El president Puigdemont presenta, juntament amb Neus Torbisco, l’estudi Mutual Trust, Fundamental Rights and “Objectively Identifiable Groups”
El president Carles Puigdemont ha presentat avui l’estudi Mutual Trust, Fundamental Rights and “Objectively Identifiable Groups”, juntament amb Neus Torbisco, coordinadora i editora de l’estudi i professora adjunta al Geneva Graduate Institute.
“Vam anar a l’exili per defensar els nostres drets”, ha explicat el president, que ha assegurat que “sempre hem dit que la nostra causa era universal i que d’alguna forma nosaltres haviem de servir per ajudar pobles per fer valer, a través dels cas dels catalans, els seus drets i obrir camí en una Unió Europea on això és molt difícil”.
“Tenim una sentència que té clarobscrus, però té un element d’alta rellevància”, ha afirmat en referència al terme dels GOI (Grup Objectivament Identificables). L’alt tribunal europeu va certificar el gener de l’any passat que es poden denegar les euroordres per motius de drets fonamentals, i ha creat un precedent amb els exiliats catalans. “Val la pena que estiguem orgullosos de la lluita que ens ha portat fins aquí”, ha defensat Puigdemont.
Per la seva banda, Torbisco ha assegurat que l’estudi pretén ser “una eina útil més enllà del cas de Catalunya, per entendre què és aquesta categoria de Grups Objectivament Identificables, que és una categoria nova que crea el TJUE en el cas de Lluís Puig i els altres exiliats”. Per això, ha assegurat que el fet d’incloure els GOI és un “èxit jurídic molt important”.
“En aquest estudi es mira com l’equilibri de confiança mútua i la protecció de drets fonamentals en la Unió Europea, com és percebut des de la perspectiva de Catalunya. No pas amb un interès individual dels catalans, sinó com aquest mateix risc poden patir-lo altres grups com grups minoritaris, indígenes, o altres minories”, ha reblat Torbisco.
La coordinadora de l’estudi ha explicat que si bé primer les euroordres s’executaven per una confiança mútua entre els estats, aquesta qüestió va començar a canviar amb l’entrada dels països de l’est, que potser no tenien el mateix nivell d’estàndard de drets humans de la resta de països de la UE. “Alguna cosa seriosa falla en aquests estats democràtics perquè s’utilitzin les euroordres de manera il·legítima per perseguir dissidents polítics o grups objectivament identificables, com aquest cas, per determinades raons que en el nostre cas tenen a veure amb la defensa dels drets humans el dret a l’autodeterminació dels pobles”, ha assegurat.
En aquest sentit, Torbisco ha remarcat, en la línia del que defensava Puigdemont, que “aquest cas és molt important vincular-lo a la rellevància de la defensa dels drets humans, aquesta internacionalització de la causa legal és molt important perquè ha desencadenat una sèrie d’instàncies judicials on s’han rebutjat l’execució de les euroordres”.
En l’estudi hi han col·laborat diversos experts que han avaluat diferents drets fonamentals a Catalunya. “Es comparteixen trets que es veu que l’Estat tracta de manera discriminatòria”, ha explicat Torbisco, que ha posat d’exemple el cas dels atemptats del 17 d’agost del 2017, on, segons l’informe, es veuen indicis que el dret a la veritat “no es pren seriosament a Catalunya”.
En l’inici de l’acte, el director de l’oficina europarlamentària, Aleix Sarri, ha explicat que l’estudi compta amb col·laboració amb persones d’una trajectòria reconeguda. “Aquest estudi és un canvi de rasant. D’alguna manera és el fruit d’aquests anys d’exili del president Puigdemont i els exiliats. Sense el seu exili no tindriem la sentència del TJUE del gener”, ha destacat Sarri.
Barcelona, 16 d’abril de 2024.
