El president a l’exili explica que el seu objectiu és ‘acabar la feina’ i confirma que assistirà a la seva investidura tant si els jutges apliquen l’amnistia com si no
El president Carles Puigdemont ha anunciat avui a Elna que es presentarà com a candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig per “restituir” la seva presidència, estroncada el 2017 amb l’aplicació de l’article 155 que suspenia el govern de la Generalitat. Davant una sala d’actes de l’Ajuntament d’Elna plena a vessar, ha explicat que “quan es tracta de Catalunya i dels seus interessos, no soc conformista, no m’agrada resignar-me, no busco què és el més còmode i menys arriscat a nivell personal. I jo no podria explicar, ni tan sols a mi mateix, que després de passar sis anys i mig defensant la presidència a l’exili, ara que s’obre l’oportunitat de fer possible la seva restitució, ara jo defugís aquesta responsabilitat. És per això que he decidit presentar-me a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i de proposar la meva candidatura a la restitució de la presidència de la Generalitat; per reprendre el camí que la repressió i la divisió van bloquejar, i lluitar amb la mateixa determinació amb què ens heu vist lluitar tots aquests anys per oferir als nostres conciutadans la qualitat de vida i el país que es mereixen pels esforços que fan, per la suor del seu treball, per les esperances que ningú no els pot robar i per les decisions que tenen tot el dret de prendre lliurement”.
Pel president les properes eleccions seran decisives: “en les properes eleccions al Parlament no triarem només qui governa una autonomia cada dia més inoperant i resignada”. En aquest sentit, ha assegurat que “caldrà triar entre els qui volen acabar la feina d’enfonsar la nació i adscriure Catalunya en el concert de les regions espanyoles, com una comunitat autònoma més on el que abans eren els elements que configuraven la seva identitat nacional es converteixin en expressions pintoresques i singulars de la varietat regional espanyola, i els qui volem acabar la feina que vam començar perquè Catalunya sigui reconeguda en el concert de les nacions independents del món i pugui oferir als seus ciutadans el model de societat i el futur de progrés i llibertat que cap dels règims polítics espanyols no ha estat capaç d’oferir fins ara”.
El president ha fet una crida a la unitat de l’independentisme, a la necessitat de l’autoestima i de promoure un bon govern: “soc també avui aquí, per acabar la feina. Per demanar que deixem de flagel·lar-nos més i recrear-nos en els nostres errors, i passem a aprendre’n i a superar-nos a partir d’allò que sabem que podem fer, que ja hem demostrat que som capaços de fer”. Per això ha destacat que “no hi ha hagut ni un sol dia d’aquests gairebé sis anys i mig que no hagi examinat amb autocrítica les decisions que vam prendre l’octubre del 2017, però no hi ha hagut tampoc ni un sol dia en què no hagi après de l’experiència ni hagi abandonat l’esperança de culminar la feina”.
Davant més de mil persones que omplien la sala d’actes de l’ajuntament d’Elna, ha advertit que no renuncia a la unilateralitat: “si la via de la negociació no dona fruits i s’allarga estèrilment, nosaltres no podem renunciar, de cap manera, a assolir la plena independència si aquesta és la voluntat dels catalans. Però ho hem de fer millor. En aquesta legislatura formularem a l’Estat una proposta de resolució acordada, en un context políticament més favorable del que teníem el 2017 i amb uns aprenentatges adquirits que són extraordinàriament profitosos. I treballarem amb el conjunt de l’independentisme, el polític i el social, per culminar la feina que vam deixar pendent l’octubre d’aquell any. No és l’obra de ningú en particular ni de cap partit en concret, sinó de tots plegats, a la qual tots tenim una responsabilitat concreta”.
Finalment, ha advertit que la seva aposta per la “restitució” és irreversible i el seu retorn a Catalunya està decidit al marge de si els jutges apliquen l’amnistia o hi posen traves. Ho ha expressat clarament: “avui començo el compte enrere de la retornada, que només té sentit si és al servei del país. He treballat durament per preservar la institució de la presidència de la Generalitat destituïda pel 155 i per mantenir-la al marge dels interessos personals. Sempre he pensat que el retorn de l’exili no es pot fer d’amagat, ni ha de ser una bretolada, i per descomptat una rendició. Tampoc no ha de ser un acte al servei d’un partit o una organització en concret. Si sóc candidat a la investidura, assistiré al ple del Parlament per demanar la confiança de la cambra. Se suposa que els jutges hauran aplicat les disposicions previstes a la llei d’amnistia, però si adopten una actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei, assistiré igualment al ple del Parlament si tinc la majoria per ser investit”.
El president ha estat rebut per l’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, que li ha donat la benvinguda i la conferència ha estat seguida per més de mil persones, 742 assegudes dins la sala, i unes 300 des d’una pantalla habilitada a l’exterior.
