El president, Salvador Vergés i Glòria Freixa presenten les mesures de Junts+ per desburocratitzar l’administració
El president Carles Puigdemont, ha anunciat que el seu govern farà una “reforma profunda de l’administració” per poder tenir “un bon govern”. “No hi pot haver bon govern sense una reforma profunda de l’administració. Hem de superar aquesta teranyina legal paralitzant que inhibeix l’activitat i crea problemes i obstacles. Hem de passar de la sospita a la confiança. Hem de reiniciar l’administració perquè no funciona”, ha assegurat. El president, el cap de llista per Girona, Salvador Vergés, i la candidata per Barcelona, Glòria Freixa, han presentat les mesures que proposa Junts+ per desburocratitzar una administració que asseguren que està “hipernormatitzada” i “hiperregulada”.
En la seva intervenció, Puigdemont ha assegurat que “cal fer un reset”, perquè “sense una administració moderna no hi pot haver bon govern possible per més majories absolutes que hi hagi. Per tant ens hem proposat de fer de la reforma profunda de l’administració el cor del funcionament del projecte polític per aquests anys”. En aquest sentit ha defensat que “hem de passar d’una administració que crea problemes a una que els resolgui, que faciliti la vida i acompanyi i que tingui un tracte de col·laboració”. En la mateixa línia, Puigdemont ha defensat que “hem de posar els professionals més a prop dels ciutadans i donar-los confiança, autonomia de gestió i alliberar-los d’aquest corsé que és tota aquesta quantitat de normes absurdes que hem anat generant tots aquests últims anys”. “Ja tenim prou impostos a Catalunya com per a sobre afegir-li l’impost del temps”, ha reblat.
Per aconseguir aquesta administració, el president ha advocat per “escoltar més” les entitats socials i privades, i per això ha remarcat que “estem desincentivant l’activitat econòmica. A l’economia catalana no l’espanta el procés, l’espanten els papers”. En aquest sentit ha destacat que “no pot ser que la gent que està dedicada a servir el que més pateixen hagi de destinar temps i recursos a haver de lidiar amb l’administració”. “Si la tecnologia no serveix per simplificar, és que no estem aplicant bé la tecnologia”, ha recordat.
Al seu parer, el cap de llista per Girona, Salvador Vergés, ha defensat un govern que confiï en els ciutadans, “perquè tornin a recuperar la confiança en les institucions”. Vergés ha lamentat aquest “impost del temps” que pateix la ciutadania per culpa de la burocràcia: “la gent i les empreses han de malgastar temps i recursos dedicant-se a aquest excés de burocràcia. Per això estem determinats a dir prou, ha arribat el moment de tenir una administració que posi el ciutadà al centre”.
El cap de llista per Girona ha exposat cinc mesures que el govern de Puigdemont vol tirar endavant:
- Que els passos en l’administració siguin paral·lels i no consecutius.
- Proporcionalitat a l’hora de tramitar permisos. No pot ser que sigui el mateix per un projecte petit i per un projecte gran.
- Els silencis administratius positius.
- Les declaracions autoresponsables.
- La finestreta única.
Per la seva part, la candidata Glòria Freixa, ha defensat que el govern de Puigdemont “no deixarà ningú enrere”. La candidata ha posat de manifest les problemàtiques que ha tingut el govern liderat per Aragonès amb diferents sectors de la societat, com l’educació, la sequera, la pagesia, els infermers, o el caos amb les oposicions: “existeix un problema i es diu mal govern. Unes simples oposicions van suposar el ridícul més gran que ha tingut la Generalitat els darrers anys. El cost va ser de més 1,5M€ per indemnització a banda del cost de l’externalització. Això no havia succeït mai abans. Aquests diners es podrien haver destinat a fer polítiques reals”, ha reblat.
La candidata per Barcelona també ha lamentat aquesta “excessiva regularització i burocràcia”, que complica als ciutadans a l’hora de fer tràmits i rebre ajudes. Així com també ha apuntat que mentre s’han fet passes per la digitalització, s’ha deixat gent rere, especialment després de la pandèmia: “l’administració ha renunciat a la presencialitat en molts serveis, però ha establert tràmits burocràtics que el ciutadà no ha acabat d’entendre”.
En la mateixa línia, Freixa ha exposat que aquesta hiperregularització provoca que a vegades els recursos no s’acabin aprofitant, en aquest sentit, ha posat d’exemple la conselleria de feminismes: “la conselleria de feminismes, que té un dels pressupostos més alts de la història, acaba veient com els contractes programa dels ajuntaments no es compleixen per falta de normes clares i acaben retornant els diners, que es podrien fer servir”. Davant d’això, la candidata ha advocat per fomentar la col·laboració publicoprivada, perquè “les entitats de país estan patint una incertesa que no es mereixen en cap cas”.
Argelers, 6 de maig.
