves centralitats.

  
  

   

  Objectius i accions

  Necessitem un país que busca la cohesió territorial des de la seva àmplia diversitat i que aspira que Barcelona sigui una gran capital europea i del món.

  • Impulsarem la Llei de governs locals per treballar per un país cohesionat territorialment.
  • Farem inversions en regeneració urbana i equipaments per omplir de vida els pobles i combatre el despoblament. És necessari invertir arreu del territori i facilitar l’arribada de nova població a aquelles zones amb risc de despoblament. En aquest sentit, cal aprofitar les noves tecnologies per apostar per la flexibilitat laboral i el teletreball, de manera que la població no hagi de residir a les principals àrees urbanes per motius laborals. Per tal de fer-ho possible, però, és imprescindible garantir una bona connectivitat digital i física arreu del territori, així com disposar d’habitatge assequible per facilitar l’arrelament i l’atracció de nous residents que ajudin a baixar la tensió del mercat d’habitatge a zones urbanes.
  • Incrementarem de manera destacada la quantitat d’habitatges que es rehabiliten actualment i la qualitat d’aquestes actuacions. L’objectiu és rehabilitar, a curt termini, 25.000 habitatges l’any, amb un import per rehabilitació de 10.000 euros de mitjana, i arribar a final del decenni havent rehabilitat un 30% del parc d’habitatges, posant èmfasi al món rural i els municipis de muntanya.
  • Impulsarem polítiques per aconseguir el repoblament del país, potenciant el programa d’accés a l’habitatge al món rural, a través de la convocatòria pública de subvencions a l’execució d’obres de rehabilitació i de millora d’aquests habitatges. Part d’aquestes polítiques s’orientaran especialment al jovent, que són el relleu generacional, per evitar que hagin de marxar dels nuclis i habitatges rurals cap a les capitals de comarca o grans ciutats, davant el risc que això significa per la pèrdua de població i els consegüents serveis al territori.
    • Cal facilitar l’accés a l’habitatge a les zones rurals, amb una nova llei de territori que simplifiqui la tramitació urbanística i tingui en compte la realitat territorial dels municipis rurals.
    • Cal reforçar els serveis públics de salut, educació i socials. En relació amb els serveis de salut, cal acostar els especialistes, com pediatria o gerontologia, als centres d’atenció primària rurals.
    • En relació amb els serveis educatius, cal facilitar l’obertura d’escoles rurals i de llars escola, per aprofitar recursos i oferir un servei el màxim proper possible a les famílies.
    • Cal també que el transport i el menjador escolar siguin gratuïts per a l’alumnat de nuclis agregats en municipis que disposen d’escola però que viuen a quilòmetres de distància del centre educatiu. En relació amb els serveis socials, es prioritzaran models d’atenció basats en la independència de les persones grans, facilitant la vida autònoma mentre sigui possible, mitjançant fórmules com centres de dia.
    • Es potenciaran les fórmules de mancomunació de serveis per tal d’assegurar-los amb la màxima proximitat possible. On sigui necessari, s’impulsaran residències.
  • Desplegarem l’estratègia per a la dinamització territorial “País d’oportunitats, país viu” per lluitar contra l’envelliment, el despoblament i l’abandonament territorial, prioritzant les accions del Govern de manera consensuada amb els ens locals i els actors socioeconòmics per afavorir el desenvolupament del territori català, adaptant-lo a les necessitats actuals (tant en infraestructures de mobilitat com en connectivitat) i atraient-hi inversions per a la generació d’activitat econòmica i oportunitats laborals.
  • Crearem un àmbit institucional de governança rural per assolir un gran Pacte Nacional Rural–Urbà, a través d’una estructura descentralitzada que coordinarà transversalment totes les polítiques que afecten directament el món rural. El Pacte Nacional Rural–Urbà ha de permetre trencar l’enfrontament estructural entre el fet rural i el fet urbà, com també posar en valor les aportacions demogràfiques, econòmiques, socials i ambientals de les zones rurals del nostre país. També ha de facilitar consensos de país que permetin dissenyar i implementar polítiques integrals pel reequilibri demogràfic de les zones rurals i garanteixin el respecte a la diversitat territorial en les polítiques socioeconòmiques, urbanístiques, d’habitatge i ambientals.
  • El territori català és divers i complex, per això cal una nova llei de territori que incorpori mesures d’adaptació urbanística a la realitat del món rural i simplificant els procediments administratius. Aprovarem i desplegarem aquesta llei, dins la qual es reconeixerà la realitat territorial i la seva idiosincràsia per adaptar la normativa administrativa i adequar-la a la realitat del territori i al despoblament, com és, per exemple, en matèries com la normativa urbanística, la de caràcter social, la necessària per crear empreses o figures d’emprenedoria rural, la destinada a la sobirania energètica per al món rural fomentant la cogeneració energètica agrària, i la dinamització de les cooperatives energètiques.
  • Millorarem les infraestructures viàries del món rural (carreteres, camins rurals, accessos a nuclis de població i masies, pistes forestals, etc., que sempre han d’estar adaptades a la realitat dels vehicles especials agrícoles) i impulsarem un pla de camins per a la millora i pavimentació de camins públics rurals que garanteixen l’accés a explotacions agrícoles o ramaderes, boscos, equipaments o llocs d’interès.
  • Es faran plans de mobilitat a les comarques rurals per definir quina ha de ser la futura xarxa de transport públic intracomarcal i intercomarcal, assegurant la parada de les línies d’autobús o de tren a les poblacions, així com la intermodalitat. Cal ampliar el servei Clic.cat, de transport a la demanda, a totes les comarques rurals.
  • Cal continuar amb el desplegament de la xarxa local de fibra òptica per arribar a tots els nuclis de població de més de 50 habitants. Desplegarem les infraestructures de radiocomunicacions necessàries per resoldre els problemes de cobertura del servei de telefonia mòbil 5G a les zones rurals.

  Cal impulsar l’articulació territorial urbana en base a un urbanisme que promogui un model de mobilitat sostenible, que ha de garantir tant l’accessibilitat exterior de l’àrea metropolitana com la mobilitat entre municipis, la transició ecològica, la infraestructura verda i també la incidència de la ciutat i les infraestructures en l’escenari de canvi climàtic, i per últim, l’habitabilitat i la competitivitat dels espais on vivim i on treballem, l’accés a l’habitatge i la dotació d’espais verds i equipaments, la qualitat de l’espai públic, i la qualitat dels entorns dels teixits productius.

  • Desenvoluparem un urbanisme modern i àgil que busqui la pacificació i generació de nous espais urbans i potenciï les relacions entre la trama urbana i la infraestructura verda.
  • S’ha d’aprovar definitivament, durant el mandat actual, el Pla director urbanístic metropolità, que ha d’aportar solucions als grans reptes que un PGM obsolet, amb 40 anys de vigència, ja no pot resoldre.

  La dinàmica metropolitana no és exclusiva de l’entorn de Barcelona. Hi ha realitats supramunicipals i eixos amb aquesta dinàmica a pràcticament tot el país. Moltes comarques i sistemes comarcals assoleixen un elevat grau metropolità, a causa d’una elevada mobilitat i interrelació urbana.

  • Desenvoluparem la Catalunya dels set àmbits metropolitans (Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Lleida, Vic-Manresa, Vallès) i dels cinc subàmbits metropolitans (Figueres, Maresme, Anoia, Penedès, Terres de l’Ebre). Desenvoluparem les polaritats comarcals, així com el desenvolupament de les vegueries.
  • Revertirem la divisió provincial de Catalunya i de l’estructura administrativa provincial per tal de dotar les vegueries d’autèntic poder polític i de gestió, i desenvoluparem la creació de nous àmbits metropolitans en col·laboració amb els consells comarcals i les actuals diputacions.

  Unes infraestructures viàries, ferroviàries, aeroportuàries i portuàries de primer nivell, que permetin el foment de la prosperitat i del desenvolupament sostenible versus les teories del decreixement paralitzant, han de comportar unes polítiques que fomentin la policentralitat d’una Catalunya hiperconnectada, que aspiri a una mobilitat descarbonitzada, sostenible i integrada, que dinamitzi l’activitat social i econòmica, i que faci prevaldre la salut i la igualtat d’oportunitats.

  • El desdoblament de l’eix de l’Ebre entre Aldover i Amposta, seguit d’un 2+1, potenciarà la seva capacitat i n’augmentarà la seguretat en el conjunt de les quatre comarques.
  • Impulsarem l’allargament del tercer carril de l’AP-7 des de Vila-Seca fins Vinaròs per poder absorbir tota la demanda actual.
  • Executarem el projecte de millora i condicionament del pas de Comiols a l’L-512 i la C-1412b, com a via d’entrada del Pallars Jussà, perquè sigui una realitat durant la propera legislatura, així com també la millora de l’L511 – Port de Boixols (Isona-Coll de Nargó).
  • Vetllarem perquè s’executin les actuacions per millorar l’N-260, l’eix pirinenc (especialment el túnel del Xerallo i la rotonda de Montferrer), l’N-230 (i la futura A-14) i l’N-240, abandonades pel Govern espanyol des de fa dècades. S’han d’acabar les actuacions projectades a l’N-240 per millorar la comunicació de les Terres de Lleida amb el Camp de Tarragona, el desdoblament de l’N-2 fins a Figueres, el tram de Tordera a Vidreres i l’N-340.
  • Vetllarem perquè s’executin els nous trams d’autovia Lleida-Balaguer, important per la dinamització econòmica de la Noguera i la connexió de l’A-2 amb Montblanc.
  • Acabarem la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell.
  • Executarem millores pendents a la xarxa viària, com són la prolongació de la C-32 de Blanes a Lloret de Mar, el desdoblament de la C-55 entre Manresa i Castellbell i el Vilar, i la variant d’Olot i les Preses com a infraestructura viària clau per a la Vall d’en Bas i la totalitat de la Garrotxa.
  • Continuarem exigint el Corredor Mediterrani ferroviari amb via exclusiva per a les mercaderies i vetllant pels accessos viaris i ferroviaris als ports i aeroports, i altres actuacions per a connexions logístiques adequades, per tal de reduir el cost de transport de les exportacions, reduir les seves externalitats ambientals i augmentar la competitivitat de la indústria catalana. Mentre no es completa, exigirem la inversió d’un tercer fil en el tram de rodalies entre Martorell i Castellbisbal com a opció d’urgència i transitòria.
  • Acabarem l’L9 del metro de Barcelona i impulsarem l’allargament de l’L3 i l’L8, així com també la construcció de nous eixos ferroviaris a escala metropolitana, com la construcció del túnel ferroviari d’Horta i estudiant el viari, el nou túnel ferroviari de Vallvidrera i el desdoblament de l’R3, tres infraestructures clau que permetrien descongestionar l’entrada a l’àrea metropolitana de Barcelona.
  • Aconseguirem el traspàs integral de Rodalies, Regionals i dels serveis ferroviaris d’alta velocitat Avant que transcorren íntegrament dins de Catalunya.
  • Impulsarem l’R-Aeroport, un projecte imprescindible per al creixement i la competitivitat de l’Aeroport de Barcelona, amb una nova línia operada per FGC que enllaça l’aeroport i Barcelona-Sant Andreu Comtal amb les estacions ferroviàries del seu recorregut amb serveis d’alta velocitat, de llarg recorregut, regionals i la resta de línies de Rodalies i FGC.
  • Reforçarem el manteniment i la freqüència del pas de trens a les línies R15 (de Barcelona a Riba-roja d’Ebre) i R16 (de Barcelona a Tortosa) a 15 minuts per la línia de costa i a 30 minuts per l’interior. S’ha de recuperar també el servei d’Avant Tortosa-Barcelona, cancel·lat durant la pandèmia.
  • Reordenarem el transport ferroviari al Camp de Tarragona per traslladar les mercaderies per l’interior i allunyades dels nuclis urbans, i el transport de viatgers per la costa.
  • Implantarem més freqüències en els ferrocarrils que uneixen el sud de Catalunya amb Barcelona, així com més vagons en els trens que van més plens, per acabar amb la impuntualitat tant dels trens de Rodalies com dels de mitjana distància.
  • Estudiarem noves connexions ferroviàries que complementin l’actual i generin noves sinergies econòmiques, socials i mediambientalment sostenibles, com poden ser la línia orbital, o la línia de Tarragona fins a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès o la línia de Rodalies de Lleida-Manresa i Lleida-Les Borges Blanques-Vinaixa. Els nous eixos ferroviaris han de garantir aquesta Catalunya policèntrica, descentralitzada i teixida en xarxa que volem.
  • Reclamarem el traspàs dels aeroports d’interès general:
    • Cal assumir la gestió de l’Aeroport del Prat i de la resta d’aeroports catalans, per tal de millorar-ne la gestió, l’eficiència i posar-los al servei de Catalunya i no al dels accionistes d’Aena.
    • Cal enfortir el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) de Barcelona, Reus i Girona. Aquest és l’instrument que ens permetrà decidir quines rutes interessen a la nostra economia.
    • Cal posar al dia la T2 de l’Aeroport del Prat perquè estigui al 100% d’operativitat, i programar el desenvolupament de la ciutat aeroportuària i de la futura terminal satèl·lit.
    • Cal regenerar els entorns naturals del Delta, unes compensacions que es van establir quan es va acordar la darrera ampliació i que l’Estat espanyol no ha complert. Hem de regenerar l’espai natural, per conservar-ne la biodiversitat, tal com manen els instruments de protecció ambiental d’aquest espai.
    • Cal desenvolupar un model aeroportuari català, en el qual la connexió entre els aeroports ha de ser clau. Per aquest motiu cal dotar els aeroports de Girona i Reus de baixadors ferroviaris interconnectats amb trens ràpids entre ells i Barcelona, per afavorir l’intercanvi d’usuaris. Cal crear una xarxa aeroportuària catalana interconnectada i especialitzada. L’intermodalitat de l’estació ferroviària de l’Aeroport del Prat ha de permetre que aquest sigui l’aeroport de referència de passatgers de llarga distància d’una regió mediterrània de 20 milions d’usuaris potencials, necessaris per incentivar que les companyies hi posin el seu hub.
  • Traspassarem els ports de Tarragona i Barcelona a la Generalitat de Catalunya.
  • Promourem activament la descarbonització dels ports de Barcelona i Tarragona i la construcció del nous accessos terrestres viaris i ferroviaris a aquests ports.

  Una mobilitat més sostenible: més i millor transport públic, millor finançament i gestió del transport públic, i més tecnologia en la gestió de la mobilitat general.

  • Augmentarem l’oferta mitjançant l’increment de freqüències dels serveis de transport públic regular interurbà, impulsant i facilitant la transformació de la flota de transport per la seva modernització, a banda de millorar-ne la imatge discrecional amb campanyes de sensibilització i pedagogia, que exposin la seva contribució econòmica i social.
  • Implementarem la integració tarifària del transport públic de tot Catalunya, ja que té importants avantatges per a la ciutadania i la societat en general, pel transvasament del vehicle privat al transport públic, com s’ha demostrat en els diferents àmbits integrats. El fet de disposar de la integració tarifària de tot Catalunya permet a la ciutadania viatjar pel territori integrat amb títols concrets i definits per l’autoritat del transport pertinent, així com fer transbord entre dues o més línies per arribar a la destinació final.
  • Augmentarem el finançament de les autoritats del transport per tal que es pugui invertir en parc mòbil. Defugirem les gratuïtats per potenciar la competitivitat. L’única manera de fer-ho és assumint el control econòmic i de gestió de tota la xarxa ferroviària de Catalunya. Per això exigirem el traspàs complet de Rodalies (enfront de les 4 línies previstes actualment), així com també treballarem per la rebaixa del preu del transport.
  • Millorarem la multimodalitat, coordinant millor els transports locals amb els desplaçaments interurbans, apostant i fomentant modalitats tipus “park and ride” integrats per combinar l’ús del vehicle privat per arribar fins a l’estació de transport públic.
  • S’han d’afavorir alternatives al transport públic en aquelles àrees on aquest no sigui eficient, així com s’han incentivar modalitats d’ús compartit de vehicle i vehicle de lloguer. Només amb una bona inversió en transport públic s’aconseguirà que aquelles persones que fan diàriament els seus desplaçaments en vehicle privat facin el traspàs modal. Creiem que una política d’aquesta magnitud és més efectiva que la restricció. Impulsarem igualment ZBE en altres ciutats de Catalunya de més de 50.000 habitants.
  • Desenvoluparem la vinyeta com a eina essencial per a un nou model de gestió de la mobilitat que integri el manteniment de la xarxa viària, la potenciació del transport públic, la implantació d’eines intel·ligents i la correcció de les externalitats ambientals negatives. Aquesta eina ha de permetre que no continuïn els peatges de les autopistes quan finalitzin les concessions actuals.
  • Construirem i posarem en servei el tramvia Tren Tram del Camp de Tarragona per facilitar milions de desplaçaments anuals en transport públic i millorar la xarxa de connexió de transport públic al territori.
  • Desplegarem a tot el territori el sistema de bus a demanda en els municipis petits amb necessitats de serveis més puntuals i concrets en el temps.
  • A les Terres de l’Ebre, l’autobús és l’única manera de connectar la costa i l’interior. Per aquest motiu cal millorar les connexions entre Batea-Gandesa i Tortosa i entre Arnes-Horta i Tortosa. També s’ha de reforçar la línia de la Ràpita-Tortosa-Lleida, que dona servei al conjunt de la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià.
  • Dissenyarem un pla estratègic per dotar l’Alt Pirineu i l’Aran d’un transport públic eficient i amb freqüències suficients que garanteixi la connectivitat entre comarques, reduint l’ús del vehicle privat i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
  • Realitzarem un pla de xoc per tal que els serveis de transport públic amb autobús entre els diferents municipis del Pirineu i Lleida i Barcelona donin resposta a la demanda actual i als usuaris potencials, sense prioritzar els usuaris d’altres destinacions i respectant els usuaris amb abonaments de viatges.
  • En relació amb el Pla de camins de les diferents comarques del Pirineu i de muntanya, farem realitat un pla d’accessos a nuclis amb tots els camins i carreteres que condueixen a nuclis habitats, per garantir-ne un correcte finançament que permeti un bon estat de conservació.
  • Revisarem la legislació del servei de transport públic amb vehicles de menys de 9 places. Això ens obliga a replantejar en profunditat el sistema tarifari, la recuperació del client local envers el client de turisme/congrés i la visualització del servei del taxi com un servei més de transport públic col·lectiu, i sobretot a diferenciar i aclarir quines són les funcions dels taxis i quines les dels vehicles de transport amb conductor.
  • Promourem la mobilitat de les mercaderies d’una forma eficient, que ajudi en la sostenibilitat del comerç de proximitat incrementant la utilització del mode ferroviari en les llargues distàncies.
  
  

   

  1. Un país que creu en l’ensenyament i hi aposta en totes les etapes de la vida.

  Espais ideològics:

  La qualitat del model educatiu és la base d’una de les principals eines de progrés i cohesió social d’un país.

  El sistema educatiu català pateix d’un excés d’ideologia i un dèficit de visió estratègica com un dels pilars de la generació d’oportunitats, com ho demostren els resultats demolidors de l’últim informe PISA i la insatisfacció que mostren les mobilitzacions dels professors i les crítiques del conjunt de la comunitat educativa.

  Hem de tornar a posar la qualitat de sistema educatiu català com a objectiu principal i hem d’enfortir la complementarietat entre l’escola pública i la concertada.

  Necessitem un país que creu en l’ensenyament i hi aposta en totes les etapes de la vida.

  
  

   

  L’ensenyament ha estat en el centre del debat públic des de sempre, més encara en els darrers mesos com a conseqüència de la difusió de l’informe PISA, i és bo que així sigui. És prou sabut que un bon sistema educatiu contribueix a una millor societat. Res no és més cívic que l’ensenyament i l’educació. La construcció d’una societat millor és més fonamental en moments com els actuals, en què les societats pateixen canvis ràpids, amb modificacions substancials de les maneres de pensar i de fer, de la composició i estructures socials, i de la diversitat personal i social.

  Així sigui l’ensenyament i l’educació, així serà la societat, la qual cosa implica que si es vol una societat inclusiva i cohesionada, que protegeixi la convivència, la democràcia participativa i els drets de tothom, que tingui cura dels més dèbils i amb més risc de quedar en situació de dificultat permanent, que mantingui les seves arrels, llengua i cultura, sempre canviants, que cregui en l’equitat i l’excel·lència, en el progrés personal i en la justícia social, i que no deixi ningú enrere, així ha de ser l’educació a Catalunya en els diferents centres i institucions.

  Per altra banda, no pot existir un canvi veritable de l’escola sense un projecte de societat que el conformi. L’educació és el mitjà i la finalitat d’aquest projecte. Tota la societat s’hi ha d’implicar, acompanyada pels diferents poders públics i els mitjans de comunicació que hi contribueixin des de la llibertat.

  Necessitem un consens polític i de país que es tradueixi en un pacte nacional en defensa del model d’escola catalana davant la intromissió i els atacs sistemàtics dels poders polítics i judicials de l’Estat espanyol, que són una de les principals causes de desestabilització d’aquest model d’èxit, que té un ampli consens a Catalunya.

  Un sistema educatiu de qualitat, inclusiu, equitatiu i amb visió comunitària, i la formació integral i interdisciplinària de tot l’alumnat, és el que cal. Un sistema basat en la claredat dels plantejaments, en l’anàlisi dels resultats, en les evidències acadèmiques, que proporcionin els indicadors necessaris per adaptar les polítiques educatives a les necessitats i demandes d’una societat catalana.

  Catalunya està immersa en un procés de canvi sostingut, constant i radical en temps volàtils, incerts, complexos i plens d’ambigüitat amb els quals caldrà viure i conviure. La diversitat, ja tradicional, segueix creixent. Cada cop s’hi parlen més llengües per persones de nacionalitats i orígens molt diversos, amb tradicions, cultures i religions (o la seva absència) també diferents. Això no obstant, l’objectiu de la integració i la construcció d’un sol poble, territorialment equilibrat, es va aconseguir per la implicació de tothom en el passat i és també avui l’objectiu primordial a mantenir i aconseguir, malgrat les dificultats creixents. El sistema educatiu hi va contribuir decisivament.

  Cal bastir de nou un sistema educatiu català en llengua i continguts, que expliqui i enforteixi els trets culturals, històrics i patrimonials que fan de Catalunya una nació, que vol ser Estat, capdavantera en el conjunt de pobles d’Europa. Una tasca sempre inacabada, perfectible. La pervivència de la llengua catalana és essencial, vital, en el sentit més estricte possible. El català, llengua de l’escola, de cohesió i integració, vehicular d’aprenentatge i d’ús normal a l’escola i en el conjunt del sistema educatiu. Tothom és cridat a ser actor de la pervivència de la llengua, que vol dir de la societat que l’acull i alimenta. No es pot mirar cap a una altra banda quan està en risc la llengua de convivència.

  Els recursos.

  Naturalment, no serà possible assolir els objectius sense una més gran dedicació de recursos. L’objectiu, ja incorporat a la Llei d’educació de Catalunya, d’assolir el 6% del PIB català a educació és irrenunciable i cal fer passos decisius cap a assolir-lo en la legislatura que s’obre. Per fer més equitatiu el sistema educatiu cal més finançament, però també repartir els recursos per als centres d’una manera més justa, eficient i transparent, que atribueixi més recursos als centres amb més complexitat i amb més necessitats, amb independència de la seva titularitat, ja siguin públics o concertats, i avaluant el seu bon ús en funció dels projectes dels centres i l’assoliment de resultats.

  L’equitat.

  El guany en equitat en el sistema s’assolirà amb el compromís decidit i ferm de tots els centres del país, amb una distribució equilibrada de recursos, de qualsevol tipus: econòmics, de personal i de suport a l’escolarització. A la vegada, caldrà traslladar a la ciutadania que els recursos esmerçats s’empren eficientment i es destinen allà on més falta fan.

  Universalitzar el primer cicle d’educació infantil de 0 a 3 anys ha de ser objectiu de legislatura, i fer-lo assequible per a totes les famílies fins a la seva gratuïtat. Les progressives millores en les ràtios alumnes/professor s’han de començar a fer en les etapes primerenques de l’educació, amb l’objectiu de no deixar cap infant enrere i que les competències bàsiques corresponents a les edats de la primera educació siguin assolides per tot l’alumnat.

  L’abandonament escolar prematur condiciona les oportunitats dels joves i afecta especialment els col·lectius més vulnerables. La taxa d’abandonament s’ha de situar sí o sí per dessota del 9% abans d’arribar al 2030, amb voluntat d’assolir la seva erradicació, amb més recursos, amb l’enfortiment de l’orientació escolar, amb la flexibilització dels estudis de l’educació secundària obligatòria, amb la creació de centres de noves oportunitats, amb el desplegament de la formació professional bàsica i amb altres itineraris formatius personalitzats per tal de situar l’alumne i les seves necessitats al centre.

  L’entorn.

  És evident que l’escola no ho pot fer tot, i que es necessita la comunitat, del seu compromís, recursos i voluntat de servei. En aquest sentit, cal promoure l’escola integral amb visió comunitària de l’educació, que connecti espais i temps lectius i no lectius per ampliar els entorns educatius i d’aprenentatge; que vinculi l’activitat dels centres amb els recursos educatius de l’entorn i que, evidentment, en garanteixi l’accés a tothom per guanyar en equitat i igualtat d’oportunitats.

  Les entitats socials sense ànim de lucre que impulsen l’educació en el lleure que aporten una gran riquesa educativa i oportunitats de socialització als infants i adolescents han de ser considerades també com a actors essencials. L’objectiu és, en definitiva, tancar la bretxa educativa entre nivells socioeconòmics que agreuja els dèficits educatius d’un segment social ja castigat per altres eixos de desigualtat. La participació extraescolar en els entorns més empobrits i socialment desafavorits esdevindrà una prioritat de la política educativa del país.

  Un sistema integral i continu.

  El sistema educatiu està compartimentat en ensenyaments, etapes, cicles i graus, la qual cosa impedeix una visió de conjunt que també compartimenta objectius i responsabilitats, obviant el caràcter continu que han de tenir l’aprenentatge i els itineraris formatius al llarg de la vida. L’esforç per evitar discontinuïtats i per facilitar les transicions entre la formació i l’ocupació permanentment al llarg de la vida de les persones és cabdal, com també ho és facilitar la interrelació entre les etapes obligatòries, postobligatòries, els estudis superiors i els centres de recerca.

  Els instruments.

  El personal docent és clau. La transformació del sistema educatiu requereix el seu compromís. Cal tenir una especial cura per fer arribar als docents cap on es vol anar, quins objectius es volen assolir, amb quina temporalitat, quins recursos s’hi esmerçaran, en quin ritme i en quines condicions. Una qüestió fonamental és com s’accedeix a la docència. Cal promoure que s’hi sentin cridats els vocacionals, formats, competents i compromesos. La planificació de quins perfils faran falta a deu anys vista, i en quin nombre, ha de ser una de les prioritats. Cal facilitar la formació permanent i el suport absolut als qui presten servei als centres del sistema educatiu de Catalunya per tal que puguin respondre a la permanent i creixent complexitat, personal, social, cultural i tecnològica.

  Ensenyen els centres, cosa que vol dir, que ensenyen els claustres de mestres i professors treballant junts, millor com més alineats en un projecte ben construït, acordat i acceptat. S’acostuma a dir que un sistema educatiu és tan bo com ho és el conjunt dels seus docents. S’hi podria afegir el conjunt dels seus centres, que han de veure enfortides les seves capacitats de gestió: intervenir en la provisió dels seus llocs de treball, en l’avaluació i continuïtat dels docents, i en la responsabilitat en els resultats. Autonomia amb responsabilitat i exigència, amb els instruments administratius i de gestió imprescindibles d’acord amb la complexitat que han de gestionar, amb direccions fortes i compromeses.

  L’administració educativa s’ha fet gran en extensió, però segueix essent poc o molt la mateixa des de fa massa anys. Una administració cada cop més centralitzada. Cal una administració educativa més flexible per anar adaptant la realitat de la gestió al curs de l’any, més propera als centres, al seu servei. Cal la reconnexió plena entre l’administració educativa, els centres, els docents i els seus representants legítims. Cal que l’administració canviï, es torni flexible, es descentralitzi, es faci altament competent, es centri a albirar i preparar el que ha de venir, en l’avaluació i el seguiment del sistema més que en la gestió quotidiana, que també.

  La transformació és possible i necessària.

  Avui no és temps de continuïtat, de seguir inèrcies i camins marcats. És temps d’afavorir la disrupció, de permetre iniciatives de centres i docents que, adreçades a l’assoliment dels objectius preconitzats, obrin nous camins, experimentin, s’arrisquin, perquè les escoles i els centres i els seus alumnes, mestres i professors esdevinguin agents actius del canvi educatiu. Cal aprofundir en la investigació educativa, en buscar camins nous i noves formes d’abordar el procés d’ensenyament i aprenentatge i aplicar-les de manera intel·ligent, i treure’n conseqüències i pràctiques valuoses i extensibles, però sempre sense perdre de vista que el país és molt gran i que les escoles i contextos són múltiples i diversos.

  Ara i aquí, s’ha de fer possible el que és necessari: la Catalunya plena, culta, educativament rica, amb consciència nacional des de la catalanitat integradora i diversa. Cal, així doncs, un nou impuls confiat i esperançat. L’educació n’ha de ser l’instrument privilegiat, amb il·lusió renovada, perquè els objectius a assolir, parcialment explicitats suara, així la reclamen i justifiquen.

  Pel model d’escola catalana basat en la immersió lingüística i la inclusivitat.

  • Exigirem el paper de la llengua catalana, i l’aranesa a l’Aran, com a llengües vehiculars a partir del 1r cicle d’educació infantil fins a la formació professional i el batxillerat, i garantirem la competència en llengua castellana i estrangera (anglès i/o francès) en finalitzar l’etapa obligatòria. Així mateix, treballarem per implementar el coneixement d’una segona llengua estrangera.
  • Seguirem apostant per les proves censals d’expressió oral en llengua catalana, les proves externes d’avaluació de 6è de primària i les de 4t d’ESO, i en garantirem la despesa d’aplicació.
  • Reactivarem el Consell Lingüístic Assessor com a eina transcendental en la revisió i actualització dels continguts dels projectes lingüístics i en l’assessorament de totes aquelles iniciatives que afectin la llengua vehicular.
  • Dotarem de nous i més recursos i de personal específic per atendre l’alumnat i afavorir la seva adaptació al sistema educatiu (aules d’acollida, vetlladors, orientadors, personal sanitari, etc.).
  • Reforçarem, en el projecte educatiu dels centres, el foment dels drets humans, així com la promoció d’un pla de salut, esport i benestar emocional.

  Per la millora dels resultats acadèmics, la cohesió social i el foment de l’èxit escolar i educatiu.

  • Recuperarem la sisena hora als centres d’alta complexitat i estudiarem la seva implementació progressiva a la resta de centres educatius, i recuperarem les tutories de suport escolar personalitzat per a tots els centres.
  • Reforçarem l’aprenentatge de les llengües i les matemàtiques en l’educació bàsica i potenciarem les biblioteques escolars per garantir que tot l’alumnat sigui un lector competent.
  • Elaborarem des de totes les àrees de coneixement un pla d’aplicació progressiva i urgent als centres amb pitjors resultats en comprensió lectora i el farem extensiu a la resta de centres del Servei d’Educació de Catalunya progressivament.
  • Valorarem, conjuntament amb els docents, la conveniència de tornar a introduir una avaluació al setembre per a l’alumnat d’ESO i batxillerat, amb la previsió d’un servei de reforç educatiu gratuït el mes de juliol.
  • Revisarem els diferents projectes pedagògics per reorientar-los a la millora dels resultats acadèmics.

  Pel model educatiu propi i singular de Catalunya definit a la LEC com a Servei d’Educació de Catalunya.

  • Assegurarem el finançament de tot el Servei d’Educació de Catalunya en base a les despeses de funcionament i al cost de la plaça escolar.
  • Garantirem, per a tot el Servei d’Educació de Catalunya, la dotació de recursos necessaris en el moment de la incorporació de l’alumnat amb necessitats educatives especials, i incrementarem la motxilla escolar per a l’alumnat vulnerable, tenint en compte el cost de la plaça escolar en tot el servei.
  • Recuperarem la plantilla ordinària de 800 docents que van treure en l’època de la covid-19.
  • Aprovarem un nou decret de concerts educatius, l’actualitzarem a les necessitats reals dels centres d’iniciativa social i el definirem en col·laboració i consens de tots els agents implicats.
  • Universalitzarem la gratuïtat de l’I2 per garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les famílies que vulguin escolaritzar els infants a partir dels 2 anys.

  Per un marc normatiu i organitzatiu estable.

  • Implementarem una organització del calendari escolar i acadèmic estable i consensuat amb tota la comunitat educativa.
  • Desplegarem la LEC en aquells aspectes d’especial interès per garantir el dret a l’educació, com per exemple establir mecanismes d’adaptació de la borsa de personal docent a les necessitats de l’alumnat escolaritzat en els centres.
  • Desplegarem el títol II de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, i implantarem el model que estableixen la Llei 8/2022 i el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, amb les mesures normatives i executives necessàries perquè els projectes lingüístics dels centres educatius puguin ésser elaborats i, si escau, revisats d’acord amb els principis que estableix aquest marc legal.
  • Presentarem un pla d’infraestructures educatives que prevegi les necessitats dels centres, les construccions de nous equipaments i les reformes durant els propers deu anys. Aquest pla ha de preveure necessàriament la periodització dels diversos tipus d’obres durant la dècada següent, la justificació de llur necessitat respecte a la resta de demandes territorials i la sostenibilitat de cadascuna de les actuacions. Es prioritzaran la reducció dels mòduls prefabricats, l’eliminació de l’amiant i la reducció de les altes temperatures a les aules.
  • Mantindrem i fomentarem la creació de centres de primària als pobles petits que així ho requereixin per garantir el reequilibri territorial i afavorirem l’obertura del cicle d’educació infantil en aquestes escoles amb la cobertura del finançament dels docents per part d’Educació.

  Per un sistema de detecció precoç i l’actuació individualitzada basada en la coordinació interdepartamental.

  • Desenvoluparem una formació específica amb el conjunt de docents per poder detectar qualsevol disfunció en l’infant en edats primerenques i definirem un protocol de detecció d’aquestes dificultats i trastorns que ens ajudi a trobar, amb la màxima immediatesa possible, les problemàtiques que sorgeixin en l’alumnat per poder treballar en el seu desenvolupament.
  • Incorporarem una xarxa de treball i seguiment entre el centre docent i les famílies, tot incorporant-hi els EAPs, pediatres, educadors socials, tècnics d’integració social i CDIAP, en benefici del desenvolupament de l’infant al primer cicle d’educació infantil.
  • Incorporarem la CAEI (Comissió d’Atenció Educativa Inclusiva) al primer cicle d’educació infantil per poder fer el seguiment d’aquest alumnat amb NESE i incorporarem les mesures i suports necessaris.

  Per un resposta educativa ajustada a cadascuna de les necessitats per assolir l’èxit, amb l’adaptació a les noves realitats de Catalunya.

  • Acompanyarem l’alumnat i les seves famílies en el seu itinerari formatiu personalitzat, des del 1r cicle d’educació infantil fins a la vida adulta, i posarem especial èmfasi en els processos de transició entre etapes amb una acció tutorial potent.
  • Proporcionarem els recursos, les mesures i els suports necessaris a tot l’alumnat per afavorir el seu aprenentatge en condicions d’equitat, enfortirem tot allò que és comú a tot l’alumnat (mesures universals) i alhora donarem resposta a cadascuna de les diferents situacions (mesures addicionals i intensives), sempre contextualitzant-ho als diferents territoris, per tal que els recursos s’apropin a l’alumnat i no al revés.
  • Formarem i acompanyarem els equips directius i el col·lectiu docent en diferents perspectives i mirades educatives per tal de construir projectes educatius inclusius, que permetin l’evolució de cada centre, i on es defineixin pràctiques i metodologies educatives inclusives: mesures universals, que han de ser les majoritàries, però també les addicionals i les intensives.
  • Mantindrem el compromís amb el Pacte contra la Segregació Escolar per tal de consolidar la dessegregació sostinguda, amb prou recursos per a les escoles que s’hi corresponsabilitzin.

  Per una governança sòlida de la formació professional, amb representació de tota la comunitat educativa.

  • Crearem una secretaria que dependrà del Departament d’Educació i que tindrà l’objectiu d’esdevenir l’eix vertebrador del Sistema de Formació Professional de Catalunya.
  • Apostarem pel desenvolupament de tot el potencial de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional, reforçant mecanismes de col·laboració i planificació cooperativa entre Ensenyament, Treball i Universitats.
  • Desenvoluparem l’autonomia de gestió dels centres en tots els àmbits, tal com preveu la LEC. A la vegada, potenciarem el retiment de comptes dels centres educatius amb la definició d’objectius a assolir, analitzant resultats i proposant millores.

  Per una formació professional que tingui en compte l’equilibri territorial, el teixit productiu present i futur del territori.

  • Continuarem amb el desplegament del Mapa català de la formació professional actual, d’acord amb els actors socials, territorials i econòmics, així com els currículums dels diferents cicles formatius, i apostarem per un model estretament vinculat entre el món social i el món empresarial.
  • Donarem visibilitat a les bones pràctiques dels centres de formació professional que treballen per la captació i retenció de talent, amb la finalitat de desenvolupar una estratègia conjunta de país que ens permeti implementar metodologies actives i accions relacionades amb la innovació i l’emprenedoria.
  • Fomentarem el reconeixement i l’acreditació de les competències professionals adquirides per les persones durant les seves vides laborals en el si dels centres formatius, per tal que aquests esdevinguin el referent dels ciutadans, els treballadors i les empreses i a l’hora de cercar oportunitats de qualificació i requalificació permanents.
  • Establirem un calendari d’actualització i/o renovació dels equipaments i instal·lacions dels centres de formació professional per donar resposta al sector productiu del país.
  • Identificarem els sectors productius amb una seriosa mancança de professionals, tècnics i personal qualificat per tal de reforçar i flexibilitzar l’oferta de formació professional relacionada amb aquests sectors.

  Per una formació professional adscrita a la Xarxa Catalana d’Universitats de Ciències Aplicades.

  • Crearem la Xarxa d’Universitats de Ciències Aplicades per equiparar la formació professional superior del nostre país a la resta de països europeus i desenvoluparem els nivells formatius professionalitzadors de grau 4 i de grau 5 de la Unió Europea.
  • Fomentarem la creació de centres de formació professional integrada per tal que esdevinguin hubs de serveis relacionats amb la formació professionalitzadora (oferta de graus A, B, C, D i E), l’orientació al llarg de la vida, la transferència d’innovació, la internacionalització i l’acreditació de competències, entre d’altres, i els dotarem amb els recursos adequats per tal de poder oferir aquests serveis amb la qualitat requerida.
  • Impulsarem els itineraris formatius flexibles que preveu la Llei de la formació professional i informarem els ciutadans, els centres i les empreses de les possibilitats de realitzar formació capitalitzable de curta durada (graus A i B).

  Per una formació professional dual de qualitat.

  • Crearem en tots els centres educatius de formació professional la figura del supervisor de dual com a eina clau de millora i control del sistema dual a Catalunya.
  • Vetllarem perquè la formació professional dual esdevingui voluntària en tots els nivells d’FP i, al mateix temps, buscarem estratègies perquè l’alumnat aposti per cursar els seus estudis en modalitat dual.
  • Implementarem la normativa adient perquè la formació professional dual estigui associada a un contracte laboral, així com incentivarem els ajuts econòmics necessaris perquè el sector productiu participi en aquest model de formació professional.
  • Impulsarem la formació dual intensiva, que comporta una millor vinculació en la formació per part del teixit empresarial, les administracions i les entitats, amb l’objectiu de garantir una millor preparació del nostres futurs professionals.

  Per un Institut Obert de Catalunya.

  • Potenciarem l’Institut Obert de Catalunya com a centre de referència per als joves més grans de 16 anys que no tinguin el graduat d’ESO, els estudis de formació professional i n’ampliarem la seva estructura amb els recursos necessaris.
  • Modificarem la legislació necessària per fer que la formació professional no presencial sigui un referent i una oportunitat al nostres país.
  • Incorporarem les mesures necessàries per garantir la qualitat de la formació impartida i rebuda al llarg de tot el procés.
  • Treballarem per donar a conèixer als joves, als treballadors i a les persones aturades totes les possibilitats que ofereix l’Institut Obert de Catalunya i la formació professional. Només des d’una estratègia conjunta d’orientació professionalitzadora a nivell de país podrem treballar per fer d’aquesta una opció atractiva i incrementar, així, el nombre de persones amb qualificació de nivell intermedi (en la línia dels països més capdavanters) i, de retruc, una millor inserció laboral.

  Per una millor oferta d’ensenyaments artístics.

  • Planificarem l’oferta catalana dels ensenyaments artístics atenent les prescripcions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, en consens amb altres organismes i agents de referència en el sector cultural, artístic i educatiu de Catalunya, i garantint una oferta suficient i de qualitat integrada en una sola xarxa d’ensenyaments artístics, que doni resposta a la demanda arreu del territori i serveixi per enfortir els vincles entre els conservatoris de música, dansa i els instituts.
  • Crearem una Direcció General d’Ensenyaments Artístics que lideri el desenvolupament del mapa de l’oferta educativa de forma corresponsable amb el món municipal, la comunitat educativa i el teixit professional de sector de les arts de Catalunya.
  • Millorarem el finançament dels centres i hi facilitarem l’accés a l’alumnat acomplint amb els criteris d’equitat territorial i socioeconòmica, independentment de la seva titularitat.
  • Establirem un sistema de finançament dels centres sota els principis de suficiència, pluriennalitat, sostenibilitat i equitat per a les escoles de música i dansa, tant de titularitat municipal com d’iniciativa privada autoritzada pel Departament d’Educació. Caldrà ser molt sensible a l’atenció de les circumstàncies familiars i socioeconòmiques de l’alumnat, així com a la situació econòmica d’aquells centres de gran arrelament i d’una llarga trajectòria de serveis a la comunitat.
  • Impulsarem els ensenyaments artístics i fomentarem la col·laboració entre els centres de primària i secundària i els centres d’ensenyaments artístics.
  • Promourem la creació de la Universitat de les Arts de Catalunya, que integri un projecte comú i transversal en els centres d’ensenyaments artístics superiors sota un model de governança amb responsabilitats compartides entre Educació, Universitats i Cultura, i amb un projecte desplegat de manera territorialment equitativa i amb perspectiva internacional.

  Per un reconeixement de la professió docent com pilar i fortalesa del sistema educatiu català.

  • Revisarem i actualitzarem les categories professionals de tots els treballadors en l’àmbit educatiu, d’acord amb la normativa vigent.
  • Millorarem i dignificarem les condicions professionals, laborals i salarials dels docents del Servei d’Educació de Catalunya.
  • Apostarem pel diàleg i la negociació amb els agents socials, en especial amb els representants sindicals dels docents.
  • Reduirem les funcions burocràtiques dels equips directius i focalitzarem la tasca dels docents en els objectius pedagògics i incorporarem als centres altres perfils professionals que cobreixin les necessitats no curriculars.

  Per l’èxit escolar al món rural.

  • Desplegarem centres de noves oportunitats al llarg de la vida i aprofitarem, entre altres opcions, la Xarxa d’Escoles d’Adults, i definirem una nova cartera de serveis amb l’objectiu de donar als adults i als joves noves oportunitats d’inserció laboral i d’entrada al Sistema FPCAT. Alhora, també desplegarem diferents opcions formatives per erradicar l’abandonament escolar prematur, com la formació professional bàsica, els programes de formació professional inicial i altres programes de transició al món del treball.
  • Potenciarem i diversificarem l’oferta d’educació per a adults i persones grans, especialment en els centres de formació de persones adultes, però també en altres espais de titularitat pública (centres educatius, centres cívics, casals de barri, biblioteques, museus, etc.). Alhora, facilitarem la flexibilització organitzativa de les escoles d’adults, crearem un perfil específic per als seus docents i permetrem la incorporació dels joves a partir de 16 anys.
  • Impulsarem un pla de xoc a favor de l’èxit escolar que incideixi a curt termini en la millora competencial i el rendiment acadèmic de l’alumnat per tal de pal·liar les altes xifres d’abandonament escolar, d’acord amb l’Agenda 2030. Col·laborarem en la promoció i el finançament de programes de mentoria municipal per a joves amb risc d’absentisme, i incrementarem la dotació pressupostària als centres per combatre l’abandonament escolar prematur, amb especial èmfasi en aquelles que acumulen a les seves aules el 50% de l’abandonament escolar. Crearem un sistema de dades per detectar i diagnosticar alumnat vulnerable o en risc i desplegarem progressivament nous orientadors per tal de garantir la seva continuïtat durant tota l’etapa educativa. Així mateix, crearem noves places en centres, escoles i programes de noves oportunitats i programes de formació i inserció.
  • Desplegarem l’orientació personal, acadèmica, professional i social d’acord amb la LEC per tal de garantir la continuïtat i l’acompanyament de tot l’alumnat, principalment el d’ESO i formació professional de grau mitjà.
  • Projecte Escoles Magnet: dotarem els centres, via un contracte programa específic, d’un paquet econòmic perquè puguin replantejar els equips docents en funció de les seves necessitats, així com també en matèria de programes especials, acompanyat d’una rendició de comptes, prioritzant els centres de màxima complexitat.

  Per la corresponsabilitat del Departament d’Educació i les entitats municipalistes en el marc de la Comissió Mixta.

  • Acordarem una efectiva universalització i gratuïtat progressiva dels 0 als 3 anys, independentment de la titularitat del centre.
  • Garantirem un fons de finançament de beques als municipis per a activitats extraescolars, casals d’estiu, plans educatius d’entorn, plans de millora educativa i actuacions en el marc del concepte de l’educació 360º, en què la llengua de comunicació i de cohesió sigui la catalana.
  • Acordarem, amb les administracions locals, un pla de millora de les llars d’infants, les escoles i els instituts escola des de la perspectiva del manteniment, l’adaptació climàtica de les instal·lacions, la suficiència energètica i l’adaptació dels espais pel desenvolupament de l’aprenentatge.

  Pel total desplegament de la LEC.

  • Desenvoluparem els criteris recollits en la LEC en el marc del Consell d’Educació de Catalunya conjuntament amb l’Administració local.
  • Desplegarem les zones educatives en un termini de 4 anys amb la creació de xarxes de centres i la dotació de recursos puntuals d’acord amb les necessitats sobrevingudes.
  • Programarem l’oferta educativa d’acord amb les zones educatives i les escoles existents.
  • Potenciarem l’oferta idiomàtica de les escoles oficials d’idiomes en base a les necessitats laborals i de relacions empresarials internacionals més enllà dels estàndards establerts.
  
  

   

  Universitats i recerca

  El sistema universitari i de recerca del nostre país no només és una eina de formació per a la ciutadania sinó que també potencia la recerca i la transferència del coneixement, de manera que es tracta d’un motor de millora, de progrés i de benestar per a Catalunya.

  L’actual sistema ha estat orientat a la generació d’una economia de valor afegit que, a través de l’R+D+I, ha proporcionat diferenciació i competitivitat, riquesa i ocupació de qualitat sostenibles a llarg termini. Ara és el moment d’orientar aquest sistema cap a una formació i investigació acadèmica d’acord amb els objectius de l’Agenda 2030 de Nacions Unides per redefinir el nostre futur sostenible com a societat. Per aquest motiu, cal una aposta decidida per incrementar els recursos universitaris i de recerca, amb la finalitat d’equiparar- nos als millors estàndards europeus

  En les darreres dècades, Catalunya s’ha consolidat com el principal hub universitari, científic i de recerca del sud d’Europa, gràcies als canvis normatius que es van impulsar a principis dels anys 2000 forjant un sistema singular, diferenciat al model espanyol, i altament competitiu amb els nivells internacionals. Aquest sistema es fonamenta en un ecosistema híbrid basat en la col·laboració i les sinèrgies entre institucions en què el professorat i els investigadors, així com tot el personal d’administració i serveis, esdevinguin un puntal estratègic, sota la premissa de la flexibilitat i l’heterogeneïtat enfront la uniformitat i la rigidesa.

  L’aposta per aquest model singular ha permès situar les universitats catalanes entre les 200 millors d’arreu del món, i l’ecosistema científic català ha estat capaç d’atraure talent d’arreu del món i la majoria dels fons europeus per a recerca destinats a l’Estat espanyol. Aquestes condicions situen actualment Catalunya en una posició privilegiada per fer el salt cap a la revolució del coneixement. Per aquest motiu, hem de desenvolupar i desplegar totes les eines disponibles per avançar en aquest camí, tal com ens permet la Llei de la ciència de Catalunya, com a instrument estratègic per consolidar la ciència com un element estructural de país i eina de progrés econòmic i benestar social.

  En conseqüència, cal aprofundir i protegir aquells trets característics que fan del sistema de coneixement català un sistema singular i competitiu, tot i tenir en contra una legislació espanyola restrictiva i uniformadora. Per això, des de Catalunya ens cal incrementar la inversió en educació per situar-nos en la mitjana dels països europeus amb els sistemes educatius més avançats. Emprendrem, doncs, les reformes necessàries per mantenir el dinamisme dins el nostre propi sistema, com pot ser l’eliminació de la taxa de reposició d’efectius que impedeix el relleu generacional del personal universitari i investigador.

  Apostem per destinar més recursos econòmics, però acompanyats de la garantia d’una docència de qualitat i una recerca universitària d’excel·lència, que compti amb els equipaments renovaments i les eines per garantir l’equitat i la qualitat educatives. Tenim com a objectiu posar en valor la tasca social de les empreses a partir de bastir el sistema d’educació superior sobre els pilars de l’excel·lència, la qualitat, la transparència, la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de barreres socioeconòmiques per no deixar ningú enrere.

  El repte que assumim ha d’anar acompanyat de la capacitat d’innovar i transferir coneixement al sector empresarial, especialment a les petites i mitjanes empreses catalanes, a partir d’una estreta col·laboració universitat-empresa. Només així assolirem la societat i l’economia del coneixement. I això també significa acompanyar des de les institucions públiques aquell esperit innovador del nostre teixit productiu per consolidar-lo en processos formalitzats i estables dins les empreses, potenciar les infraestructures tecnològiques que permetin la contractació de serveis per part de les indústries, i de forma molt especial de les pimes, i amb la consolidació dels centres tecnològics perquè segueixin fent de tractor del sistema d’innovació català. El repte és majúscul, però l’oportunitat que significa és garantia de progrés i benestar per Catalunya.

  
  

   

  Objectius i accions

  Pel nou model de governança del sistema universitari i de recerca català.

  • Liderarem l’estratègia Capitalitat Universitària Mundial. Després que Barcelona organitzés, amb èxit, la Conferència Mundial d’Educació Superior de la UNESCO (maig de 2022, fins aleshores les anteriors sempre a París-UNESCO) es pretén consolidar la capital, i per extensió Catalunya, com un hub de referència mundial en l’àmbit de la política i la gestió universitària.
  • Impulsarem el 4t Congrés Universitari Català per definir, entre tots els actors de l’ecosistema universitari i de recerca del país, el model d’educació superior per a les properes dècades.
  • Definirem un model de governança propi i singular, que afavoreixi la internacionalització i la competitivitat del Sistema Universitari Català i respongui a les necessitats i els reptes del segle XXI.

  Per un model català de carrera acadèmica i professional.

  • Potenciarem la figura de tenure i tenure-track, especialment amb el foment i l’ampliació del programa Serra Húnter per al període 2024-2027, amb l’objectiu de fomentar la contractació de personal docent investigador altament qualificat i fortament internacionalitzat a les universitats públiques catalanes.
  • Incorporarem perfils més professionalitzadors a partir del professorat intensiu en docència.
  • Crearem un programa de carrera professional per al personal d’administració i serveis (PAS).
  • Incrementarem els programes ICREA i ICREA Acadèmia, i reforçarem les àrees de ciències socials i les humanitats.
  • Exigirem al govern de l’Estat espanyol l’eliminació de la taxa de reposició d’efectius aplicable a les universitats i als centres de recerca.
  • Potenciarem ajuts a investigadors doctorals a partir de plans d’ocupació i fons europeus i incrementarem el nombre de contractes predoctorals per a investigadors dels programes de personal investigador novell (FI), personal investigador postdoctoral Beatriu de Pinós (BP), i les places d’ICREA i d’ICREA Acadèmia, així com una major dimensió dels programes de doctorats industrials i un replantejament de la Serra Húnter.

  Per formar, retenir, captar i facilitar el retorn del talent.

  • Facilitarem la retenció i captació de talent, a la vegada que assegurarem la igualtat d’oportunitats i fomentarem l’estabilitat contractual, basada en el mèrit professional i en les necessitats reals del sistema, amb retribucions competitives i per mèrits. Així mateix, impulsarem un programa de retorn per al talent català.
  • Dotarem els nous investigadors dels recursos inicials que els permetin garantir les condicions necessàries per dur a terme els objectius de la seva recerca.
  • Invertirem en la definició d’estratègies per a la retenció dels millors investigadors i investigadores dins de les universitats i centres de recerca.

  Per potenciar el nostre sistema de recerca.

  • Desenvoluparem el programa d’avaluació de l’excel·lència en recerca de departaments universitaris i d’altres unitats universitàries de recerca previst a la Llei de la ciència. A la vegada, aprovarem i desenvoluparem el Pla estratègic universitari en recerca d’excel·lència previst també en el marc de la llei.
  • Incrementarem el nombre d’investigadors fins a una mitjana pròxima a la dels països europeus de referència, per la qual cosa cal assolir un creixement de 900 investigadors per milió d’habitants, fins a arribar als 4.750 investigadors per milió d’habitants. En aquest sentit, incrementarem el nombre d’investigadors predoctorals (FI) i postdoctorals (Beatriu de Pinós).
  • Impulsarem la recentment creada Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) com a màxim òrgan de coordinació i seguiment de les polítiques públiques en recerca i innovació, amb participació i implicació de tots els departaments del Govern amb despesa en R+D+I.

  Per la millora del finançament i les inversions d’acord amb el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement.

  • Elaborarem un nou pla d’inversions universitàries (PIU), amb visió a llarg termini i plans plurianuals d’aplicació per mantenir i millorar els equipaments i les infraestructures dels centres universitaris públics catalans, i fer-ho a partir de criteris de sostenibilitat, seguretat, ciberseguretat i eficiència energètica.
  • Crearem un pla d’infraestructures científiques a 30 anys vista, apostarem per les grans infraestructures científiques i tecnològiques del país i mantindrem els elevats estàndards de qualitat i competitivitat.
  • Seguirem apostant per les grans infraestructures científiques i tecnològiques del país, sempre mantenint els elevats estàndards de qualitat i competitivitat. Algunes d’aquestes infraestructures de recerca estratègiques són el projecte Alba II, INNOFAB, BSC, l’Antic Mercat del Peix i Centre de Teràpies Avançades i Emergents de Catalunya, i l’Institut de Neurociències, entre d’altres.

  Per la innovació com a eina transformadora del coneixement.

  • Impulsarem l’emprenedoria científica a través de la creació d’un fons d’inversió publicoprivat que afavoreixi especialment les fases més primerenques del desenvolupament tecnològic (centrat en el deep tech) i que impulsi la transferència de coneixement, per millorar l’índex d’innovació i la competitivitat del teixit econòmic de Catalunya.
  • Donarem impuls a l’R+D i a la innovació empresarial, amb el suport públic a l’execució de projectes que es desenvolupin a l’entorn d’ecosistemes d’innovació de Catalunya. Els instruments per donar suport als projectes hauran de ser eficients per garantir l’arribada de recursos a les empreses i d’una intensitat que ajudi a mobilitzar la inversió privada, així com amb flexibilitat en la gestió administrativa dels ajuts.
  • Desenvoluparem un programa anàleg a ICREA amb l’objectiu d’ubicar a les universitats i als centres CERCA investigadors seleccionats expressament per a la seva excel·lència en desenvolupament i innovació.

  Per la transferència de coneixement.

  • Incentivarem les universitats a tenir una única unitat de transferència de coneixement.
  • Crearem un programa de transformació tecnològica de les empreses catalanes, emfatitzarem les pimes i les microempreses per tenir un teixit empresarial tecnològicament avançat i sostenible, i facilitarem la sistematització de la innovació, la disrupció i l’adopció de les noves tecnologies. Alhora, reforçarem els programes d’incorporació de talent a l’empresa i de creació de llocs de treball, que tinguin en compte perfils cientificotècnics, i les noves competències digitals tant bàsiques com superiors.
  • Consolidarem els centres tecnològics catalans i impulsarem el seu creixement perquè tinguin una dimensió adequada per donar resposta a les necessitats de l’ecosistema de Catalunya. En aquest sentit, caldrà tenir present les característiques del sistema de microempreses i pimes perquè es puguin equiparar a centres tecnològics referents.

  Per una universitat en català que afavoreixi l’aprenentatge de terceres llengües.

  • Desenvoluparem el Pla d’enfortiment de la Llengua Catalana, retornarem la llengua catalana com a llengua troncal del sistema universitari i de recerca català a partir de l’aplicació del Pla d’enfortiment de la llengua catalana. Fomentarem, al mateix temps, les polítiques orientades a la promoció dels estudis de filologia catalana, a la vegada que introduirem programes d’aprenentatge i coneixement bàsic de la llengua catalana per als estudiants estrangers que realitzen una estada temporal d’intercanvi a centres universitaris i de recerca catalans.
  • Continuarem defensant davant la Comissió Europea la introducció del català al sistema OLS d’Erasmus+.
  • Reforçarem l’aprenentatge d’una tercera llengua (com podria ser l’anglès, el francès, l’alemany, etc.) en l’àmbit universitari per assolir un nivell mínim de B2, per tal de reforçar els estàndards d’internacionalització del sistema universitari i de recerca català i de l’alumnat. Garantirem l’oferta formativa i els recursos per a l’aprenentatge de terceres llengües de l’alumnat.

  Per l’equitat socioeconòmica, territorial i de gènere en l’àmbit del coneixement.

  • Establirem un programa de beques salari per avançar en l’eliminació de barreres socioeconòmiques en l’accés a la universitat, reforçarem el sistema d’orientació personal i l’academicoprofessional, completarem el procés de reducció de preus públics i establirem la igualtat de preus entre els graus i els màsters.
  • Continuarem exigint el traspàs de la gestió de les beques i la redefinició del finançament per establir un sistema complet d’equitat en l’accés a la universitat i l’establiment d’una finestreta única de tramitació de beques i ajuts des de l’AGAUR per tal de facilitar-ne els tràmits i les gestions.
  • Reforçarem i impulsarem la formació universitària amb perspectiva de gènere, que estimuli i visibilitzi la presència de les dones, sobretot en les carreres de l’àmbit científic i tecnològic.

  Per garantir la vertebració del país a través del coneixement.

  • Executarem el Pla de regions del coneixement
  • Donarem suport a les iniciatives d’innovació i d’impuls en el territori.
  • Garantirem la traducció simultània en tots els tribunals universitaris
  • Donarem suport al centre en seguretat digital de Girona.
  
  

   

  1. Un país saludable en l’alimentació, en el medi ambient, en la conciliació i amb una sanitat de primera.

  Espais ideològics:

  La pandèmia va mostrar la fortalesa del sistema sanitari català, a la vegada que posava en evidència que, en gran part, se sustentava sobre el compromís del servei públic i el sobreesforç dels seus professionals.

  Tenim un sistema sanitari de qualitat, però amenaçat si no troba la manera d’alleugerir el dèficit de finançament crònic.

  Si volem continuar gaudint d’una sanitat pública referent, cal abordar de manera urgent el seu finançament i situar-lo com un dels objectius estratègics de la propera legislatura.

  Un dels puntals de l’estat del benestar no pot perillar, mentre els catalans i les catalanes generem prou riquesa per gaudir d’una sanitat pública de màxima qualitat, amb la millor xarxa hospitalària i els professionals més qualificats.

  Necessitem un país saludable en l’alimentació, en el medi ambient, en la conciliació i amb una sanitat de primera.

Per nosaltres és una prioritat irrenunciable enfortir, reformar i millorar el sistema de salut, pensant en tots els ciutadans de Catalunya, entenent que la salut va més enllà del sistema sanitari, treballant en polítiques transversals que incloguin també l’activitat física i l’alimentació.

És imprescindible que puguem continuar gaudint d’una sanitat pública referent, entenent-la com un dels puntals de l’estat del benestar. És per això que el sistema sanitari català i el sector de la salut és un sector estratègic per Catalunya, tant des del punt de vista social com econòmic, ocupant la tercera posició de l’economia catalana en termes de valor afegit i en termes d’ocupació. D’una banda, el sistema de salut públic i universal és garant de la cohesió social perquè permet reduir desigualtats socioeconòmiques a través de l’atenció directa i de la generació d’entorns més saludables. D’altra banda, genera activitat econòmica, recerca, innovació, llocs de treball i efectes d’arrossegament significatius.

Ens ratifiquem amb un sistema de salut fruit de la LOSC. Un sistema públic d’accés universal per a les persones empadronades, finançat per impostos i consolidant el model sanitari català, amb la separació de funcions, amb un Departament que defineix la política sanitària; un Servei Català de la Salut que, com a asseguradora pública, exerceix una garantia de qualitat, equitat i eficiència, i uns sistemes de provisió diversos, amb un pes important de la iniciativa social i municipal.

Un sistema de salut que s’ha de basar en els següents principis inspiradors: finançament suficient, salut pública sòlida, modernització de la gestió dels centres, model assistencial integrat, lideratge professional, participació ciutadana, recerca i innovació competitiva i transformació digital.

Existeix un greu problema d’infrafinançament crònic del sistema sanitari que s’agreuja amb el fet de no tenir la capacitat de decidir sobre els nostres ingressos i repercuteix cada dia en la salut de tots els catalans. Els indicadors d’activitat del sistema de salut evidencien l’evolució a l’alça de les llistes d’espera de la xarxa sanitària en els darrers anys. Cal, doncs, ser capaços d’augmentar la despesa sanitària pública sobre el PIB a Catalunya, i per tant augmentar la despesa per capita en salut, igualant-la a la mitjana de l’OCDE.

Cal que siguem capaços de potenciar l’atenció primària, les xarxes sociosanitàries i l’atenció a la salut mental, i que estiguem preparats per afrontar el creixement de la població catalana i el seu envelliment. Hem d’estar preparats també per afrontar els riscos globals relacionats amb l’emergència climàtica i les emergències sanitàries per malalties infeccioses.

Més enllà de combatre l’infrafinançament, hem de donar resposta a altres amenaces estructurals del sistema, com les dificultats per introduir canvis dins del sistema, la capacitat de garantir el relleu generacional i la fidelització i el reteniment del talent. Hem de continuar avançant en la digitalització sense oblidar la necessitat de combatre la bretxa digital, equilibrant l’atenció virtual i la presencial. Tampoc podem oblidar la necessitat de combatre les desigualtats sanitàries per raó de gènere, nivell d’estudis o classe social. És per això que cal continuar defensant un sistema de salut universal.

Entendre que la salut va més enllà de la sanitat implica tenir sempre present l’emergència climàtica en totes les polítiques. El canvi climàtic ens ha ensenyat els darrers tres anys amb els episodis de sequera que cal dotar el país d’eines per combatre aquesta emergència, garantint noves fonts de recursos hídrics i gestionant-los millor. No podem demorar més una actuació ferma i decidida, que impliqui millorar l’eficiència del metabolisme urbà i minimitzar els impactes ambientals que afecten directament la salut dels catalans.

Per impulsar el país saludable que volem, cal que consolidem també l’esport com a pilar essencial de l’estat del benestar. El model esportiu català és un dels nostres signes d’identitat, i Catalunya s’ha de posicionar com a país esportiu de referència a Europa i al món des de la construcció d’una societat saludable en la qual la pràctica esportiva esdevingui un hàbit en totes les etapes de la vida de les persones, i aconseguir així fer front a un dels reptes més importants que tenim com a societat: la lluita contra el sedentarisme.

Volem construir una Catalunya saludable, i ho farem garantint l’accés a tota la població catalana a la pràctica esportiva i a l’activitat física, enfortint i renovant el sistema sanitari català i combatent l’emergència climàtica des de la construcció d’hàbitats saludables amb una gestió eficient de la qualitat de l’aire i dels recursos hídrics.

Objectius i accions

Per la reforma del sistema de salut

L’enfortiment i la reforma del nostre sistema de salut és un compromís irrenunciable i inajornable i serà una de les nostres prioritats.

Al llarg dels anys 80 es van assentar les bases del model sanitari català que va permetre construir un sistema sanitari propi, diferenciat i referent. Aquest model d’èxit, universal, equitatiu i de qualitat, i que cal preservar en la seva essència, mostra mancances i disfuncions que recauen, sobretot, en els col·lectius més vulnerables. Un finançament insuficient en les darreres legislatures, un increment de la població, el seu major envelliment, l’augment de la formació i resolució de les diferents professions sanitàries, la manca de determinats professionals, l’ús insuficient de la llengua catalana en el sistema, la irrupció de les noves tecnologies (amb l’escletxa digital associada) evidencien que és el moment de redefinir-lo, fent-lo evolucionar i adaptant-lo als nous requisits de la ciutadania. Mantenint-ne la idiosincràsia, s’ha d’orientar als valors republicans d’igualtat, equitat territorial, identitat, llibertat, transparència, apoderament, talent, innovació i en femení.

A Catalunya tenim elements sanitaris d’excel·lència. Però tot i tenir els millors professionals sanitaris, està en una situació de gran fragilitat, degut al finançament endèmicament insuficient. No pot ser que es pressupostin cada any 3.000 milions d’euros menys de la despesa que es realitza. Els països del nostre entorn destinen a Salut un 8-10% del seu producte interior brut (el Regne Unit, 8%, i Alemanya, 9,9%). Estem compromesos a mantenir i augmentar la qualitat assistencial en tots els àmbits, amb un pressupost en salut suficient per redissenyar el model prioritzant la millora de les condicions laborals dels professionals, l’accessibilitat dels usuaris i la modernització d’infraestructures i equipaments.

Cal recuperar l’accessibilitat, tenim necessitat de revisar la cartera de serveis (salut bucodental, salut visual i auditiva, disfuncions del neurodesenvolupament i aprenentatge, almenys finançada per a persones amb rendes baixes). Els professionals sanitaris estan insatisfets per la pressió assistencial, la complexitat de l’atenció i la falta de professionals i incentius suficients. Per això el sistema necessita reformes per desburocratitzar, per donar autonomia als equips professionals i els centres, per orientar el sistema a la promoció de la salut i la prevenció i protecció, i a una atenció integrada social i sanitària, davant la cronicitat i vulnerabilitat social, però també aconseguint un treball cooperatiu entre el sistema educatiu i sanitari i el sistema productiu i la salut.

• La despesa de les polítiques sanitàries se situarà als estàndards europeus (un 8% del PIB) amb un 25% destinat a l’atenció primària, com marca l’OMS per esdevenir el centre del sistema, amb escenaris econòmics plurianuals que permetin orientar entorns de millora de les condicions laborals i de les transformacions i reordenacions necessàries. Avançarem cap a un nou model de finançament eficient, suficient i transparent, orientat als resultats en salut, centrant els recursos en la cooperació entre els diferents nivells assistencials i la realitat socioeconòmica de cada territori i oferint respostes efectives sanitàries i socials. Mentre no es faci efectiu un sistema de finançament propi instarem al Govern espanyol perquè es corresponsabilitzi de totes aquelles mesures necessàries per a la sostenibilitat i millora del sistema de salut.
• Farem realitat el Pacte Nacional per la Salut, que defineixi el model sanitari català i n’asseguri el finançament, amb la participació de partits polítics, institucions sanitàries, administracions, organitzacions socials i professionals, societat civil i ciutadania. Entre els membres del CTESC hi ha consens respecte al model i les reformes a prioritzar, per això liderarem, des del compromís i la implicació dels agents del sector per a donar-hi estabilitat més enllà dels canvis de legislatura, les reordenacions necessàries del mapa i la cartera de serveis territorial, sanitària i social, aliances estratègiques i objectius de resolució en totes les seves dimensions. Promourem aliances estratègiques amb organitzacions públiques, món local, empreses i sector no lucratiu amb fòrums interdisciplinaris de debat i presa de decisions, enfortint la capacitat de gestió de les entitats i la capacitat de treball en xarxa i aliances per a donar resposta, amb flexibilitat, a les necessitats de les persones superant les limitacions normatives del sector públic administratiu.
• Renovarem la relació entre el CatSalut i els proveïdors de serveis (inclòs l’ICS) amb criteris de territorialitat; fomentant el finançament en funció dels resultats en benestar i salut, i no tant en funció de volum d’activitat; satisfacció dels professionals, fomentant la responsabilitat i autonomia de gestió dels i de les professionals, abandonant pràctiques que no aporten valor i invertint en recursos i tecnologia, incloent-hi els CAPs i l’atenció social; retiment de comptes i transparència; afermant el paper de les diverses entitats del SISCAT alhora que establirem mecanismes de concertació de l’ICS amb l’administració sanitària. Aprovarem lleis de concertació sanitària i social, inspirades en el concepte europeu d’Economia Social i respectuoses amb la realitat del model sanitari i social, que permeten oferir a la població de xarxes de provisió inclusives i estables que acrediten l’acompliment de requeriments de qualitat, compromís social i servei públic.
• Reduirem les llistes d’espera, especialment amb nous recursos, i dissenyarem una nova regulació, de llistes d’espera, que afavorirà la salut, la recuperació de la qualitat de vida i la situació laboral de la persona pendent d’una prova o intervenció. I elaborarem circuits de diagnòstic ràpid de les patologies més prevalents que necessitin la coordinació entre els diferents nivells assistencials, similar als circuits de diagnòstic ràpid oncològic.

Per situar les persones al centre del sistema català de salut.

Un dels principals objectius ha de ser millorar la qualitat de vida i les oportunitats de les persones, i això només es pot fer de manera conjunta amb la ciutadania. Ens comprometem a incorporar, implicar i apoderar de forma efectiva i real les persones en la presa de decisions i en la governança del sistema sanitari de forma organitzada i transparent. El pacient ha de formar part de la presa de decisions. Les persones i la comunitat són els millors agents de salut, i l’acompanyament i els programes en educació en salut en l’àmbit preventiu i de “pacients experts” han de ser enfortits i avaluats, com la resta d’actuacions del sistema.

• Per tal de garantir la participació real i efectiva de la ciutadania en les polítiques sanitàries reforçarem el paper del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya. En aquest àmbit de ciutadania/pacients continuarem desenvolupant l’Escola Catalana de Salut per a la ciutadania; el nou decret de competències del Consell Consultiu de Pacients; estratègies dirigides a l’autocura i a la corresponsabilitat dels pacients amb malalties cròniques i a les dels seus cuidadors, com ara els programes “Pacient expert” i “Cuidador expert” Catalunya i el Programa de presa de decisions compartides.
• Potenciarem els diferents tipus de voluntariat (comunitari, sanitari i social) per tal de consolidar el seu paper dins el sistema sanitari i social, i avançarem cap a la desburocratització de l’Administració pública, també en el sector salut, amb polítiques de finestreta única.
• Assegurarem que les persones amb malaltia crònica avançada i les seves famílies disposin dels equips de suport necessari per fer front a les necessitats d’acompanyament en el procés de final de vida, promovent les decisions anticipades amb el Document de Voluntats Anticipades, i amb una orientació biopsicosocial i espiritual, a l’entorn domiciliari, sigui llar pròpia o llar-residència. Incrementarem la formació dels professionals i la divulgació entre la ciutadania, promovent el Document de Voluntats Anticipades, una vegada modificada la legislació per facilitar-ne la tramitació.
• Assegurarem el compliment de la normativa per garantir la plena capacitació lingüística del personal sanitari per garantir una plena atenció en català, establint un protocol per a prevenir i tractar les discriminacions per raó de llengua.

Pel lideratge professional.

El nostre sistema sanitari ja té la figura transformadora que coneix la realitat: els professionals de la salut. Al seu lideratge clínic hi hem d’afegir ara el lideratge transformador que necessita el nostre sistema per reformular-se definitivament. Hem de donar-los veu, vot i visibilitat institucional i d’acció. Elles i ells tenen la clau de com enfortir i reformar el sistema de salut. Apostem pel lideratge dels professionals i pel seu talent.

Però aquests professionals sanitaris de qualitat, amb competència i compromís contrastats tant a nivell formatiu i de capacitació com de dedicació i vocació de servei, no sempre tenen un reconeixement, unes retribucions i unes condicions laborals prou dignes. Els recents acords laborals han aportat millores en aquest àmbit, però també tensions en no resoldre greuges importants i no mantenir una correcta proporcionalitat en les millores pels diferents col·lectius sanitaris. Ens comprometem a dur a terme un conjunt d’actuacions i polítiques que superin i corregeixin aquesta situació. Les nostres prioritats seran, doncs, la millora de les condicions laborals i retributives de tot el personal del sector de la salut i l’increment dels professionals de la sanitat. Això ha de permetre retenir el talent dels nostres professionals i captar-ne de nou.

Catalunya és un país de cures, per la qual cosa sense infermeres no hi ha salut. Hem d’aconseguir més i millors professionals i recuperar les que han marxat del nostre sistema sanitari. Millors condicions laborals, la conciliació de la vida laboral i personal, el reconeixement del grau i dels nous rols de la infermeria són factors clau per assolir la qualitat assistencial que dignifiqui el nostre sistema.

• Concretarem l’escenari econòmic i pressupostari que permeti harmonitzar les condicions laborals entre centres propis i concertats dins les xarxes de provisió del sistema de salut i social, i l’harmonització entre la xarxa sanitària i la xarxa de serveis socials, amb un pla conjunt per a promoure el professionalisme i atraure i fidelitzar el talent i el compromís professional. Això permetrà incrementar les retribucions dels professionals sanitaris i altres professionals i treballadors del sistema sanitari, fins a igualar-lo a la mitjana de la Unió Europea, a través de la taula per a l’harmonització de les condicions laborals dels professionals del sistema públic de salut de Catalunya i de la taula d’equiparació dels professionals del transport sanitari.
• Durem a terme un pla de xoc per frenar l’augment de les agressions als professionals sanitaris que treballen a Catalunya, tant físiques com verbals.
• Millorarem les condicions laborals dels professionals sanitaris a través de:
  • Augment de l’oferta pública de places de professionals sanitaris per reduir l’eventualitat a tot el sector, establint el marc i les condicions per avançar cap a les contractacions indefinides de professionals posant fi a la precarietat laboral.
  • Canvis de legislació per millorar la conciliació de la vida laboral i personal.
  • Desenvolupament del programa de captació i retenció de professionals de la salut en zones de difícil cobertura, facilitant l’accés a formació continuada i recerca que faciliti la seva progressió.
  • Enfortiment del paper de les regions sanitàries en la coordinació de la gestió integrada de l’atenció primària, la pediatria, la salut pública, la salut mental, els serveis socials, l’atenció especialitzada, les farmàcies i els hospitals de referència pel terciarisme.
  • La creació d’un programa transversal de recuperació del talent mitjançant incentius que estimulin el retorn i la reincorporació d’infermeres i altres professionals que han abandonat el nostre sistema sanitari per anar-se’n a l’estranger o al sistema privat.
  • Limitació de les hores extres que els facultatius han de realitzar durant la seva formació especialitzada per tal d’evitar les jornades extenuants i el
  • Fer efectiu a les institucions sanitàries el reconeixement de la categoria laboral que els correspon a les infermeres especialistes, així com impulsar el procés de negociació perquè les infermeres passin del grup A (diplomats) al grup A1 (graduats). Implementarem models que incentivin l’autonomia de la infermera, com la gestió infermera de la demanda i finalitzant el procés de prescripció infermera a tots els centres de la sanitat pública i privada.
  • Millorarem el reconeixement professional dels TCAI (tècniques i tècnics en cures auxiliars d’infermeria) i els tècnics superiors sanitaris. Desplegarem els certificats de professionalitat del personal administratiu.
  • Exigirem l’eliminació del districte universitari únic a nivell de l’Estat espanyol per facilitar l’accés a la formació universitària dels estudiants catalans, així com el traspàs de les competències per a la formació sanitària especialitzada i de l’homologació dels títols d’especialistes extracomunitaris per evitar el col·lapse actual, instaurant un sistema més àgil d’homologacions de títols per a aquests professionals que compleixin amb tots els requisits.
  • Adaptarem les disposicions normatives necessàries perquè els professionals de la sanitat, en el termini d’un any de la seva incorporació, acreditin el nivell B2 de català i en el termini de dos anys acreditin el nivell C1 de català.
  • Farem que la participació dels professionals en els òrgans de govern dels recursos del SISCAT sigui real i efectiva. Crearem, dins les organitzacions que no en tinguin i potenciarem, allà on en tinguin, les Àrees d’Experiència Professional, encarregades de detectar i reubicar el millor talent de cada professional de la salut amb funcions avaluadores i executives, identificant lideratges dins de les institucions per promoure el canvi de forma transversal cap a models centrats en les persones, les famílies i l’entorn cuidador, definint, i monitorant indicadors d’avaluació. Impulsarem i promourem la presència d’infermeres en els llocs de decisió.

Per potenciar l’atenció primària i comunitària.

Volem que la persona sigui el centre del sistema de salut, i l’atenció primària i comunitària n’és la porta d’entrada. La reforçarem amb recursos econòmics i amb un increment de professionals, sobretot d’infermeria, i continuarem implantant diferents rols professionals. Potenciarem l’autonomia de gestió dels equips d’atenció primària i també dels equips territorials integrals sanitaris i socials.

Potenciarem l’atenció primària i comunitària de salut fomentant l’estabilitat de les plantilles i incentivant la dotació en zones de difícil cobertura. Promourem l’autogestió i la millora de la integració amb la resta de recursos i nivells assistencials, inclosa la farmàcia comunitària, que ha de poder tenir un paper més actiu en les polítiques de salut.

• Vetllarem perquè l’atenció primària i comunitària sigui la veritable entrada de la ciutadania al sistema sanitari, desenvolupant un model d’atenció més proactiu, centrat en el manteniment de la bona salut i no tant en l’atenció a la malaltia, tot reformulant els protocols per accedir-hi, millorant en temps i forma l’accés i garantint la continuïtat assistencial entre usuaris i professionals sanitaris, atesos els clars beneficis d’aquesta longitudinalitat. Destinarem un 25% del pressupost de salut, tal com marca l’OMS, en una distribució pressupostària territorial que tindrà en compte les desigualtats de renda de la població i el seu impacte en les necessitats de salut. Com també potenciant l’autonomia de gestió en els àmbits de recursos humans i econòmics, així com la contractació per part dels equips d’atenció primària de proves complementàries i primeres visites d’atenció especialitzada. Reforçarem l’atenció domiciliària, per afavorir l’autonomia de les persones i evitar institucionalitzacions potencialment innecessàries.
• Garantirem l’atenció pediàtrica integrada a tots els centres d’atenció primària del país, i reforçarem, mitjançant la creació d’equips territorials, les visites presencials i les interconsultes de diferents especialistes hospitalaris a l’atenció primària per atansar l’atenció sanitària a l’usuari (cardiologia, neurologia, traumatologia, reumatologia, etc.). Millorarem la coordinació entre l’atenció primària i comunitària i els hospitals i resta de nivells assistencials, revisant els protocols per evitar el retorn de les derivacions proposades des de l’atenció primària.
• Continuarem desplegant els diferents rols professionals sanitaris a l’atenció primària i comunitària per potenciar el treball en equip, per millorar la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i la interoperabilitat entre els diferents professionals per tal d’optimitzar els resultats assistencials.

Per una millor atenció hospitalària.

Catalunya disposa d’excel·lents centres hospitalaris, a tot el país. Així ho reconeixen de manera continuada en el temps, als rànquings internacionals, com ara el World’s Best Hospitals 2022 elaborat per la publicació Newsweek, i als llistats nacionals, com ara el Monitor de Reputació Sanitària o l’Índex d’Excel·lència Hospitalària (IEH), així com els reconeixements rebuts per aquests hospitals per evidenciar la qualitat assistencial i el servei hospitalari que ofereixen als pacients.

L’aposta per la innovació i la investigació, l’eficiència en l’ús dels recursos hospitalaris, els excel·lents resultats en patologies greus i complexes, com ara els tractaments oncològics i els trasplantaments, per posar només dos exemples, són mostres de la qualitat de la nostra xarxa hospitalària.

És fonamental continuar amb aquesta excel•lència, millorant-ne la coordinació entre els diferents centres assistencials i nivells assistencials, així com la col·laboració en xarxa per oferir una equitat de resultats en salut, amb independència del lloc de residència.

• Continuarem apostant pel terciarisme com a solució a les patologies greus i complexes, amb una millor xarxa de col·laboració entre tots els centres hospitalaris del país, amb mobilitat dels professionals quan sigui possible, per atansar l’alta complexitat a tots els centres de Catalunya quan sigui possible, i reforçant el Sistema d’Emergències Mèdiques per donar la millor resposta possible a totes les patologies agudes, especialment a aquells temps-depenent, amb un sistema d’heliports amb operativitat nocturna que doni resposta a les emergències a qualsevol punt de Catalunya les 24 hores del dia.
• Potenciarem les Xarxes d’Unitats d’Expertesa Clínica en malalties minoritàries per col·laborar i compartir coneixement entre elles, coordinant-se amb tots els nivells assistencials de salut i de l’àmbit social més propers al domicili de la persona afectada, per tal de donar un servei més personalitzat i eficient.
• Potenciarem la recerca en oncologia i altres malalties greus i complexes, amb col·laboració pública–privada, per millorar al màxim la supervivència en bona salut dels pacients. Igualment treballarem per forçar a l’Estat espanyol per a reduir els terminis amb què s’incorpora en la cartera de serveis, de l’Estat espanyol, els nous medicaments aprovats per l’Agència Europea del Medicament (EMA), actualment amb una mitjana de 611 dies, quan la normativa europea obliga a fer-ho en menys de 180 dies, millorant així la qualitat de vida i les opcions terapèutiques per a molts malalts afectats de malalties greus i/o minoritàries.

Per una atenció integrada social i sanitària.

El nostre sistema sanitari està especialment centrat a donar resposta a les situacions agudes, i ho fa de forma reactiva, fragmentada i paternalista. Aquest plantejament no s’ajusta a les necessitats d’una població cada vegada més envellida i apoderada: les persones grans, fràgils, amb múltiples malalties cròniques, amb dependència i/o necessitats concurrents d’atenció sanitària i social, requereixen una resposta més integral i integrada, orientada a la prevenció i a la proactivitat.

En aquest sentit, tenim com a gran prioritat fer efectiva i operativa l’atenció integrada sanitària i social, amb l’Agència d’Atenció Integrada Social i de Salut, amb l’objectiu que les persones puguin viure i ser ateses en l’entorn domiciliari si així ho desitgen. Potenciarem tota la xarxa d’atenció domiciliària, dotant-la de professionals de l’àmbit sanitari i social i d’eines d’informació útils i compartides aprofitant totes les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Amb una governança compartida amb els professionals, el món local i la ciutadania. Això permetrà donar una millor resposta a les necessitats globals de les persones en àrees clau com la cronicitat, l’atenció domiciliària, les necessitats de les persones grans, la fragilitat, la vulnerabilitat, la dependència, la discapacitat i la pluridiscapacitat i l’atenció en l’àmbit residencial.

Representarà, per primera vegada, integrar les propostes de salut i social per avançar en el concepte integral de Salut de l’OMS, i per situar en el mateix nivell d’ambició les dues línies d’atenció, al mateix temps que oferirem a la nostra gent gran una veritable igualtat d’oportunitats en tots els àmbits socials i de salut.

• Farem realitat definitivament i amb caràcter prioritari l’Agència d’Atenció Integrada Social i de Salut, participada pels departaments de Drets Socials i Salut i el món local, com a gestora del conjunt de recursos sociosanitaris per a persones amb necessitats d’atenció d’aquests dos àmbits: les persones amb discapacitat o dependència, amb problemes de salut mental o les persones fràgils (també aquelles que viuen a les residències per a persones grans). Així apostarem decididament per la integració efectiva de les polítiques socials i sanitàries, per tal de donar una resposta integral a la ciutadania; per la promoció de l’autonomia personal i l’atenció integrada a les persones amb discapacitat i dependència; pel manteniment de les persones que ho desitgin a la seva comunitat, fent especial èmfasi en l’abordatge de la solitud no volguda i potenciant l’ús de la prescripció social; la cura al domicili (atenció al domicili, cuidadors professionals, habitatges amb serveis, etc), així com les cures intermèdies.
• En el marc de l’Agència d’Atenció Integrada Social i de Salut farem efectiva: la coordinació territorial dels dispositius i la cartera de serveis social i sanitària, fomentant una governança compartida amb professionals, món local i ciutadania; la plena interoperabilitat dels sistemes d’informació dels àmbits sanitari i social, per tal que cada persona disposi d’un únic pla d’atenció, que inclogui la resposta a les necessitats socials i sanitàries; les accions i actuacions en les estratègies de salut mental dirigides a una atenció integral comunitària, amb especial èmfasi en la salut emocional; la consolidació del model d’atenció a la cronicitat complexa i de cures pal·liatives, revisant també el model d’atenció en l’àmbit residencial, establint mecanismes de coordinació amb l’atenció primària, hospitalària i d’atenció intermèdia, les farmàcies comunitàries i tot el 3r sector de Catalunya, i incrementant els recursos d’infermeria i potenciant el rol del treball social. En el cas dels serveis socials ampliarem la cartera de serveis de cobertura pública, reconeixent el dret universal als serveis essencials.
• Farem realitat, en el marc de l’Agència Integrada Social i de Salut, la plena equiparació salarial entre els professionals de les residències i els centres de dia / SAIARs amb places finançades públicament, amb els professionals que treballen a les residències i centres de dia de titularitat i gestió pròpia de la Generalitat.

Per una millora en l’atenció intermèdia.

Actualment, a Catalunya els ciutadans de 65 anys o més representen el 19% de la població, i l’any 2023 es calcula que superaran el 22%, fins al 30% l’any 2050. Per això Catalunya s’enfronta al desafiament de proporcionar una atenció de qualitat, accessible, equitativa i ajustada a les necessitats de les persones grans i les seves famílies, tenint en compte les seves característiques i els diferents nivells de complexitat.

L’atenció intermèdia és el nom amb el qual actualment s’indica l’evolució de l’històric sector sociosanitari de Catalunya, que va iniciar-se l’any 1985 amb el Programa “Vida als Anys”. Avui en dia, la xarxa d’atenció intermèdia compta amb 98 centres, més de 8.000 llits, més de 250 equips comunitaris i més de 10.000 professionals a tot el territori. Uns recursos especialitzats en geriatria i cures pal·liatives.

Apostem fermament per reforçar i modernitzar l’atenció intermèdia, la geriatria i les cures pal·liatives en aquesta societat longeva, on cal assegurar la millor qualitat de vida durant la vellesa. Per això, conjuntament i gràcies a l’aposta de l’Agència d’Atenció Integrada Social i de Salut, que creiem imprescindible:

• Impulsarem el projecte de transformació de l’atenció intermèdia engegat, prioritzant l’enfocament comunitari, el treball integrat amb l’atenció primària de salut per a una atenció integrada i centrada en la persona, evitant l’ingrés sempre que sigui possible, i garantint la proximitat i l’equitat en la provisió de serveis.
• Augmentarem el finançament de l’atenció intermèdia fins a arribar a un 7 o 7,5% de la despesa directa de Salut al final de la legislatura.

Per una millora en l’atenció de la salut mental.

La salut mental és la veritable epidèmia de la nostra societat, el 24% dels adults pateixen problemes de depressió i/o ansietat, i el 7,4% dels infants entre 4 i 14 anys tenen problemes de salut mental, per posar només dues xifres. Estem determinats a fer un salt qualitatiu en l’atenció a la salut mental en tots els seus vessants, i per això conclourem i executarem el Pacte Nacional per la Salut Mental, elaborat des del consens amb el sector. A la vegada, ens comprometem a acabar les tasques començades en la legislatura anterior per la Comissió d’Estudi sobre la Salut Mental i Addiccions per tal de treure’n conclusions sobre la situació actual de la salut mental i les addiccions a Catalunya, quins reptes té i quin ha de ser el camí futur, elaborades pels grups parlamentaris i els membres especialistes a partir de l’escolta i el debat amb els compareixents.

A Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mortalitat prematura en gent jove, de 25 a 34 anys, en ambdós sexes; i podem considerar-ho un problema de salut pública atès que comporta una pèrdua evitable de vides, a més de l’impacte físic, psicològic, emocional i social en les persones i familiars afectats, així com en la comunitat en el seu conjunt. Per tant és imprescindible treballar per la seva prevenció.

• Incrementarem els recursos destinats a la cura de la salut mental un 10% als pressupostos de Salut, amb especial èmfasi en la salut mental infanto i juvenil, i desenvolupant totes les línies preventives i terapèutiques a totes les vegueries, adequant els recursos assistencials a les necessitats de cada territori.
• Definirem, en el marc del Pacte, l’actuació en detecció i prevenció, el tractament clínic, el tractament psicològic, el model específic d’inserció laboral, la garantia de drets (incapacitació, tuteles i mesures de suport a la capacitat jurídica), l’atenció a les famílies, l’abordatge educatiu, els serveis residencials, la desinstitucionalització, la lluita contra l’estigma, entre d’altres. Per a fer-ho possible:
  • Adequarem les estructures sanitàries actuals en l’atenció a la salut mental a les noves necessitats d’atenció, amb reforç dels CSMA, però des d’una mirada comunitària i acabant el procés de reconversió de la mitja i llarga estada psiquiàtrica.
  • En el marc de l’Agència Integrada Social i de Salut establirem programes específics de salut mental de la persona gran als centres de salut mental en coordinació amb les EAIAs, l’atenció primària i comunitària i les residències de gent gran. També unitats d’ingrés de psiquiatria geriàtrica on s’atengui de manera multidisciplinària.
  • Desplegarem i consolidarem de manera equitativa programes a tot el territori català que garanteixin una resposta integrada, global i continuada a les necessitats de les persones amb trastorn mental i addiccions d’elevada complexitat en el seu procés de recuperació i de vida.
  • Reforçarem el model d’actuació integral i comunitari per a la recuperació de les persones amb trastorn mental.
  • Incorporarem estratègies transversals de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció i inserció social i laboral i justícia, posant especial èmfasi en el món educatiu.
• Desplegarem totes les mesures possibles de lluita contra l’estigma que pateixen les persones amb problemes de salut mental i/o addiccions en tots els àmbits de la vida, afavorint la creació de protocols que detectin i reverteixin les accions estigmatitzadores, i treballarem per garantir el dret a l’oblit en les persones que han patit o pateixen alguna addicció.
• Implementarem les mesures necessàries per tractar les persones que pateixen addiccions, i treballarem per promoure l’ús responsable de les noves tecnologies, les pantalles, etc., a mode preventi, per evitar conductes de risc que comportin noves addiccions.
• Desplegarem el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 que té com a missió promoure mesures per a la prevenció i el control de les conductes suïcides, des del suport integral a la vida i des de l’acció intersectorial, per tal de donar les respostes adequades a cada situació, millorar la sensibilització i transformació social envers aquest fenomen, i promoure el benestar emocional i el desig de viure de forma resilient de la població.

Per una millora de la salut pública.

Treballarem per millorar l’acció comunitària des de salut pública i l’atenció primària i comunitària. Els determinants de la salut de la població estan influenciats per l’estil de vida individual, les condicions de vida i de treball, l’alimentació i l’accés a béns i serveis fonamentals, com ara l’educació o els serveis sanitaris. Però molt dels problemes de salut més rellevants estan subjectes a la influència d’aquests determinants i de les condicions de vida de les persones. S’estima que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari.

Per afrontar els grans reptes que la salut pública té a Catalunya impulsem la salut comunitària des de l’atenció primària i la salut pública i totes les actuacions per al foment de l’equitat en salut i millora dels estils de vida de les persones. Volem que les desigualtats en els determinants de salut de la comunitat es redueixin, de manera que les diferències existents no es consolidin ni contribueixin a augmentar les desigualtats socials i econòmiques ja existents. Per això, mitjançant la millora de la informació en equitat i els determinats socials de salut a la història clínica de la població, es realitzarà l’assignació de recursos econòmics al territori i a les diferents àrees bàsiques de salut tenint en compte les desigualtats socials, i per tant les necessitats, també en salut, de la població assignada. En aquest sentit treballarem per assolir un sistema d’ajuts per a l’adquisició de productes sense gluten, especialment destinat a persones celíaques en situació de vulnerabilitat.

Per donar resposta efectiva als reptes actuals i futurs en matèria de salut pública és una prioritat la creació i desplegament de l’empresa pública Agència de Salut Pública de Catalunya. Una necessitat de país per abordar les situacions que requereixen anticipació, resposta ràpida i coordinació amb tot el sistema sanitari, i per això es configurarà de forma descentralitzada i amb una àmplia implantació territorial. Amb una relació bilateral amb la futura Agència de Salut Pública de l’Estat espanyol, el Centre Europeu per la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), l’Agència Europea de Medicaments (EMA), l’Autoritat de Preparació i Resposta enfront Emergències Sanitàries (HERA), entre altres, per estar preparats davant les necessitats requerides en salut pública.

L’Agència de Salut Pública ha de ser la institució d’excel·lència tècnica i científica de Catalunya. Promourà el lideratge del país a nivell internacional en la detecció, vigilància, avaluació i gestió dels riscos per a la salut. Així mateix, serà el centre encarregat de promoure la informació i comunicació a la ciutadania dels riscos i amenaces per a la salut.

En la seva funció d’assessorament i avaluació reforçarà la coordinació amb el sistema sanitari públic impulsant el treball en xarxa i contribuirà en el disseny i l’avaluació de polítiques “Una sola salut” (One Health).

Desplegarem una cartera de serveis amb l’objectiu de treballar per la protecció i la promoció de la salut de la població amb una mirada holística, la prevenció de la malaltia i la vigilància epidemiològica, a fi de tenir capacitat per detectar i donar resposta ràpida enfront amenaces i riscos per a la salut de la població. Alhora ha de poder garantir la resposta àgil i flexible en l’actual context d’emergència climàtica, noves zoonosis, pandèmies o emergències sanitàries.

En definitiva, l’Agència de Salut Pública de Catalunya és una prioritat d’acció política de país que ha de permetre impulsar la salut, des de totes les polítiques i accions, en una iniciativa alineada amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per impulsar la política de salut a totes les polítiques.

• Destinarem entre un 5 i un 6% del pressupost del Departament a inversions en infraestructures sanitàries. És la xifra que recomanen els experts per mantenir el sistema de salut i no caure en l’obsolescència dels equipaments i edificis.
• Garantirem un finançament adequat per desplegar polítiques i programes de salut pública per fer front als canvis en els patrons de salut de la població i les desigualtats socials, les malalties emergents, antibioresistències, salut mental i addiccions. I ho farem assegurant que el pressupost sigui gestionat de manera transparent i responsable amb clara rendició de comptes i optimització de recursos mitjançant la implementació de gestió eficaç i l’ús de tecnologies innovadores. Continuarem amb l’actualització i millora del calendari de vacunacions i immunitzacions sistemàtiques a Catalunya, així com en els programes de cribratge, segons les recomanacions científiques, per millorar-ne la prevenció i detecció precoç de les malalties, (com el del càncer de pulmó en pacients de risc, els trastorns de neurodesenvolupament i de l’aprenentatge en infants, o el cribratge auditiu en adults). També potenciarem el rol de la infermera escolar, depenent del sistema de salut, però integrada a l’equip dels centres educatius. Incorporarem de nou el Test Salut com a eina per avançar cap a la salut en totes les polítiques, potenciant l’enfocament de les polítiques públiques des de tots els sectors, tenint en compte de forma sistemàtica les implicacions de les decisions sobre la salut, buscant sinergies i evitant efectes sanitaris nocius, per tal de millorar la salut i l’equitat en matèria de salut.
• Invertirem en la infraestructura tecnològica necessària i moderna per a la recopilació, anàlisi i difusió de dades de salut connectada amb la xarxa europea. Amb l’ús de tecnologies emergents per millorar la vigilància, la coordinació i l’eficiència i l’avaluació. Desplegant la Xarxa Intel·ligent de Vigilància Epidemiològica de Salut Pública amb capacitat d’anàlisi de dades massives, monitoritzant riscos i donant resposta ràpida enfront alertes, amenaces actuals i emergents per a la salut de la població.
• Professionals: suport, reconeixement i valoració del treball dels i de les professionals en la protecció i promoció de la salut de la població destacant el seu paper fonamental. Per això, reforçarem els serveis de salut pública amb orientació comunitària per poder exercir de manera àgil, coordinada i integrada amb la resta del sistema sanitari, les funcions de promoció, prevenció i vigilància epidemiològica. Alhora, els equips i els i les professionals de salut pública han d’estar altament qualificats amb experiència en diverses àrees de salut pública. En aquest sentit millorarem les retribucions salarials equiparant-les als de la xarxa del SISCAT í promourem la carrera professional del personal tècnic de salut pública per garantir una agència d’excel·lència amb capacitat de captar i retenir talent amb els perfils més adequats.

Farmàcia i medicaments.

Volem construir un país on el dret a la salut sigui una realitat per a tots els ciutadans. És una responsabilitat ineludible aprofitar tots els recursos del nostre abast per aconseguir-ho. La xarxa d’oficines de farmàcia és un recurs extens i proper que cal aprofitar. Treballarem per crear un marc eficaç de relació entre les farmàcies i el Departament de Salut alineat amb el nostre objectiu de salut.

• Promourem la coordinació efectiva de les oficines de farmàcia amb la resta de serveis assistencials, particularment amb l’atenció primària, la farmàcia hospitalària, l’Agència Integrada Social i de Salut i l’Agència de Salut Pública de Catalunya ampliant la concertació actual amb la incorporació de serveis assistencials, amb objectius de salut compartits amb l’atenció primària i la resta del sistema.
• Actualitzarem l’ordenació farmacèutica amb criteris que garanteixin l’accessibilitat de la població i la qualitat de la prestació de serveis sanitaris a les farmàcies comunitàries.
• Treballarem per normalitzar l’ús del català en els medicaments, incloent-hi prospecte (instruccions pacients), cartonatge (identificació exterior de l’envàs), i la fitxa tècnica d’ús per als professionals.

Recerca i innovació.

La Catalunya que volem necessita una estructura de recerca i innovació en salut forta, sòlida i competitiva per consolidar i elevar la seva excel·lència. Apostem decididament per incrementar, amb noves fórmules i eines, els recursos destinats en els pròxims anys a aquests àmbits.

• Crearem l’Agència Catalana de Recerca i Innovació en Salut, que tindrà presència a tot el territori donant suport a totes les entitats, fundacions i unitats que realitzen recerca i innovació en salut a Catalunya i respectant les línies de treball que es duen a terme. Tindrà coneixement dels projectes que s’estan desenvolupant al país i dissenyarà sistemes i fòrums de cooperació i coordinació. Incorporarem els ciutadans en la determinació de prioritats i en l’avaluació dels resultats de la recerca i la innovació. Potenciarem el Programa d’Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut (PADRIS) per tal de millorar l’accés a les dades sanitàries que facilitin la tasca investigadora, racionalitzant-ne i modernitzant-ne la gestió i destinant-hi els recursos suficients.
• Apostarem i invertirem en l’impuls de l’economia de la vida i les indústries de la salut. És el moment de situar Catalunya com a BioRegió referent a nivell europeu i mundial, i potenciar la industrialització, reindustrialització i reconversió d’empreses en aquest sector. Impulsarem la col·laboració publicoprivada en el sector salut entre les empreses, les universitats, els parcs científics, els instituts de recerca i el sistema públic de salut, entre d’altres.

Per una transformació digital del sistema sanitari.

Avançarem en la digitalització del conjunt del sistema sanitari al servei de les persones, fent possible la integració i la interoperabilitat de les diferents xarxes, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i l’accessibilitat de l’atenció. Desenvoluparem totes les potencialitats d’eines com ara la història clínica compartida o La Meva Salut. I promourem noves modalitats d’atenció telemàtica i instruments que facilitin el comandament del conjunt del sistema sanitari català.

La transformació digital ens ofereix un ventall de possibilitats per apoderar la ciutadania en la seva salut, crear sistemes a temps real de vigilància epidemiològica i facilitar la comunicació entre els diferents nivells d’atenció sanitària i social amb els ciutadans i els professionals. Apostem per una república digital també en salut.

• Agilitarem el desplegament de l’Estratègia de Salut Digital de Catalunya. Implantarem sistemes d’apoderament digital de la ciutadania aprofitant totes les potencialitats de La Meva Salut i desenvoluparem eines de comunicació immediata i efectiva entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada, així com entre Drets Socials i Salut (en el marc de l’Agència d’Atenció Integrada Social i de Salut) centrada en la persona, mitjançant eines informàtiques automatitzades.
• Promourem els sistemes d’informació en salut amb el compromís de garantir la protecció de les dades de salut, d’acord amb la legislació, amb les màximes garanties en l’ús per a tercers, assegurant un accés inclusiu a les innovacions tecnològiques, i incorporant la intel·ligència artificial i el big data a la vigilància epidemiològica.

Per una perspectiva de gènere en la salut sexual i reproductiva.

La salut és un dels camps científics on des de fa segles predominen els estereotips i les descripcions androcèntriques. És important reconèixer l’existència d’un biaix en la recerca de les malalties que afecten primordialment les dones. Per tant, és necessari fer un esforç específic també en aquest camp, donant-hi la importància i l’atenció que mereix, per tal de garantir una atenció mèdica equitativa i completa per a tothom. Cal enfocar la sanitat pública des de la perspectiva de gènere per reconèixer les diferències entre dones i homes i per poder diferenciar els resultats i riscos sanitaris en funció del sexe.

• Aplicarem la perspectiva de gènere en tots els àmbits de l’àrea de salut: planificació, diagnosi, prevenció, formació sanitària, teràpia i elaboració d’estadístiques, promovent la perspectiva de gènere en la investigació mèdica per millorar el tractament de malalties que tenen diferent impacte i evolució clínica segons el sexe.
• Generalitzarem la implantació de protocols d’atenció relacionats amb la sospita o l’evidència clínica de maltractament a les persones grans i de violència masclista. Intensificarem la formació del personal social i sanitari en aquest terreny per avançar en la prevenció, la detecció precoç i el correcte abordatge d’aquesta xacra.
• Garantirem el dret a l’avortament, tant farmacològic com quirúrgic, en tot el territori català, així com l’accés a les tècniques de reproducció assistida amb equitat territorial.

Per l’avaluació de les polítiques sanitàries.

Creiem que qualsevol política sanitària i social ha de poder mesurar els seus resultats sobre el benestar dels ciutadans. Reforçarem l’AQuAS com a agència independent per tal que validi totes les pràctiques clíniques en funció dels seus resultats basats en l’evidència científica. Hem de transformar l’AQuAS fins que sigui equiparable al National Institute for Clinical Excellence (NICE) d’Anglaterra. Tota la gestió clínica estarà basada en criteris de resultats objectivables i, per tant, avaluables i comparables.

• Dotarem l’AQuAS de capacitat executiva sobre l’avaluació de l’efectivitat dels medicaments i de les pràctiques clíniques. Dissenyarem i desenvoluparem un marc avaluador de les polítiques del departament tenint en compte l’experiència de la persona/pacient a través d’indicadors PROMs, PREMs, PRIMs i SROIs.

Cuidar la qualitat de l’aire.

Cuidar la qualitat de l’aire és una qüestió que cal abordar des d’una doble perspectiva, la climàtica i la de la salut. Les partícules causants de la pol·lució a les grans ciutats afecten la nostra salut. Aquesta pol·lució és causada principalment pels gasos generats en processos de combustió relacionats amb el transport, ja sigui terrestre, aeri o marítim i els sistemes de calefacció dels edificis. S’ha de caminar cap a objectius més sostenibles de manteniment d’edificis, com també cap a una mobilitat descarbonitzada.

• Impulsarem les mesures i accions necessàries per crear un ecosistema que afavoreixi la descarbonització de processos amb emissions difícils d’abatre, mitjançant la captura i emmagatzematge o ús del CO2 de procés.

Per fer de l’esport un pilar de l’estat de benestar català.

Volem consolidar el model esportiu català com un dels nostres signes d’identitat, que ens posicioni com a país esportiu de referència a Europa i al món, convertint l’activitat física i l’esport en un dels pilars de l’estat del benestar català a partir de dos grans eixos de treball: la construcció d’una societat saludable i la consolidació de Catalunya com a potència esportiva a nivell internacional.

• Defensarem l’autonomia de les federacions esportives catalanes davant el conveni d’integració de les federacions autonòmiques dins de les federacions estatals proposat per l’Asociación del Deporte Español, ja que es tracta d’un conveni invasiu que pretén recentralitzar les competències catalanes i vetar la participació de federacions i seleccions en competicions internacionals.
• Elaborarem, dins del marc general de defensa del català, un pla específic de promoció de l’ús del català en l’esport base.
• Reafirmarem l’activitat física i l’esport com a servei essencial amb la voluntat d’universalitzar la pràctica de l’activitat física al conjunt de la població, perquè esdevingui un dret de tots els ciutadans de Catalunya, sumant esforços amb ajuntaments i entitats esportives, com clubs i consells esportius.
• Promocionarem els professionals de l’activitat física, l’educació física i l’esport en la seva inserció en el mercat laboral, reforçant el seu rol en el desenvolupament d’una societat saludable de manera transversal i en especial conjunció amb els àmbits de salut, benestar i educació per assolir el compliment de les recomanacions de l’OMS de pràctica d’activitat física diària, reforçant la seva figura com a col.lectiu referent per a la promoció de la salut i pràctica esportiva.
• Preservarem el canal televisiu Esport3 mantenint el seu mateix nom, amb programació de qualitat pensada i treballada conjuntament amb federacions, clubs i consells esportius, i presentant amb aquest objectiu un pla de rellançament i promoció.

Per un impuls de les polítiques públiques en matèria d’activitat física i esport.

Catalunya és un país esportiu de referència. Volem consolidar el model esportiu català com un dels nostres signes d’identitat, que ens posicioni a Europa i al món convertint l’activitat física i l’esport en un dels pilars de l’estat del benestar català.

L’esport i l’activitat física han estat declarats béns essencials per a la societat catalana. El teixit esportiu català necessita un suport ferm i ampli per poder desenvolupar tot el potencial que té, i cal crear els mecanismes de visibilització necessaris, com disposar d’un segell de qualitat identificatiu, que garanteixin aquesta qualitat de l’esport català.

Impulsarem una nova llei de l’esport i activitat física de Catalunya. Anirà d’acord amb la societat actual i pensant amb un desenvolupament llarg, en què els canvis socials no quedin obsolets. Una llei que protegeixi a tothom que vol practicar esport i garanteixi els drets, tant dels professionals de l’esport com els dels esportistes catalans. Aquests canvis legislatius han de proporcionar una millor agilitat en el desenvolupament de les polítiques esportives de la mà del sector esportiu del país per contribuir a la modernització, simplificació, digitalització i sostenibilitat del sector esportiu català. Treballarem per una millor coordinació de totes les administracions públiques per optimitzar la definició, planificació i execució de les polítiques esportives, especialment dels ajuntaments i consells comarcals, tenint com una de les prioritats la renovació del parc d’equipaments esportius del país.

• Renovarem l’actual Llei de l’esport i l’activitat física de Catalunya, d’acord amb la societat catalana del segle XXI i la pràctica esportiva.
• Consolidarem els grans equipaments esportius de Catalunya seguint un programa de sostenibilitat i rendiment al territori. Defensarem les grans competicions que són i volen ser a Catalunya, amb les condicions sostenibles que són necessàries, per mantenir un territori amb condicions òptimes.
• Canviarem el model del Consell Català de l’Esport cap a un de més eficient i operatiu, amb l’objectiu de poder resoldre els problemes de col·lapse que pateix aquest òrgan actualment.
• Reforçarem l’aliança entre la Generalitat de Catalunya i els consells esportius per aconseguir la pràctica d’esport i activitat física en edat escolar arreu de les comarques.
• Agilitzarem el registre d’entitats esportives per tal d’evitar un bloqueig en el funcionament i la gestió dels clubs i entitats esportives, un greuge que afecta directament el seu finançament.
• Treballarem amb el Departament d’Educació i la Secretaria d’Universitats per implantar una hora d’educació física diària a totes les franges del sistema educatiu, tant obligatori com postobligatori. La lluita en contra del sedentarisme, l’obesitat, les malalties mentals, compten amb l’ajuda dels professionals de l’esport per obtenir una bona prevenció des de l’inici escolar a Catalunya.
• Desplegarem de la mà del sector els plans estratègics de l’esport escolar i universitari de Catalunya.
• Convertirem l’INEFC en la Universitat de l’Esport de Catalunya. Desenvoluparem el centre INEFC Pirineus a la Seu d’Urgell i millorarem les instal·lacions existents als centres de Montjuïc i Lleida amb la construcció de nous equipaments esportius i residencials. Atendrem les necessitats del professorat i personal d’administració i serveis (PAS).
• Potenciarem la pràctica d’esport a les universitats, consolidant els Campionats de Catalunya Universitaris, dotant l’Esport Català Universitari (ECU) de personalitat jurídica pròpia i d´estabilitat pressupostària.
• Determinarem i desenvoluparem de manera conjunta amb el sector un pla estratègic de la indústria esportiva de Catalunya.

Per l’impuls de l’esport federat i del rendiment esportiu.

Catalunya és un país de campiones i campions. Treballarem per la consolidació de Catalunya com una potència esportiva a nivell internacional dotant el nostre teixit esportiu federatiu de millors eines i més recursos per ajudar-lo a desenvolupar millor la promoció esportiva i la competició, i augmentar els nostres èxits esportius a nivell internacional. Treballarem per afavorir la bona governança dels dirigents de les federacions i entitats esportives catalanes.

• Els professionals de l’esport i els esportistes han de ser el nucli de les polítiques de tecnificació i rendiment de la Generalitat de Catalunya.
• Afavorirem la bona governança de les federacions i entitats esportives, i l’acompanyament a equips directius per una màxima transparència en la seva gestió davant les federacions esportives i clubs.
• Reforçarem l’aliança entre la Generalitat de Catalunya i les federacions esportives per dotar-les de millors eines i més recursos per tal de millorar la promoció i la competició esportiva a Catalunya.
• Consolidarem el model de tecnificació i alt rendiment esportiu apostant per enfortir i ampliar la xarxa de centres de tecnificació esportiva del país. Potenciarem el CAR de Sant Cugat com a centre de referència del rendiment esportiu a Catalunya i al món actualitzant-ne les instal·lacions.
• Posarem l’esportista al centre de les polítiques de tecnificació i rendiment esportiu de la Generalitat, consolidant la carrera dual i l’acompanyament integral de l’administració esportiva en tota la seva carrera, també quan finalitzi la seva etapa de competició. Coordinarem el sector empresarial i industrial esportiu amb l’administració esportiva de la Generalitat com un dels sectors essencials en la planificació i el desenvolupament de polítiques públiques esportives i reforç de les relacions amb les diferents associacions, clústers i organitzacions esportives empresarials i industrials del país.

Per un país que creu en els nous usos del temps.

La majoria de la població catalana sent que “no té temps”, fins al punt que un 20% de la ciutadania a Catalunya experimenta el que s’anomena pobresa de temps; un nombre que augmenta fins al 35% en el cas de les dones amb persones dependents. No disposar de com a mínim dues hores al dia per a un mateix o mateixa és, doncs, causa d’infelicitat i manca de satisfacció amb el benestar propi, com demostra l’índex de benestar subjectiu de Catalunya de 2023. A més, històricament, s’han demostrat els múltiples beneficis de tenir una organització dels horaris més racionals a nivell de salut, productivitat, igualtat i eficiència.

La causa d’aquest malestar recau en el fet que l’organització social del temps, basada en el “triangle de les vuit hores” (8 hores de treball, 8 de descans i 8 d’oci), ja no respon a les nostres necessitats actuals. Aquesta distribució deixa sense resposta les cures (fonamental amb una població amb un repte generacional de baixa natalitat i envelliment de la població) i  tampoc inclou les millores en la producció i l’eficiència que, al nostre país, ha implicat la digitalització.

A més, a Catalunya cal que hi afegim també allò que podem anomenar “desorganització horària”, que en bona part són una rèmora del franquisme i conseqüència de la cultura de la disponibilitat constant, la qual cosa causa problemes socials i individuals a nivell de salut, productivitat i una vida més sostenible.

Per posar remei a un malestar horari que és factor de diferents tipus de desigualtats, Catalunya ha estat pionera en la implementació de polítiques del temps de manera transversal, tant des del Govern de la Generalitat de Catalunya com des d’alguns dels seus municipis.

• Cal impulsar la implementació del Pacte Nacional Temps per Viure. El Pacte Nacional per la Reforma Horària establia uns objectius fins a 2025. Ara cal avaluar el que s’ha avançat i actualitzar-ho per tal de posar en marxa compromisos concrets que garanteixin el dret del temps a tota la ciutadania, fent-ho amb participació ciutadana i d’agents socials.
• Cal afermar una Oficina o Direcció General pel Dret al Temps, que amb el suport del seu equip pugui tingui funcions i recursos per implementar el dret del temps i pugui facilitar una visió transversal de les polítiques implementades a Catalunya. S’ha d’alinear amb les altres polítiques públiques de Catalunya i accions amb ciutadania i altres agents socials i institucionals.
• Cal aprovar el Pla interdepartamental, en què tots els departaments de Catalunya es comprometin a implementar mesures clau pel dret al temps dins del seu àmbit competencial, mantenint el Grup de Treball de Polítiques del Temps creat el 2021.
• Cal consolidar la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, que ja agrupa més de tres-centes organitzacions i és el nexe d’unió per a organitzacions del teixit social i productiu, amb el suport de persones expertes o investigadores i ens locals per avançar cap a uns usos del temps més saludables, igualitaris, eficients i sostenibles a Catalunya.
• Cal consolidar el programa Temps x Cures, que ha alliberat més de 25 milions d’hores a persones cuidadores a tot Catalunya, i expandir-lo a persones que cuiden persones dependents o grans.
• Cal impulsar i donar recursos als municipis per implementar els pactes dels temps, com a mecanisme que permet adaptar els horaris a diferents realitats locals i incorporar les polítiques del temps a l’agenda municipal.
• Cal continuar desplegant la Xarxa de Professionals d’Equitat en els Treballs, ampliant les seves funcions i recursos per impulsar polítiques del temps en tot el territori català.
• Cal impulsar programes de suport a la recerca per a l’explotació de les dades de la nova enquesta catalana dels usos del temps (Idescat), la qual tindrà els primers resultats a l’inici del 2025 i altres fonts oficials que tenen dades sobre els usos del temps (CEO, Índex de Benestar Subjectiu, etc.).
• Cal posar en marxa un programa d’ajuts a les empreses per fomentar una organització més equilibrada dels usos del temps, com ara una reducció o compactació de la jornada laboral.
• Cal seguir liderant i donant impuls a la Time Use Week (Setmana dels Usos del Temps a Catalunya) i a Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals per les Polítiques del Temps, com a lloc de trobada d’administracions locals i supralocals de Catalunya, d’Europa i d’arreu del món per tal d’afavorir una major cooperació pública, intercanviar pràctiques i polítiques i poder buscar més suport i recursos d’institucions supralocals i globals per promoure i implementar polítiques del temps.
• Cal seguir fomentant polítiques públiques basades en l’evidència de la inversió en dades sobre els usos del temps, utilitzant les dades de la nova enquesta catalana dels usos del temps (Idescat), mitjançant la incorporació d’indicadors d’usos del temps i informació rellevant en les enquestes catalanes, estudis de diagnosi i avaluacions de necessitat i d’impacte de les polítiques.
• Cal impulsar polítiques per a la millora de l’organització del temps del personal de l’Administració pública de Catalunya, per un temps corresponsable, saludable i respectuós de les persones que treballen a l’Administració, incloent-hi també els càrrecs de responsabilitat política.

1. Un país solidari que es preocupa per la gent vulnerable.

Espais ideològics:

Cal canviar el concepte de despesa social pel d’inversió per la integració de totes les persones en situació de vulnerabilitat. El fet d’incrementar i valoritzar el pressupost que es dedica a erradicar les situacions d’exclusió ha de ser una de les prioritats del futur govern de Catalunya, fent-ho a través de polítiques públiques que identifiquin i ataquin les causes socioeconòmiques de la pobresa i actuïn com a motor d’empoderament personal i no com a factors de cronificació de les situacions d’exclusió.

I per fer-ho amb eficàcia cal que es dissenyin i s’implementin de la mà de les entitats del tercer sector i els professionals, enfortint-les financerament i dignificant i reconeixent la seva tasca amb millores de les seves condicions de treball.

Confiem en les capacitats de les persones per a poder desenvolupar de manera lliure, autònoma i independent el seu propi projecte vital. Una societat inclusiva i cohesionada és la que no deixa ningú enrere, la que genera les oportunitats perquè totes les persones hi puguin contribuir i participar en igualtat de condicions.

Un sistema que millora la qualitat de vida de les persones, les quals comptaran amb un professional de referència, podran participar en la definició i tindran a la seva disposició un model d’atenció social més proper i adaptat a les seves necessitats, més proactiu i preventiu i amb més serveis de proximitat. Un sistema en què les professionals tindran un paper més actiu i participatiu en la planificació i l’avaluació, disposaran de més temps per fer intervenció individual/familiar, grupal i comunitària i disposaran també de les eines, tècniques i estructurals per millorar la seva pràctica professional i la coordinació amb altres sistemes públics de provisió, com els de salut, educació o habitatge.

Catalunya ha de ser una societat cohesionada que asseguri els mateixos drets i oportunitats a tota la població, que redistribueixi la riquesa per donar una vida digna a tothom i lluiti contra les desigualtats, garantia de drets socials i igualtat d’oportunitats.

Objectius i accions

Una Catalunya amb un nou sistema català de serveis socials.

El Sistema de Serveis Socials és el pilar bàsic de qualsevol estat del benestar modern i avançat, basat en la justícia social. Per assegurar l’atenció necessària ens cal dimensionar i reformar els serveis públics. Volem una societat inclusiva, cohesionada, diversa i solidària, i que prioritza drets bàsics com la salut, l’educació i l’accés a l’habitatge.

El Sistema Català de Serveis Socials, que és un dels pilars bàsics de l’estat del benestar que ens ha de permetre construir una societat inclusiva, equitativa i socialment justa, es troba al davant del seu gran repte: passar de ser un sistema que atén només una part de la població a atendre més gent: des del paradigma de la prevenció i la recuperació, per evitar la cronificació, l’agudització i la institucionalització quan aquesta sigui evitable.

• Racionalitzarem l’estructura administrativa per tal de poder destinar més persones i recursos als serveis directes a la ciutadania.
• Implantarem la finestreta única, cooperació entre administracions i interadministrativa per facilitar els tràmits de la ciutadania i accelerar els processos.
• Revisarem i actualitzarem la cartera de serveis socials: promourem un nou model de cartera orientada a l’atenció centrada en la persona, que sigui flexible i que prioritzi indicadors de qualitat i satisfacció dels usuaris i que les mateixes persones també puguin dissenyar aquells recursos/suports que puguin necessitar.
• Reconeixerem la tasca dels serveis socials. Els serveis socials són un sistema clau pel desenvolupament del territori. Tanmateix, la seva aportació de valor no és prou coneguda ni, per tant, reconeguda, ni tampoc compten amb estratègies i línies d’acció adreçades a incrementar l’impacte global i el retorn que generen.
• Reforçarem l’atenció primària de serveis socials: amb el desplegament de l’acció comunitària inclusiva, dels serveis d’atenció i orientació a les famílies i la consolidació del suport psicològic, jurídic i administratiu als equips bàsics d’atenció social. Avançarem cap a un Sistema de Serveis Socials d’àmbit local integral que aplegui, en un funcionament unificat, el conjunt de serveis socials i altres serveis del respectiu territori i una millor dotació de suports professionals, tot garantint l’abast universal, la responsabilitat pública i les condicions bàsiques d’accessibilitat, participació, equitat i qualitat.
• Prioritzarem la prevenció en el Sistema de Serveis Socials, transformant el sistema actual de reactiu a proactiu.
• Impulsarem la transformació digital dels serveis socials creant una plataforma integrada que sigui útil per a tots els agents i que doni un servei eficient tant als professionals com a la ciutadania. Una plataforma orientada a les dades, que permeti garantir l’equitat del sistema i que alhora possibiliti prendre decisions objectives i justes, és a dir, la utilització d’eines de big data i intel·ligència artificial per planificar millor les intervencions de futur.
• Reduirem la bretxa digital: hem d’avançar cap a una transformació digital del sistema, però tenint en compte que l’accés als serveis i prestacions no han de quedar segregades a causa de la bretxa digital. L’Administració ha de garantir l’accés de totes les persones tot facilitant les eines i els recursos.
• Prorrogarem el II Pla estratègic de Serveis Socials que finalitzava ara al 2024, i que no s’ha arribat a desplegar, i que fou aprovat per consens de tots els agents i administracions implicades.
• Fomentarem uns nous usos del temps mitjançant la reforma horària, per buscar un equilibri més adequat entre la vida professional i la personal, així com un repartiment més equitatiu de les tasques entre les dones i els homes.
• Impulsarem el reconeixement únic de perfils laborals tant públics com privats (infermeria, auxiliars, gerontòlegs, educadors socials, treballadors socials, fisioterapeutes, etc.) entre els àmbits social i sanitari (amb les mateixes condicions laborals i salarials).
• Promourem la participació activa de la ciutadania en el disseny de recursos que donin resposta a les seves necessitats mitjançant estructures participatives, com poden ser consells participatius, consells de la gent gran i altres.

Una Catalunya inclusiva, que no deixa ningú enrere.

Creiem en les capacitats i autonomia de les persones però, quan és necessari, cal que tinguin garantides les necessitats bàsiques. Les societats cohesionades són aquelles en què existeix una igualtat d’oportunitats real. La inclusió de les persones s’aconsegueix a través de la seva inserció social i laboral, perquè la millor prestació és el salari. Ens cal un model d’inclusió social que asseguri a les persones la satisfacció de les seves necessitats bàsiques i que alhora aporti un sistema d’últim recurs que permeti orientar cap a una inclusió social les persones més vulnerables.

• Modificarem la Llei de la renda garantida de ciutadania (RGC): ampliant els drets de les persones (compatibilitzant les rendes del treball de manera ponderada) i les llars destinatàries i incorporant els esquemes de l’ingrés mínim vital de l’Estat, en una finestreta única en benefici de les persones en situació de pobresa. Crearem un complement d’infància similar al de l’ingrés mínim vital, dins la renda garantida de ciutadania.
• Agilitzarem els tràmits burocràtics que comporta l’actual disseny de l’RGC. La renda garantida de ciutadania ha d’anar absolutament lligada a polítiques d’ocupació. Ha de suposar un acompanyament real de la persona. No s’hauria de caure en criteris burocràtics i cal que el seu atorgament sigui immediat; altrament, no serveix per a la greu necessitat present.
• Ordenarem i compactarem les múltiples prestacions per tal de poder promoure l’autonomia i els projectes de vida personal i laboral de cadascú. Cal avançar cap a un sistema menys assistencialista, més eficient i empoderador.
• Redissenyarem les prestacions no contributives: cal una revisió de les diferents prestacions existents, que probablement es podrien reduir.
• Elaborarem el mapa de les llistes d’espera actualitzat per a conèixer millor on hi ha les principals mancances en la dependència.
• Lluitarem contra l’increment de la pobresa i les desigualtats, prioritzant la inversió social i els programes d’atenció a les persones més vulnerables.
• Garantirem els recursos econòmics necessaris per fer efectius els drets socials de les persones amb més dificultats, fent realitat la inserció social per a tothom.
• Impulsarem la coordinació entre administracions per reordenar i integrar la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital, i aconseguir la gestió unificada a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

Una Catalunya que vetlla pels drets de les persones amb discapacitat.

Seguint la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides, garantirem la universalitat d’accés als serveis socials i que la persona sigui al centre de les polítiques socials, per tal que, en funció del perfil i les voluntats, accedeixi o dissenyi els recursos i/o suports més idonis, de manera fàcil, eficient, racional i àgil.

• Desplegarem de l’Assistent Personal a Catalunya la priorització segons la qual el finançament no recaigui principalment en les persones/famílies sinó en la Generalitat, establint també la formació que hauran de realitzar totes aquelles persones que vulguin ser assistents personals, formació alienada amb els principis que emanen de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.
• Reforçarem el servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per garantir que sigui un recurs accessible per aquelles persones amb discapacitat que el necessitin per mantenir-se en la comunitat afavorint la seva autonomia.
• Implementarem un model de pressupostos personals que permeti a la persona disposar d’opcions alternatives a l’actual model “institucionalitzador”, i gestionarem el seu pressupost per poder organitzar-lo segons les seves prioritats.
• Garantirem un suport superior a les persones cuidadores, com el servei de “Respir Plus” a les persones en situació de dependència menors de 60 anys.
• Treballarem amb l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària per assegurar que es compleix l’Estratègia sobre els drets de les persones amb discapacitat per a 2021-2030’ (COM/2021/101 final) i assegurar que qualsevol mesura, acció o servei de l’Agència Integrada Social i Sanitària s’emmarca, es desenvolupa i s’alinea amb el document “Enfocament global de la salut mental”, publicat el juny de 2023 per la DG Sante; DG for Health and Food Safety de la Comissió Europea (COM/2023/298 final).
• Impulsarem el Pacte Nacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Treballarem amb un calendari concret, en la seva execució i avançarem cap a un procediment únic en relació amb l’avaluació de la Llei de dependència (grau de dependència) i la Llei de discapacitat (grau de discapacitat) a fi d’optimitzar els recursos públics destinats a la valoració d’ambdós graus.
• Desplegarem el Pacte Nacional de Salut Mental. Un desplegament efectiu de l’eina QualityRights, dissenyada per l’OMS, per transformar els sistemes de salut i serveis socials, fent efectiu el canvi de paradigma en les diverses polítiques públiques. Així mateix, implementarem els objectius estratègics que es contemplen en la Proposta de les estratègies del Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional elaborat per la Taula Nacional de Salut Mental i dotarem de pressupost per a fer-ho possible.
• Plantejarem una Estratègia catalana de desinstitucionalització, la qual asseguri que aquelles persones que surtin de les institucions puguin rebre els suports necessaris per tenir una vida digna a la comunitat.
• Promourem l’accessibilitat pluridimensional universal a través de la formació i la sensibilització social, així com la inversió de recursos. Parlem d’accessibilitat digital, accessibilitat comprensiva, accessibilitat arquitectònica i urbanística, accessibilitat sensorial i accessibilitat econòmica.

Una Catalunya que aposta per una autonomia personal universal.

Hem de capacitar les persones perquè puguin viure en el màxim grau d’autonomia. Segons la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat aprovada per les Nacions Unides, tota persona ha de poder triar on vol viure i amb qui vol viure, tenir els suports que necessita i accedir als serveis de la comunitat de manera inclusiva, evitant la segregació de recursos i incorporant les persones amb discapacitat amb igualtat de drets.

• Impulsarem una nova llei de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència amb l’objectiu de garantir el dret d’accés universal a l’autonomia de les persones grans i de les persones amb discapacitat, articulant un nou sistema català de promoció de l’autonomia personal i de l’atenció a la dependència tenint en compte tot el cicle de vida, amb la creació de contextos inclusius i un sistema de suports a partir d’una cartera de serveis socials adequada i que posi el focus en la promoció i les capacitats de les persones.
• Mentrestant no puguem disposar d’una llei pròpia a Catalunya, ens cal l’agilització de tràmits de dependència i reconeixement de discapacitat, tot reformant els tràmits a partir d’una sol·licitud única que generi tots els efectes per al ciutadà, i que la valoració del professional d’un equip de valoració (dependència o discapacitat) serveixi per a qualsevol altre durant un període de temps.
• Revisarem les valoracions per accedir a un grau de dependència (actualment no s’adeqüen a les necessitats reals de les persones usuàries). Cal una revisió també del càlcul econòmic de les mateixes persones usuàries de serveis.
• Impulsarem la creació de l’Agència Integrada Social i Sanitària com un model de governança compartida als espais on hi ha interacció entre l’àmbit social i el de salut al llarg de la vida.
• Professionalitzarem i potenciarem el servei d’ajuda a domicili. Millorarem la formació, els perfils professionals d’atenció domiciliària, el reconeixement salarial de la tasca i, reforçarem els serveis d’ajuda a domicili en funció de les necessitats de cada persona.
• Revisarem el model residencial: treballarem per un nou model residencial per a persones dependents; que atengui perfils complexos i que defugi la infantilització dels usuaris; i que conjugui l’atenció a la mateixa llar i l’atenció residencial, de manera que la persona dissenyi com vol ser atesa.
• Redissenyarem el servei de transport adaptat fins ara coordinament amb el departament competent en mobilitat i transports.
• Revisarem el sistema de valoració de la dependència perquè s’optimitzin els recursos amb la valoració de la discapacitat i es redueixi el temps d’espera i de resposta. Augmentarem el nombre d’equips de valoració.
• Transformarem l’actual model institucionalitzador a un model comunitari donant resposta durant el procés a les necessitats emergents.
• Crearem serveis innovadors, com a vertaderes alternatives d’habitatge per a gent gran, fomentant la cohesió territorial i les relacions intergeneracionals.
• Revisarem el Pacte de persones amb discapacitat perquè estigui en la línia de l’Estratègia Europea per la Discapacitat 2020-2030.

Una Catalunya que defensa els drets dels infants i de les seves famílies.

La cura per part de les administracions de les persones més vulnerables ha de ser un objectiu primordial. Així mateix, també ho és la promoció de les condicions perquè els infants puguin desenvolupar les seves capacitats i exercir els seus drets en plenitud. Les polítiques d’infància dibuixen, entre altres, la naturalesa d’un bon govern.

La família és una de les estructures socials bàsiques que contribueixen a la cohesió de tota la societat. La nostra societat plural i diversa ha permès que aquesta forma d’estructurar-nos es diversifiqui, i ara les polítiques públiques hi han de ser per acompanyar, promocionar i enfortir les famílies i les seves formes plurals.

• Disminuirem els temps d’espera per a les resolucions relatives a les famílies nombroses, monoparentals o monomarentals.
• Atorgarem més pes a la condició de monoparentalitat i monomarentalitat als diferents ajuts.
• Desplegarem de forma efectiva de la Llei dels drets i oportunitats de la infància i l’adolescència, amb una aposta clara pel treball comunitari i dotant de més recursos el sistema de protecció a la Infància. Intensificarem el desplegament de l’estratègia Barnahus contra les violències sexuals a infants i adolescents.
• Redissenyarem els equips preventius en la primera infància i adolescència en l’àmbit de la salut mental per fer-los més accessibles i flexibles.
• Reforçarem els serveis socials per fer front als casos d’infància en risc. Els nens i les nenes són els més perjudicats per les crisis i les situacions de vulnerabilitat. Cal posar tota l’atenció i reforç a aquells serveis d’atenció i detecció a la infància en risc. És molt important el reforç i la implementació del SISI (Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies).
• Replantejarem els equips d’atenció a la infància i adolescència (EAIA). Un cop atesa la vessant social cal donar especial importància a la tramitació àgil, eficient i amb la major seguretat jurídica possible, atesa la sensibilitat de l’àmbit a tractar. És necessari un reforç de les ABSS (competents en matèria de risc) per tal de poder fer una bona detecció de casos, treball amb les famílies i els infants previ a un recurs de protecció.
• Impulsarem la funció de les Taules Territorials d’Infància (recuperar la seva activitat dins el marc de la Taula Nacional i el desplegament de la Llei 14/2010) i el Consell de la Infància i l’Observatori dels Drets de la Infància.
• Atendrem els menors no acompanyats. Cal posar sobre la taula alguns dels conceptes, idees i prejudicis sobre immigració i educació que fonamenten les actuacions i, a partir d’aquí, dibuixar línies de futur. Cal aportar elements que ajudin a comprendre millor aquests menors. Cal captar una imatge de conjunt de les actuacions que s’han fet des de les diferents institucions i també des de la ciutadania. Cal situar com a protagonistes de l’anàlisi no només els menors sinó també la societat d’acollida, que amb les seves reaccions és la que pot facilitar o dificultar una inserció social plena. Cal centrar-nos en les qüestions de fons més que en les de forma, analitzant críticament i de manera constructiva les respostes que s’han donat, i valorar les dificultats i les mancances que encara queden per resoldre.
• Acompanyarem els joves extutelats de més de 18 anys. Cal preveure el seu desinternament amb condicions perquè es pugui desenvolupar de la manera més autònoma possible (habitatge, recursos econòmics i treball, xarxa comunitària i documentació).

Una Catalunya que lluita contra el sensellarisme.

Farem de la lluita contra el sensellarisme, un dels eixos principals de les polítiques públiques d’habitatge, intervenint des del model “Housing First”, basat a facilitar un habitatge i suport social des de l’inici del procés d’accés a l’habitatge. En aquest model, la persona es compromet a complir tres condicions mínimes: aportar una part dels ingressos, evitar conflictes veïnals i acceptar la visita setmanal d’un equip de suport.

Aquest model d’intervenció, el “Housing First”, és una eina, no una solució, i per tant demana ser complementada amb polítiques públiques que facilitin l’accés a un habitatge assequible per part dels col·lectius econòmicament més vulnerables.

• Consolidarem la implementació de l’estratègia integral d’abordatge del sensellarisme, en cooperació amb els ens locals i les entitats del tercer sector, per garantir el dret a l’habitatge a les persones sense sostre, implantant el “Housing First” a Catalunya.
• Promourem el Pacte Nacional per a l’Habitatge Social que garanteixi l’accés al parc d’habitatge social, tant en modalitat de lloguer com de compra.
• Incrementarem l’oferta pública i privada d’habitatges de lloguer assequible, i promourerem un parc d’habitatges de lloguer social per a persones que tenen dificultats afegides a l’accés a l’habitatge, com les persones amb rendes mínimes i les persones amb discapacitat.

Una Catalunya que es construeix amb el tercer sector social.

Catalunya s’ha caracteritzat per un teixit d’entitats socials (associacions, fundacions, cooperatives, etc.) ampli i potent. Aquesta riquesa l’hem de promoure, respectant la seva llibertat d’actuació, i s’ha de reconèixer que és un servei públic. En aquests moments, la crisi de la covid-19 ha posat moltes entitats al límit de la viabilitat. Ara és el moment d’estar al seu costat i ajudar-les perquè puguin seguir endavant amb força. Aquesta és la millor manera de posar en valor el conjunt del tercer sector social.

• Aprovarem la Llei del tercer sector: finalitzarem la tramitació parlamentària de la llei per tal d’establir un marc jurídic que reguli i que reconegui el tercer sector social català.
• Aprovarem la Llei de concertació social: tirarem endavant el projecte de llei catalana d’acció concertada que garanteixi la qualitat i el servei centrat en la persona i que tingui com a eixos vertebradors els principis de l’economia social i solidària, entre ells la governança democràtica, el no lucre i la millora de la comunitat i l’entorn, en la provisió de serveis socials i d’atenció a les persones.
• Aprofundirem en el diàleg i l’acord amb el tercer sector social, tenint en compte la pluralitat i la diversitat del conjunt d’entitats i fundacions, prioritàriament a través de la Taula del Tercer Sector Social i la Confederació.
• Promourem el voluntariat social de les entitats i s’ha de reconèixer que són un servei essencial que reforça la tasca (mai no la substitueix) dels professionals de cada àmbit.

Una Catalunya que també és gitana.

La comunitat gitana, amb la seva organització i idiosincràsia, necessita mesures específiques que abordin l’alta incidència de la pobresa i la profunda bretxa de desigualtat que afecta aquesta comunitat en els àmbits de l’educació, l’ocupació i l’accés a un habitatge digne, entre d’altres. A tot això, se li suma la discriminació i l’antigitanisme que afecta totes les esferes de la vida de les persones gitanes. Es requereixen, per tant, mesures per a compensar la seva situació de desavantatge, garantint la igualtat, la inclusió i la participació en línia amb l’Estratègia Nacional per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2021-2030 i el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya.

• Dissenyarem un pla de xoc per combatre el fracàs escolar i la lluita contra la pobresa, específic per la comunitat gitana.
• Promocionarem la participació del poble gitano en les diferents esferes de la societat.
• Rehabilitarem els barris en situació d’alta vulnerabilitat.
• Posarem en marxa serveis d’assistència i orientació a les víctimes de discriminació per origen ètnic o racial.
• Impulsarem mesures inclusives per a reduir la bretxa digital.
• Intensificarem les polítiques actives d’ocupació, especialment aquelles adreçades a col·lectius d’atenció prioritària com la població gitana.

1. Un país centrat en la seva gent, atent als reptes demogràfics, des de l’emancipació dels joves i l’allargament de l’esperança de vida fins a l’acollida i la integració dels nouvinguts.

Cal impulsar una estratègia nacional d’emancipació dels joves per garantir el desenvolupament dels projectes de vida dels joves catalans.

Catalunya és i ha de ser una terra d’oportunitats, on les persones puguin desenvolupar els seus projectes de vida amb llibertat, seguretat, igualtat i justícia. Un país on no només es pugui viure, sinó que s’hi pugui arrelar i prosperar. Fer de Catalunya la terra on creixeran i viuran els nostres fills i joves és un dels ideals del catalanisme polític i ho és, també, el de les noves generacions de catalans, els joves de Catalunya.

Com és sabut, correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de joventut. És per això, que una de les prioritats de la nostra obra de Govern és la política pensada perquè els joves catalans puguin escollir i desenvolupar lliurement el seu projecte de vida a la nostra terra. És una prioritat de present, no només de futur. Perquè la joventut és una part imprescindible i rellevant de la nostra societat i el fet de proporcionar les condicions per tal que es puguin emancipar de forma efectiva i segura és, en definitiva, treballar en el present per construir un país de benestar i oportunitats, que pugui garantir casa, feina i futur, no només als joves, sinó a tots els catalans.

És per això, que la perspectiva juvenil ha de formar part de totes les polítiques de la nostra obra de Govern. I ho farem promovent l’accés a l’habitatge entre els joves, així com amb la inserció al mercat laboral en condicions dignes, per facilitar l’emancipació i reduir la precarietat juvenil. És imprescindible en aquest punt que emprenem polítiques efectives i reals d’emancipació per revertir el repte demogràfic que afrontem a Catalunya, enfortint el sistema universitari català, així com promovent els estudis de formació professional, per garantir de nou l’ascensor social que comporta una educació de qualitat, garantint l’ús del català com a llengua vehicular en tots els cicles educatius i promovent i impulsant iniciatives de creació de continguts audiovisuals en català entre els joves, per fomentar l’ús social de la nostra llengua entre ells. També treballant per potenciar el lleure, l’oci i l’esport en l’etapa juvenil, així com l’associacionisme arrelat al nostre país, per fomentar la cohesió i combatre l’exclusió social. Cal garantir l’equitat territorial per tal que els joves puguin elegir amb igualtat d’oportunitats en quina part del nostre país volen desenvolupar el seu projecte de vida i combatre de forma efectiva el despoblament rural. En definitiva, fent de Catalunya un país on viure, treballar, arrelar i prosperar.

El mateix, correspon també al Govern de la Generalitat, defensar i protegir les polítiques de joventut davant de qualsevol ingerència o invasió competencial de l’Estat espanyol, ja sigui a través del Ministeri d’Infància i Joventut o davant l’anunci de la nova llei espanyola que es vol impulsar i que tractarà sobre polítiques de joventut. Per tant, serà una absoluta prioritat de la nostra obra de Govern garantir que les nostres competències en matèria de política de joventut són respectades.

I tot això, ho farem pels joves i amb els joves, perquè han de participar dels canvis necessaris perquè Catalunya sigui digne dels catalans. I per construir una Catalunya que es mereix la llibertat i l’ha de conservar. Perquè els joves són l’esperança i la llibertat.

Objectius i accions

Hem de definir un nou model de governança per garantir les millors polítiques de joventut des d’una transversalitat interdepartamental. Per això:

• Incorporarem la perspectiva juvenil a les normatives de la Generalitat per avaluar l’impacte sobre la població jove, atès que creiem indispensable consolidar el paper transversal i central que han d’ocupar les polítiques de joventut. Així que apostarem perquè les polítiques de joventut tinguin un impacte interdepartamental a tot el Govern.
• Iniciarem el procés participatiu per a modificar la Llei 33/2010 de polítiques de joventut, durant la present legislatura, per tal d’enfortir la participació del jovent i atendre les diverses i canviants necessitats d’aquest col·lectiu.
• Impulsarem una Estratègia Nacional d’Emancipació per als joves catalans que garanteixi l’accés i la igualtat d’oportunitats al nostre país per tal de reduir l’edat mitjana d’emancipació. Ho farem amb un programa que avaluï la situació específica d’emancipació i emergència residencial dels joves de Catalunya, així com la realitat ocupacional, tenint en compte els estudis que les entitats i els referents juvenils del país han treballat durant els darrers anys, amb l’objectiu de poder avançar cap a l’emancipació plena pels joves del país.

Els joves han de poder emancipar-se. L’escassa oferta d’habitatge de lloguer i compra a moltes ciutats del nostre país i el seu preu elevat provoca l’expulsió de persones joves de les ciutats on han crescut i viscut. S’ha de fer efectiu el dret a l’habitatge i la propietat, procurant que estigui a l’abast de tothom, també dels joves.

• Cal promoure un programa de crèdits per a l’emancipació amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge dels joves de 18 a 35 anys. L’aval d’aquests crèdits ha de facilitar als joves l’accés al finançament per poder cobrir les despeses inicials a l’hora d’accedir a un habitatge de compra i de lloguer.
• Així mateix, a escala impositiva:
  • S’ha d’augmentar l’edat de l’adquisició d’habitatge per a joves de 32 a 35 anys i incrementar el mínim de la suma de la base imposable general i la de l’estalvi.
  • S’han d’impulsar incentius i bonificacions fiscals per aquells propietaris d’immobles que posin a disposició l’habitatge a joves de fins a 35 anys.
  • S’ha d’augmentar la bonificació del lloguer jove sobre l’IRPF en el tram autonòmic, del 10% al 20%, incrementant alhora fins als 35 anys la possibilitat de sol·licitar aquestes bonificacions
• Cal crear una renda de suport a l’emancipació juvenil que unifiqui en un sol programa els ajuts de suport al lloguer, del Govern de la Generalitat i del Govern espanyol, establint un bo jove i revisant alhora els criteris per garantir la màxima equitat, tenint en compte les zones tensades i l’ampliació del límit d’ingressos màxims.
• Cal incrementar el parc públic d’habitatge de lloguer social destinat als joves, reservant com a mínim un 25% de les promocions de lloguer o compra per a joves.

S’ha de garantir l’ocupació de qualitat, com a generadora d’oportunitats pels joves. Els joves han de tenir una feina amb unes condicions dignes. Hem de vetllar pel compliment de la normativa laboral, sovint vulnerat quan es parla de primeres feines dels joves (horaris, salaris, tipus de tasques a fer, etc.). Per això ja des de l’inici, defensem les pràctiques curriculars obligatòries que siguin remunerades, alhora que s’ha de garantir un entorn òptim per afavorir el creixement de joves emprenedors, així com impulsar incentius per a les empreses que contracten persones joves.

• Impulsarem en el marc del Consell de Relacions Laborals, com a òrgan de participació institucional, de diàleg i de concertació social en matèria de relacions laborals, apostant per a la realització d’un nou estudi d’actualització del salari mínim de referència català (SMR), per tal de complir amb la recomanació de la Carta Social Europea, per avançar en la lluita contra la precarietat juvenil.
• Crearem un pla d’ocupació per a joves per a reduir substancialment l’atur juvenil, i prioritzarem la continuïtat en el mercat de treball i unes condicions laborals de qualitat, amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones joves en entrar i establir-se al món laboral. Des del vessant de l’àmbit privat és essencial incentivar la contractació de joves titulats a les empreses catalanes, oferint programes orientats al col·lectiu de joves, ajudant a subvencionar els costos de Seguretat Social i de contractació de l’empresa. Així mateix, des del vessant de l’àmbit públic, és imprescindible ampliar el nombre de places disponibles per a rebre ajudes a joves opositors als cossos A1 i A2 de la Generalitat que han cursat els seus estudis a Catalunya, per tal de democratitzar l’accés a la carrera judicial i fiscal, i fomentar el català per assegurar que la situació econòmica dels opositors no sigui un impediment per accedir a aquesta preparació.
• Impulsarem bonificacions fiscals a empreses durant el primer any després d’incorporar un treballador jove amb contractació laboral indefinida, a la vegada que impulsarem una reducció fiscal a noves empreses impulsades per joves per tal d’afavorir la seva viabilitat en el curt termini i que impactin en el seu creixement, de forma social en un futur de viabilitat econòmica, especialment en aquelles que no disposen d’un capital extens per fer front a les grans despeses fiscals.

Cal fer un pacte de país per assegurar i dotar de recursos la protecció i el benestar emocionals dels nostres joves. La salut mental és un dels principals problemes entre els joves, amb xifres que voregen el 14% de joves a Catalunya que pateixen malalties relacionades. És per això que reforçarem el sistema de salut mental a través de l’atenció primària, per arribar a la mitjana de quotes assistencials de professionals relacionats amb la salut mental. A més, creiem que l’assistència ha de poder ser propera i descentralitzada, i per això apostarem per projectes de tractament que posin el jove al centre, sense perjudici del seu lloc de residència. I, amb la finalitat de reduir dràsticament la xacra que suposa el suïcidi juvenil, crearem un programa integral de suport a instituts i agents implicats, garantint l’anonimat, per poder abordar la problemàtica de la manera més propera i amb el mínim risc possible cap als joves.

• Salut mental
  • Reforçarem el sistema de salut mental de Catalunya a través de l’atenció primària, duent a terme processos de contractació laboral arreu del país de psicòlegs generals sanitaris, per arribar a la quota assistencial, en una dècada, d’un professional de la salut mental per a cada 2.500 habitants, a la vegada que incrementarem el 10% les partides destinades a la salut mental, atès que necessitem més recursos, amb especial èmfasi a la Salut Mental infantojuvenil.
  • Promourem la creació d’un projecte de tractament de la salut mental descentralitzat i itinerant per facilitar un diagnòstic ràpid i tractament, posant el jove i la seva problemàtica al centre, estigui a la població que estigui de Catalunya.
  • Elaborarem un Pacte Nacional d’educació emocional per a infants, adolescents i joves que permeti definir un veritable programa específic de prevenció i abordatge al suïcidi, on es doni suport integral en instituts i mitjançant agents implicats de manera anònima, tant presencialment com digitalment, a fi de garantir un accés fàcil i segur a aquests professionals.
• Salut comunitària
  • Negociarem amb l’Estat les competències per a la convocatòria, gestió i execució de l’examen pel procés del metge intern resident (MIR) per poder defensar criteris unificats i propis de la comunitat estudiantil catalana, com per exemple l’exigència del títol C1 de català.
  • Reforçarem les condicions laborals dels Interns Residents en totes les seves especialitats i doctorands en salut, incrementant la seva retribució i reduint jornades extenuants, i evitar la precarietat laboral juvenil del sector sanitari, com també promovent més places als hospitals universitaris amb l’objectiu d’evitar la pèrdua de talent.
  • Impulsarem un pla nacional d’educació emocional on, entre altres, es recullin campanyes de sensibilització sobre el consum de drogues a la infància, adolescència i joventut, així com campanyes de sensibilització contra la ludopatia i les addiccions al joc en línia, parant especial atenció a restringir la difusió via publicitat, especialment a internet, d’aquestes activitats.

Estructurar una formació educativa diversa, de qualitat i de recorregut durant tota la vida, amb especial èmfasi durant l’etapa de la joventut.

Els joves han de poder estudiar a les universitats catalanes sense que els costi més diners que altres joves de l’Estat espanyol. Per això és imprescindible que disposem a Catalunya de la gestió directa de totes les beques universitàries, incrementant-ne la quantitat i la dotació econòmica per tal de fer-les més accessibles a un nombre més gran d’estudiants i amb unes millors condicions. Només d’aquesta manera es garantirà la igualtat d’oportunitats i es promourà l’ascensor social.

Hem de prestigiar la formació professional com una opció acadèmica que pugui ser vista com un estudi finalista i no pas com un complement o contraposició a la universitat, adaptant-lo a les necessitats laborals que hi ha arreu del nostre territori i que eviti la precarització laboral.

• Promocionarem l’elecció dels estudis de formació professional per tal de reconèixer i prestigiar l’FP com una opció acadèmica que pugui ser vista com un estudi finalista i no pas un complement i/o contraposició a la universitat. Potenciarem, en especial, l’FP dual en coordinació amb les institucions i els agents econòmics i socials. En aquest sentit, cal impulsar centres d’FP territorialitzats enfocats a respondre a la realitat territorial de cada ciutat i cada comarca, alhora que afavoreixin el vincle entre el món acadèmic i el teixit empresarial de cada zona.
• Negociarem amb l’Estat la gestió directa de totes les beques, potenciant la finestreta única en la tramitació de beques i ajuts per part de l’AGAUR. Tanmateix, és important continuar millorant la política d’equitat d’accés i en la selecció d’estudis reforçant el sistema d’orientació personal i acadèmic-professional, completant el procés de reducció de preus públics i la igualtat de preus entre els graus i els màsters, l’impuls de les beques salari i l’eliminació de biaixos econòmics en l’elecció d’estudis.
• Fomentarem un model de pràctiques remunerades i obligatòries, en què els criteris acadèmics i econòmics mínims estiguin unificats entre els centres d’estudis, donant així les mateixes oportunitats a tots els estudiants. A més, impulsarem un seguiment per garantir que siguin pràctiques realment formatives i generadores d’expertesa i no de desenvolupament de tasques rutinàries.

Hem de promoure l’associacionisme juvenil. I s’ha de fer entenent que l’associacionisme juvenil és un dels grans pilars de la nostra societat i és absolutament necessari escoltar-los, fer-los partícips i apropar-los a les institucions. Cal que els joves tinguin veu i que se sentin interpel·lats per l’acció política. Els joves no només són el futur, sinó que són també el present de les polítiques d’aquest país.

• Cal desplegar la Llei de foment de l’associacionisme amb l’Agència Catalana de Foment de l’Associacionisme oferint el suport i recursos a les administracions locals, a la vegada que s’afavoreixi la gestió administrativa, permetent desburocratitzar i facilitar els tràmits, a les entitats i associacions a través de la finestreta. Així mateix, aquesta llei crea l’Observatori de l’associacionisme com a unitat orgànica de dades i resultats, així com un centre de recursos amb el CNJC per a proporcionar materials, guies i espais a les entitats juvenils, per la qual cosa és primordial el desplegament d’aquesta Llei.
• Preservarem i potenciarem els espais de trobada i de representació de l’associacionisme juvenil, com el CNJC i altres col·lectius de joves professionals associats. S’ha d’entendre que l’associacionisme juvenil és un dels grans pilars de la nostra societat, raó per qual és absolutament necessari escoltar-los, fer-los partícips i apropar-los a les institucions.

Un dels pilars de qualsevol societat és l’educació en el lleure. S’ha de promoure i invertir en aquest tipus d’educació, que és l’única que ensenya els valors que tenim com a país fora d’un àmbit formal, molt més proper i molt més dinàmic. Aquesta educació s’ha de protegir de burocràcies complicades i evitar l’intrusisme excessiu de les institucions, les quals han d’ajudar i acompanyar, però mai intervenir.

• Donarem suport a les entitats d’educació en el lleure prioritzant els pagaments de subvencions a principis d’any, per poder assegurar la tasca i l’equilibri comptable d’aquestes organitzacions.
• Crearem el portal d’espais joves amb un llistat únic de tots els espais disponibles d’educació en el lleure, tant pel que fa a sales com a cases de colònies i campaments, siguin de pagament o d’ús gratuït, per tal de facilitar-los a aquelles entitats més petites que necessiten espais i no tenen mitjans per accedir-hi.
• Apostarem i fomentarem un espai públic per als joves. Els joves han de poder gaudir dels carrers i les places també, en convivència amb la comunitat, duent a terme les seves activitats i sentint que són partícips i corresponsables de l’espai públic, i les administracions cal que garanteixin aquests espais a la vegada que fomentin un model d’oci juvenil, divers, responsable i saludable que pugui donar resposta a les necessitats dels joves, i alhora empoderar-los per poder aprendre, ensenyar i divulgar els coneixements de l’associacionisme i la cooperació entre joves.

Ser jove en català per garantir el futur de la nostra llengua. Els joves volem viure en català a Catalunya. És absolutament necessari blindar el català a tots els espais, com a l’escola i als mitjans. En aquest sentit, apostarem i finançarem l’entreteniment en català per als adolescents i joves en els mitjans de comunicació públics, plataformes de contingut audiovisual, sigui en versió original, doblades o subtitulades, i que siguin exemplars en l’ús del català, així com impulsarem un premi per reconèixer i promoure la creació de contingut en català.

• Potenciar el Carnet Jove Local a través del seu desplegament territorial arreu del país i estudiar integrar-hi el programa Cultura Jove, per garantir l’accés a la cultura tot adoptant les mesures adreçades a incentivar el consum cultural, així com ampliar-ne els recursos per garantir una major oferta a escala territorial.
• Blindarem el català com a llengua vehicular a tots els àmbits de la vida juvenil, sense excepció, davant l’emergència de la parla del català entre els joves, a la vegada que fomentarem el coneixement i la pràctica de la cultura popular d’arrel tradicional als joves, a través de les entitats i associacions per garantir el relleu generacional de les nostres tradicions i del teixit associatiu del país. En aquest sentit, apostarem i finançarem l’entreteniment en català per als adolescents i joves en els mitjans de comunicació públics, plataformes de contingut audiovisual, sigui en versió original, doblades o subtitulades, i que siguin exemplars en l’ús del català, a la vegada que fomentarem la creació i l’emprenedoria cultural joves de proximitat en àmbits com l’audiovisual, l’editorial, la dansa, el teatre i que prioritzin generar contingut cultural en català.
• Impulsarem un premi de creació de contingut a les xarxes socials en català, replicant d’altres esdeveniments similars, amb col·laboració publicoprivada per difondre, reconèixer i promocionar la llengua i el seu ús entre els joves.

Vetllem per un país d’igualtat territorial en defensa dels projectes laborals, socials i de desenvolupament personal dels i les joves als seus pobles. Cal que desenvolupem una estratègia territorial per generar oportunitats i ocupació de qualitat als territoris rurals de Catalunya i fomentem el retorn de les persones joves amb formació, a les seves poblacions d’origen, que els permeti arrelar-se i no hagin de triar entre família o feina. La retenció del talent és una estructura d’estat que garanteix l’estat del benestar i el futur econòmic del país.

• Crearem un programa d’ajuts Jove Agricultor pel finançament d’arrencada de nous agricultors joves, fomentant alhora el relleu generacional.
• Rehabilitarem habitatges per a joves en zones amb risc de despoblament.Crearem un pla de foment dels habitatges rurals amb una línia d’ajuts per a rehabilitar habitatges i equipaments destinats a habitatge públic en poblacions de baixa densitat i els posarem a disposició de la població jove de menys de 35 anys, a la vegada que caldrà desenvolupar una estratègia territorial per generar oportunitats i ocupació de qualitat als territoris rurals de Catalunya, per fomentar el retorn de les persones joves amb formació, a les seves poblacions d’origen que els permeti arrelar-se i no hagin de triar entre família o feina.
• Potenciarem el Projecte Pràcticum Odisseu per promoure pràctiques universitàries remunerades en empreses situades en municipis rurals, com a projecte que incentiva la competitivitat empresarial, així com la lluita per revertir la situació de despoblament rural. La presència de les persones joves i el seu protagonisme en el medi rural és clau per un desenvolupament local innovador, sostenible, que genera equilibri territorial i projecta el talent arreu del país. També s’estudiarà la seva implementació en altres àmbits formatius.

Per un país on puguis ser jove com vulguis i com et sentis. Els joves volem tenir relacions sexuals segures i lliures, que es basin en el respecte mutu, fugint d’estereotips. L’educació sexual ha d’implicar tots els segments de la societat, trencant tabús i estigmes.

• Garantirem el dret a la salut sexual a tot el territori de Catalunya i als beneficis de l’avenç científic, alhora que apostem per la recerca i defensem la lliure elecció de triar amb qui comparteixes vida sexual, sense perjudicis de cap mena.
• Abordarem l’educació sexual de forma interdisciplinària i sense tabús, la la qual cal dur a terme necessàriament des del profund respecte a un mateix i a les persones amb qui es mantenen relacions, lluitant fermament contra la violència masclista. També treballarem per dissociar pornografia amb practicar sexe.
• Augmentarem la dotació pressupostària destinada a sensibilitzar la població jove sobre la importància de tenir sexe segur, donant a conèixer els tractaments preventius, les mesures de protecció i les mesures posteriors a l’exposició, amb una visió interseccional i amb perspectiva de gènere, tot generant campanyes i continguts formatius específics, en l’àmbit de l’educació afectivosexual, per tal de revertir la manca de perspectiva interseccional i, especialment, des d’una perspectiva intercultural entre els joves.

Una Catalunya que cuida les seves persones grans.

L’augment de la longevitat, que, juntament amb el descens de la natalitat, és la causa universal de l’envelliment de la població, afecta la societat en general i les persones en particular. Avui dia una de cada quatre persones a Catalunya supera els 60 anys. És, en ell mateix, un procés doble, col·lectiu i particular.

Aquest procés ens impel·leix a abordar amb caràcter prioritari, i aquest és el nostre compromís, el pes de determinats processos d’exclusió social que estan afectant el mateix concepte d’envelliment en la nostra societat, com ara el fenomen de l‘edatisme, que és una forma de discriminació social per qüestió d’edat que afecta molta gent gran.

Una societat de progrés ha de garantir els mateixos drets i deures per a totes les persones independentment de la seva edat, capacitats i les seves característiques socioeconòmiques i culturals. Per tant, volem fer més fàcil i més còmode la vida de tots els ciutadans de Catalunya.

Des d’una perspectiva de salut pública, és important desenvolupar accions que afavoreixin l’envelliment saludable de la nostra gent gran, i recuperar-ne el valor afegit de les seves experteses. Les persones grans aporten a la societat experiència i saviesa, i alhora han de ser capaces d’adaptar-se a les noves realitats tecnològiques i culturals.

• Aprovarem la Llei de la gent gran.
• Aprovarem la Llei de l’agència de l’atenció integrada social i sanitària de Catalunya amb la participació real de les administracions locals.
• Crearem l’Agència de la Seguretat Social de Catalunya i Secretaria Sectorial per a les Persones Grans.
• Aprovarem el Pla interdepartamental per les persones grans que prevegin intervencions educatives, promoció de programes i Intervencions de contacte intergeneracional.
• Impulsarem la creació dels Consells de la Gent Gran a nivell de Catalunya, de les comarques i en els municipis, per fer arribar els suggeriments de la població i treballar per aconseguir solucions.
• Establirem un model de participació universal, amb activitats dirigides a la gent gran en els casals de la gent gran i els casals cívics.
• Fomentarem la participació associativa amb les entitats i federacions esportives, implantant programes d’esports i activitat física per a la gent gran d’arreu del país.
• Celebrarem un Congrés ordinari de la Gent Gran de Catalunya, com un espai de participació, de propostes i de compromís. 
• Promourem l’envelliment saludable: facilitarem l’accés a serveis de lleure, esportius i de salut a la gent gran.
• Garantirem el desenvolupament vital lliure i respectat: volem un tracte digne per a totes les persones independentment de la seva edat o gènere, amb respecte a la realitat sexoafectiva, combatent el maltractament i eliminant la solitud no desitjada. Ens mostrem contraris a la infantilització de les persones grans, qualsevol persona té dret a viure on vulgui, amb qui vulgui i de la manera que desitgi.
• Desplegarem una atenció domiciliària personalitzada (ADP), d’accés universal, propera, flexible i adaptada a cada realitat local, i amb suficients recursos humans i materials. Incrementarem la formació i la coordinació dels professionals de l’ADP.
• Potenciarem el voluntariat específic dedicat a millorar la qualitat de vida de la gent gran. Afavorirem la creació de xarxes de suport social i de proximitat en tots els municipis de Catalunya.
• Crearem noves places residencials, centres de dia, serveis d’atenció integral, serveis de rehabilitació, pisos tutelats en funció de les necessitats de cada territori, facilitant la cohesió territorial.
• Fomentarem polítiques d’habitatge que s’adaptin a les persones amb problemes d’autonomia, i que eliminin barreres arquitectòniques.
• Establirem programes de detecció de la solitud no volguda i oferirem solucions personalitzades reconeixent el dret a l’acompanyament afectiu.
• Millorarem l’execució de la Llei de la dependència. Treballarem per aconseguir que el pressupost s’ajusti a la realitat demanant a les administracions de l’Estat que aporti la quantitat adequada per cobrir el servei.
• Aprovarem la Llei catalana de l’autonomia personal per a positivar els drets socials, garantint-hi l’accés universal i adequant el marc normatiu.
• Impulsarem la creació, al Parlament de Catalunya, d’una Comissió permanent per a la Gent Gran, i d’un Observatori de la Igualtat de Drets per a la Gent Gran dirigit a analitzar la realitat i elaborar propostes de millora.
• Promourem la creació d’una sindicatura adjunta per a la gent gran.
• Treballarem per assolir un sistema públic de pensions que garanteixi el poder adquisitiu mitjançant la seva revalorització anual d’acord amb l’IPC, amb millores per sobre de les pensions de viduïtat i d’altres pensions mínimes.
• Proposarem millores fiscals per a la gent gran per incrementar el seu poder adquisitiu.
• Potenciarem el reconeixement del sector de la gent gran com a font d’activitat econòmica i de dinamització socioeconòmica a tot Catalunya.
• Assolirem l’accés universal de la gent gran als serveis, públics i privats, per fer efectius els drets a l’envelliment digne, actiu i saludable. Per a això, tindrem en compte la integritat física, psíquica, social, moral, salut, benestar social, dret a la informació, formació, participació, cultura, oci, esport, allotjament adequat, protecció jurídica i econòmica.
• Crearem la figura del gestor de cas per assessorar i donar suport a la família per afrontar la situació i afavorir l’autonomia de la gent gran.

Un país d’acollida, que gestiona eficientment els seus fluxos migratoris per construir conjuntament un futur compartit.

La immigració és un fenomen consubstancial a la història de Catalunya: el nostre país ha estat, és i serà un país d’immigració. La immigració, ben gestionada, és positiva i ens reforça com a país. Per contra, la falta d’eines des de la Generalitat per gestionar l’arribada, l’acollida i la integració d’un elevat nombre de persones pot generar problemes importants de cohesió social repercutint negativament tant en els drets dels mateixos nouvinguts com en benestar, i en la identitat i la convivència en la societat d’acollida.

En ple procés de lluita per les nostres llibertats nacionals i pel dret a decidir el nostre futur com a poble ens podem plantejar un procés d’èxit si no som capaços de sumar al projecte el màxim nombre de població del país d’origen divers que hi ha a Catalunya. Ens cal treballar des del la cohesió social amb les persones nouvingudes. Som un sol poble i entre tots hem de lluitar per les nostres plenes llibertats nacionals.

No podem oblidar que el fet migratori es genera per múltiples causes, des de la globalització fins a la necessitat de cobertura de certs llocs de treball dins el nostre propi país. És per això que, en qualsevol cas, el fet migratori també és un generador de riquesa. Per altra banda, també suposen una aportació de població que incideix directament sobre la piràmide poblacional de forma positiva. Amb tot, és un fenomen que impacta, sens dubte, estructuralment.

Hem de ser capaços de fer atractiva la realitat catalana. La cultura catalana és l’únic element que de ben segur podem trobar en el punt d’encontre entre totes les realitat migrades a Catalunya i, alhora, és font i porta d’accés a l’ascensor social.

No som una realitat aïllada, tenim altres experiències i realitats nacionals a països veïns que no han acabat de prosperar adequadament, però d’altres han suposat un model més exitós. Ens cal obrir els ulls i treballar des de la comparativa internacional per assolir un model de gestió eficient que faci recular totalment els discursos xenòfobs o d’extrema dreta. Ens cal ser transparents, fugir del bonisme i explicar l’equilibri de drets i deures de tota la ciutadania que conviu al país, que volem que sigui de tots. El coneixement i el respecte mutu és el punt de partida per poder vestir una Catalunya de convivència, la del present i del futur. 

Volem que el nostre país disposi de totes les eines necessàries per gestionar íntegrament el fet migratori amb mentalitat d’estat. I és per això que estem treballant i negociant amb el Govern espanyol la futura llei orgànica de delegació de les competències en matèria d’immigració. Catalunya ha de disposar de tots els instruments i els recursos per abordar amb èxit el fet migratori. Les polítiques d’immigració i acollida són una qüestió cabdal per garantir la possibilitat d’un ascensor a les persones que arriben. Treballarem per la cohesió social en el país i l’impuls de la llengua catalana com a llengua comuna de tots els catalans, sense prejudici de la diversitat cultural que conviu avui dia a Catalunya. Només amb una gestió integral de la immigració, Catalunya estarà en condicions de ser en el futur el país que volem que sigui.

Objectius i accions

Una Catalunya que gestiona lliurement els seus fluxos migratoris.

• Treballarem per tal d’aprovar una llei orgànica pel traspàs integral de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya, per poder fer una gestió de la immigració segons les necessitats i la realitat social, econòmica, lingüística i cultural del nostre país que hauria de permetre, entre d’altres, la negociació de quotes i l’atorgament dels permisos de treball i residència temporals i permanents.
• Crearem l’Agència Catalana d’Immigració que s’encarregarà de negociar bilateralment amb l’Estat i de gestionar de forma integral tots els aspectes relacionats amb la fixació de quotes, amb les condicions d’arribada, acollida i integració dels nouvinguts. Aquesta agència ha d’esdevenir la  finestreta única en relació amb la immigració, tant pel que fa a les persones nouvingudes com per a les empreses que volen contractar-los.
• Impulsarem polítiques actives d’immigració per tal d’atraure el perfil de persones que necessita el mercat laboral català, ja sigui atraient estudiants o facilitant contractacions en origen, per garantir així una ràpida incorporació al mercat de treball i unes condicions respectuoses amb els drets dels nouvinguts.

Una Catalunya que diversa i cohesionada supera les situacions de desigualtat.

• Definirem un nou pacte nacional per a les persones migrades que establirà un nou marc de drets i deures com un element cabdal que vertebri el compromís d’integració i de respecte als valors cívics i coneixements lingüístics que defineixen la nostra societat. Un nou contracte social atractiu per a les persones nouvingudes que, a més, ha de servir també per protegir-los davant la vulneració dels seus drets i integració, i brindar-los més oportunitats.
• Executarem un nou contracte social atractiu per a les persones nouvingudes que, a més, ha de servir també per protegir-los davant la vulneració dels seus drets, així com comprometre’ls en la seva integració tot brindant-los majors i més justes oportunitats.
• Impulsarem polítiques actives d’integració per a les persones d’origen estranger que ja viuen a Catalunya per assegurar la seva plena integració i desenvolupament. Amb el coneixement de les xarxes de distribució d’informació i les seves necessitats podem construir una xarxa des de la primera acollida per assolir la plena integració. És imprescindible que les persones nouvingudes coneguin la llengua i cultura del país, sistema polític, drets de participació i serveis de què disposen.
• Vetllarem que la inserció laboral de les persones immigrades sigui el més ràpida possible i en la categoria professional per a la qual estan qualificades. Per aquest motiu, treballarem perquè els processos d`homologació dels títols sigui el més transparent i àgil possible, sense renunciar a la seguretat requerida.
• Traurem pressió al món local en el procés d’acollida dels nouvinguts per tal que els ajuntaments del nostre país es puguin dedicar a treballar per una millor integració dels nouvinguts, tot donant-los els recursos professionals i econòmics necessaris en coordinació amb l’Agència Catalana d’Immigració.
• Lluitarem per erradicar el racisme, la xenofòbia i el tràfic de persones al nostre país, des de la formació i la informació per a tothom, però també aplicant la legalitat vigent contra qualsevol mostra d’incivisme en aquests àmbits i posant especial atenció a les víctimes perquè puguin reprendre la seva realitat amb la major normalitat possible.
• Seguirem sent país d’acollida, molt especialment per a les persones refugiades, reclamant que les sol·licituds d’asil siguin tractades amb transparència i treballant coordinadament amb la resta d’administracions per tal de desplegar, de manera eficient i efectiva, el dispositiu necessari per a la primera acollida i suport posterior.
• Treballarem per un país cohesionat al voltant de la cultura i la llengua pròpia del país com a llengua comuna i. per tant, coneguda i amb possibilitats d’ús per a tots els ciutadans de Catalunya. I tot això sense renunciar al potencial de les identitats culturals i lingüístiques diverses que avui ja es troben a Catalunya, on tothom conegui i reconegui les cultures i els orígens dels altres, i fent que aquesta diversitat esdevingui un valor afegit que reforci la projecció exterior i el creixement econòmic del país en un entorn de mercats globalitzats.