Avui hem conegut la decisió del president del govern espanyol Pedro Sánchez després d’haver anunciat un període de reflexió de cinc dies, just a l’inici de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. La decisió de continuar al front de la presidència del Govern i les raons esgrimides en la seva compareixença exigeixen algunes explicacions.
1. La necessitat de reforçar la democràcia només l’ha sentida quan ell, la seva família i el seu partit s’han sentit interpel·lats i els seus votants s’han mobilitzat? No ha tingut cap dubte sobre la qualitat de la democràcia espanyola veient les manifestacions de centenars de milers de catalans cada any, i dels més de dos milions de persones que van anar a votar l’1 d’octubre mentre eren brutalment colpejats per la policia espanyola? No ha sentit la necessitat d’una reflexió i d’una reacció quan centenars de milers de persones s’han manifestat a Catalunya contra la persecució i condemna als seus líders polítics i socials? Ni quan la policia i la justícia espanyola han fabricat proves per liquidar la reputació de líders independentistes i de partits polítics catalans? Quan dirigents polítics han estat empastifats amb comptes falsos, quan se’ns ha espiat massivament també durant la seva presidència?
2. La democràcia espanyola fa anys que recula, però també ho fa amb la complicitat del PSOE que, curiosament, ha anat venent per Europa que no existia cap problema sistèmic sinó just a l’inrevés, que Espanya era una democràcia plena. Ara resulta que quan deien això, ja sabien que era mentida. L’aplicació vergonyosa del 155, l’empresonament arbitrari, confirmat per Nacions Unides, i la vulneració de drets fonamentals denunciades per Nacions Unides i pel Consell d’Europa, no eren mostres més que evidents de la gravetat de l’avaria democràtica espanyola? De debò que només ha sentit la necessitat de si val la pena continuar només quan l’objecte de l’assetjament han estat ell i la seva família? Tampoc quan li passava a vicepresidents del seu govern, objecte també d’una cacera i un assetjament personal i familiar tan inacceptables com el que ell ha hagut de patir?
3. El president Sánchez no podia ignorar el context en què ha decidit obrir aquesta crisi: en plena campanya electoral a Catalunya en la qual el seu partit es presenta per girar full i liquidar les reivindicacions nacionals catalanes. És una greu irresponsabilitat utilitzar les emocions sobre el patiment que representa un assetjament mediàtic indigne per fer tacticisme electoral o preelectoral, i interferir en les eleccions catalanes. Intentar convertir-les en una eina al servei de la supervivència política del seu partit és un acte impropi d’algú amb la seva responsabilitat.
4.El president Sánchez no ha fet cap proposta per revertir la situació que ha originat aquesta crisi. No ha anunciat cap iniciativa per fer-hi front, cosa que demostra encara més el caràcter electoralista de la seva maniobra. La qualitat de la democràcia espanyola fa temps que està lluny de ser homologable a un estat de dret, però el que necessita són reformes de fons, no gesticulacions.
5. Els catalans som gent acostumada a resistir i a lluitar. Ara està en joc el futur de Catalunya i de la seva gent. Aquesta sempre ha estat, és i serà la nostra prioritat.
Argelers, 29 d’abril.
